Mesa General de la Funció Pública : Retribucions 2010
AQUEST ANY ENS ABAIXEN EL SOU
Els increments retributius per a l’any  2010 són el producte de l’acord signat a Madrid el dia  25 de setembre del 2009 entre el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) i els sindicats CCOO,UGT i CSIF, que contempla aspectes de les retribucions dels empleats i les empleades públics de tot l’Estat per al període 2010-2013. Si ja els increments contemplats a l’acord són prou insignificants, l’Administració de la Generalitat pretén aquest any  reduir-los encara més.
Recordem què diu l’acord Madrid
1.- Retribucions 2010-2013

1. Per al 2010 s’estableix un augment del 0,3% de la massa salarial bruta sobre tots els conceptes retributius de la nòmina des de l’1 de gener
2. Per al 2011 i 2012 no se signa cap increment. El MAP i els sindicats signants ja ho negociaran.
3. L’Administració es compromet a fer efectiu durant el primer trimestre del 2012 el valor de la desviació que s’hagués produït entre els increments del 2010 i 2011 i la inflació que s’hagués produït aquests anys.
4. Durant el primer trimestre del 2013 l’Administració farà efectiu el valor de la desviació produïda l’any 2012 entre l’increment i la inflació.

No obstant, l’acord matisa que a  efecte del manteniment del poder adquisitiu s’hauran de tenir en compte l’evolució pressupostària de l’increment de l’IPC, la previsió del creixement econòmic, la capacitat de finançament dels pressupostos generals de l’Estat i la valoració de l’augment de la productivitat de l’ocupació pública derivada d’accions o programes específics.
2.- Fons de pensions
L’Administració aportarà el 0,3% el 2010, el 0,5% el 2011 i el 0,7% el 2012. És a dir, una mitjana del 0,5% per any tal com havia fet fins ara.
3.- Què pretén aplicar la Generalitat als seus empleats i empleades ?
A la Mesa General del 22 de gener l’Administració de la Generalitat va plantejar que no aplicaria l’increment del 0,3% al complement específic i que, per tant, en nòmina de gener el 0,3% només s’aplicaria al sou base, complement de destinació , triennis i complement de treball a la Vall d’Aran. L’Administració al·lega que necessita el 0,3% que havia d’incrementar en els complements específics “per abonar el 100% de l’extra al juny,” ja que l’any passat al juny només en va pagar el 80%.
L’Administració va determinar que aquest any  incrementarà el 0,3% als fons de pensions, però sobre la base de càlcul de les retribucions de l’any passat, sense comptar l’increment de la massa salarial aquest any.
Les negociacions continuen obertes i la Mesa General es tornarà a reunir, però aquesta nòmina de gener es pagarà sense increments el complement específic.
A.- Increments bruts a la nòmina de gener 2010
1.- Retribucions generals brutes mensuals

Taula de retribucions de 2009

El complement específic no s’incrementa, per tant, és el mateix de l’any passat.
Indemnitzacions per residència a la Vall d’Aran

B.- Retencions
1.- Personal Funcionari

2.- personal interí

4.- Consideracions d’USTEC·STEs
Independentment que al final de les reunions acabin aplicant també l’increment del 0,3% al complement específic  amb efecte retroactiu des de gener en alguna nòmina posterior, els increments retributius per a aquest any són paupèrrims i provocaran que el professorat aquest any cobri menys que l’any passat.
Aquestes són les conseqüències d’un mal acord, que suposa una pèrdua de poder adquisitiu dels empleats públics per al 2010 (es preveu una previsió d’inflació de l’1%) i que posa les bases per continuar perdent poder adquisitiu el 2011 i 2012 amb l’esperança d’una hipotètica recuperació condicionada el 2012 i el 2013.

Una esperança feble, perquè qui accepta un acord d’ aquestes característiques  manca de força per fer-ne complir les clàusules, tal com va passar l’any 1997, quan el govern central es va negar a pagar la clàusula de revisió del període 94-97 i els seus signants es van mostrar impotents per enfrontar-s’hi i defensar l’acord.
Tot sembla indicar que un altre cop es pretén compensar una part del dèficit públic a costa dels salaris dels empleats i les empleades públics i utilitzar de nou la retallada en els augments salarials a les administracions públiques com un exemple de referència i contenció salarial en el món laboral.

Mentrestant  s’apliquen sistemàtiques pujades de preus en els serveis, que a més aquest any s’incrementaran al mes de juliol per l’augment de l’IVA al 18%, al mateix temps que es penalitza l’estalvi i s’acaba amb la deducció fiscal dels 400 euros.

GENERALITAT DE CATALUNYA: NOTA INFORMATIVA (26-01-2010)

Canvis legislatius a nivell estatal (IRPF i Seguretat Social) poden produir variacions a les nòmines a partir d'aquests mes de gener: 

Canvis en l'IRPF

 Es modifica la deducció prevista a l'article 80 bis de la llei de l'IRPF. L'import de 400€ anuals no es descomptaran si la base imposable és superior a 12.000€.

Es modifica l'article 81 del Reglament de l'impost en relació als imports anuals dels rendiments del treball a partir dels quals s'ha de practicar retenció.

Normativa associada:

• Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per al 2010.
• Reial Decret 2004/2009, de 23 desembre, de modificació del Reglament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Canvis Règim general de la Seguretat Social

• Modificació de la base de cotització màxima en un 1% i la mínima d'acord amb l'increment del salari mínim interprofessional un 1,5%.

(Normativa: Ordre TIN/25/2010, de 12 de gener, per la que es desenvolupen les normes de cotització a la Seguretat Social, Atur, Fons de Garantía Salarial y Formació Professional).

• A efectes de la cotització patronal: és modifica la taula dels grups de tarifa per la cotització per accidents de treball i malalties professionals en la Seguretat Social, adaptant-se els  nous percentatges.
• A efectes de la cotització patronal: s'estableix que en els períodes de baixa per incapacitat temporal i altres situacions amb suspensió de la relació laboral amb obligació de cotització, continuarà sent d'aplicació el tipus de cotització corresponent a la respectiva activitat econòmica.

(Normativa: Llei 26/2009, de 23 desembre,  de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2010 – Disposició Final Octava – Modificació de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2007).

L’Acord de Madrid per a les Administracions Públiques:

UN ACORD SOTA MÍNIMS

ES CONSUMA LA PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU

El divendres 25 de setembre del 2009, el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) i els sindicats CCOO,UGT i CSIF han arribat a un acord que contempla aspectes de les retribucions dels empleats i les empleades públics de tot l’Estat per al període 2010-2013.

Què diu l’Acord?

1.- Retribucions 2010-2013

1. Per al 2010 s’estableix un augment del 0,3% de la massa salarial bruta.
2. Per al 2011 i 2012 no se signa cap increment. El MAP i els sindicats signants faran una proposta.
3. L’Administració es compromet a fer efectiu durant el primer trimestre del 2012 la desviació que s’hagués pogut produir entre els increments del 2010 i 2011 i la inflació produïda aquests anys.
4. Durant el primer trimestre del 2013 l’Administració farà efectiva la desviació produïda l’any 2012 entre l’increment i la inflació.

No obstant això, l’Acord matisa que a efectes del manteniment del poder adquisitiu també s’hauran de tenir en compte: l’evolució pressupostària de l’increment de l’IPC, la previsió del creixement econòmic, la capacitat de finançament dels Pressupostos Generals de l’Estat i la valoració de l’augment de la productivitat de l’ocupació pública derivada d’accions o programes específics.

2.- Fons de pensions

L’Administració aportarà el 0,3% el 2010, el 0,5% el 2011 i el o,7% el 2012. És a dir, una mitjana del 0,5% per any com venia fent fins ara.

3.- Altres aspectes

La resta de l’acord respon a declaracions d’intencions i compromisos de negociació, dels quals, entre altres, destaquen:

1. Potenciació de la formació continua en les AAPP, vinculant-la també als processos d’avaluació que comporten tant la carrera professional com el desenvolupament del lloc de treball dels empleats i les empleades públiques.

Els acords de formació contínua no es negociaran a la Mesa General de la Funció Pública, sinó a la Comissió General per a la Formació contínua.
Es promourà en les Administracions la normativa de Qualificacions Professionals.
En un termini de 12 mesos s’hauran de buscar les fórmules que permetin compensar l’absència de cotitzacions per formació professional dels funcionaris no acollits al règim general de la SS.

1. S’impulsarà la negociació de l’Estatut del Personal Docent No Universitari.
2. Es manté la declaració d’intencions amb compromís de negociació del desplegament normatiu de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i dels aspectes que se’n derivin.
3. Així mateix es pretén introduir canvis, sense concreció, en la normativa que regeix la situació d’incapacitat temporal, adaptar també a les Administracions la jubilació parcial i a més crear un grup de treball per a estudiar la revisió normativa del règim de classes passives.
4. Es limitarà en el territori del MAP la taxa de reposició d’efectius i per tant l’oferta d’ocupació pública, llevat de les forces armades, sanitat i educació i extinció d’incedis i emergències.
5. Es creen les meses de negociació sectorial amb caràcter estatal de sanitat, ensenyament, universitats i justícia.
6. Es vol, a més, que el Govern negociï amb els signant de l’Acord canvis(sense especificar) en la normativa que regeix les eleccions sindicals.

4.- Consideracions d’USTEC·STEs i de la resta organitzacions que conformem la IAC

Els empleats i les empleades públiques hem vingut acumulant any rere any pèrdues de poder adquisitiu en els nostres increments salarials. No obstant això, aquesta depreciació salarial no sembla importar al Govern central ni als sindicats signants de l’acord, que pretenen utilitzar altra vegada la retallada en els augments salarials a les Administracions com a exemple de referència i contenció salarial en el món laboral. Un altre cop es pretén compensar una part del dèficit públic a costa dels salaris, de la limitació de l’oferta pública d’ocupació, de la reducció de contractacions i del no cobriment de les substitucions de personal.

Aquesta és la línia principal d’un mal acord, que suposa una pèrdua de poder adquisitiu de les empleades i dels empleats públics per al 2010 (es preveu una previsió d’inflació de l’1,5%) i que posa les bases per continuar perdent poder adquisitiu el 2011 i 2012 amb l’esperança d’una recuperació condicionada el 2012 i el 2013.

Una esperança feble, perquè qui accepta un acord en aquestes condicions desprestigia el sindicalisme, divideix els treballadors i les treballadores i queda mancat de força per fer complir les clàusules, tal i com va passar l’any 1997, quan el Govern central  es va negar a pagar la clàusula de revisió del període 94-97 i els seus signants es van mostrar impotents per enfrontar-s’hi i defensar el seu Acord.  A més,  CCOO va perdre la batalla jurídica, que va tirar endavant amb diners de part dels empleats i empleades públiques, en els tribunals.

Per tant, s’ha canviat la pèrdua de poder adquisitiu real per una hipotètica clàusula de revisió salarial que queda subtilment condicionada a diversos factors i que els signants de l’Acord no poden garantir que el Govern que hi hagi al capdevant de l’Estat el 2012 complirà. I si ho compleix, serà perquè haurà estalviat els diners en amortitzacions de llocs de treball i, per tant, en reducció de l’ocupació, la qual cosa encara és pitjor.

D’entrada, per tant, és una clàusula de revisió no creïble que té un paper més virtual que real i que serveix per justificar un Acord que conté realment bones contrapartides per als sindicats signants:

1. Els increments dels fons de pensions, que serveixen de molt poc a cada empleada i empleat públic, però que conjuntament i ben invertits donen bons guanys a les empreses inversores, de les quals -com en el cas de l’empresa de pensions del BBVA- CCOO i UGT tenen el 15% de les accions.
2. La potenciació de la formació contínua, que, si es porta a terme, suposarà una major participació dels sindicats signants en la intermediació i realització de cursos, millorarà els seus beneficis actuals.
3. La centralització de la negociació col·lectiva, que exclou de la negociació a una part important dels sindicats representatius en els àmbits nacionals i autonòmics, i la negociació encoberta  del desplegament de l’Acord a través de la comissió de seguiment que permetrà portar a la Mesa de negociació tot pactat i poder marginar així del procés els altres sindicats presents a l’esmentada  Mesa.

USTEC·STEs i les organitzacions que conformem l’àrea pública de la IAC (CATAC-CAU-CATAC·CTS) rebutgem i denunciem públicament aquest Acord que afebleix les possibilitats de millora de les condicions de treball de les empleades i empleats públics i que es converteix en un sostre per limitar la negociació col·lectiva, a les Meses Generals de la Funció Pública de les diferents nacions i comunitats autònomes de l’Estat.

Retribucions 2009

Al mes de gener les nostres retribucions es veuran incrementades en un 2%, previsió de l’IPC, en tots els conceptes de la nòmina.

Què restaria per incrementar durant l’any 2009

D’entrada s’hauria de completar una mensualitat de tot el sou a les pagues extres, un cop completat el complement de destinació, Es recorda que a la paga extra de desembre de 2008 es va pagar el 80% d’una mensualitat del complement específic, però aquest 80%  no és tal, ja que incloïa esdarreriments de la paga extra de juny.

La Llei de PPGG de l’Estat torna a dedicar un 1% de la massa salarial bruta dels empleats i empleades públics per poder acomplir aquest objectiu.

.L’Administració considera, subjectivament, que no està obligada a pagar el 100% d’una mensualitat del complement específic fins a la paga extra de desembre de 2009, i completar així la paga doble però no ha dit encara que estigui disposada a fer-ho en la paga extra de juny. Considera simplement que no pot abonar menys del 50% d’una mensualitat del complement específic.

En tot cas, al llarg d’aquest primer trimestre caldrà negociar-ho en la Mesa General. Des d’USTEC·STEs i la IAC exigim a l’Administració la transparència més absoluta en la quantificació de l’1%, la qual cosa no va pas fer durant la negociació de les retribucions 2008.

Alhora l’Administració haurà d’incrementar els fons del pla de pensions en un 0,5%.

Així mateix, exhaurit l’acord 2005-08, USTEC·STEs i el conjunt d’organitzacions que componem la IAC, fem una crida al conjunt de les organitzacions sindicals representades en la Mesa General de la Funció Pública per enllestir una plataforma unitària amb l’objectiu de forçar a l’Administració a la negociació  d’un nou acord retributiu que faci possible eixugar les pèrdues de poder adquisitiu patides als últims anys i que millori les condicions retributives i de treball dels empleats i les empleades públiques.

A.- Increments bruts  a la nòmina de gener

1.- Retribucions generals brutes mensuals

2.- Altres complements específics de lloc

3.- Estadis

 4.-Complement específic mensual brut de càrrecs de centres públics de primària

5.- Complement específic mensual brut de càrrecs de centres públics de secundària

6.-Complements serveis educatius

7.-Indemnitzacions per residència a la Vall d’Aran

B.- Retencions

1.- Personal funcionari

2.- Personal interí

Informació anterior

USTEC·STEs IAC, Actualitzat: 28/01/2010 12:07 (2)