I. El marc competencial i el marc normatiu de la iniciativa.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix, a l’article 131, apartat 3.c, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents als ensenyaments de batxillerat, incloent-hi l’ordenació curricular.

L’article 53.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al Govern determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sense perjudici de l’autonomia pedagògica dels centres.

Aquest Decret estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat i inclou el currículum bàsic establert d’acord amb la Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i la normativa de desplegament, i que es concreta en el Reial decret 243/2022 del 5 d’abril que estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims del batxillerat. En aquest decret es defineix l’estructura del currículum que inclou com a novetat les competències clau, els indicadors competencials al final de l’etapa i els nous elements curriculars per al desplegament de les matèries: competències específiques, criteris d’avaluació, sabers i situacions.

II. Justificació de la necessitat de la norma; l’objecte, finalitat i contingut de la regulació.

El Govern determina, en els termes que estableix la legislació vigent, el currículum, que inclou les competències clau, els indicadors de les competències clau, les competències específiques de cada matèria, els criteris d’avaluació corresponents, els sabers o continguts i les situacions d’aprenentatge, sens perjudici de l’autonomia pedagògica que la llei atorga als centres educatius. Més enllà dels seus elements constitutius i de la visió del currículum com un pla d’estudis que ordena els ensenyaments, no es pot obviar la necessitat de reconèixer el currículum com una potent eina de futur per al desenvolupament integral de totes les persones en els seus aspectes cognitius, emocionals, afectius i relacionals. El currículum del batxillerat ha de fer possible
el desplegament del projecte de vida personal, acadèmic i professional dels joves procurant el seu èxit educatiu, i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida.

El Govern fa palesa la importància dels ensenyaments de batxillerat per a la continuïtat formativa de l’alumnat, per garantir la seva formació integral, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la preparació per a l’exercici ple dels drets humans, d’una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. Per aquest motiu, la formació integral ha de centrar-se necessàriament en el desenvolupament i l’adquisició de les competències clau i dels diferents aprenentatges, per fer possible la prosperitat personal i col·lectiva i avançar cap a una societat més equitativa, més sostenible i amb més cohesió social.

Donant continuïtat al currículum de l’educació bàsica, el currículum de batxillerat es configura com un instrument del sistema educatiu per assolir una societat més justa, democràtica, cohesionada i inclusiva, que doni cabuda a totes les persones i on sigui possible la igualtat d’oportunitats. Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, més equitativa, més verda, més feminista i més democràtica, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives per aprofundir en el seu desenvolupament en un context plurilingüe i pluricultural, sostenible i digitalitzat.

Per avançar en la millora del model educatiu, destaquen quatre finalitats que marquen els àmbits en què s’han de focalitzar tots els esforços i totes les estratègies:

– Preparar joves amb opinió i judici a l’hora d’incorporar-se al món adult i a la vida social, amb els
coneixements i els instruments necessaris per seguir aprenent tant en entorns acadèmics propis de l’educació
superior com, amb autonomia, en el context d’una societat moderna, de la societat del coneixement.

– Formar persones amb més capacitat de comprendre i interpretar el món en què viuen; crítiques i amb
compromís a fi d’afrontar i intervenir en els nous reptes locals i globals des d’una perspectiva resilient i comunitària, i receptives, actives, obertes i sensibles al seu entorn i a si mateixes.

– Educar una ciutadania capaç de cooperar, solidària i respectuosa cap als altres, que entengui i valori la
importància del treball en equip i de l’ajuda mútua més enllà dels contextos acadèmics, que també li serà útil
per al seu desenvolupament personal.

– Desenvolupar consciències que lluitin contra qualsevol forma de violència, educant joves amb sensibilitat i actius davant tota mena de discriminació.

Aquestes quatre finalitats tenen els eixos següents a partir dels quals es despleguen els ensenyaments de batxillerat:

– Competencial: aquest eix fomenta un batxillerat que desenvolupi aprenentatges en entorns reals per facilitar l’ús eficaç d’aquests aprenentatges en contextos diferents d’aquells en què s’han assolit. L’enfocament competencial de les diferents matèries requereix la incorporació de situacions que donin sentit als sabers que els són propis i el plantejament de problemes, en sentit ampli, concretats en reptes, recerques, casos i
necessitats. El batxillerat competencial procura que l’alumnat pugui aplicar allò que aprèn intervenint sobre l’entorn local o global. Aquest eix garanteix el desenvolupament de les diverses formes de pensament associades a les diferents matèries, tot estimulant el pensament crític i creatiu en les situacions d’aprenentatge, transitant des de la incorporació d’informació, fets i habilitats, fins a l’ús i el desenvolupament dels aprenentatges per tal de trobar i donar resposta a problemàtiques i situacions de la vida real de procedència múltiple (científica, ambiental, social, acadèmica i personal).

– Obert: un eix que dibuixa un batxillerat que inclou altres estudis que no es cursen específicament al batxillerat ni al mateix centre on es fa batxillerat, com són els estudis associats a unitats formatives i mòduls de cicles formatius de grau mitjà, així com altres estudis reconeguts, com poden ser els de llengües
estrangeres, servei comunitari o pràctiques esportives. Es tracta de donar reconeixement a àmbits curriculars que es cursen en altres institucions, establint un passaport educatiu variat i divers.

– Flexible: amb aquest eix s’estableix un batxillerat que supera les modalitats definides per matèries, amb diversificació d’itineraris i una important càrrega d’opcionalitat. Es busca un equilibri entre el que és comú i el que és optatiu en un context d’increment de l’opcionalitat, per establir múltiples camins, que permeten la diversificació de la naturalesa del batxillerat i que faciliten la construcció d’itineraris personalitzats. La intenció és fer possible l’especialització progressiva, disposant d’una important opcionalitat a primer curs que disminueix a segon curs.

– Orientador: la finalitat d’aquest eix és un batxillerat que permeti a l’alumnat afrontar el seu destí acadèmic o professional, a través d’una part instrumental comuna i una part orientadora en l’organització de les matèries dels cursos. La part orientadora es troba articulada en franges d’opcionalitat diferents, que ofereixen un ampli espectre d’oportunitats d’accedir a molts i variats àmbits de coneixement.

– Facilitador: eix que promou un batxillerat que proporcioni una sòlida cultura integral i aporti gust pel coneixement, pel treball i per l’aprenentatge, rigor en la feina i preparació per a l’itinerari acadèmic i professional posterior. La finalitat d’aquest eix és desenvolupar les estructures de coneixement amb caràcter
fonamental i instrumental, tot incidint en el pensament analític, el pensament crític, el pensament creatiu, la comunicació, el treball en equip i la gestió autònoma dels aprenentatges. D’aquesta manera es pot garantir que l’alumnat pugui copsar la importància del pensament científic i matemàtic que capacita per conèixer la realitat física que ens envolta i les tecnologies desenvolupades; la importància de l’evolució del pensament humà; la comprensió de l’evolució dels conflictes i les solucions en el camp de la política, l’economia i l’ètica; la importància de la comunicació i la literatura, i la capacitat creativa i expressiva mitjançant l’ús de formes i llenguatges artístics apropiats.

III. L’estructura de la norma, la derogació que s’efectua i el calendari d’aplicació.

El decret s’estructura en quatre capítols i quaranta dos articles. Inclou set disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. També inclou 4 annexos.

ESTRUCTURA DEL DECRET

Capítol 1. Disposicions generals

Article 1: Objecte

Article 2: Finalitat

Article 3: Accés i permanència

Article 4: Principis pedagògics

Article 5: Objectius

Article 6: Règim lingüístic

 

Capítol 2. Currículum i organització dels ensenyaments

Article 7: Elements del currículum

Article 8: Estructura general

Article 9: Matèries comunes

Article 10: Matèries de la modalitat d’arts

Article 11: Matèries de la modalitat de ciències i tecnologia

Article 12: Matèries de la modalitat general

Article 13: Matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials

Article 14: Matèries optatives de primer curs

Article 15: Matèries optatives anuals de primer curs

Article 16: Matèries optatives trimestrals de primer curs

Article 17: Matèries optatives de segon curs

Article 18: Treball de Recerca

 

Capítol 3. Gestió pedagògica

Article 19: Autonomia dels centres

Article 20: Horari

Article 21: Equips docents

Article 22: Orientació educativa

Article 23: Acció tutorial

Article 24: Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

Article 25: El pla de suport individualitzat

 

Article 26: Flexibilització de la durada del batxillerat

Article 27: Coordinació i traspàs d’informació

Article 28: Recursos i materials didàctics

 

Capítol 4. Avaluació

Article 29: Elements generals de l’avaluació

Article 30: Sessions d’avaluació

Article 31: Avaluació de final de curs

Article 32: Activitats de recuperació

Article 33: Pas de curs

Article 34: Permanència d’un any més en el mateix curs

Article 35: Títol de batxillerat

Article 36: Obtenció del títol de batxillerat des d’altres ensenyaments

Article 37: Documents i informes d’avaluació

Article 38: Actes d’avaluació

Article 39: Expedient acadèmic

Article 40: Historial acadèmic

Article 41: Informe personal per trasllat

Article 42: Autenticitat, seguretat i confidencialitat

 

Disposició addicional primera. Ensenyaments de religió

Disposició addicional segona. Proves per a l’obtenció del títol de batxillerat

Disposició addicional tercera. Limitacions a l’oferta dels estudis de batxillerat

Disposició addicional quarta. Obtenció de noves modalitats de batxillerat

Disposició addicional cinquena. Estructura dels ensenyaments de batxillerat en tres anys acadèmics

Disposició addicional sisena. Adaptació de les programacions didàctiques

Disposició addicional setena. Equivalència amb determinades matèries de modalitat establertes al Reial decret 243/2022, de 5 d’abril

 

Disposició transitòria primera. Aplicabilitat del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat

Disposició transitòria segona. Implantació progressiva de les matèries optatives trimestrals

 

Disposició derogatòria. Derogació normativa

 

Disposició final primera. Calendari d’implantació

Disposició final segona. Habilitació normativa

Disposició final tercera. Batxillerat nocturn i a distància

Disposició final quarta. Doble titulació

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

 

L’annex 1 recull les competències clau, que són preceptives i provenen de les establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent. Dins d’aquest annex es troben definits els indicadors operatius, que defineixen el nivell d’adquisició d’aquestes competències clau en finalitzar el batxillerat.

L’annex 2 conté la descripció de les matèries comunes i de modalitat, com també la de les matèries optatives anuals de primer de batxillerat.

L’annex 3 relaciona les hores assignades a cada matèria comuna, de modalitat i optativa, tant de 1r com de 2n curs de batxillerat, així com les hores assignades a la tutoria, al treball de recerca i a la matèria Religió.

L’annex 4 expressa la continuïtat entre les matèries al llarg dels dos cursos de batxillerat

Tal com estableix la disposició derogatòria, l’entrada en vigor d’aquest decret deroga el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Es manté la seva aplicació a través de la disposició transitòria primera per a segon de batxillerat fins a l’inici del curs acadèmic 2023-24.

IV. La millora de la qualitat normativa i els principis de bona regulació, el Pla normatiu, l’altra normativa relacionada i la fórmula promulgatòria.

Aquest Decret s’inclou al pla anual normatiu de l’Administració de la Generalitat 2021-2023 i s’ha tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atenent al principi de seguretat jurídica, la potestat reglamentària s’exerceix de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa. La Resolució del Consell de la Unió Europea relativa a un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació amb vista a l’Espai Europeu d’Educació i més enllà (2021-2030), suggereix abordar les reformes dels sistemes educatius que es considerin necessàries per aprofundir en aspectes de qualitat, d’equitat i d’excel·lència. Les principals modificacions que s’introdueixen en aquest Decret fan referència a la nova organització dels ensenyaments derivada de l’aprovació del reial decret 243/2022, de 5 d’ abril, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat i al desplegament competencial de les matèries regulat en es annexos I i II de l’esmentat decret. La incorporació d’aquestes modificacions s’ajusta als principis de bona regulació establerts a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons els quals les administracions públiques, en l’exercici de la potestat reglamentària, han d’actuar conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

D’acord amb els principis de necessitat i eficàcia, les modificacions que s’incorporen en la regulació estan justificades per una raó d’interès general consistent a ordenar els ensenyaments del batxillerat ajustant els seus principis a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre i al Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, i es fonamenten en una clara identificació de les finalitats que es persegueixen i constitueixen l’instrument adequat per garantir la consecució d’aquestes finalitats.

D’acord amb el principi de proporcionalitat, les mesures que s’hi incorporen contenen la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s’ha de cobrir amb la norma.

Així mateix, aquest Decret garanteix el compliment de l’article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre que regula la participació ciutadana en l’elaboració de les normes. S’ha fet la consulta pública prèvia, el tràmit de participació ciutadana i el d’informació pública. Així mateix, també s’ha realitzat un procés de consulta amb persones expertes i s’ha fet difusió de la normativa projectada, a fi de recollir aportacions.

I, en aplicació del principi d’eficiència, aquest Decret no crea càrregues administratives per a la ciutadania.

Per tot el que s’ha exposat, a proposta del conseller d’Educació, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i prèvia deliberació en el Govern,

Decreto:

 

Capítol 1 Disposicions Generals

 

Capítol 2 Currículum i organització dels ensenyaments

 

Capítol 3 Gestió pedagògica

Article 19

Autonomia dels centres

1. Correspon al departament competent en matèria educativa fomentar l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres, afavorir la feina en equip del professorat i estimular l’activitat investigadora a partir de la seva pràctica docent.

2. En el marc de l’autonomia de centre correspon als centres educatius:

a) Desenvolupar i completar el currículum de batxillerat, decidir sobre el contingut de les matèries optatives, afavorir l’elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que s’adaptin a les necessitats educatives de l’alumnat.

b) Promoure compromisos amb l’alumnat i amb les famílies en què s’especifiquin les activitats que els membres de la comunitat educativa es comprometen a portar a terme per facilitar el progrés educatiu de l’alumnat.

c) Portar a terme innovacions en l’àmbit pedagògic, mitjançant programes educatius, plans de treball i noves formes d’organització, i en l’àmbit de la millora de la convivència i de l’organització del centre, de conformitat amb el claustre i amb el consell escolar de centre quan correspongui, d’acord amb la normativa reguladora.

Article 20

Horari

1. L’organització de l’horari lectiu en franges de matèries o àmbits ha de garantir la construcció d’entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals que permetin la personalització dels aprenentatges. En aquests entorns ha de ser possible treballar simultàniament en situacions, tasques i activitats diverses per donar resposta a la diversitat d’interessos, i afavorir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

2. Els centres han de dedicar un temps de l’horari lectiu, des de les matèries o àmbits, a la realització de projectes significatius per a l’alumnat, amb un enfocament transversal i globalitzador que impulsi, entre d’altres, l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania local i global.

3. Els centres educatius han de preveure la flexibilització de l’horari per atendre diferents situacions singulars que presenti l’alumnat, segons la normativa vigent. En el cas que es consideri pertinent, l’adaptació de l’horari pot implicar la flexibilització de la durada del batxillerat en les condicions que es detallen a l’article 26.

4. A l’annex 3 s’estableix l’horari escolar que correspon per a les matèries comunes, de modalitat i optatives. També el que correspon al Treball de Recerca.

Article 21

Equips docents

1. El professorat que exerceix la docència en un mateix grup s’ha d’organitzar en equips docents a fi de coordinar l’acció educativa per portar a terme les funcions següents:

a) Desenvolupar el currículum per concretar i coordinar les situacions d’ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que s’escaiguin.

b) Fer el seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge global dels i les alumnes del grup i establir les mesures necessàries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos d’ensenyament.

c) Avaluar col·legiadament l’alumnat, d’acord amb la normativa establerta, adoptar les decisions de promoció i titulació corresponents, i avaluar la pròpia pràctica docent.

d) Qualsevol altra funció que estableixi el departament competent en matèria educativa o que es determini en el projecte educatiu de centre.

2. Els equips docents han de col·laborar per prevenir i atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat treballant de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. A aquest efecte, els centres han de preveure horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips docents dins del període de permanència del professorat al centre.

3. L’equip docent, coordinat pel tutor o tutora, ha de vetllar pel desenvolupament personal i social de l’alumnat i perquè avanci en l’assoliment de les competències. Cada docent ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels i les alumnes en les matèries o àmbits en els quals intervé.

4. L’equip directiu ha de promoure el treball en equip dels i les docents, potenciar la pràctica reflexiva i la recerca educativa en el context de l’acció docent.

5. Correspon al director o directora del centre l’assignació dels i les docents als diferents grups classe, matèries o àmbits.

Article 22

Orientació educativa

1. L’orientació educativa en les seves dimensions personal, social, acadèmica i professional consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, que es poden desenvolupar individualment o en grup, adreçades a tot l’alumnat i de responsabilitat de tot el professorat, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis rectors.

2. L’orientació educativa ha de permetre, principalment:

a) Garantir el desenvolupament integral i l’acompanyament personalitzat de l’alumne o alumna.

b) Promoure l’autoconeixement i l’autonomia de l’alumne o alumna.

c) Facilitar la descoberta de les diferents opcions formatives i laborals amb relació a la construcció de l’itinerari formatiu i el projecte de vida.

3. L’orientació educativa inclou l’atenció educativa inclusiva, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.

4. L’orientació educativa té per finalitat informar i orientar l’alumnat per tal que l’elecció de les modalitats, vies i matèries sigui la més adequada als seus interessos i perfil personal per a la seva continuïtat formativa posterior.

5. Els principis que regeixen l’orientació educativa del centre constitueixen la base sobre la qual el projecte educatiu de centre ha de definir el model d’acció tutorial. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d’orientació educativa es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els i les professionals del centre i la comunitat educativa, ajustant-se a les diferents característiques de l’etapa de batxillerat.

6. Amb la finalitat de fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, s’incorpora la perspectiva de gènere a l’àmbit de l’orientació educativa i professional.

Article 23

Acció tutorial

1. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a l’assoliment de les competències necessàries per desenvolupar de forma progressiva, i en funció del moment evolutiu, l’itinerari personal, acadèmic i professional de l’alumnat de batxillerat.

2. L’acció tutorial comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat i de grup per part de tot el professorat, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixin a la cohesió social dels alumnes. Així mateix, promou la implicació i la participació de l’alumnat de forma activa en el seu procés d’aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social, basat en el respecte i la igualtat de tracte.

3. Els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial i els procediments de seguiment i d’avaluació s’han d’establir a les normes d’organització i funcionament del centre. El centre educatiu ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant l’etapa de batxillerat.

4. La tutoria dels alumnes és part de la funció docent. Tot l’alumnat ha de disposar d’un tutor o tutora, que és la persona responsable de coordinar el seu procés educatiu, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.

5. Correspon al tutor o tutora:

a) La relació amb les famílies.

b) La formalització de la documentació acadèmica necessària.

c) La coordinació de l’equip docent amb relació a la gestió pedagògica de l’alumnat.

d) Vetllar pel desenvolupament personal dels i les alumnes i per l’assoliment progressiu de les competències.

e) Coordinar l’elaboració del pla de suport individualitzat per part de l’equip docent, en col·laboració amb l’especialista d’orientació educativa del centre educatiu i, si escau, amb l’assessorament dels serveis educatius; fer-ne el seguiment i actuar com a principal interlocutor amb l’alumne o alumna i la família.

f) Recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne o alumna a l’equip docent corresponent en el pas de primer a segon. L’equip directiu ha de vetllar perquè aquesta actuació educativa es porti a terme.

6. La mateixa persona pot exercir la tutoria els dos cursos de l’etapa amb el mateix grup per tal de facilitar les tasques i el seguiment del procés educatiu de l’alumnat.

7. La direcció del centre ha de vetllar perquè l’acció tutorial es porti a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, i s’ajusti a les diferents característiques de l’etapa de batxillerat.

Article 24

Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

1. L’atenció educativa a l’etapa de batxillerat ha de promoure la continuïtat formativa de tot l’alumnat en aquesta etapa.

2. En tots els centres educatius sostinguts amb fons públics s’ha de constituir la comissió d’atenció educativa inclusiva. Aquesta estructura organitzativa ha de vetllar perquè la previsió, concreció, aplicació i seguiment de les mesures i suports d’atenció educativa es regeixi pels principis d’equitat, igualtat d’oportunitats, igualtat de tracte i no-discriminació, i inclusió.

3. Els centres educatius han de preveure, en el si de la comissió d’atenció educativa inclusiva, el grau d’intensitat del suport que correspongui per donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Les mesures i els suports per a l’atenció educativa de l’alumnat s’han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d’organització i funcionament de centre i s’han de concretar en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions didàctiques.

4. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de vetllar perquè l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu pugui cursar aquests estudis amb èxit amb l’aplicació de les mesures i suports necessaris. Aquest fet pot comportar la flexibilització de la durada de l’etapa, de manera que permeti donar resposta a situacions singulars de l’alumnat, tal com s’especifica a l’article 25.

5. Per als i les alumnes que compaginen el batxillerat amb estudis de música, dansa, esport o altres ensenyaments oficials, o cursen una segona llengua estrangera en una escola oficial d’idiomes, el departament competent en matèria educativa estableix mesures per facilitar el seguiment i la superació dels estudis de batxillerat a aquest alumnat sense perjudici de les possibles convalidacions que puguin correspondre.

Article 25

El pla de suport individualitzat

1. A l’etapa del batxillerat, el pla de suport individualitzat s’ha d’elaborar per a aquells alumnes inclosos en la normativa reguladora i també en els supòsits següents:

a) alumnes amb altes capacitats;

b) alumnes amb situacions singulars als quals se’ls planifica la durada del batxillerat en tres anys;

c) alumnes nouvinguts o de procedència estrangera;

d) alumnes amb circumstàncies singulars: alumnes que fan estades a l’estranger durant més d’un mes, alumnes que repeteixen batxillerat amb tres o quatre matèries suspeses, alumnes amb escolarització compartida entre el centre presencial i l’Institut Obert de Catalunya (IOC), i alumnes amb impossibilitat d’assistència presencial temporal;

e) alumnes que cursen simultàniament estudis de batxillerat i de música o dansa;

f) alumnes que cursen simultàniament estudis de batxillerat i la pràctica intensiva de l’esport;

2. El centre pot valorar la conveniència d’elaborar un pla de suport individualitzat en supòsits no esmentats en l’apartat anterior. En aquest cas, la decisió d’elaborar-lo correspondrà a la comissió d’atenció educativa inclusiva.

3. En el cas de l’alumnat de batxillerat que tenia un pla de suport individualitzat a l’educació bàsica, s’ha de vetllar perquè el continuï tenint i perquè les mesures i suports d’atenció educativa siguin coherents per tal d’evitar l’abandonament escolar en aquesta etapa.

Article 26

Flexibilització de la durada del batxillerat

1. Per tal d’afavorir l’assoliment de les competències del batxillerat, els centres educatius poden flexibilitzar el currículum, de manera que l’alumnat pugui cursar menys matèries en cada curs escolar. Això pot comportar una modificació de la durada del batxillerat.

2. L’equip docent ha de valorar i decidir la conveniència d’adoptar aquesta mesura flexibilitzadora i ha de tenir l’acord de l’alumne o alumna i, en cas que sigui menor d’edat, de la mare, pare o tutor o tutora legal. La proposta curricular ha d’estar ajustada a les necessitats educatives de l’alumne o alumna.

3. L’aplicació d’aquesta mesura flexibilitzadora implica l’elaboració d’un pla de suport individualitzat, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva, que ha d’incloure les mesures que s’acordin.

Article 27

Coordinació i traspàs d’informació

1. En les transicions entre etapes i centres educatius, els centres han d’assegurar els mecanismes de coordinació i traspàs d’informació que facilitin i assegurin la coherència educativa i la continuïtat formativa.

2. En la transició entre l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, d’acord amb un plantejament de coherència pedagògica entre etapes, el consell orientador és el mecanisme de comunicació amb els centres d’origen de l’alumnat. Això no exclou altres mecanismes de comunicació entre els centres. En el cas dels i les alumnes que presenten necessitats educatives especials és oportuna la comunicació entre els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica i/o l’especialista d’orientació educativa del centre en què l’alumnat cursarà el batxillerat.

3. Per facilitar el traspàs d’informació dels i les alumnes entre cursos de l’etapa del batxillerat, el centre ha de disposar d’un full de seguiment intern que ha de registrar les observacions, decisions i mesures respecte del procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna. Aquest document s’ha de conservar al centre fins que l’alumne o alumna finalitzi l’etapa. El tutor o tutora de cada alumne o alumna s’encarrega de formalitzar els documents i, en acabar el curs, de dipositar-los a la secretaria del centre.

4. Els centres educatius han de preveure mecanismes de coordinació i de traspàs d’informació per garantir la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat en cas de canvi de centre durant l’etapa de batxillerat. Aquests mecanismes, que poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres d’origen i de destinació, són especialment rellevants en el cas de l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

5. El conjunt d’aquestes actuacions de coordinació ha de formar part de la programació general anual del centre i del projecte educatiu de centre. La direcció del centre, en exercici de l’autonomia organitzativa, ha de delegar aquestes tasques de coordinació en les persones idònies segons el marc organitzatiu adoptat.

Article 28

Recursos i materials didàctics

1. Els diferents recursos i materials didàctics que s’utilitzin en els centres educatius han de respondre als principis d’equitat, d’inclusió i de cohesió social com a base d’una escola per a tothom i ajustar-se a les necessitats educatives de tot l’alumnat en el context educatiu.

2. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics s’han d’ajustar als següents criteris:

– la perspectiva de gènere;

– la mirada global i no etnocèntrica;

– l’accessibilitat dels materials;

– la personalització dels aprenentatges;

– l’eliminació, o minimització, de les barreres d’accés per a l’aprenentatge i la comunicació;

– la diversitat de materials, i

– la variabilitat dels processos d’aprenentatge.

Es recomana que els diferents recursos i materials didàctics siguin en llengua catalana, tret de les matèries Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera i del que s’estableixi en el projecte lingüístic de centre.

3. En el marc del currículum competencial, l’alumne o alumna ha d’esdevenir part activa del seu procés d’aprenentatge. L’equip docent ha de promoure l’ús i l’elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d’avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l’alumnat, cosa que facilitarà l’autoregulació, la metacognició i el treball col·laboratiu.

4. L’equip docent ha de generar contextos d’aprenentatge i activitats d’aula diversificats, que permetin el progrés de tots i cadascun dels i les alumnes, oferint-los propostes variades pel que fa a la representació, l’expressió i el compromís. Per això, s’ha de fomentar l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge, la comunicació i el coneixement, amb la finalitat de personalitzar i d’enriquir els processos d’ensenyament-aprenentatge, i potenciar la participació activa i col·laborativa.

 

Capítol 4 Avaluació

Article 29

Elements generals de l’avaluació

1. L’avaluació del procés d’aprenentatge regeix i orienta el procés educatiu, tant en el seu vessant educatiu com qualificador, i ha de ser:

a) Contínua, amb la finalitat de permetre constatar els avenços i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge. Per tal que l’avaluació sigui contínua, s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne o alumna al llarg del seu procés formatiu. En qualsevol moment del curs, quan l’avaluació palesi dificultats en el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna, el professorat, en col·laboració amb l’especialista d’orientació educativa, si escau, ha d’establir l’orientació i el suport necessaris.

b) Global, amb la finalitat de prendre en consideració tant la situació de cada alumne o alumna en cadascuna de les matèries o àmbits en particular, com la seva evolució de conjunt.

c) Diferenciada segons les matèries o àmbits, de manera que es tinguin en compte tant les particularitats dels elements singulars del currículum com la seva coordinació i coherència.

d) Formativa en si mateixa, en tant que proporciona informació que ha de permetre millorar els aprenentatges de l’alumnat, els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent.

2. Els referents de l’avaluació indiquen el sentit en què han de progressar tots els i les alumnes i donen les pautes que han de regular els processos d’avaluació i inclouen:

a) Les competències específiques de cada matèria.

b) Els criteris d’avaluació.

3. Els criteris d’avaluació es recullen a les programacions didàctiques, han de donar significació a les diferents estratègies d’avaluació que s’hi detallin i han de constituir el referent constant de totes les accions formatives.

4. En el marc de l’avaluació del procés d’aprenentatge correspon al professor o professora:

a) Avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.

b) Decidir, al final del curs, si l’alumne o alumna ha aconseguit el grau adequat d’assoliment de les competències específiques corresponents en relació amb cadascuna de les matèries que imparteix.

5. En el marc de l’avaluació del procés d’aprenentatge correspon als centres educatius:

a) Incloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a l’avaluació i la promoció de l’alumnat, així com també el disseny d’activitats d’avaluació en consonància amb les mesures i suports d’atenció educativa.

b) Fer públics els criteris d’avaluació concretats en el projecte educatiu i els que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges i per a la promoció de l’alumnat. Els i les alumnes i, quan siguin menors d’edat, el pare, mare o tutor o tutora legal, han d’estar informats des del començament del curs d’aquests criteris.

c) Promoure l’ús generalitzat d’instruments d’avaluació variats, diversos i adequats a les diferents situacions d’aprenentatge que permetin tant el seguiment del desenvolupament dels aprenentatges com la valoració objectiva de tot l’alumnat. D’aquesta manera es garanteix que el procés d’avaluació doni resposta a les necessitats específiques de suport educatiu que presenta l’alumnat.

Article 30

Sessions d’avaluació

1. La sessió d’avaluació, tant l’ordinària com l’extraordinària, és la reunió de l’equip docent, presidida i coordinada pel tutor o tutora, amb la finalitat d’intercanviar informació i adoptar decisions de forma col·legiada sobre el procés d’aprenentatge dels i les alumnes. A la decisió sobre l’avaluació de cada alumne o alumna hi han d’intervenir els professors i professores de les matèries que hagi cursat l’alumne o alumna.

2. També hi participarà un membre de l’equip directiu i, si l’equip docent ho considera, altres docents i professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels i les alumnes.

3. En les sessions d’avaluació s’ha d’escoltar la veu de l’alumnat, que prèviament haurà reflexionat, des de les diferents matèries o àmbits i des de la tutoria, sobre els processos d’aprenentatge. Cada centre ha de determinar el procediment a través del qual incorpora l’alumnat a les sessions d’avaluació.

4. Per tal que l’equip docent pugui valorar els aprenentatges de cada alumne o alumna, així com el desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge en el grup classe, cal fer una sessió d’avaluació cada trimestre com a mínim. La sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació ordinària de final del curs.

5. Cada centre ha d’elaborar un model propi d’informe d’avaluació que, a més de consignar les qualificacions obtingudes en cada matèria o àmbit amb indicadors numèrics de l’1 al 10, ha d’expressar qualitativament aquells aspectes del procés d’aprenentatge que cal destacar, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú, i les mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin adoptat o que s’hagin previst per facilitar la millora dels aprenentatges dels i les alumnes, així com la conveniència de continuar-los aplicant.

6. El tutor o tutora ha de coordinar i presidir les sessions d’avaluació del seu grup d’alumnes, aixecar-ne l’acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre l’informe d’avaluació de manera individualitzada als i les alumnes i, en cas que siguin menors d’edat, al pare, mare o tutor o tutora legal. Igualment, la resta de docents de l’equip docent han d’informar els i les alumnes en relació amb les seves matèries o àmbits.

Article 31

Avaluació de final de curs

1. El professor o professora de cada matèria és qui decideix, al final del curs, si l’alumne o alumna ha assolit les competències, prenent com a referent fonamental els criteris d’avaluació.

2. El professor o professora ha d’expressar els resultats de l’avaluació que fan referència al procés d’assoliment de les competències específiques de les matèries amb indicadors numèrics de l’1 al 10, sense decimals.

3. En el cas de les matèries amb continuïtat, , en els dos cursos, que consten a l’annex 4, l’alumnat que tingui cursada i no superada la matèria de primer curs no pot ser qualificat de la matèria de segon curs. Aquesta circumstància s’ha de consignar a les actes finals amb la menció “pendent de qualificació de primer curs” (PQ). En cas que, a causa d’un canvi de matèria o de modalitat autoritzat per la direcció del centre o perquè l’alumne o alumna s’hagi incorporat al batxillerat en el segon curs, no hagi cursat la matèria de primer curs, podrà ser qualificat de la matèria de segon curs a tots els efectes.

Article 32

Activitats de recuperació

1. El caràcter continu de l’avaluació ha de permetre escenaris diversos per al progrés dels i les alumnes al llarg del procés d’aprenentatge.

2. En cas que, durant algun dels cursos de batxillerat, l’equip docent consideri que un alumne o alumna no està assolint les competències específiques pròpies d’alguna de les matèries, aquest equip ha d’organitzar activitats específiques d’aprenentatge i amb caràcter individual, les quals s’han de poder avaluar abans de la sessió d’avaluació ordinària de final de curs.

3. En el cas de l’alumnat que passi de primer a segon curs amb un màxim de dues matèries amb avaluació negativa, és a dir, avaluació menor a 5, el centre ha d’organitzar activitats específiques de recuperació i amb caràcter individual dins el primer trimestre del segon curs.

4. Les qualificacions de les matèries després d’aquestes activitats de recuperació s’han d’expressar en els mateixos termes que la resta de matèries.

Article 33

Pas de curs

1. El pas de curs és automàtic quan l’alumne o alumna obtingui avaluació positiva en la totalitat de les matèries o tingui un màxim de dues matèries amb avaluació negativa.

2. Quan l’alumne o alumna passa de curs amb una o dues matèries pendents, l’equip docent ha de proporcionar orientació i suports específics que li permetin adquirir els aprenentatges tant de les matèries pendents com de les de segon curs. En tot cas, s’ha de matricular a segon curs de les matèries pendents de primer i el centre educatiu ha d’organitzar activitats específiques de recuperació dins el primer trimestre del segon curs.

3. Quan un alumne o alumna, després de la sessió d’avaluació extraordinària a primer curs, rebi una avaluació negativa en tres o quatre matèries, podrà optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se de les matèries de primer que no ha superat i ampliar aquesta matrícula de primer curs amb dues o tres matèries de segon. En aquest cas, cal l’elaboració d’un pla de suport individualitzat que programi la superació del batxillerat en tres cursos, d’acord amb els criteris d’organització que tingui establert el centre educatiu. L’alumne o alumna menor d’edat ha de tenir l’autorització del pare, mare o tutor o tutora legal per a aquest règim singular de matriculació. En tot cas, haurà de matricular-se a segon curs de les matèries pendents de primer.

4. Si un alumne o alumna, després de superar el primer curs, decideix canviar de modalitat en el segon curs, el centre pot modificar el currículum, tot assegurant-se que, en acabar el batxillerat, l’alumne o alumna hagi superat un mínim de tres matèries d’aquesta nova modalitat, que ha d’incloure la matèria de modalitat obligatòria. El termini per sol·licitar aquest canvi finalitza al cap d’un mes d’haver iniciat les classes.

5. La superació de les matèries de segon curs que figuren a l’annex 4 i que impliquen continuïtat està condicionada a la superació de les corresponents matèries de primer curs indicades en aquest annex, amb les excepcions derivades de l’article 31.3.

6. Els i les alumnes que al final del segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries, es podran matricular a aquestes matèries sense necessitat de cursar de nou les matèries superades o podran optar per repetir el curs complet.

Article 34

Permanència d’un any més en el mateix curs

L’alumne o alumna que roman dos anys en el mateix curs no pot tornar a cursar les matèries Treball de Recerca i Estada a l’Empresa si les té superades.

Article 35

Títol de batxillerat

1. Els i les alumnes que superen totes les matèries de batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxillerat. Aquest títol acredita l’assoliment dels objectius establerts per a l’etapa i l’adquisició de les competències corresponents.

2. Per obtenir el títol de batxillerat és necessària l’avaluació positiva de totes les matèries dels dos cursos de batxillerat. En el cas en què s’hagin organitzat les matèries en àmbits, caldrà fer constar de forma diferenciada la qualificació de cada matèria, que coincidirà amb la de l’àmbit.

3. Excepcionalment, l’equip docent pot decidir a l’avaluació extraordinària l’obtenció del títol de batxillerat per a un alumne o alumna que hagi superat totes les matèries excepte una, sempre que es compleixin, a més, totes les condicions següents:

a) Que l’equip docent consideri que l’alumne o alumna ha assolit els objectius i les competències vinculats a aquest títol.

b) Que no s’hagi produït una inassistència continuada i no justificada per part de l’alumne o alumna a la matèria.

c) Que l’alumne o alumna s’hagi presentat a les proves i hagi realitzat les activitats necessàries per a la seva avaluació, incloses les de la convocatòria extraordinària.

d) Que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a totes les matèries de l’etapa sigui igual o superior a cinc. En aquest cas, a l’efecte de calcular la qualificació final de l’etapa, es considera la qualificació numèrica obtinguda en la matèria no superada.

4. El títol de batxillerat és únic i s’expedeix amb la modalitat cursada i la qualificació mitjana obtinguda.

5. Per obtenir la qualificació mitjana de batxillerat s’ha de calcular una mitjana ponderada entre totes les matèries cursades (“M”), inclosa la matèria de Religió, si és el cas, i el Treball de Recerca (QT). La “M” és la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries cursades, exceptuant el Treball de Recerca, que representa el 10 % del total de la qualificació del batxillerat.

Si «QT» és la qualificació del Treball de Recerca, la qualificació mitjana del batxillerat es calcula de la manera següent: qualificació mitjana del batxillerat = 0,9 · M + 0,1 · QT. Aquesta qualificació s’ha de consignar amb dues xifres decimals, arrodonida a la centèsima.

Article 36

Obtenció del títol de batxillerat des d’altres ensenyaments

1. L’alumne o alumna que tingui el títol de tècnic o tècnica, o de tècnic o tècnica superior en formació professional pot obtenir el títol de batxillerat en la modalitat general mitjançant la superació de les matèries comunes.

2. L’alumne o alumna que tingui el títol de tècnic o tècnica en arts plàstiques i disseny pot obtenir el títol de batxillerat en la modalitat d’arts mitjançant la superació de les matèries comunes.

3. També poden obtenir el títol de batxillerat en la modalitat d’arts els i les alumnes que hagin superat els ensenyaments professionals de música o de dansa i superin, a més, les matèries comunes.

4. La qualificació que apareixerà en el títol de batxillerat dels estudiants esmentats en els apartats d’aquest article s’obté a partir de la següent ponderació:

a) El 60 % de la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries comunes cursades al batxillerat.

b) El 40 % de la qualificació mitjana obtinguda en els ensenyaments a través dels quals s’accedeix a l’obtenció del títol, calculada d’acord amb el que s’estableix en els reials decrets d’ordenació d’aquests ensenyaments.

Article 37

Documents i informes d’avaluació

1. Al batxillerat, els documents oficials d’avaluació són les actes d’avaluació, l’expedient acadèmic, l’historial acadèmic i, si escau, l’informe personal per trasllat en els casos que preveu l’article 41. Aquests documents s’han d’ajustar als models i característiques que estableix el departament competent en matèria educativa.

2. El director o directora, com a responsable de totes les activitats acadèmiques del centre, ha de visar amb la seva signatura els documents oficials.

3. Els documents oficials d’avaluació han de romandre al centre i la persona que exerceixi les funcions de secretari o secretària és la responsable de custodiar-los, tant en format imprès com en suport electrònic, així com d’emetre les certificacions que se sol·licitin. En cas de supressió d’algun centre, els serveis territorials d’Educació o el Consorci d’Educació de Barcelona han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.

4. Els documents i informes d’avaluació han d’anar signats amb identificació de les persones signants.

5. L’historial acadèmic i, si és el cas, l’informe personal per trasllat, es consideren documents bàsics per garantir la mobilitat de l’alumnat per tot el territori nacional.

6. Els documents oficials d’avaluació, quan hagin de tenir efectes fora de Catalunya, es regeixen per la legislació sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

7. En tots els documents elaborats s’ha d’incorporar un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.

Article 38

Actes d’avaluació

1. Les actes d’avaluació s’estenen per a cadascun dels cursos i es tanquen un cop finalitzat el període lectiu després de la sessió d’avaluació ordinària i extraordinària. Comprenen la relació nominal dels i les alumnes que componen el grup, juntament amb els resultats de l’avaluació de les matèries i les decisions sobre promoció i permanència.

2. Els resultats de l’avaluació s’expressen mitjançant qualificacions de l’1 al 10 sense decimals. La qualificació mitjana és la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries, arrodonida a la centèsima més propera i, en cas d’equidistància, a la part superior.

3. Les qualificacions inferiors a cinc es consideren negatives. Quan un alumne o alumna no es presenti a la convocatòria de proves extraordinàries, s’ha de consignar “No presentat / No presentada (NP)”.

4. Per donar compliment al que estableix l’apartat cinquè de la disposició addicional primera, s’ha de fer constar, a més, una nota mitjana normalitzada, calculada sense tenir en compte la qualificació de la matèria de Religió.

5. Als i les alumnes que obtinguin una qualificació mitjana de batxillerat igual o superior a 9, se’ls pot consignar la menció de “matrícula d’honor” en les observacions de l’acta de qualificacions finals, en l’expedient acadèmic i en l’historial acadèmic. Se’n pot concedir una per cada vint alumnes i una altra, si en resulta una fracció sobrant sobre el total d’alumnes avaluats de segon curs. En aquest cas, s’entén per alumnes avaluats de segon curs tots els que han cursat les matèries necessàries per completar l’etapa, si bé poden no haver-les superat.

6. A les actes de segon curs de batxillerat hi han de figurar els i les alumnes amb matèries no superades del curs anterior i s’ha de recollir la proposta d’expedició del títol de batxillerat, juntament amb la qualificació mitjana de l’etapa. En aquest curs s’emetran actes d’avaluació de matèries pendents al final del període lectiu ordinari i de la convocatòria de proves extraordinàries.

7. Les actes d’avaluació han d’anar signades per tots els professors i professores del grup i han de portar el vistiplau del director o directora del centre.

Article 39

Expedient acadèmic

1. L’expedient acadèmic conté, juntament amb les dades d’identificació del centre, les dades personals i acadèmiques de l’alumne o alumna, així com la informació relativa al procés d’avaluació.

2. S’ha d’obrir al començament de l’etapa o, si escau, en el moment d’incorporació de l’alumne o alumna al centre i ha de recollir, almenys, els resultats de l’avaluació de les matèries en les diferents convocatòries, les decisions de promoció i titulació i, si n’hi hagués, les mesures de suport educatiu o les adaptacions del pla d’estudis que s’han adoptat per a l’alumne o alumna i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que l’afecti acadèmicament. Així mateix, hi ha de constar la qualificació mitjana obtinguda a l’etapa, així com la mitjana normalitzada a la qual es refereix l’apartat 4 de l’article anterior.

3. La custòdia i l’arxivament dels expedients acadèmics corresponen als centres educatius on s’hagin fet els estudis dels ensenyaments corresponents i la Inspecció d’Educació n’ha de fer la supervisió.

Article 40

Historial acadèmic

1. L’historial acadèmic de batxillerat és el document oficial que reflecteix els resultats de l’avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumne o alumna en tota l’etapa; porta el vistiplau del director o directora i té valor acreditatiu dels estudis realitzats. La seva custòdia correspon al centre educatiu en què l’alumnat estigui escolaritzat.

2. Després de finalitzar l’etapa, l’historial acadèmic de batxillerat s’ha de lliurar a l’alumne o alumna o, en cas que sigui menor d’edat, al pare, mare o tutor o tutora legal.

3. L’historial acadèmic de batxillerat ha de recollir les dades identificadores de l’alumne o alumna; les matèries cursades en cada un dels anys d’escolarització i els resultats d’avaluació obtinguts; les decisions sobre el pas de curs i sobre la proposta d’expedició del títol de batxillerat, amb la data en què es van adoptar; la nota mitjana de batxillerat i la nota mitjana normalitzada, i la informació relativa als canvis de centre, amb indicació sempre de les dates corresponents. Així mateix, hi ha de figurar la indicació de les resolucions de caràcter singular que afectin acadèmicament l’alumne o alumna.

4. Quan l’alumne o l’alumna es traslladi a un altre centre, el centre d’origen ha de remetre al de destinació, i a petició d’aquest, l’historial acadèmic del batxillerat i, si s’escau, l’informe personal per trasllat, i ha d’acreditar que les dades que conté concorden amb l’expedient que guarda el centre. El centre receptor ha d’obrir el corresponent expedient acadèmic. La matriculació de l’alumne o alumna adquireix caràcter definitiu un cop s’ha rebut l’historial acadèmic degudament formalitzat.

5. En el cas d’alumnes que es traslladin a centres d’altres comunitats autònomes en què el català no sigui llengua oficial, l’historial acadèmic s’ha de fer en versió bilingüe: en català i en castellà.

Article 41

Informe personal per trasllat

1. A fi de garantir la continuïtat del procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna que es trasllada a un altre centre sense haver conclòs el curs, s’ha d’emetre un informe personal on s’ha de fer constar la informació recollida per l’equip docent necessària per a l’adequada continuïtat del procés d’aprenentatge. Com a mínim ha de consignar els elements següents:

a) Els resultats parcials de l’avaluació, en el cas que ja hagués tingut lloc alguna sessió d’avaluació.

b) L’aplicació, si escau, de mesures educatives complementàries de reforç i suport, així com els plans de suport individualitzats aplicats.

c) Totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrés general de l’alumne o alumna.

2. L’informe personal per trasllat, que només s’ha d’emetre en el cas que preveu l’apartat anterior, l’ha d’elaborar i firmar el tutor o tutora, amb el vistiplau del director o directora, a partir de les dades facilitades pels professors i professores de les matèries.

3. En el cas d’alumnes que es traslladin a centres d’altres comunitats autònomes en què el català no sigui llengua oficial, l’informe personal per trasllat s’ha de fer en versió bilingüe: en català i en castellà.

Article 42

Autenticitat, seguretat i confidencialitat

1. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres als altres i a la seva seguretat i confidencialitat, cal atenir-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. Els documents oficials d’avaluació i els seus procediments de validació descrits als apartats anteriors poden ser substituïts pels seus equivalents realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en quedi garantida l’autenticitat, la integritat i la conservació, i es compleixin les garanties i els requisits establerts per la normativa de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i per la legislació sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. L’expedient electrònic de l’alumne o alumna ha d’estar constituït, almenys, per les dades contingudes als documents oficials d’avaluació i ha de complir el que estableix la normativa de l’esquema nacional d’interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrònica.

 

Disposició addicional primera

Ensenyaments de religió

1. L’alumne o alumna major d’edat i el pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumnat menor d’edat han de poder manifestar, a l’inici de curs, la seva voluntat de rebre ensenyaments de religió o no.

2. L’avaluació dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat hagi subscrit acords de cooperació o amb què hi hagi subscrits convenis internacionals , s’ha d’ajustar al que estableixen aquests acords i convenis, entenent que l’avaluació s’ha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries.

3. La determinació del currículum dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència de les autoritats religioses corresponents.

4. Els ensenyaments de religió, als quals corresponen 70 hores de dedicació anual tal com s’expressa a l’annex 3, s’han d’impartir en la franja d’optatives trimestrals de primer o segon curs.

5. Per tal de garantir el principi d’igualtat i la lliure concurrència, les qualificacions que s’hagin obtingut en l’avaluació dels ensenyaments de religió no computen per a l’obtenció de la qualificació mitjana a l’efecte de l’accés a la universitat ni en les convocatòries per a l’obtenció de beques i ajudes a l’estudi en què hagin d’entrar en concurrència els expedients acadèmics.

Disposició addicional segona

Proves per a l’obtenció del títol de batxillerat

El Departament d’Educació ha d’organitzar periòdicament proves perquè les persones més grans de 20 anys puguin obtenir directament el títol de batxillerat, sempre que demostrin haver assolit els objectius i les competències del batxillerat. Aquestes proves s’han d’organitzar de manera diferenciada segons les modalitats del batxillerat.

Disposició addicional tercera

Limitacions a l’oferta dels estudis de batxillerat

El Departament d’Educació ha d’establir el nombre mínim d’alumnes que es requereix perquè un centre imparteixi els ensenyaments de batxillerat. Així mateix, ha de regular el procediment per fer efectiva aquesta limitació, que ha de tenir en compte les característiques demogràfiques i la complexitat social de cada zona educativa.

Disposició addicional quarta

Obtenció de noves modalitats de batxillerat

1. Qui hagi obtingut el títol de batxillerat pot obtenir qualsevol de les altres modalitats, mitjançant la superació d’aquelles matèries de modalitat que, segons el que preveu aquest Decret, es requereixen per a la modalitat escollida.

2. Aquesta mesura és aplicable a l’alumnat que hagi obtingut el títol de batxillerat a l’empara d’aquest Decret.

Disposició addicional cinquena

Estructura dels ensenyaments de batxillerat en tres anys acadèmics

Correspon a la persona titular del departament competent en matèria educativa establir els criteris que, d’acord amb el règim regulador de la matèria, permeten als centres educatius distribuir les matèries de batxillerat en tres anys acadèmics.

Disposició addicional sisena

Adaptació de les programacions didàctiques

Els centres educatius disposen de tres cursos escolars a partir de l’inici del curs escolar 2022-2023 per modificar, adaptar i actualitzar les programacions didàctiques. L’administració educativa ha d’acompanyar els centres educatius en l’elaboració i el desenvolupament d’aquestes programacions.

Disposició addicional setena

Equivalència amb determinades matèries de modalitat establertes al Reial decret 243/2022, de 5 d’abril

A l’efecte d’establir equivalències entre les matèries pròpies de modalitat que estableix l’article 11 d’aquest Decret i determinades matèries pròpies de modalitat que estableix l’article 11 del Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, es considera que:

– Haver superat conjuntament les matèries de Física I i de Química I es considera equivalent a haver superat la matèria de Física i Química.

– Haver superat conjuntament les matèries de Biologia I i de Geologia i Ciències Ambientals I es considera equivalent a haver superat la matèria de Biologia i Geologia.

– Haver superat la matèria de Física II es considera equivalent a haver superat la matèria de Física.

– Haver superat la matèria de Química II es considera equivalent a haver superat la matèria de Química.

– Haver superat la matèria de Biologia II es considera equivalent a haver superat la matèria de Biologia.

– Haver superat la matèria de Geologia i Ciències Ambientals II es considera equivalent a haver superat la matèria de Geologia i Ciències Ambientals.

Disposició transitòria primera

Disposició transitòria segona

Implantació progressiva de les matèries optatives trimestrals

Els centres poden implantar progressivament les matèries optatives trimestrals fins a l’inici del curs acadèmic 2025-2026. En aquest període transitori, les matèries optatives que s’ofereixin en les franges 2 i 3 poden tenir caràcter anual i ser definides pels centres, entenent que s’estableix una transició cap al que es fixa en els apartats 6, 7, 8, 9 i 10 de l’article 16.

Disposició derogatòria

Derogació normativa

Es deroga el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn, excepte els articles 5, “Condicions d’inscripció en règim nocturn”; 7.2, “Superació de matèries”, i 10, “Permanència en el batxillerat en règim nocturn”.

Es deroga el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Disposició final primera

Calendari d’implantació

Correspon als centres educatius adaptar la pràctica docent i l’exercici de l’autonomia d’acord amb el calendari d’implantació següent:

– L’any acadèmic 2022-2023 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat al primer curs.

– L’any acadèmic 2023-2024 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat al segon curs.

Disposició final segona

Disposició final tercera

Batxillerat nocturn i a distància

1. El departament competent en matèria educativa ha d’establir les condicions i els requisits per tal de poder oferir el batxillerat en horari nocturn en determinats centres.

2. El departament competent en matèria educativa ha de regular les condicions i la manera en què s’oferirà el batxillerat a distància.

Disposició final quarta

Doble titulació

El departament competent en matèria educativa regula el sistema pel qual els centres, en el marc de la seva autonomia, poden determinar en el seu projecte educatiu un currículum que reculli una doble titulació, que poden ser les següents:

– currículum mixt que possibiliti a l’alumnat obtenir la doble titulació de batxillerat i el títol equivalent d’un altre estat en virtut d’un acord entre governs;

– titulació de batxillerat en tres cursos acadèmics i la del d’un cicle d’ensenyaments de grau mitjà.

Disposició final cinquena

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 20 de setembre de 2022

 

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

 

Jordi Puigneró i Ferrer

Vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori

Per suplència (Decret 165/2022, de 14 de setembre, DOGC núm. 8754, de 16.9.22)

 

Josep Gonzàlez Cambray

Conseller d’Educació

ANNEX 1 Competències clau al batxillerat

ANNEX 2 Matèries de batxillerat

ANNEX 3 Horari de les matèries de batxillerat

ANNEX 4 Continuïtat entre les matèries de batxillerat