I.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix, a l’article 131, apartat 3.c, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents als ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria, incloent-hi l’ordenació curricular.

L’article 53.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al Govern determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sense perjudici de l’autonomia pedagògica dels centres.

Aquest Decret estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica en els termes que recull l’article 3.3 de Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre. Inclou el currículum bàsic de l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic establert d’acord amb la Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i la normativa de desplegament, i que es concreta en el Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria.

En aquest Decret es defineix l’estructura del currículum, que inclou com a novetat les competències clau, els indicadors competencials al final de l’etapa, que constitueixen el perfil competencial de sortida, i els nous elements curriculars per al desplegament de les àrees i matèries: competències específiques, criteris d’avaluació, sabers i situacions.

II.

El Govern determina, en els termes que estableix la legislació vigent, el currículum, que inclou les competències clau, els indicadors de les competències clau, les competències específiques de cada matèria, els criteris d’avaluació corresponents, els sabers o continguts i les situacions d’aprenentatge, sens perjudici de l’autonomia pedagògica que la llei atorga als centres educatius.

El Govern fa palesa la importància dels ensenyaments de l’educació bàsica per a la continuïtat formativa de l’alumnat, per garantir la seva formació integral, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la preparació per a l’exercici ple dels drets humans i d’una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. Per aquest motiu, la formació integral ha de centrar-se necessàriament en el desenvolupament i l’assoliment de les competències clau i l’adquisició dels diferents aprenentatges, per fer possible la prosperitat personal i col·lectiva i avançar cap a una societat més equitativa, més sostenible i amb més cohesió social.

Més enllà dels seus elements constitutius i de la concepció del currículum des de l’ordenació dels ensenyaments, no es pot obviar la necessitat de reconèixer el currículum com una potent eina de futur per al desenvolupament integral de totes les persones en els seus aspectes cognitius, emocionals, afectius i relacionals. El currículum ha de fer possible el desplegament del projecte de vida personal i professional per a tothom a partir de l’èxit educatiu, comptant amb el suport, la implicació i la participació de les famílies i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida. Entès així, el currículum es configura com un instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva, que doni cabuda a totes les persones i on sigui possible la igualtat d’oportunitats i la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtica. Per avançar en la millora del model educatiu, destaquen sis vectors clau que marquen on s’han de focalitzar tots els esforços i totes les estratègies:

a) El currículum competencial que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge profund i funcional, en què allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals.

b) La qualitat de l’educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres.

c) La universalitat del currículum que faci possible l’accessibilitat de totes les persones a l’educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la plena participació i l’èxit educatiu.

d) La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l’organització pedagògica dels centres, a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.

e) L’especial atenció al benestar emocional d’infants i joves que comprèn tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l’experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu.

f) La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global és clau per compartir mirades, desmuntar prejudicis i afrontar amb garanties els reptes i oportunitats que ofereix el món hiperconnectat i global actual.

III.

El decret s’estructura en quatre capítols i trenta-cinc articles. Inclou quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. També inclou set annexos.

 

ESTRUCTURA DEL DECRET

Capítol 1. Disposicions generals

Article 1: Objecte i àmbit d’aplicació

Article 2: Elements definidors de l’educació bàsica

Article 3: Principis pedagògics

Article 4: Objectius generals

Article 5: Règim lingüístic

 

Capítol 2. Currículum

Article 6: Estructura del currículum

Article 7: Elements del currículum

Article 8: Àrees de l’educació primària

Article 9: Matèries de l’educació secundària obligatòria de primer a tercer curs

Article 10: Matèries de l’educació secundària obligatòria a quart curs

Article 11: Servei comunitari a l’educació secundària obligatòria

Article 12: Els cicles formatius de grau bàsic

 

Capítol 3. Gestió pedagògica

Article 13: Autonomia de centres

Article 14: Horari

Article 15: Equips docents

Article 16: Orientació educativa

Article 17: Acció tutorial

Article 18: Pas de curs, transicions entre etapes i continuïtat formativa

Article 19: Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

Article 20: Els programes de diversificació curricular

Article 21: El pla de suport individualitzat

Article 22: Recursos i materials didàctics

 

Capítol 4. Avaluació

Article 23: L’avaluació dels aprenentatges

Article 24: Sessions d’avaluació, qualificació i pas de curs

Article 25: Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat amb pla de suport individualitzat

Article 26: Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria

Article 27: Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa

Article 28: Documents oficials d’avaluació

Article 29: Actes d’avaluació

Article 30: Expedient acadèmic

Article 31: Historial acadèmic

Article 32: Informe de final d’etapa de l’educació primària

Article 33: Consell orientador

Article 34: Informe personal per trasllat

Article 35: Autenticitat, seguretat i confidencialitat

 

L’annex 1 recull les competències clau, que són preceptives i provenen de les establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent. En aquest annex es descriuen els indicadors operatius, que defineixen el perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.

L’annex 2 conté la descripció de les àrees de coneixement de l’educació primària.

L’annex 3 inclou la descripció de les matèries d’educació secundària obligatòria.

L’annex 4 enumera i descriu les competències transversals.

L’annex 5 conté una explicació sobre l’aprenentatge basat en situacions.

L’annex 6 inclou la descripció dels àmbits dels cicles formatius de grau bàsic.

L’annex 7 presenta la distribució horària de les diferents àrees i matèries al llarg de cadascuna de les etapes.

Tal com estableix la disposició derogatòria, l’entrada en vigor d’aquest Decret deroga el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. Tal com s’especifica a la disposició final primera, se’n manté l’aplicació per al curs 2022-2023 en els nivells de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart de l’educació secundària obligatòria.

IV.

Aquest Decret s’inclou al pla anual normatiu de l’Administració de la Generalitat 2021-2023 i s’ha tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atenent al principi de seguretat jurídica, la potestat reglamentària s’exerceix de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa. La Resolució del Consell de la Unió Europea relativa a un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació amb vista a l’Espai Europeu d’Educació i més enllà (2021-2030), suggereix abordar les reformes dels sistemes educatius que es considerin necessàries per aprofundir en aspectes de qualitat, d’equitat i d’excel·lència. Les principals modificacions que s’introdueixen en aquest Decret fan referència a la nova organització dels ensenyaments derivada de l’aprovació del Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria i al desplegament competencial de les àrees i matèries regulat en els annexos II i III de l’esmentat decret. La incorporació d’aquestes modificacions s’ajusta als principis de bona regulació establerts a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons els quals les administracions públiques, en l’exercici de la potestat reglamentària, han d’actuar conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

D’acord amb els principis de necessitat i eficàcia, les modificacions que s’incorporen en la regulació estan justificades per una raó d’interès general que consisteix a ordenar els ensenyaments de l’educació bàsica ajustant els seus principis a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre i al Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació secundària obligatòria, i es fonamenten en una clara identificació de les finalitats que es persegueixen i constitueixen l’instrument adequat per garantir la consecució d’aquestes finalitats.

D’acord amb el principi de proporcionalitat, les mesures que s’hi incorporen contenen la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s’ha de cobrir amb la norma.

Així mateix, aquest Decret garanteix el compliment de l’article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que regula la participació ciutadana en l’elaboració de les normes. S’ha fet la consulta pública prèvia, el tràmit de participació ciutadana i el d’informació pública. Així mateix, també s’ha realitzat un procés de consulta amb persones expertes i s’ha fet difusió de la normativa projectada, a fi de recollir aportacions.

I, en aplicació del principi d’eficiència, aquest Decret no crea càrregues administratives per a la ciutadania.

Per tot el que s’ha exposat, a proposta del conseller d’Educació, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

 

Capítol 1 Disposicions Generals

 

Capítol 2 Currículum

Capítol 3 Gestió pedagògica

Article 13

Autonomia dels centres

1. El projecte educatiu de centre o de zona escolar rural és la màxima expressió de la seva autonomia i, d’acord amb la normativa reguladora, ha d’estar orientat a afavorir una atenció educativa inclusiva i de qualitat en un context d’equitat. També ha de vetllar per la continuïtat formativa de tot l’alumnat, per tal que els i les alumnes puguin exercir una ciutadania plena i activa i, així, garantir la convivència positiva i democràtica.

2. El projecte educatiu ha de proposar entorns d’aprenentatge flexibles i creatius que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats educatives i relacionals de l’alumnat, personalitzant l’aprenentatge, respectant la variabilitat de l’aprenentatge i els diferents ritmes de treball, i dissenyant activitats i materials que permetin l’avenç de tots i cadascun dels i les alumnes.

3. Cada centre, en exercici de la seva autonomia pedagògica i segons les necessitats educatives del seu alumnat, ha de configurar l’organització dels cicles al llarg de l’etapa, la distribució d’àrees, matèries o àmbits si és el cas, la distribució dels sabers en els diferents cursos de cada cicle, segons s’especifica en aquest mateix capítol, i el marc horari d’acord amb el seu projecte educatiu.

4. El centre educatiu pot establir àmbits, organitzacions didàctiques que impliquen desenvolupar de forma integrada les competències específiques de diferents àrees i matèries. Un àmbit ha de ser impartit preferentment per un únic docent o un equip de docents que poden desenvolupar les competències específiques i mobilitzar els sabers que hi estan associats de forma interdisciplinària o transdisciplinària. Els o les docents de secundària que imparteixin àmbits han de tenir la deguda titulació o especialització que els permeti impartir aquesta docència. El centre també pot organitzar projectes globalitzadors de caràcter transversal fent ús de les hores de gestió autònoma. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adoptin han de personalitzar l’aprenentatge i basar-se en el disseny universal per a l’aprenentatge.

5. Els centres educatius poden optar per programar les àrees, matèries o àmbits dels diferents cursos a partir d’una seqüència de situacions contextualitzades en entorns reals i significatius. L’aprenentatge a partir de situacions permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, àrea, matèria o àmbit basant-se en un seguit de contextos que entrellacen els sabers amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges.

6. El projecte lingüístic s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’alumnat i de l’entorn, tenint en compte que la llengua catalana, i l’aranès a l’Aran, és la llengua vehicular de l’aprenentatge, d’acord amb l’article 14 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació i les disposicions reglamentàries de desplegament. Per aquesta raó, i atès el context multilingüe i multicultural actual a Catalunya, el model lingüístic del sistema educatiu català cerca fer de la llengua catalana la llengua de trobada de la població escolar per tal de bastir al seu voltant la cohesió necessària per al desenvolupament d’una comunitat integrada i solidària.

7. L’objectiu fonamental del projecte lingüístic és aconseguir que tot I’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació bàsica, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català, l’aranès a l’Aran i el castellà, i pugui comprendre i emetre principalment missatges orals i també escrits en algunes llengües estrangeres.

8. El centre educatiu, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d’innovació pedagògica, plans de treball i formes organitzatives i de gestió diferenciades, per millorar i incentivar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

9. Els centres educatius i les zones escolars rurals han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumnat i afavorir la corresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumnat.

10. Amb l’objecte de fomentar la incorporació de les competències clau de l’educació bàsica, els centres educatius han de planificar i portar a la pràctica, de forma continuada, estratègies i actuacions per potenciar la igualtat d’oportunitats i sensibilitzar la comunitat educativa envers aspectes com la coeducació, la perspectiva de gènere, els hàbits i valors relacionats amb l’educació per la pau, la gestió de conflictes des de l’enfocament restauratiu, l’educació per la mobilitat segura i sostenible, el consum responsable, el desenvolupament sostenible, la consciència democràtica i l’educació afectivosexual, com a factors essencials que contribueixen al benestar físic, emocional, individual i col·lectiu.

Article 14

Horari

1. L’organització de l’horari lectiu està destinat al desenvolupament de les competències específiques pròpies de les àrees, matèries o àmbits, i ha de garantir la construcció d’entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals, que permetin la personalització dels aprenentatges. En aquests entorns ha de ser possible treballar simultàniament en situacions, tasques i activitats diverses, amb varietat d’enfocaments, per donar resposta a la variabilitat d’aprenentatge i a la diversitat d’interessos i afavorir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

2. Els centres educatius han de dedicar un temps de l’horari lectiu, des de les àrees, les matèries, els àmbits o en la fracció de l’horari que gestionen autònomament, a la realització de projectes amb un enfocament transversal i globalitzador que impulsi, entre d’altres, l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania local i global.

3. Els centres educatius han de preveure els criteris d’inclusió, d’atenció personalitzada i de prevenció de dificultats d’aprenentatge quan estableixin els horaris de les diferents etapes.

4. Els centres educatius han de destinar un temps específic de l’horari lectiu a la lectura de forma transversal a totes les àrees i matèries.

5. En els centres públics d’educació primària que el departament competent en matèria educativa determini, l’horari lectiu es pot ampliar en una hora diària per a tot l’alumnat, a fi de desenvolupar les habilitats que afavoreixen l’assoliment de les competències.

6. Els centres d’educació secundària obligatòria han de preveure la flexibilització de l’horari per atendre diferents situacions singulars dels i de les alumnes, entre d’altres, per motius de salut, d’escolarització compartida o de simultaneïtat d’estudis, segons la normativa vigent.

7. A l’annex 7 es detalla el nombre d’hores mínimes que els centres educatius han de destinar a les àrees i matèries, així com el nombre d’hores de gestió autònoma de cada etapa de l’educació bàsica.

Article 15

Equips docents

1. A l’efecte de coordinació, tots els mestres i professors que exerceixen la docència en un mateix grup s’han d’organitzar en equips docents per portar a terme les funcions següents:

a) Desenvolupar el currículum per concretar i coordinar les situacions d’ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que s’escaiguin.

b) Fer el seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge global de l’alumnat del grup i establir les mesures necessàries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos d’ensenyament.

c) Avaluar col·legiadament els i les alumnes, d’acord amb la normativa establerta, adoptar les decisions corresponents de pas de curs, avaluar la pròpia pràctica docent i elaborar un pla de millora si s’escau.

d) Qualsevol altra funció que estableixi el departament competent en matèria educativa o es determini en el projecte educatiu de centre o de zona escolar rural.

2. Correspon a l’equip docent:

a) Col·laborar per prevenir i atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat treballant de manera coordinada.

b) Vetllar pel desenvolupament personal i social de tot l’alumnat i perquè avanci en l’assoliment de les competències, coordinat pel tutor o tutora del grup classe.

c) Fer-se responsable del procés d’avaluació i de l’adopció de les decisions i mesures que se’n derivin.

d) Aportar informació al tutor o tutora sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en les àrees, matèries o àmbits en els quals intervé i dels projectes en què participa.

3. Per garantir una millor acció educativa, cal vetllar perquè el nombre de docents que intervé en un mateix grup sigui tan reduït com sigui possible.

4. Les reunions de coordinació de l’equip docent són un instrument clau per promoure la convivència, el bon tracte i el treball en equip. Han de potenciar la pràctica reflexiva, la recerca educativa i la coordinació amb agents socioeducatius de l’entorn de l’alumnat.

Article 16

Orientació educativa

1. L’orientació educativa, en les seves diferents dimensions, és un dels eixos vertebradors de l’acció educativa, inclou les accions que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne o alumna i s’adreça a tot l’alumnat.

2. L’orientació educativa consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament integral i l’acompanyament personalitzat de l’alumne o alumna al llarg de la seva escolarització, que li proporcioni autoconeixement i autonomia i el guiï en la presa de decisions. Requereix que els i les docents incorporin estratègies didàctiques i pedagògiques afavoridores de l’autoregulació i l’autonomia dels aprenentatges de l’alumnat.

3. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d’orientació educativa es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, que s’han d’ajustar a les diferents característiques de cadascuna de les etapes educatives.

4. L’orientació educativa és responsabilitat de tot el personal docent i inclou l’atenció educativa inclusiva, l’acompanyament personal i l’acció tutorial.

5. A l’etapa d’educació secundària obligatòria, el procés orientador inclou les actuacions d’orientació personal, social, acadèmica i professional per afavorir l’autoconeixement de l’alumnat i la presa de decisions.

6. L’equip docent, al llarg de l’educació secundària obligatòria, ha d’orientar l’alumnat en la tria de matèries optatives, àmbits, projectes o altres opcions formatives més adequada als seus interessos i a la seva orientació formativa posterior, evitant condicionaments derivats d’estereotips de gènere o d’altres. Aquestes recomanacions han de quedar recollides en el consell orientador, document que regula l’article 33.

7. Excepcionalment, els i les alumnes menors de 18 anys en risc d’abandonament escolar prematur o amb situacions especialment desfavorides que poden representar trets d’inadaptació al medi escolar o d’exclusió social, poden accedir, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, a mesures intensives en el format d’escolarització compartida amb centres que portin a terme accions formatives de primera fase de noves oportunitats que promoguin l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

Article 17

Acció tutorial

1. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a l’assoliment de les competències personals, socials i emocionals de l’alumnat, necessàries per poder desenvolupar de forma progressiva el seu itinerari personal, acadèmic i professional, en funció del moment evolutiu i de l’etapa educativa en què es trobi.

2. L’acció tutorial és part de la funció docent i comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat i de grup per part de tots els docents, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixin a la cohesió social dels i les alumnes. Així mateix, promou la implicació i la participació de l’alumnat de forma activa en el seu procés d’aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social.

3. Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial, i els procediments de seguiment i avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat. El centre ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant l’escolarització de l’alumnat.

4. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d’acció tutorial es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, que s’han d’ajustar a les diferents característiques de cadascuna de les etapes educatives.

5. Tot l’alumnat ha de disposar d’un tutor o tutora, que és la persona responsable d’orientar el seu procés educatiu, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. El tutor o tutora ha de vetllar, especialment, pel desenvolupament personal de l’alumnat, el seu benestar i l’assoliment progressiu de les competències.

6. A criteri de l’equip directiu, la mateixa persona pot exercir la tutoria més d’un curs amb el mateix grup per tal de facilitar les tasques i el seguiment del procés educatiu de l’alumnat.

7. Correspon al tutor o tutora la relació amb les famílies dels i les alumnes, la formalització de la documentació acadèmica que sigui necessària i la coordinació de l’equip docent amb relació a la gestió pedagògica de l’alumnat.

8. El tutor o tutora de l’alumne o alumna és responsable de coordinar l’elaboració, quan calgui, del pla de suport individualitzat per part de l’equip docent, en col·laboració amb el mestre o mestra d’educació especial a l’educació primària o l’especialista d’orientació educativa a l’educació secundària i, si escau, amb l’assessorament dels serveis educatius; així mateix, n’ha de fer el seguiment i actuar com a principal interlocutor amb la família i l’alumne o alumna.

Article 18

Pas de curs, transicions entre etapes i continuïtat formativa

1. En el pas de curs i les transicions entre etapes i centres educatius, els centres han d’assegurar els mecanismes de coordinació i traspàs d’informació que facilitin i assegurin la coherència educativa i la continuïtat formativa.

2. Al llarg de tota l’educació bàsica els equips docents han de recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne o alumna d’un curs al següent. Per fer-ho, el centre ha de disposar d’un registre o full de seguiment intern. Correspon al tutor o tutora la responsabilitat d’actualitzar i gestionar la informació continguda en el registre o full de seguiment intern de l’alumne o alumna.

Aquest registre ha d’incloure, com a mínim, les dades següents:

– Nivell d’assoliment de les competències

– Mesures i suports d’atenció educativa aplicades (universals, addicionals i intensives)

3. Els centres educatius han de disposar d’eines de traspàs d’informació per garantir la continuïtat en el desenvolupament dels aprenentatges i el seguiment personalitzat de l’alumnat en el pas de curs al llarg d’una mateixa etapa.

4. En cas de canvi de centre, aquests mecanismes de coordinació i traspàs, que poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres d’origen i de destinació, són indispensables pel que fa a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

5. En la transició entre l’educació primària i l’educació secundària obligatòria s’han de preveure mecanismes de comunicació amb els centres d’origen de l’alumnat abans de començar el curs. Els centres d’educació primària han de lliurar una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat del final d’etapa al centre d’educació secundària obligatòria on l’alumne o alumna prosseguirà els estudis. En el cas dels centres adscrits, han d’incloure entrevistes entre el tutor o tutora del darrer curs de l’educació primària dels i les alumnes i el tutor o tutora del primer curs de l’educació secundària obligatòria o un o una representant del centre de secundària, per tal de completar la informació sobre el recorregut dels aprenentatges dels i de les alumnes. En el cas d’alumnes amb necessitats educatives especials també hi participen els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica.

6. L’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu elaborat per l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic s’ha d’actualitzar prescriptivament com a mínim una vegada a cada etapa i se n’ha de revisar la decisió d’escolarització i la proposta de mesures i suports sempre que sigui necessari.

7. L’alumne o alumna que finalitza l’educació secundària obligatòria i encara no ha obtingut el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, ha de disposar de propostes de continuïtat formativa de caràcter acadèmic i/o professionalitzador, orientades a l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i/o del títol professional bàsic.

8. L’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic, i l’especialista d’orientació educativa en el cas de l’educació secundària obligatòria, en col·laboració amb el tutor o tutora, han de facilitar la informació, l’orientació, l’assessorament i l’acompanyament necessaris a la família i a l’alumne o alumna, per tal que puguin valorar les opcions d’escolarització, en el marc dels recursos existents i de la normativa d’admissió d’alumnes.

Article 19

Atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

1. Tot l’alumnat ha de tenir cabuda a l’educació bàsica i els i les docents han d’orientar la seva feina cap a l’èxit educatiu de tot l’alumnat. Els enfocaments educatius, com el disseny universal per a l’aprenentatge, entre d’altres, afavoreixen l’assoliment de les competències i la participació de tot l’alumnat.

2. En tots els centres educatius sostinguts amb fons públics s’ha de constituir la comissió d’atenció educativa inclusiva, que vetlla perquè la previsió, la concreció, l’aplicació i el seguiment de les mesures i els suports d’atenció educativa es regeixin pels principis d’equitat, igualtat d’oportunitats, igualtat de tracte i no-discriminació, i inclusió.

3. L’atenció educativa a l’alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports destinats a tots els i les alumnes amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

4. Tots els i les alumnes són subjecte de l’atenció educativa i han de beneficiar-se, en un context ordinari, de les mesures i suports universals i, si escau, de les mesures addicionals i/o intensives per tal de garantir l’accés a l’educació i l’èxit educatiu en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats.

5. Els centres educatius han de preveure, en el si de la comissió d’atenció educativa inclusiva, el grau d’intensitat del suport que correspongui per donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Les mesures i els suports per a l’atenció educativa de l’alumnat s’han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d’organització i funcionament de centre, i s’han de concretar en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions didàctiques.

Article 20

Els programes de diversificació curricular

1. Els centres d’educació secundària obligatòria poden organitzar programes de diversificació curricular, que es concreten com una mesura addicional per estimular la continuïtat formativa dels i de les alumnes amb dificultats d’aprenentatge i/o risc d’abandonament escolar.

2. Aquests programes s’adrecen als i les alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades d’aprenentatge, no han assolit les competències en la majoria de les matèries en els cursos anteriors i tenen compromès l’assoliment de les competències de l’etapa i l’obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

3. Els i les alumnes es poden incorporar als programes de diversificació curricular a partir de tercer curs de l’educació secundària obligatòria, a proposta de l’equip docent, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva i amb la conformitat del mateix alumne o alumna i del pare, mare o tutor o tutora legal. Aquesta proposta s’ha de recollir en el consell orientador.

4. Els programes de diversificació curricular han d’anar acompanyats del pla de suport individualitzat de l’alumne o alumna només en els casos que estableix l’article 21.2.

5. Aquests programes comporten una determinada organització curricular i, eventualment, un horari de permanència al centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l’escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats en altres espais. Els centres educatius han de disposar d’una programació específica que reculli les concrecions curriculars i metodològiques i els criteris i instruments d’avaluació per atendre l’alumnat que participa en el programa.

6. La durada dels programes de diversificació curricular comprèn, amb caràcter general, dos cursos escolars, a partir de tercer i fins al final de l’etapa.

7. Els programes de diversificació curricular s’estructuren en tres àmbits, en què es poden impartir de forma integrada les matèries que els componen o en forma de projectes globalitzadors. A més a més, es cursen tres matèries pròpies de l’etapa, que no s’inclouen en els àmbits, i que l’alumnat cursa, de forma general, amb el grup ordinari.

Els àmbits són els següents:

a) Àmbit lingüístic i social: inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Ciències Socials: Geografia i Història i, si escau, Llengua Estrangera.

b) Àmbit cientificotecnològic: inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de Matemàtiques, Biologia i Geologia, Física i Química, Tecnologia i Digitalització i matèries optatives de quart.

c) Àmbit pràctic: consisteix en activitats estructurades de caràcter pràctic i funcional que promoguin l’assoliment de les competències personals i socials necessàries per a la vida adulta i professional. Al mateix temps, s’organitzen activitats que contribueixen a l’orientació acadèmica i professional dels i de les alumnes.

L’alumnat ha de cursar igualment la matèria d’Educació Física.

8. La tutoria dels i les alumnes d’aquest programa s’ha d’assignar a un professor o professora que imparteix docència en el grup de l’alumne o alumna al llarg de la durada del programa, i s’ha de planificar i fer de manera personalitzada i contínua, amb la col·laboració de l’especialista d’orientació educativa i, si escau, dels serveis educatius.

9. A banda de les funcions de tutoria establertes en l’article 17, quan el programa de diversificació inclou activitats d’àmbit pràctic, tant si són dins del centre com fora, al tutor o tutora li correspon fer-ne la coordinació, el seguiment i l’avaluació.

10. L’avaluació dels diferents àmbits del programa correspon a l’equip docent que imparteix els ensenyaments, coordinada pel tutor o tutora. L’avaluació dels aprenentatges dels i de les alumnes que cursen un programa de diversificació curricular té com a referent les competències específiques corresponents a les matèries integrades en els diferents àmbits, així com els criteris d’avaluació específics del programa, que es concreten en la programació del programa de diversificació curricular.

11. Si en finalitzar el primer curs del programa de diversificació curricular l’equip docent considera que l’alumne o alumna ha assolit en grau suficient les competències corresponents, pot decidir que faci el quart curs d’educació secundària obligatòria seguint el currículum general amb el grup classe de referència. En aquest cas, s’han d’incloure mesures i suports que han de permetre a l’alumne o alumna assolir els nivells competencials d’aquell curs i que donin continuïtat al seu pla de suport individualitzat.

12. Les decisions sobre la permanència de l’alumnat un any més en el programa s’han d’adoptar exclusivament a la finalització del segon any.

13. L’alumne o alumna dels programes de diversificació curricular obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria si assoleix les competències que consten en la programació específica del programa de diversificació curricular i, en el cas que en tingui, en el seu pla de suport individualitzat.

Article 21

El pla de suport individualitzat

1. El pla de suport individualitzat és el document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents, amb la participació de la família i de l’alumne o alumna, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu.

2. En tota l’educació bàsica el pla de suport individualitzat s’ha d’elaborar per a aquell alumnat inclòs en els casos que determina el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i sempre que es detectin al llarg del curs les necessitats específiques de suport educatiu.

3. Per elaborar el pla de suport individualitzat cal partir sempre de la programació didàctica.

4. En el pla de suport individualitzat s’han d’identificar les àrees, matèries o àmbits en què s’aplicaran les diferents mesures d’atenció educativa, les quals s’han d’establir a partir dels criteris d’avaluació que consten als annexos 2 i 3.

5. Per als i les alumnes amb altes capacitats es pot reduir un curs la permanència a l’etapa quan el seu ritme personal d’aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconselli. En aquest cas, s’ha d’elaborar un pla de suport individualitzat basat en la valoració psicopedagògica de l’alumne o alumna. El director o directora del centre ha de demanar-ne l’autorització per aplicar-lo d’acord amb el procediment que determini el departament competent en matèria educativa.

6. Correspon a la direcció del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva, aprovar el pla de suport individualitzat, facilitar la coordinació i la col·laboració dels professionals que intervenen en la seva elaboració, i vetllar perquè s’apliquin les decisions preses i se’n faci el seguiment.

7. El tutor o tutora de l’alumne o alumna té la responsabilitat de coordinar l’elaboració del pla de suport individualitzat, de vetllar perquè s’apliquin les decisions preses i de fer-ne el seguiment, i ha d’actuar com a principal interlocutor amb l’alumne o alumna i el pare, mare o tutor o tutora legal.

8. L’equip docent elabora el pla de suport individualitzat i, si cal, disposa de l’assessorament dels serveis educatius, de l’especialista d’educació especial o de l’especialista d’orientació educativa del centre educatiu. En el cas que el tutor o tutora hagi rebut informes d’altres professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, també s’hauran de tenir en compte a l’hora d’elaborar el pla esmentat.

9. Si l’evolució de l’alumne o alumna ho aconsella, el pla de suport individualitzat es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor o tutora de l’alumne o alumna, amb el vistiplau de la comissió d’atenció educativa inclusiva i amb l’acord de l’equip que el porta a terme. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla de suport individualitzat l’ha de prendre i signar el director o directora del centre.

Article 22

Recursos i materials didàctics

1. Els diferents recursos i materials didàctics que s’utilitzin en els centres educatius han de respondre als principis d’equitat, d’inclusió i de cohesió social com a base d’una escola per a tothom i ajustar-se a les necessitats educatives de tot l’alumnat en el context educatiu.

2. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics han de permetre l’avenç de tots i cadascun dels i les alumnes, oferint-los propostes accessibles i diversificades en la representació, l’expressió i el compromís, i s’han d’ajustar als criteris següents:

– la perspectiva de gènere;

– la mirada global i no etnocèntrica;

– la personalització dels aprenentatges;

– l’eliminació, o minimització, de les barreres d’accés per a l’aprenentatge i la comunicació;

– l’accessibilitat dels materials;

– la diversitat de materials;

– la variabilitat dels processos d’aprenentatge.

3. En el marc del currículum competencial, l’alumne o alumna ha d’esdevenir part activa del seu procés d’aprenentatge. Cal promoure l’ús i l’elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d’avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l’alumnat, cosa que facilitarà l’autoregulació, la metacognició i el treball col·laboratiu.

4. Cal generar contextos d’aprenentatge i activitats d’aula diversificats, fomentant l’ús de les diferents tecnologies per a l’aprenentatge, la comunicació i el coneixement, amb la finalitat de personalitzar i d’enriquir els processos d’ensenyament i aprenentatge; potenciar la participació activa i col·laborativa, i promoure el compromís de l’alumnat.

Capítol 4 Avaluació

Article 23

L’avaluació dels aprenentatges

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació bàsica és un component essencial de l’aprenentatge de cada alumne o alumna i ha de formar part de la programació didàctica.

2. L’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i el grau d’assoliment de les competències, el progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge i la variabilitat de l’aprenentatge de l’alumnat.

3. En el projecte educatiu de centre i de zona escolar rural, i en el marc de la seva autonomia, els centres educatius desenvolupen i concreten els criteris d’avaluació d’acord amb la normativa vigent i fixen les mesures necessàries per atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat.

4. Quan es detectin factors que dificultin el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna o comprometin el seu avenç, s’han de planificar mesures i suports d’atenció educativa. Aquestes mesures i suports s’han d’adoptar en qualsevol moment del curs i han d’estar dirigits a garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procés educatiu. Si les dificultats de l’alumne o alumna persisteixen, s’han de planificar mesures i suports de diferents graus d’intensitat amb la col·laboració i assessorament del mestre o mestra d’educació especial a l’educació primària, de l’especialista d’orientació educativa a l’educació secundària obligatòria, dels serveis educatius i d’altres professionals d’atenció educativa, si escau.

5. Els i les docents han d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent amb vista a millorar.

6. L’avaluació ha de permetre que tant els i les docents com els i les alumnes puguin identificar els avenços, les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés educatiu i prendre les decisions oportunes per assolir les competències. Amb aquesta finalitat, l’alumnat ha de conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris i procediments amb els quals se l’avalua.

7. S’ha de promoure l’ús generalitzat d’estratègies i instruments d’avaluació variats i adequats, ajustats a les diferents situacions d’aprenentatge, que permetin la valoració del progrés de tot l’alumnat, tenint en compte la personalització dels aprenentatges i permetent ajustar millor la proposta educativa a l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

8. L’equip docent ha de dedicar un espai de coordinació de forma regular i continuada per establir els aspectes sobre els aprenentatges que cal observar i els mecanismes per recollir la informació en relació amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Cada docent ha de disposar d’un instrument de registre per recollir sistemàticament les observacions d’aquest procés.

9. Els centres educatius, per fer efectiu el compromís de l’alumnat i de les famílies en el procés d’aprenentatge, han d’informar de quins són els criteris d’avaluació que s’apliquen en l’avaluació dels aprenentatges i per a la promoció dels i de les alumnes, atenent la normativa vigent i els principis establerts en el projecte educatiu.

Article 24

Sessions d’avaluació, qualificació i pas de curs

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en les diferents àrees, matèries o àmbits, tant en el seu vessant formatiu com en el qualificador, ha de tenir el seu referent en els criteris d’avaluació corresponents a les diferents competències específiques.

2. La qualificació dels àmbits, en cas que es programin, es pot fer de forma integrada, entenent que, en aquest cas, la qualificació obtinguda serà comuna a les àrees o matèries que en formen part.

3. En cas que el centre, fent ús de la gestió autònoma, dediqui un percentatge de l’horari setmanal a realitzar projectes globalitzadors de caràcter transversal, aquests projectes han de constar com una àrea o matèria independent i s’han de definir les competències específiques i els criteris d’avaluació corresponents per poder fer-ne la qualificació.

4. La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel tutor o tutora del grup classe, que té com a finalitat compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna. A l’educació bàsica, en totes les sessions d’avaluació hi ha d’haver un membre de l’equip directiu.

5. També hi poden participar, si l’equip docent ho considera, altres docents i altres professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.

6. En les sessions d’avaluació de cinquè i sisè de l’educació primària i en tots els cursos de l’educació secundària obligatòria s’ha d’escoltar la veu de l’alumnat, que prèviament haurà reflexionat sobre els processos d’aprenentatge en les diferents àrees, matèries o àmbits. Cada centre ha de determinar el procediment a través del qual incorpora l’alumnat a les sessions d’avaluació.

7. Per tal que l’equip docent pugui valorar els aprenentatges de cada alumne o alumna, així com el desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge en el grup classe, cal fer una sessió d’avaluació cada trimestre com a mínim. La sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació final del curs.

8. Cada centre ha d’elaborar un model propi d’informe d’avaluació de naturalesa qualitativa, que emet l’equip docent després de cada sessió d’avaluació i que ha de reflectir els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna, així com els aspectes acadèmics, personals i evolutius que es considerin oportuns i, si escau, les mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin adoptat o que s’hagin previst.

9. A les sessions d’avaluació finals de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart d’educació secundària obligatòria, l’equip docent ha d’avaluar de forma col·legiada el grau d’assoliment de les competències transversals, descrites a l’annex 4.

10. El tutor o tutora del grup classe ha de coordinar i presidir les sessions d’avaluació del seu grup d’alumnes, aixecar-ne acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre l’informe d’avaluació de manera individualitzada a cada alumne o alumna i al pare, mare, tutor o tutora legal. Igualment, la resta de docents de l’equip docent han d’informar els i les alumnes en relació amb les seves àrees, matèries o àmbits.

11. L’avaluació final de cada curs la porta a terme l’equip docent de forma col·legiada i coordinada pel tutor o tutora del grup en una única sessió. Aquesta avaluació dona continuïtat a les sessions trimestrals; s’hi ha d’analitzar i fer el seguiment del procés d’aprenentatge de cada alumne o alumna i, si és el cas, revisar les mesures i suports d’atenció educativa.

12. L’informe d’avaluació de cada alumne o alumna de la sessió de final de curs ha d’incloure de forma explícita la relació d’àrees, matèries i/o àmbits en el cas que el centre els hagi programat, amb els indicadors d’avaluació corresponents descrits a l’article 29.2. L’informe d’avaluació final de segon, quart i sisè d’educació primària i de segon i quart d’educació secundària obligatòria també ha d’incloure el grau d’assoliment de les competències transversals.

13. En cas que un centre, fent ús de la fracció horària corresponent a la gestió autònoma, programi projectes globalitzadors de caràcter transversal, també s’han d’incloure a l’informe d’avaluació de final de curs.

14. El pas de curs de l’alumnat de primer, tercer i cinquè d’educació primària és automàtic. A l’educació secundària obligatòria, passen de curs els i les alumnes que hagin assolit les competències de totes les matèries o àmbits cursats i els que tinguin avaluació negativa en una o dues matèries. En tot cas, a l’educació secundària obligatòria passen de curs els i les alumnes sempre que l’equip docent consideri que les matèries no superades no impedeixen continuar el curs següent, tingui expectatives favorables de recuperació i, a més, el pas de curs beneficiï la promoció acadèmica d’aquests alumnes.

15. La decisió que l’alumne o alumna romangui un any més en el mateix curs a segon, quart i sisè d’educació primària o als diferents cursos d’educació secundària obligatòria té un caràcter excepcional. Aquesta decisió la pren de manera col·legiada l’equip docent; hi té especial consideració el criteri del tutor o tutora i s’atén el grau d’assoliment de les competències establertes i la valoració de les mesures que puguin afavorir el progrés de l’alumne o alumna. S’han de valorar tant els aspectes relatius al procés d’aprenentatge com al grau de maduresa i a la vinculació amb el grup classe de referència per preservar el benestar emocional de l’alumne o alumna, i també cal escoltar l’opinió del pare, mare, tutor o tutora legal.

16. Quan un alumne o alumna roman un any més en el mateix curs, cal que tots els docents elaborin unes orientacions personalitzades que incloguin mesures i suports, que s’han de reflectir en l’informe d’avaluació corresponent. Excepcionalment, en alguns casos pot comportar l’elaboració d’un pla de suport individualitzat.

17. La decisió que l’alumne o alumna romangui un any més en un mateix curs només es pot adoptar una vegada durant cada etapa.

18. Per tal de facilitar l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d’informar el pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne o alumna de la seva evolució escolar després de cada sessió d’avaluació per mitjà d’informes qualitatius escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns. S’ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat en cada etapa educativa, una altra al llarg de cada curs i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos.

19. Les famílies han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació i al pas de curs de l’alumne o alumna perquè puguin participar i donar suport a l’evolució del seu procés educatiu i, si és el cas, col·laborar en les de mesures de suport que s’adoptin.

Article 25

Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat amb pla de suport individualitzat

1. L’alumne o alumna que disposa d’un pla de suport individualitzat ha de ser avaluat i qualificat d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en el pla esmentat, que en cap cas pot suposar una limitació en les seves qualificacions.

2. Excepcionalment, a l’educació primària, per als i les alumnes de procedència estrangera que s’incorporen al sistema educatiu a Catalunya per primera vegada durant el segon o el tercer trimestre del curs escolar i que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya, es pot prendre la decisió temporal de no avaluar algunes de les àrees.

3. Excepcionalment, a l’educació secundària obligatòria, el pla de suport individualitzat pot comportar la no-qualificació de manera temporal d’algunes matèries. El pla de suport individualitzat ha de concretar les raons i la durada d’aquesta mesura provisional i extraordinària.

4. Els o les alumnes que disposen d’un pla de suport individualitzat perquè cursen simultàniament l’educació secundària obligatòria i estudis de música o de dansa en conservatoris, centres professionals o escoles de música o dansa autoritzades pel departament competent en matèria educativa, poden sol·licitar al seu centre educatiu la convalidació o el reconeixement de matèries d’educació secundària obligatòria en els termes que estableixi el departament competent en matèria educativa. Les matèries que s’hagin convalidat no tenen qualificació ni computen a l’efecte de calcular la nota mitjana.

5. Per als i les alumnes d’educació secundària obligatòria que disposen d’un pla de suport individualitzat perquè participen regularment en competicions que impliquen una alta dedicació, el centre educatiu pot valorar la conveniència d’adoptar mesures i suports addicionals d’atenció educativa a fi de promoure que avancin en l’assoliment de les competències de l’etapa de totes les matèries, afavorir el seu desenvolupament personal i social i facilitar-los la màxima participació en les activitats o accions educatives del seu grup de referència, així com en la resta d’activitats de centre, sempre que sigui possible. En el cas que aquests esportistes tinguin la consideració de tecnificació, alt rendiment o alt nivell, avalada per la certificació del Consell Català de l’Esport, addicionalment poden sol·licitar al seu centre educatiu que se’ls reconegui la matèria d’Educació Física, segons el procediment que estableixi el departament competent en matèria educativa. La matèria que s’hagi convalidat no té qualificació ni computa a l’efecte de calcular la nota mitjana.

6. L’alumne o alumna, i el pare, mare, tutor o tutora legal han d’estar informats de l’elaboració del pla de suport individualitzat, del seu contingut, de les decisions que afecten l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges i, si escau, de la seva finalització. En la planificació, cal fomentar la col·laboració entre totes les persones implicades: l’alumne o alumna, els i les docents, la família i, si escau, altres agents.

Article 26

Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria

1. Obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria l’alumne o alumna que en acabar l’etapa, segons el criteri de l’equip docent, hagi assolit les competències d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en aquest Decret.

2. L’alumne o alumna que en acabar l’etapa no hagi assolit algunes de les competències establertes en el Decret, podrà obtenir la titulació si l’equip docent, de forma col·legiada i amb l’acord de la majoria de dos terços dels seus membres, considera que no és un impediment per a la seva continuïtat formativa. Aquesta situació s’ha de reflectir en la documentació oficial d’avaluació.

3. Per als i les alumnes amb pla de suport individualitzat es prenen com a referents les competències i els criteris d’avaluació establerts en el seu pla per a l’obtenció del títol. En cap cas aquesta situació i les mesures i suports que se’n derivin poden suposar un obstacle per obtenir-lo.

4. L’alumne o alumna que en finalitzar l’etapa no obtingui el títol pot romandre un any més a quart. En aquest cas, cal que tots els i les docents elaborin unes orientacions personalitzades i que facin una proposta de mesures i suports.

5. De manera excepcional, un alumne o alumna pot repetir dues vegades quart curs si no ha repetit en cursos anteriors, encara que s’hagi esgotat el màxim de permanència, sempre que l’equip docent consideri que aquesta mesura afavoreix l’assoliment de les competències establertes per a l’etapa. En aquest cas, es pot prolongar un any el límit d’edat a què es refereix l’article 1.5.

6. Els centres educatius han d’organitzar anualment proves per als i les alumnes que no hagin assolit les competències a quart curs i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa, durant dos cursos, d’acord amb el procediment establert pel departament competent en matèria educativa.

Article 27

Avaluacions diagnòstiques i de final d’etapa

1. En el quart curs de l’educació primària i en el segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres fan una prova d’avaluació diagnòstica del nivell d’assoliment de les competències de tots els i les alumnes, que té un caràcter formatiu i orientador per als centres, els i les docents, l’alumnat, les famílies i el conjunt de la comunitat educativa, i que s’ha de concretar en un informe individual, de grup i de centre.

2. En el sisè curs de l’educació primària i en el quart curs de l’educació secundària obligatòria es realitza una avaluació de final d’etapa de les competències assolides per l’alumnat al llarg de cada etapa educativa.

3. El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha d’elaborar les proves i definir-ne els criteris d’aplicació, de correcció i d’anàlisi de resultats.

Article 28

Documents oficials d’avaluació

1. Els documents oficials d’avaluació en l’educació primària són les actes d’avaluació de final de curs, l’expedient acadèmic, l’historial acadèmic, l’informe de final d’etapa i, si escau, l’informe personal per trasllat.

2. Els documents oficials d’avaluació en l’educació secundària obligatòria són les actes d’avaluació de final de curs, l’expedient acadèmic, l’historial acadèmic, el consell orientador a segon i a quart curs i, si escau, l’informe personal per trasllat.

3. L’historial acadèmic i, si és el cas, l’informe personal per trasllat es consideren documents bàsics per garantir la mobilitat de l’alumnat per tot el territori de l’Estat. Aquests documents s’han d’ajustar als models i a les característiques que el departament competent en matèria educativa estableixi, tal com es concreta a la disposició addicional quarta, i han d’estar sota custòdia del centre.

4. EI director o directora visa amb la seva signatura tots els documents oficials d’avaluació.

5. Els documents esmentats han de romandre al centre i han d’estar a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions. La persona que exerceix les funcions de secretari o secretària és la responsable de custodiar-los i d’elaborar les certificacions que se sol·licitin.

6. En cas de supressió d’algun centre educatiu, els serveis territorials d’Educació o el Consorci d’Educació de Barcelona han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.

7. En tots els documents elaborats s’ha d’incorporar un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.

Article 29

Actes d’avaluació

1. Per tal d’adequar-se a la normativa bàsica de l’Estat, cal emplenar les actes d’avaluació de l’educació bàsica a final de cada curs i s’han de tancar al final del període lectiu ordinari. Comprenen, almenys, la relació nominal dels i les alumnes que componen el grup, juntament amb els resultats de l’avaluació de les àrees, de les matèries o dels àmbits i dels projectes globalitzadors de caràcter transversal que el centre pot programar en la seva gestió autònoma, i les decisions sobre pas de curs o permanència.

2. Els docents han d’expressar els resultats de l’avaluació de les àrees o matèries, àmbits o projectes globalitzadors si és el cas, a partir del procés d’assoliment de les competències específiques corresponents en els termes següents: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) o no assoliment (NA). Aquests són els indicadors que han de constar en la informació que han de rebre les famílies i l’alumnat.

3. Per tal d’adequar-se a la normativa bàsica de l’Estat, en les actes oficials d’avaluació de final de curs de l’educació bàsica i en l’informe personal per trasllat, si és el cas, els indicadors de qualificació s’han d’expressar també en els termes següents: excel·lent, notable, bé i insuficient. En aquest cas, les equivalències que s’han d’utilitzar per completar les actes oficials són les següents:

Assoliment excel·lent

Excel·lent

Assoliment notable

Notable

Assoliment satisfactori

Bé

No assoliment

Insuficient

4. Els documents oficials d’avaluació dels i les alumnes amb pla de suport individualitzat han de fer referència als criteris d’avaluació formulats en el pla esmentat.

5. Les actes d’avaluació a l’educació primària les ha de signar el tutor o tutora del grup classe i han de portar el vistiplau del director o directora del centre.

6. Les actes d’avaluació a l’educació secundària obligatòria les han de signar tots els professors i professores del grup i han de portar el vistiplau del director o directora del centre.

Article 30

Expedient acadèmic

1. L’expedient acadèmic és el document oficial d’avaluació que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació de l’alumne o alumna, així com qualsevol altra informació rellevant.

2. L’expedient acadèmic de l’educació bàsica recull, juntament amb les dades d’identificació del centre, les de l’alumne o alumna, així com la informació relativa al seu procés d’avaluació. S’ha d’obrir en el moment d’incorporació de l’alumne o alumna al centre i hi ha de constar, almenys, els resultats de l’avaluació de les competències específiques de les àrees, matèries o àmbits, i dels projectes globalitzadors de caràcter transversal que el centre hagi pogut programar, les decisions de promoció d’etapa, les mesures i suports d’atenció educativa i el pla de suport individualitzat si és el cas, i totes les observacions que l’equip docent consideri oportunes i rellevants.

3. En el cas que hi hagi àrees o matèries que s’hagin cursat de forma integrada en un àmbit, a l’expedient hi ha de figurar la denominació de l’àmbit i les àrees o matèries que hi estan integrades.

4. La custòdia i l’arxivament dels expedients acadèmics correspon als centres educatius en què s’hagin realitzat els estudis dels ensenyaments corresponents i han d’estar a disposició de la Inspecció Educativa.

Article 31

Historial acadèmic

1. L’historial acadèmic és el document oficial d’avaluació que reflecteix els resultats de l’avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumne o alumna al llarg de l’etapa, i té valor acreditatiu dels estudis cursats.

2. L’historial acadèmic ha de portar el vistiplau del director o directora i ha de recollir, com a mínim, les dades identificadores de l’alumne o alumna; les àrees, matèries, àmbits i projectes globalitzadors que s’han cursat al llarg de l’escolarització; les mesures curriculars i organitzatives aplicades; les mesures i suports d’atenció educativa i el pla de suport individualitzat si és el cas; els resultats de l’avaluació, les decisions sobre pas de curs i permanència; la informació relativa als canvis de centre; i el consell orientador en el cas de l’educació secundària obligatòria.

3. A fi de garantir la mobilitat de l’alumnat, quan diverses àrees o matèries hagin estat cursades integrades en un àmbit, a l’historial s’ha de fer constar la qualificació obtinguda en cadascuna d’elles. Aquesta qualificació ha de ser la mateixa que figuri a l’expedient acadèmic per a l’àmbit corresponent.

4. Després de finalitzar cada etapa, l’historial acadèmic s’ha de lliurar al pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne o alumna o al mateix alumne si és major d’edat.

5. En el cas de l’educació primària, després d’acabar l’etapa s’ha d’enviar una còpia de l’historial acadèmic i de l’informe final d’etapa al centre d’educació secundària obligatòria on l’alumne o alumna prosseguirà els estudis, amb la petició prèvia del centre educatiu receptor.

6. En cas de trasllat a un altre centre educatiu durant qualsevol etapa, s’ha d’enviar una còpia de l’historial acadèmic al centre on l’alumne o alumna prosseguirà els estudis, amb la petició prèvia del centre educatiu receptor.

7. En el cas que, per trasllat de l’alumne o alumna, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar d’acord amb l’article 29.3.

8. En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autònomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’historial acadèmic en català i castellà.

Article 32

Informe de final d’etapa de l’educació primària

1. L’informe de final d’etapa de l’educació primària és el document oficial d’avaluació que complementa l’historial acadèmic de l’educació primària. Recull la informació sobre aspectes personals de l’alumne o alumna, necessària per a la continuïtat del procés d’aprenentatge, i altres aspectes que es considerin rellevants per garantir una atenció personalitzada en la promoció a l’educació secundària obligatòria.

2. La formalització de l’informe de final d’etapa és responsabilitat del tutor o tutora.

3. El centre emissor i el centre receptor de l’informe han de garantir la confidencialitat de les dades que conté aquest document.

Article 33

Consell orientador

1. El consell orientador és un document que orienta, acompanya i guia l’alumne o alumna de l’educació secundària obligatòria en el seu itinerari educatiu i que vetlla per la seva continuïtat formativa.

2. El consell orientador l’elabora l’equip docent al final de cada curs a partir de la informació continguda en el registre o full de seguiment intern, i conté informació sobre el grau d’assoliment de les competències corresponents i l’orientació sobre l’itinerari formatiu de l’alumne o alumna i, si escau, recomanacions i propostes de mesures i suports d’atenció educativa per al curs següent.

3. En els cursos de segon i quart de l’educació secundària obligatòria el consell orientador és un document oficial d’avaluació que forma part de l’expedient acadèmic de l’alumne o alumna.

4. En finalitzar cada curs es lliura aquest document a l’alumne o alumna i al pare, mare o tutor o tutora legal conjuntament amb l’informe d’avaluació.

5. En aquells casos en què l’equip docent ho consideri adequat, el consell orientador de segon d’educació secundària obligatòria també ha d’incloure una proposta per a l’alumnat per continuar la seva formació a través d’un programa de diversificació curricular o, excepcionalment, un cicle formatiu de grau bàsic.

6. Així mateix, si l’equip docent considera adequat que un alumne o alumna en acabar tercer de l’educació secundària obligatòria continuï la seva formació a través d’un cicle formatiu de grau bàsic, ha d’elaborar una proposta justificada i fer-la constar en el consell orientador.

7. En finalitzar quart o si es finalitza l’escolaritat abans, el consell orientador s’ha de lliurar com a document oficial de l’avaluació amb el format que decideixi el centre. Ha d’incloure una proposta sobre les diferents opcions de continuïtat formativa, acadèmiques o professionals, que es considerin més convenients amb l’objectiu que tot l’alumnat s’orienti adequadament en el seu futur formatiu. En el cas que l’alumne o alumna no hagi assolit tots els nivells competencials s’ha d’incloure una proposta sobre les eines o recursos per poder assolir-los. En el cas de l’alumnat amb un pla de suport individualitzat, el consell orientador ha d’incloure un pla de transició als estudis postobligatoris.

Article 34

Informe personal per trasllat

1. L’informe personal per trasllat és el document oficial d’avaluació que s’emet en cas de trasllat de l’alumne o alumna a un altre centre sense haver completat un curs sencer. El centre receptor ha d’obrir l’expedient acadèmic corresponent. La matriculació adquireix caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de l’historial acadèmic.

2. L’informe personal per trasllat ha de contenir els resultats de les avaluacions que s’hagin realitzat; l’aplicació, si escau, de mesures curriculars i organitzatives, i totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrés general de l’alumne o alumna.

3. La formalització de l’informe personal per trasllat és responsabilitat del tutor o tutora.

4. En el cas que, per trasllat de l’alumne o alumna sense haver completat el curs sencer, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar d’acord amb les equivalències que consten a l’article 29.3.

5. En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autònomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’informe personal per trasllat en català i castellà.

Article 35

Autenticitat, seguretat i confidencialitat

1. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres als altres i a la seva seguretat i confidencialitat, cal atenir-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. Els documents oficials d’avaluació i els seus procediments de validació descrits als apartats anteriors poden ser substituïts pels seus equivalents realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en quedi garantida l’autenticitat, la integritat i la conservació, i es compleixin les garanties i els requisits establerts per la normativa de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i per la legislació sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. L’expedient electrònic de l’alumne o alumna ha d’estar constituït, almenys, per les dades contingudes als documents oficials d’avaluació i ha de complir el que estableix la normativa de l’esquema nacional d’interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrònica.

 

Disposició addicional primera

Disposició addicional segona

L’ensenyament de religió

1. El pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumnat menor d’edat ha de poder manifestar, a l’inici de curs, la seva voluntat que l’alumne o alumna rebi ensenyaments de religió o no.

2. Els centres educatius han de disposar les mesures organitzatives perquè els i les alumnes, els pares, mares o tutors o tutores legals dels quals no hagin optat perquè aquests i aquestes alumnes cursin ensenyaments de religió, rebin la deguda atenció educativa, d’acord amb les orientacions que facilitarà el departament competent en matèria educativa.

3. Els centres educatius han de programar l’atenció a l’alumnat que no ha optat per cursar ensenyaments de religió. Preferentment s’han de planificar i programar activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat. Aquestes activitats han de poder preparar l’alumnat per conviure en una societat diversa i per participar en un món democràtic, amb el ple exercici de la llibertat ideològica comprensiva de totes les opcions que suscita la vida personal i social amb la dignitat de la persona i els seus drets inviolables.

En tot cas, s’ha d’incidir en el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat i en el seu desenvolupament personal, social i ciutadà, si el centre així ho considera, i les activitats proposades s’han de centrar en els aspectes més transversals del currículum, afavorint la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers.

Les activitats a què es refereix aquest apartat en cap cas han de comportar l’aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol àrea o matèria de les diferents etapes, ni han de ser qualificades.

4. La determinació del currículum dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència de les autoritats religioses corresponents.

5. L’avaluació dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat hagi subscrit acords de cooperació o amb què hi hagi subscrits convenis internacionals, s’ha d’ajustar al que estableixen aquests acords i convenis, entenent que l’avaluació s’ha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres àrees i matèries.

6. Per tal de garantir el principi d’igualtat i la lliure concurrència, les qualificacions que s’hagin obtingut en l’avaluació dels ensenyaments de religió no computen en les convocatòries en les quals hagin d’entrar en concurrència els expedients acadèmics, ni a l’efecte d’admissió dels i les alumnes per fer una selecció entre els i les sol·licitants.

7. La dedicació horària de l’ensenyament de religió està establerta a l’annex 7.

Disposició addicional tercera

Adaptació de les programacions didàctiques

Els centres educatius disposen de tres cursos escolars a partir de l’inici del curs escolar 2022-2023 per modificar, adaptar i actualitzar les programacions didàctiques, de conformitat amb l’establert en aquest Decret. L’administració educativa ha d’acompanyar els centres educatius en l’elaboració i el desenvolupament de les programacions.

Disposició addicional quarta

Disposició transitòria

Disposició derogatòria

Derogació normativa

Es deroguen el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Disposició finals

Primera

Calendari d’aplicació

Els ensenyaments de l’educació bàsica s’han d’implantar d’acord amb el calendari següent:

– L’any acadèmic 2022-2023 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica en els cursos primer, tercer i cinquè de l’etapa d’educació primària, i en els cursos primer i tercer de l’educació secundària obligatòria i en els cicles formatius de grau de bàsic.

– L’any acadèmic 2023-2024 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica en els cursos segon, quart i sisè de l’etapa d’educació primària, i en els cursos segon i quart de l’educació secundària obligatòria.

Segona

Autoritzacions

S’autoritza la persona titular del Departament d’Educació per dictar les disposicions que siguin necessàries per aplicar el que disposa aquest Decret.

Tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de publicar-lo al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 27 de setembre de 2022

 

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

 

Josep Gonzàlez Cambray

Conseller d’Educació

 

ANNEX 1 Competències clau i perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica

 

ANNEX 2 Àrees d’educació primària

 

ANNEX 3 Matèries d’educació secundària obligatòria

 

ANNEX 4 Competències transversals

 

ANNEX 5 Aprenentatge basat en situacions

 

ANNEX 6 Àmbits dels cicles formatius de grau bàsic

 

ANNEX 7 Horaris