Full 517

Maig de 2026

DIGNIFIQUEM LA PROFESSIÓ

Versió en PDF

Sense condicions dignes, no acabarem el curs
Convoquem un mes de vagues entre maig – juny de 2026

 

El malestar educatiu no és privat ni individual: és conseqüència d’un sistema infrafinançat i d’unes condicions de treball que afecten directament l’aprenentatge de l’alumnat. Organitzar-lo democràticament és l’única manera de convertir-lo en millores reals.

 

On som?

UN ACORD INSUFICIENT NO TANCA EL CONFLICTE

El Govern vol presentar l’acord signat amb CCOO i UGT com un punt final. Però el conflicte continua obert perquè l’acord no resol les necessitats reals dels centres, no garanteix un salt suficient en salaris i recursos i es va tancar d’esquena a una part molt majoritària del col·lectiu.

El malestar que vivim als centres no és una suma de queixes individuals ni una reacció passatgera. És la conseqüència d’un deteriorament estructural del sistema educatiu: infrafinançament, pèrdua de poder adquisitiu, ràtios altes, manca de recursos per a l’educació inclusiva, burocràcia creixent, segregació i inestabilitat de les plantilles.

Polititzar aquest malestar vol dir posar nom a les causes i convertir-lo en força col·lectiva: diagnosi compartida, demandes concretes, organització als centres, consultes democràtiques, mobilització i negociació real. Aquesta ha estat la lògica de la campanya Dignifiquem la professió: escoltar el col·lectiu, recollir signatures, impulsar assemblees, construir vagues i defensar un acord que respongui a les necessitats reals dels centres.

No hem improvisat. Hem construït una majoria per reclamar salaris dignes, recuperació del poder adquisitiu, menys ràtios, recursos reals per a la inclusiva, menys burocràcia, currículums negociats i plantilles estables. Hem negociat fins al final: durant sis meses i més de trenta hores no ens hem aixecat de la taula i hem encapçalat la negociació, aportant gran part de les mesures recollides a l’acord. I ho hem fet amb transparència, retransmetent les meses en directe al Fòrum Dignifiquem, que supera els 4.000 seguidors. Però negociar no vol dir acceptar qualsevol acord.

Aquesta ha estat la nostra tasca fins que el Departament ha renunciat a convèncer i ha tallat el diàleg de forma abrupta per tancar l’acord amb les cúpules de CCOO i UGT en una operació política de salvament del Govern i pressió per a l’aprovació de pressupostos. Maniobra de desmobilització barroera a les portes de les vagues de març. A la mesa del 9 de març ja estava tot cuinat: notícia sobre la firma de l’acord publicada mentre encara estàvem “negociant”, vídeos venent-ne les virtuts al cap d’un minut, acte de firma a Palau a la tarda.

El col·lectiu, però, ha parlat: l’acord va ser rebutjat massivament a la consulta per 40.000 docents i les vagues de març van demostrar que la mobilització continua més viva i forta als centres que mai. No ens deixarem intimidar ni desviar dels objectius amb tàctiques barroeres, tampoc amb anuncis com posar policies als centres per tapar la manca de recursos, personal i mesures educatives reals. El problema no és de control policial: és de condicions laborals, inversió i qualitat educativa.

Ara plantegem un mes de vagues i mobilitzacions, en la línia del que ens ha dit la gent en una nova consulta: continuar la lluita, sostenir la pressió i obrir una negociació real per aconseguir un bon acord que vagi més enllà dels marges insuficients de l’actual acord. Quan el malestar queda aïllat, desgasta. Quan s’organitza, pot guanyar. Cal tota l’organització i determinació col·lectives: per dignitat, per les nostres condicions de treball i per l’educació que el nostre alumnat mereix.

Cronologia de la feina feta amb Dignifiquem

 

Què exigim per arribar a un bon acord?

Un bon acord ha de combinar dues coses: mesures immediates que es notin als centres i compromisos estructurals que canviïn el rumb del sistema. No n’hi ha prou amb promeses genèriques ni amb calendaris massa llargs: cal pressupost, terminis i garanties de compliment.

 

LÍNIA DE MÍNIMS

Cap acord serà suficient si no millora salaris i ràtios, dota de recursos per a l’alumnat i l’educació inclusiva, redueix la burocràcia i garanteix estabilitat de plantilles amb mesures concretes i verificables.

 

Pla de xoc immediat

• Millora salarial immediata aquest curs i calendari breu de recuperació del poder adquisitiu.

• Reversió de les retallades pendents, en especial el deute dels sexennis/estadis.

• Reconeixement i cobrament de tota la feina real: càrrecs, tutories, sortides, colònies, treballs de recerca, pràctiques, coordinacions i altres tasques assumides fora del reconeixement horari o salarial.

• Reducció urgent de ràtios: 15 a infantil i primària, 20 a secundària i criteris específics per a postobligatòria.

• Reducció també de ràtios a CEE, SIEI, SIEI+, SIAL i AIS.

• Establiment d’una ràtio de 5 alumnes per iniciar les aules d’acollida.

• Comptabilització d’alumnes NESE A x2 i NESE B x1,5.

• Dotació d’emergència per al curs 2026-27 que esdevingui plantilla estructural.

• Una SIEI i una aula d’acollida a cada centre ordinari; en el cas de l’escola rural, garantia per municipi o zona de referència.

• Increment d’un 50% el personal docent vinculat a la inclusiva (mestres d’educació especial, orientadors/es i mestres d’audició i llenguatge).

• Augment d’un 50% el personal d’atenció educativa (EEE, INS, TEEI, AEE) i desplegament d’equips psicosocials arreu, i reforç específic als centres de màxima complexitat. És urgent assegurar les figures TEEI i TIS a cada centre i EEE per a l’atenció d’alumnes amb NESE A.

• Increment d’un 50% les plantilles dels serveis educatius (EAP, CREDA, CRETDIC, ELIC i CEEPSIR) i ampliació de l’atenció al 0-3 i a les etapes postobligatòries.

• Garantia de temps de coordinació amb una reducció de dues hores lectives per al personal docent i d’atenció educativa i increment de les hores per a la millora a l’atenció a la diversitat per grup classe per possibilitar mesures amb caràcter general com la codocència, desdoblaments, agrupaments flexibles, aules obertes, etc. Comporta augmentar les plantilles docents a tots els centres educatius.

• Desburocratització efectiva: eliminació de duplicitats, aplicatius innecessaris, memòries repetitives i tasques de gestió que no milloren l’aprenentatge.

• Aturada dels canvis curriculars imposats i obertura d’una negociació real dels currículums, especialment a batxillerat.

• Garantia dels recursos per blindar l’escola en català.

 

Mesures estructurals

• Salari vinculat a l’IPC amb clàusula de revisió per evitar noves pèrdues de poder adquisitiu.

• Calendari pressupostari per arribar al 6% del PIB en educació, tal com fixa la LEC.

• Pla estructural de reducció de ràtios i ampliació de plantilles, amb dades públiques i control del compliment.

• Educació inclusiva real: suports intensius, equips psicosocials, serveis educatius reforçats i recursos també a 0-3 i postobligatòria.

• Plantilles estables, processos transparents de provisió.

• Democràcia als centres i participació real dels claustres en les decisions que afecten el projecte educatiu.

• Reclassificació i dignificació del personal d’atenció educativa i reconeixement del conjunt del personal educatiu.

• Currículums negociats i consensuats amb el personal educatiu.

• Negociació real amb la majoria sindical i validació col·lectiva de qualsevol proposta substancial.

 

La consulta: mandat per continuar, fórmula que escala el conflicte però és sostenible

La decisió s’ha pres després de consultar el col·lectiu i de debatre a les organitzacions i assemblees. Les dades marquen una doble orientació: continuar la lluita amb un format amb suport de la majoria del col·lectiu i deixar oberta l’escalada si el Govern no rectifica.

 

 

Respostes a la consulta

 

Per què aquest calendari de vaga?

El calendari busca sostenir la pressió sense esgotar de cop la força del col·lectiu. Permet començar abans que FP i batxillerat acabin les classes, prolongar el conflicte prou dies per obrir marge de negociació i fer visible que el Govern no pot tancar el curs sense donar resposta a les demandes de la majoria.

També recull el que diu la consulta: repetir elements del model de març, ampliar la pressió i deixar oberta l’escalada. Les vagues territorials faciliten que cada zona assumeixi protagonisme, i les jornades unitàries concentren la força del conjunt del país.

 

Què podem fer des dels centres?

La mobilització no es fa només els dies de vaga. També es construeix amb accions sostingudes als centres, abans, durant i després de cada convocatòria. L’objectiu és que el conflicte sigui visible, que es pugui explicar a la comunitat educativa i que cada centre trobi la manera de participar-hi segons les seves forces.

LA PREGUNTA CLAU

Quantes accions podem sostenir al nostre centre cada setmana per explicar el conflicte, sumar companyes i fer visible que sense condicions dignes no hi ha educació de qualitat?

 

 

Missatges clau per compartir al centre i amb famílies i alumnat

• No és un conflicte tancat: l’acord no resol les necessitats reals dels centres i ha estat rebutjat massivament pel col·lectiu.

• No parlem només de sou: parlem de ràtios, inclusiva, burocràcia, currículums, plantilles i qualitat educativa.

• Les condicions laborals són condicions d’aprenentatge: sense personal suficient, sense temps i sense recursos, l’alumnat no rep l’atenció que mereix.

• La consulta avala continuar la lluita i intensificar-la, però amb un format escalable i sostenible.

• El calendari de maig i juny pressiona el Govern i deixa marge per negociar. Si el Govern rectifica, hi ha sortida; si bloqueja, la pressió continuarà.

• Cada centre compta: una assemblea, una pancarta, una concentració, una carta a famílies o una acció local poden ajudar a fer créixer la força col·lectiva.

 

El que volem guanyar

DIGNIFICAR LA PROFESSIÓ ÉS DEFENSAR L’EDUCACIÓ PÚBLICA

Volem salaris dignes, però també ràtios més baixes, una educació inclusiva real, menys burocràcia, plantilles estables, currículums negociats i finançament suficient. Volem que el malestar no es resigni ni es dispersi: volem convertir-lo en una força col·lectiva capaç d’aconseguir un bon acord.

Sense condicions dignes, no acabarem el curs.