Valoració de la vaga general de l’11N

Des d’USTEC-STEs(IAC) valorem molt positivament la vaga general de l’11N.

Una vaga ofensiva, orientada a aconseguir millores en l’accés al dret a l’habitatge i a fer créixer les retribucions de la classe treballadora. Hem superat el caràcter defensiu de les darreres jornades de vaga general en resposta a la retallada de drets laborals. En aquesta convocatòria, la influència del moviment per l’habitatge ha aconseguit que el sindicalisme laboral impulsi una vaga general per conquerir nous drets. També cal posar en valor la irrupció d’una nova generació d’activistes joves que han liderat les mobilitzacions en molts comitès locals.

L’aliança entre el sindicalisme laboral i el sindicalisme d’habitatge, així com la conformació de comitès locals i comarcals, recupera una de les formes d’organització del moviment de la classe treballadora que s’havia anat perdent durant les darreres dècades: aquella que combina l’organització als centres de treball amb l’activitat coordinada als barris, viles i pobles. Aquesta articulació en diferents àmbits permet involucrar-hi més persones, que sovint no disposen de les eines necessàries per organitzar-se i lluitar als seus llocs de feina o centres d’estudi. La lluita per l’habitatge és, fonamentalment, una lluita de la classe treballadora, que no accepta que li robin el salari en forma de lloguers abusius o d’hipoteques que s’allarguen durant tota la vida laboral.

En el sector educatiu, la capacitat organitzativa que vam generar el curs passat i que ens va permetre impulsar una onada de vagues ofensives, amb les quals vam aconseguir millores que semblaven impossibles, s’ha traslladat també a molts comitès locals. En molts d’aquests espais, el personal educatiu ha aportat capacitat organitzativa i experiència de lluita. Això s’ha traduït en una adhesió a la vaga elevada en comparació amb la d’altres sectors i en manifestacions plenes de samarretes del món educatiu. L’existència d’un sindicalisme laboral combatiu i majoritari al sector ha estat clau per assolir aquestes fites. Les treballadores que formem part d’USTEC-STEs fa prop de 50 anys que construïm aquesta capacitat organitzativa.

Les treballadores que formem part d’USTEC-STEs hem portat a la vaga en col·laboració amb la resta de sindicats de la IAC cinc reivindicacions: la clàusula d’adequació salarial que inclogui l’IPC, la jornada de 35h, un salari mínim català, blindar i garantir el dret a l’habitatge. A banda, estem implicades a la plataforma “Ens costa la vida”, que és l’espai que ha estat treballant la vaga des de fa un any, i vam participar activament en tots els piquets durant el dia de la vaga i en la manifestacions dins d’un bloc del sindicalisme nacional i de classe. En aquest sentit, tenim clar que des del moviment educatiu necessitem continuar teixint aliances amb el conjunt de la gent treballadora per situar les demandes de millora de l’educació pública al centre de la lluita general, atès que l’accés a una educació pública digna és cabdal per a les classes populars.

Aquesta vaga no pot quedar com un fet aïllat. La capacitat organitzativa que hem generat s’ha de continuar ampliant. És necessari que més sectors laborals organitzats es coordinin amb els comitès locals, no de manera abstracta, sinó concreta, mitjançant l’impuls de noves mobilitzacions i campanyes.

El 20 de novembre, el moviment estudiantil va a la vaga i no el podem deixar sol: cal participar en aquestes mobilitzacions en la mesura que sigui possible. El 21 de novembre tenim una manifestació educativa a la qual se sumarà gent de diferents moviments. El 26N hi ha convocada una vaga a l’educació per reclamar millores en les ràtios, l’educació inclusiva i la defensa del català. A Tarragona, les companyes del metall estan en vaga indefinida per aconseguir una millora del conveni.

Combinar mobilitzacions sectorials, coordinades al voltant d’objectius comuns i amb la perspectiva d’una nova vaga general, ha de formar part del camí que cal seguir.

A ningú no se li escapa que la situació política a partir del 29N pot desembocar en un govern reaccionari. Tant si això passa com si no, la millor manera de millorar les condicions de vida de la classe treballadora és enfortir les seves organitzacions i, per tant, fer créixer la seva capacitat de lluita.

Valoració de la vaga general de l’11N

Informació sobre l'ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques i perquè tinguis la millor experiència d'usuari/ària. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per acceptar les esmentades galetes així com la nostra política de galetes