Les plataformes de docents per l’habitatge i les organitzacions sindicals d’estudiants i treballadors i treballadores de l’educació, denunciem que la crisi de l’habitatge condiciona les condicions de vida i les oportunitats d’aprenentatge de milers d’infants i joves, i reclamem mesures urgents per protegir l’alumnat i les seves famílies.

En roda de premsa, hem llegit un manifest conjunt per fer una crida a les treballadores del sector educatiu a secundar la vaga general de l’11 de novembre i participar en les mobilitzacions del migdia amb el conjunt de la comunitat educativa.

Amb el lema «Sense casa no hi ha educació», volem posar sobre la taula una realitat cada vegada més present als centres educatius: la precarietat residencial, els desnonaments i la inseguretat de l’habitatge tenen conseqüències directes sobre les condicions de vida, el benestar emocional i les oportunitats d’aprenentatge dels infants i joves.

La crisi de l’habitatge també es viu a les aules

Les dades evidencien la dimensió del problema. A Catalunya, prop del 35% dels infants i joves es troben en situació de pobresa. A més, segons les dades disponibles, en gairebé el 70% dels desnonaments hi ha menors d’edat involucrats.

Aquesta realitat també es manifesta als centres educatius en forma de canvis de domicili i de centre, augment de la matrícula viva, absentisme, malestar emocional i dificultats de concentració i aprenentatge.

Denunciem que no es pot parlar d’igualtat d’oportunitats educatives mentre una part de l’alumnat viu sota l’amenaça de perdre casa seva.

«L’escola no pot donar l’esquena a les condicions materials de vida de l’alumnat, perquè aquestes condicionen directament el seu desenvolupament i el seu itinerari educatiu», ha afirmat Laia Reverter, d’USTEC·STEs (IAC).

Mesures urgents per protegir l’alumnat i les famílies

Reclamem al Departament d’Educació la publicació periòdica d’un informe sobre l’impacte de la crisi de l’habitatge en el sistema educatiu, amb indicadors sobre canvis de centre, matrícula viva i necessitats de suport psicopedagògic.

També exigim una coordinació més estreta i efectiva entre els centres educatius i els serveis socials per detectar les situacions de vulnerabilitat residencial, actuar abans que es produeixin els desnonaments i garantir l’acompanyament de les famílies i la continuïtat educativa dels infants i joves.

Assenyalem, així mateix, la responsabilitat de les administracions públiques davant d’un model immobiliari que expulsa les famílies de les seves llars. Exigim abaixar els lloguers, frenar l’especulació, ampliar el parc públic d’habitatge i aturar els desnonaments sense una alternativa digna.

Una crida en defensa de l’habitatge i dels serveis públics

La nostra crida a la vaga s’emmarca també en la defensa del conjunt dels serveis públics i de l’educació pública, que pateix un infrafinançament crònic. Mantenim les reivindicacions de més inversió, menys ràtios, plantilles suficients i estables, recursos per a l’educació inclusiva, desburocratització, defensa del català i centres dignes i adaptats al canvi climàtic.

«Les treballadores de l’educació també pateixen l’encariment de l’habitatge i les dificultats per viure als municipis on treballen. No es pot acceptar que les persones que sostenen els serveis públics siguin expulsades dels barris i pobles on desenvolupen la seva tasca», ha afirmat Laia Reverter.

Les plataformes de docents per l’habitatge i la resta d’organitzacions signants cridem a formar blocs educatius i de serveis públics en les mobilitzacions de l’11N, amb el conjunt de la comunitat educativa.