La precarietat de l’habitatge afecta directament les condicions de vida i aprenentatge de l’alumnat, per això cal aturar el desnonament previst per al 7 d’octubre

El sistema educatiu ha de garantir la formació integral de les futures generacions. Però aquesta tasca es fa impossible quan les condicions materials de vida de l’alumnat no estan garantides.

La comunitat educativa ens neguem a normalitzar que només els infants i joves que parteixen d’unes condicions estables puguin gaudir d’una educació en igualtat d’oportunitats. L’escola no pot donar l’esquena a la realitat social que viu el nostre alumnat: actualment, un 35% dels infants i joves es troben en situació de pobresa, és a dir, aproximadament un de cada tres.

Davant d’aquesta realitat, denunciem la manca de respostes efectives per part de les administracions públiques i assenyalem també la responsabilitat del negoci immobiliari en l’expulsió de famílies de les seves llars.

En aquest context, denunciem l’actuació de Thunder Optical Minur, l’afany de lucre de la qual pot deixar sense casa famílies amb alumnes escolaritzats en set centres educatius de Barcelona. Una realitat que no és excepcional: segons les dades de què disposem, en el 70% dels desnonaments a Barcelona hi ha menors escolaritzats als nostres centres educatius.

La violència immobiliària té conseqüències directes sobre la vida i l’educació dels infants i joves. Violència és que una família hagi de renunciar a una alimentació equilibrada per poder pagar el lloguer. Violència és no poder assumir activitats extraescolars o altres despeses bàsiques. Violència és viure amb la incertesa de no saber si el mes vinent es podrà continuar vivint a casa. I violència és l’estrès, l’ansietat i l’insomni que provoca aquesta situació en les famílies i que també acaba afectant els infants.

Quan l’habitatge, que és un dret, es converteix en un negoci, les condicions materials necessàries per aprendre també es degraden. No podem parlar d’igualtat d’oportunitats educatives mentre una part del nostre alumnat viu sota l’amenaça de perdre casa seva.

Per això, volem denunciar i aturar el desnonament previst per al proper 7 d’octubre al carrer Llenguadoc, 74, i també denunciar totes les formes de violència immobiliària que afecten les famílies dels nostres centres educatius.

Les administracions públiques han de garantir el dret a l’habitatge i actuar davant d’un model que expulsa les famílies de les seves llars. I nosaltres, com a treballadores de l’educació, no podem romandre al marge d’aquesta realitat.

Perquè defensar l’educació pública també és defensar les condicions materials que permeten exercir el dret a l’educació.

Sense casa, no hi ha educació.