Proposta didàctica Títol Infàncies migrants a Ceuta drets, fronteres i dignitat

El Sindicat d’Educació USTEC·STEs (IAC), davant la greu crisi humanitària a Ceuta després de l’arribada de milers de persones els dies 30 i 31 de juliol, i davant la vulnerabilitat extrema dels infants —majoritàriament procedents de territoris sota el règim híbrid marroquí i d’altres indrets, molts sotmesos a vulneracions sistemàtiques de drets—, exigim protecció immediata per a totes les persones i, especialment, per a la infància en trànsit migratori.

No podem mirar l’alteritat amb sospita. El règim híbrid marroquí no és una democràcia. Cal recuperar la memòria històrica i establir el paral·lelisme just: migrar per fugir d’una dictadura. No ens cal imaginar-ho. Ho van viure milers de catalans i catalanes sota la dictadura franquista i ho viuen avui milions de marroquins sota un règim autoritari. La comparació no justifica res, però obliga a l’empatia. Entre 1950 i 1975, a l’estat espanyol 2,6 milions de persones van emigrar a Europa. Sota el règim monàrquic marroquí, la diàspora arriba a 3,6 milions segons l’ONU —de les quals només un milió ha nascut al Marroc—, amb França, l’estat espanyol, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya com a destins principals. Els motius es repeteixen: atur, salaris baixos i manca d’oportunitats, però també repressió política, persecució per ideologia, llengua o gènere, i por a les detencions arbitràries. Sota el règim híbrid marroquí actual, criticar el rei, l’islam o la política sobre el Sàhara i el Rif pot costar la llibertat. Periodistes, activistes del Rif, defensores del Sàhara, feministes i persones LGBTIQA+ en són objectiu de persecució.

També cal mirar la migració amb perspectiva de gènere. Sota el règim marroquí actual, cada cop més dones migren soles. S’enfronten a explotació laboral, assetjament i dificultats per regularitzar-se, i moltes treballen en cures, neteja i agricultura. Les feministes marroquines denuncien que migrar és també fugir de la manca de drets i de la repressió de gènere. Les dones sostenen famílies, treballen en sectors precaris i pateixen una doble discriminació: per gènere i per origen.

La resposta no pot ser el rebuig. Ha de ser la solidaritat. Però la solidaritat no pot recaure sobre les mans i els cossos esgotats de la població de Ceuta: cal una resposta institucional ferma, coordinada i capaç de trobar una sortida real a la crisi. Ceuta és un espai asfixiant i petit que no pot assumir en solitari el suport que els infants necessiten quan arriben. La seva situació geogràfica i la seva condició de frontera la converteixen en un punt especialment calent, fruit de les polítiques d’externalització i control fronterer de l’Europa fortalesa, una Europa que mira la mort des de la seva torre de privilegi.

La situació actual a Ceuta constitueix una vulneració flagrant dels drets fonamentals de la infància. Segons les dades oficials, aproximadament 1.000 menors podrien romandre als carrers de la ciutat autònoma sense la protecció adequada. Aquesta realitat és inacceptable en un estat de dret que es diu democràtic i que té l’obligació de garantir la protecció integral de tots els infants, independentment del seu origen o situació administrativa. El dret a la protecció i a l’educació dels nens i nenes que malviuen als carrers de Ceuta no només és vulnerat: constitueix una negació dels seus drets més bàsics. Entre ells, un dels que més ens preocupa com a personal educatiu: l’educació. L’educació és un dret fonamental reconegut tant en l’article 27 de la Constitució de l’estat espanyol com en els tractats internacionals, i la seva garantia és especialment urgent per a aquells menors en situació de més vulnerabilitat.

Denunciem la manca de previsió i la inacció política que han caracteritzat la gestió d’aquesta crisi. La manca de coordinació entre administracions ha tingut conseqüències directes sobre la població més vulnerable: els infants i adolescents. La responsabilitat sobre els menors que han migrat sense referents adults no pot ser un tripijoc entre administracions. Es tracta d’una qüestió que requereix una resposta coordinada, solidària i immediata per part de totes les administracions públiques.

Denunciem les devolucions de menors i no ho diem només nosaltres: El Tribunal Suprem va confirmar que la devolució de menors de Ceuta al Marroc l’agost de 2021 va ser il·legal: es van incomplir els tràmits de la Llei d’Estrangeria, no es va ponderar l’interès superior del menor i es va vulnerar la prohibició d’expulsions col·lectives. El setembre de 2025, l’Audiència de Cadis va condemnar per prevaricació Salvadora Mateos i Mabel Deu a nou anys d’inhabilitació per aquell retorn irregular de 55 menors.

Denunciem amb tota contundència el viratge racista i deshumanitzador que pateix una part de la nostra societat i en especial la classe política al capdavant. És intolerable que, davant el patiment de persones vulnerables, s’alcin discursos d’odi, de rebuig i de criminalització. Aquests discursos no només són moralment condemnables: constitueixen un atac directe als valors democràtics i als drets humans que haurien de regir la nostra convivència. No podem normalitzar la deshumanització de les persones migrants ni la criminalització de la solidaritat. Cap ésser humà no és il·legal. Cap infant no és un problema. La solidaritat no és una opció: és una obligació ètica i legal.

No podem obviar les responsabilitats polítiques i humanitàries que hi ha darrere d’aquesta situació. La no democràcia del país veí, la pobresa estructural, la manca d’oportunitats, la manca de serveis socials bàsics i de serveis sanitaris, els conflictes armats i les crisis climàtiques als països d’origen empenyen milers de persones, incloent-hi infants i persones molt joves, a emprendre viatges perillosos en cerca d’una vida que imaginen millor. És responsabilitat dels països receptors, però també de la comunitat internacional, abordar les causes estructurals de la migració forçada i garantir vies legals i segures per a la migració. També cal revisar el passat colonial i el present extractivista i buscar vies de reparació i restauració amb els països d’origen de les persones en trànsit migratori. La resposta no pot ser mai la devolució indiscriminada de menors sense les garanties legals establertes, com va succeir el 2021 i que va comportar condemnes per prevaricació.

La nostra denúncia s’estén a tots els drets de les persones en moviment migratori: dones, homes i persones de totes les identitats de gènere. Les dones migrants enfronten riscos específics de violència i explotació; les infàncies i joventuts no acompanyades són especialment vulnerables a xarxes de tràfic i explotació. Reclamem una perspectiva de drets humans en totes les polítiques migratòries, que posi les persones al centre i que garanteixi la protecció especial dels col·lectius més vulnerables.

Des del Sindicat d’Educació USTEC·STEs, demanem més drets humans, i reivindiquem el dret a l’educació com un element clau per a la protecció i la inclusió de les infàncies migrants. L’escolarització no només és un dret: és una eina fonamental per garantir la seva protecció, el seu desenvolupament integral i la seva integració a la societat.

Volem acollir.
Com a sindicat d’educació, defensem que els centres educatius han de ser espais d’acollida, de protecció i de garantia de drets per a tots els infants i adolescents, també per als que arriben sols, sense referents familiars i amb les seves vides marcades per la migració forçada. Volem centres educatius que no preguntin primer “d’on véns” sinó “què necessites”. Volem una xarxa pública que garanteixi plaça escolar, suport lingüístic, acompanyament socioeducatiu i estabilitat per a la infància migrant. Acollir és un acte polític, educatiu i ètic. I és també una obligació legal derivada de la normativa de protecció de la infància i del dret internacional.

Per tot això, des del Sindicat d’Educació USTEC·STEs (IAC) EXIGIM:

A les administracions públiques:

• La protecció immediata de totes les infàncies migrants que es troben a Ceuta, garantint el seu accés a allotjament adequat, alimentació, atenció sanitària i educació.
• La posada en marxa immediata dels mecanismes de reagrupament familiar per a aquells menors que tinguin familiars identificats, complint amb totes les garanties legals i els procediments establerts.
• La coordinació efectiva entre el Govern central, el Govern de Ceuta i totes les comunitats autònomes per garantir una acollida solidària i proporcional dels menors, tal com estableix la legislació vigent.
• Que les comunitats autònomes assumeixin la seva responsabilitat en la protecció de la infància migrant, activant els recursos de protecció, acollida i escolarització necessaris, i garantint que cap menor quedi sense plaça educativa ni suport socioeducatiu per motius d’origen, situació administrativa o territori d’arribada.
• El compliment estricte de la legislació internacional i nacional en matèria de protecció de la infància, evitant qualsevol devolució que no compleixi amb els procediments legals i les garanties processals.
• La investigació de les responsabilitats polítiques que han portat a aquesta situació de desprotecció, incloent-hi la manca de previsió i coordinació institucional.
• La investigació de totes les morts esdevingudes a les fronteres i la dignificació de les persones que hi han perdut la vida, assegurant processos rigorosos d’identificació, repatriació o sepeli d’acord amb la voluntat de les famílies i de les persones vinculades a les víctimes.

Al Govern de l’estat espanyol:

• L’activació immediata dels recursos necessaris per fer front a aquesta crisi humanitària, incloent-hi els 114,7 milions d’euros concedits per la Comissió Europea per a la gestió de la crisi.
• La derogació de la llei d’estrangeria i del PEMA.
• La implementació de vies legals i segures per a la migració, abordant les causes estructurals que empenyen les persones a abandonar els seus països d’origen.

A la comunitat internacional:

• El compromís ferm amb la protecció dels drets humans de totes les persones en moviment migratori, independentment del seu origen o situació administrativa.
• La cooperació pel desenvolupament als països d’origen per abordar les causes estructurals de la migració forçada i establir mecanismes de reparació del deute històric colonial i extractivista.