USTEC·STEs (IAC) valorem la vaga com un toc d’atenció al Govern i exigim l’obertura immediata d’una negociació real

Milers de treballadores i treballadors de l’educació ens vam mobilitzar ahir arreu de Catalunya. Fer vaga el primer dia de classe no és una decisió fàcil: el compromís amb l’alumnat i les famílies pesa especialment en una jornada com aquesta. Precisament per això, l’aturada d’ahir llença un missatge clar: no podíem començar el curs com si no passés res.

Les mobilitzacions, accions i assemblees han trencat la falsa normalitat que volia projectar el Govern. Les impressions recollides entre el personal educatiu són coincidents: als centres educatius continuen faltant professionals i recursos, augmenta la complexitat i creixen de manera constant les demandes socials que es dipositen sobre l’escola –cada cop més nombroses, complexes i, en molts casos, inabastables–, continuem sense prou mans per atendre adequadament tot l’alumnat.

El Govern presumeix de començar el curs amb normalitat, però la realitat és que obliguen els docents a fer miracles sense mans i els alumnes més vulnerables queden completament abandonats. 

Aquest malestar no es resol amb pedaços ni anuncis puntuals. Les mesures presentades pel Govern aquest inici de curs ja havien estat negociades al març i al maig, són fruit de la mobilització i només despleguen parcialment els compromisos assolits. Són avenços que fiscalitzarem per tal de garantir-ne una deguda implementació, però no són la resposta estructural que necessita l’educació pública. En les declaracions d’ahir, la consellera va subratllar que cal reformular el sistema educatiu amb una mirada de deu anys. Des del nostre sindicat considerem que aquesta voluntat de canvi requereix concreció: obrir espais reals de negociació, interlocució i millora educativa que comptin amb tots els agents de la comunitat educativa. Esperem que el Govern presenti una proposta ferma, amb calendari i interlocutors definits. La responsabilitat del Govern no és només anunciar que cal un canvi –això la gent dels centres ja ho sabem–, sinó que cal que articuli una resposta concreta i garantir la nostra participació, la del personal educatiu, en tot l’espai de presa de decisions. 

El Govern ha tingut tot l’estiu per negociar i no ho ha fet. No n’hi ha prou amb proclamar ara voluntat de diàleg: escoltar és seure a negociar, acordar un calendari i assumir compromisos concrets i verificables. Convidem la consellera a passar una setmana en qualsevol escola o institut i comprovar directament en quines condicions treballem els professionals.

Catalunya no pot continuar sotmetent l’educació pública a l’infrafinançament acumulat durant dècades. Catalunya incompleix la seva pròpia llei d’educació: els diners que per llei haurien d’anar als pupitres de l’alumnat es queden tancats als despatxos de la Conselleria. Cal avançar urgentment cap a la inversió de 6% del PIB en educació com estableix la LEC. 

L’escola inclusiva del Departament és un eslògan publicitari molt bonic que a la vida real es tradueix en aules massificades i manca d’especialistes per atendre la diversitat. L’escola inclusiva no pot ser només un titular: necessita plantilles suficients, personal de suport, recursos estables i condicions per atendre realment la diversitat.

També cal reduir ràtios, recuperar poder adquisitiu, estabilitzar plantilles, garantir substitucions des del primer dia, reduir la burocràcia, dignificar els centres, reconèixer tot el personal educatiu (fer complir la reclassificació del personal laboral) i blindar la nostra llengua. Mentre docents i personal d’atenció educativa ens ofeguem entre papers i substitucions que mai arriben, el Departament gestiona les escoles com si fossin fàbriques en lloc d’espais de futur per al jovent.

Una sola jornada de vaga no resoldrà una crisi construïda durant anys. El 8S és un primer toc d’atenció i el punt de partida d’un nou cicle. 

Ara cal transformar el malestar en organització, força col·lectiva i capacitat negociadora, amb objectius concrets, un pla de lluita compartit i decisions democràtiques arrelades als centres.

Com a sindicat majoritari, no farem ni un pas enrere: si el Govern prefereix la confrontació abans que invertir en el futur dels nostres fills i filles, ens trobarà units a les famílies i a tota la comunitat educativa per guanyar aquest pols al carrer i fer de l’educació pública un dels pilars del nostre país. 

Aquest serà un curs de lluita per una educació pública, inclusiva i en català.