El curs passat va ser un curs de lluita. Des d’USTEC·STEs (IAC) fa temps que impulsem, amb la campanya Dignifiquem la professió, conjuntament amb les assemblees territorials i les assemblees i claustres als centres, un procés sostingut per recuperar drets laborals i defensar l’educació pública. I aquesta lluita ha donat fruits.

L’organització, les vagues i la negociació ens han permès arrencar i consolidar avenços importants en salaris, estadis, estabilitat, burocràcia, ràtios i plantilles per a inclusiva. Aquestes millores no han caigut del cel: les hem guanyades.

Per això valorem positivament qualsevol nou recurs que arribi als centres. No obstant això, el Govern s’equivoca si pretén presentar ara com una resposta al conflicte allò que és resultat de mesos –i anys– de pressió, mobilització i negociació. I, sobretot, s’equivoca si pensa que aquestes millores parcials resolen la situació de l’educació pública.

Hem guanyat perquè ens hem organitzat. Però no n’hi ha prou, perquè la crisi és estructural. Ara toca blindar l’educació pública.

No volem més pedaços. La realitat dels centres continua sent molt complexa. Creixen les desigualtats i la pobresa, augmenta la complexitat educativa –especialment a la xarxa pública– i les plantilles continuen sense disposar dels recursos necessaris per garantir una educació de qualitat.

No podem continuar gestionant aquesta situació a base de programes temporals, proves pilot i anuncis puntuals. Cal una aposta estructural per l’educació pública.

Això vol dir avançar fins a la inversió 6% del PIB en educació, garantir cap tancament de grups a la pública mentre es mantenen concerts educatius, i apostar per una reducció real de ràtios, la gratuïtat efectiva i condicions laborals dignes i centres en condicions: sense barracons cronificats, sense edificis deteriorats i amb unes infraestructures adaptades a l’emergència climàtica.

I vol dir, de manera prioritària, fer realitat l’educació inclusiva.

No acceptem una inclusió sostinguda sobre la sobrecàrrega, la precarietat i la bona voluntat de les treballadores i treballadors. El personal necessari per garantir-la ha de formar part estructural de les plantilles i quedar regulat normativament, igual que el personal docent.

Cal garantir TEEI, educadores i integradores socials, mestres d’educació especial i d’audició i llenguatge, serveis educatius, equips psicosocials i la resta de professionals necessaris en funció de les necessitats reals de cada centre. Cal desplegar el pla de xoc amb  mesures que USTEC·STEs (IAC) ja hem posat damunt la taula.

I també cal temps per coordinar-nos, planificar i fer seguiment de l’alumnat. Per això la reivindicació de les 35 hores i la reducció de dues hores lectives forma part indestriable d’una educació inclusiva de qualitat.

Celebrem l’increment d’aules d’acollida, però recordem que USTEC·STEs reclamem recursos a partir de cinc alumnes i avançar cap a una ràtio màxima de deu. Celebrem també els avenços en infermeria escolar, fruit d’anys de reivindicació de la Plataforma per la Infermera Escolar i de la comunitat educativa. Ara cal veure com es desplega: quants professionals hi haurà, amb quina dedicació i quina presència real tindran als centres. Perquè anunciar recursos no és el mateix que garantir-los.

Pública, inclusiva i en català

Aquest curs hi ha també una altra prioritat irrenunciable: blindar l’escola en català.

Davant les ofensives judicials i polítiques contra la immersió i davant la davallada de l’ús social de la llengua, el Govern no pot continuar actuant amb ambigüitat. Cal defensar el català políticament, normativament i amb els recursos necessaris perquè continuï sent la llengua vehicular, d’aprenentatge, d’acollida i de cohesió del nostre sistema educatiu.

El nostre full de ruta és clar i fa temps que és públic: una educació pública, inclusiva i en català.

L’hem explicat als centres, a les famílies, als grups polítics i al conjunt de la comunitat educativa. No hem amagat mai què reclamem ni què cal perquè el conflicte avanci cap a una solució.

Els anuncis no substitueixen la negociació

El 13 de juliol ens vam reunir amb la consellera Esther Niubó i vam reclamar reprendre la negociació sobre les qüestions que continuen obertes: educació inclusiva, ràtios, infraestructures, català, jornada laboral i blindatge de la xarxa pública.

Des d’aleshores, el Departament no ens ha tornat a convocar per negociar aquests àmbits. Ara, pocs dies abans de començar el curs, el Govern encadena anuncis a través dels mitjans. Això no és negociar.

El Govern no pot passar setmanes sense seure amb els representants del col·lectiu educatiu i pretendre després desactivar una vaga amb rodes de premsa. Les rodes de premsa no substitueixen les meses de negociació.

Si el Govern vol evitar el conflicte, sap què ha de fer: convocar-nos, posar propostes concretes damunt la taula, pressupostar-les, calendaritzar-les i negociar-les.

No demanem anuncis. Demanem compromisos. 

La vaga del 8 de setembre continua endavant perquè les causes que l’han motivada continuen obertes. No és una vaga improvisada ni simbòlica. Respon a un mandat clar expressat pel col·lectiu a través de consultes i assemblees: cal continuar la lluita.

Després d’un curs de mobilització, amb una crisi estructural encara sense resoldre i amb un Govern que des del 13 de juliol no ha reprès la negociació, no acceptarem començar el curs com si no hagués passat res.

El 8 de setembre hem de demostrar la força del col·lectiu. Hem d’omplir la vaga, les mobilitzacions i les assemblees i començar el curs organitzats.

I l’endemà tornarem als centres. Escoltarem, debatrem i decidirem democràticament com continuem. Perquè la força d’aquesta lluita és als centres, a les assemblees i en el conjunt de la comunitat educativa.

Aquest també serà un curs de lluita. Perquè hem demostrat que lluitar serveix. Perquè encara queda molt per guanyar. I perquè l’educació pública no es defensa amb anuncis: es defensa amb recursos, drets, negociació i una aposta política inequívoca.

El 8 de setembre, vaga educativa.

Per una educació pública, inclusiva i en català.
Negociació real. Blindatge de la pública.