Manifest en defensa d’una escola educativa, inclusiva i sense vigilància policial

Davant el desenvolupament del pla pilot de presència dels Mossos d’Esquadra als instituts, manifestem el nostre rebuig i exigim al Govern que aturi aquesta iniciativa i escolti la comunitat educativa.

És esperpèntic el relat contradictori de la consellera d’Interior: primer afirmant que el pla pilot estava paralitzat i, posteriorment, assegurant que continua vigent amb els canvis introduïts inicialment fins que l’avaluació s’hagi culminat. Aquesta manca de claredat evidencia un problema fonamental: l’opacitat amb què s’està gestionant un programa que afecta directament els centres educatius.

No s’han donat explicacions suficients sobre els criteris d’aplicació, els protocols, els objectius reals ni tampoc sobre quants centres formen part del pla. Aquesta falta de transparència genera preocupació i desconfiança entre aquells que viuen cada dia la realitat dels instituts.

Aquest pla ha provocat un ampli rebuig dins la comunitat educativa: professorat, educadors i educadores socials, integradors i integradores socials, equips d’orientació, PAE, famílies i alumnat han expressat que les necessitats dels centres són unes altres. Les escoles i instituts reclamen ràtios dignes, més professionals, més recursos i una escola inclusiva real.

Diversos testimonis de personal educatiu han assenyalat que la presència policial pot contaminar l’ambient educatiu, alterant la confiança necessària en un espai pedagògic. Un institut ha de ser un lloc de convivència, acompanyament i aprenentatge, no un entorn marcat per la vigilància o la sensació de control ciutadà.

Centres com l’Institut Margarida Xirgu, l’Institut el Comtat d’Osona, l’Institut Jaume Callís i l’Institut La Plana, així com diversos centres de l’Urgell, han demanat sortir d’aquest programa. Les protestes de l’alumnat i del professorat són clares: no volem policies, volem més recursos.

Des d’USTEC·STEs (IAC) rebutgem aquest pla perquè un mosso no és un agent de mediació dins d’un centre educatiu. No és educador, ni integrador social, ni substitueix els professionals que treballen per la convivència i l’acompanyament de l’alumnat. La convivència no es resol amb més presència policial, sinó amb més suport educatiu i social.

No volem normalitzar la presència de policies dins dels centres educatius com si fos una pràctica pròpia d’altres èpoques de blanc i negre. L’escola pública ha de ser un espai de drets, participació i confiança.

Per tot això, exigim al Govern:

• Que escolti els claustres, les famílies i l’alumnat abans de mantenir o ampliar aquest pla.
• Que faci públics tots els criteris, protocols, objectius i costos del programa.
• Que garanteixi que cap centre serà pressionat ni obligat a participar-hi.
• Que destini recursos reals a les necessitats dels centres: més professionals, més inclusió, més orientació i millors condicions educatives.

La convivència es construeix amb vincles, recursos i drets, no amb vigilància.