Els carrers, el personal docent, les famílies, el personal d’atenció educativa i, ara també, els partits de l’espectre esquerre del Parlament ho diem clar: necessitem una nova política educativa que dignifiqui la professió docent i d’atenció educativa, amb un marc de drets i recursos per desenvolupar-la realment. La moció dels Comuns (tram. 302-00238/15) al Parlament de Catalunya és una mostra més del clam col·lectiu per una educació per a tothom, transformadora i inclusiva.

Des d’USTEC·STEs (IAC), sindicat independent, combatiu i feminista, celebrem la seva aprovació, que representa un pas endavant en les polítiques feministes, tot i les limitacions evidents. Com a organització que defensa l’escola pública transformadora i la coeducació com a eix transversal preventiu de futures violències, donem prioritat absoluta als punts educatius (8, 9 i 10) que s’alineen amb la nostra lluita històrica per una educació no sexista, amb recursos reals i protecció per a tot el personal.

Tanmateix, hem d’assenyalar una mancança greu que condiciona l’eficàcia real dels acords educatius: la moció no insta de manera clara i inequívoca el Departament d’Educació i Formació Professional en els punts relatius a l’educació sexual integral, al desplegament horari de la figura COCOBE, ni a la línia directa de suport. Mentre que en altres àmbits s’esmenten expressament el Departament d’Igualtat i Feminisme (punts 1, 4 i 6) o el Departament de Drets Socials (punt 5.a), en matèria educativa es recorre a fórmules genèriques com “el Govern” o “els departaments responsables”. Aquesta ambigüitat dilueix la responsabilitat de la conselleria competent i afavoreix que les demandes quedin, una vegada més, en paper mullat. Si el Parlament reconeix l’augment d’agressions i intimidacions al personal i declara “essencial” una línia directa de suport (punt 10), no es pot permetre que el text eviti nomenar qui l’ha d’activar.

Sense un mandat nominal al Departament d’Educació i Formació Professional, la moció perd capacitat vinculant, es difumina l’exigència de rendició de comptes i s’ofereix una nova escletxa per a la inacció. Per a USTEC·STEs (IAC), la concreció del subjecte obligat a desplegar gran part de la moció és condició indispensable perquè les paraules es converteixin en fets. Per això, exigim que el Departament assumeixi com a propis aquests acords, amb calendari, pressupost i compareixença pública davant la comunitat educativa. No n’hi ha prou amb instar “el Govern”: la comunitat educativa necessita noms, terminis i recursos, i els exigirem al departament que té la competència i el deure d’actuar.

Pel que fa al punt 9, la figura COCOBE s’ha convertit en un calaix de sastre on es barregen convivència, benestar emocional, acompanyament a l’alumnat, mediació i, per acabar-ho d’adobar, la menystinguda coeducació. Tot això sense hores assignades ni formació suficient. El resultat són docents cremades, sobrecàrrega de feina i ineficàcia. A més, cal recordar que mai no vam demanar aquesta figura: el que volíem era reconeixement, hores i recursos per a la coordinació de coeducació. Que ara s’aprovi un mínim de 5 hores setmanals és un avenç, perquè obligarà el Govern a moure fitxa davant la manca crònica de recursos que el Departament d’Educació i FP destina a la coeducació i a l’educació sexual integral. Una manca que, a més, incompleix la normativa que el mateix Departament està obligat a respectar.

Així mateix, denunciem amb contundència que el càrrec COCOBE no es pot continuar pervertint per absorbir funcions que en desvirtuïn la raó de ser. La coeducació i l’educació sexual integral exigeixen una dedicació real i, sobretot, que la persona que ocupa el càrrec tingui la formació, la motivació i el compromís necessaris en perspectiva de gènere i drets sexuals. No pot ser, de cap manera, una designació arbitrària, un càrrec “a dit” o un annex per apaivagar la sobrecàrrega dels extenuats equips directius. Exigim al Departament i a Inspecció que estableixin, amb caràcter urgent, mecanismes objectius i transparents de selecció i acreditació que garanteixin que l’ocupa qui demostra més capacitació per fer-ho, amb criteris clars de formació en gènere i coeducació, i que es vetlli perquè en cap cas es desviï el perfil professional ni es desnaturalitzi la funció.

En aquest punt (9), sobre l’ampliació horària de la figura COCOBE, el PSC s’ha abstingut, un nou menyspreu a les condicions docents. Ens preguntem si les persones que estan al capdavant del Departament podrien desenvolupar les funcions de la COCOBE amb la dedicació horària d’una hora que té actualment. La resposta és clarament negativa: no, no podrien, de cap manera. Per tot això, exigim que el desplegament d’hores sigui immediat i es faci efectiu el setembre de 2026. També exigim que aquestes hores no siguin opcionals ni provinguin de la borsa general d’hores; que no s’afegeixin més tasques a aquestes referents; que se separin clarament les funcions de convivència i coeducació; que es doti de formació específica la inspecció, les direccions, les referents i els claustres, i que s’eliminin totes les tasques no docents associades al càrrec.

Sobre el punt 8, el pla d’educació afectivosexual feminista previst per al curs 2026-2027 arriba després de 36 anys d’exigències socials i sindicals, des de la LOGSE de 1990, que va introduir per primera vegada l’educació sexual a l’Estat espanyol. No podem trigar-ne 36 més a implementar-lo. L’educació sexual integral és un dret humà, una eina de prevenció de violències masclistes, d’autoestima, de diversitat afectiva i de salut comunitària. Exigim al Govern que es posi ja a treballar sense vaguetats: volem un pressupost específic amb xifres clares i un paper actiu per a les entitats i els sindicats educatius feministes que fa dècades que treballem en aquest àmbit. La concreció curricular i el seu desplegament ja estan fets, i existeixen moltes veus dins del Departament, a les aules i també als moviments feministes i a les entitats expertes en educació sexual integral que poden fer-ne un desplegament rigorós i immediat.

Pel que fa al punt 10, la línia directa de suport davant situacions de pressió o rebuig a l’educació sexual és essencial davant l’augment d’agressions i intimidacions al professorat. Exigim que sigui una línia efectiva amb un equip interdisciplinari (atenció telefònica immediata, suport jurídic, psicològic i pedagògic), amb pressupost dedicat i protocols de protecció legal immediats. Ho hem dit des de fa gairebé una dècada: no pot ser que no existeixin protocols clars que protegeixin el professorat i PAE de les violències derivades del contacte amb l’alumnat, les famílies i altres agents institucionals i educatius. I no ho diem només nosaltres: molts professionals estan fent un clam; només cal parar l’orella i escoltar.

Des d’USTEC·STEs (IAC) exigim al Govern un desplegament immediat i sense demores, especialment en educació sexual integral i coeducació. Prou demores, prou excuses!