La convivència no es resol amb policia

El Departament d’Educació i Formació Professional ha anunciat un pla pilot per desplegar agents de mossos de paisà, sense arma, en 13 instituts de secundària amb alta conflictivitat, en el marc del programa EDUSEG. Des d’USTEC·STEs (IAC) reconeixem que la convivència als centres és un problema real i greu, que hem denunciat reiteradament. Precisament per això considerem que aquesta mesura no és la resposta adequada, per tres raons de pes diferent:

El diagnòstic és equivocat

La conflictivitat als centres de secundària té causes estructurals ben documentades: ràtios elevades, manca de personal d’atenció educativa, absència d’orientació suficient i un infrafinançament que s’arrossega des de fa anys. Tractar aquest problema principalment com una qüestió de seguretat no el resol; el desplaça. Quan el Departament no desplega amb ambició l’escola inclusiva, no reforça prou les plantilles, no garanteix orientació i no crea condicions reals per a l’acollida i el benestar emocional, acaba buscant solucions aparents i efectistes. Quan un centre no té les condicions per fer prevenció, acompanyament i inclusió reals, els conflictes no desapareixen perquè hi hagi un agent present: es gestionen de manera diferent, però les causes continuen intactes.

Els recursos disponibles no s’han esgotat

En comptes de recórrer a la presència policial, el Departament hauria de desplegar amb ambició les eines pròpiament educatives: el pla de convivència, els equips multidisciplinaris, la reducció de ràtios, el desdoblament de grups i el reforç de plantilles docents i de PAE. El pla de convivència hauria de ser l’eina central per planificar i portar a la pràctica actuacions preventives, proactives i compartides per tota la comunitat educativa, amb comissions de seguiment, participació de docents, serveis educatius i reducció de càrrega lectiva per poder-ho fer amb garanties. Avui, molts centres continuen sense la dotació horària ni l’estructura professional necessàries per sostenir aquesta feina. Incorporar mossos en aquest context no és un complement: és una substitució d’allò que no s’ha fet.

El model que consolida és problemàtic

Més enllà de l’eficàcia immediata, la normalització d’una presència policial estable en espais educatius planteja una qüestió de model de país i de model d’escola. USTEC·STEs (IAC) participem des de fa anys en la campanya Desmilitaritzem l’Educació i defensem que l’escola pública ha de ser un espai de pau, pensament crític, convivència i drets. Els cossos armats no són una eina educativa, i convertir-los en una figura estable dins dels centres és un pas en la mala direcció. L’experiència del Regne Unit —on el desplegament de més d’un miler d’agents en centres escolars va ser retirat progressivament arran de crítiques per extralimitació i concentració en barris empobrits— és un referent que el Departament hauria de considerar.

La nostra proposta

Si el Departament vol reduir la conflictivitat de manera efectiva i sostenible, ha de deixar de buscar titulars i prioritzar: el desplegament real del pla de convivència, la reducció de ràtios, el reforç de personal docent i de PAE, la dotació dels centres de serveis d’orientació i atenció especialitzada, i una aposta decidida per l’educació inclusiva. Exigim que es rectifiqui el rumb i es posi el focus on realment cal. La convivència s’educa, es construeix i es cuida; no s’imposa amb presència policial.