La injustícia que pateix el personal interí, que encadena nomenaments per substitucions i vacants indefinidament, no és quelcom desconegut. Fruit de la pressió política i la mobilització del col·lectiu, que USTEC·STEs (IAC) hem acompanyat des del primer moment, van tenir lloc els processos d’estabilització dels anys 2022 i 2023. Fruit del concurs de mèrits i del concurs oposició d’estabilització es va estabilitzar un volum important del personal interí que feia anys que estava en abús de temporalitat. Tanmateix, aquests processos no van permetre estabilitzar totes les persones que ja llavors es trobaven en situació d’abús de temporalitat, a causa del disseny erroni del còmput dels mèrits entre altres problemes. 

La principal mancança, però, és que els processos d’estabilització no van posar fi a l’arrel del problema: un sistema d’accés al funcionariat incoherent, que no només permet injustícies i arbitrarietat en els processos selectius, sinó que fa servir el personal interí com a mà d’obra estructural sense deixar-lo estabilitzar gràcies a l’antiguitat, com passa a la resta de sectors de l’àmbit laboral. 

Aquesta mateixa incongruència és la que ha tornat a assenyalar de forma contundent la sentència del TJUE, del 14 d’abril de 2026, en què es torna a afirmar de manera encara més rotunda que en anteriors ocasions que: 

1. La figura del personal interí indefinit no fix (no aplicada en l’àmbit del personal docent) no posa fi a la discriminació cap a aquestes treballadores.
2. Les compensacions pels anys d’abús de temporalitat contemplades a la llei 20/2021, de mesures urgents per reduir la temporalitat en l’ocupació pública, no eliminen les situacions que es produeixen en tots els casos d’abús de temporalitat i no cobreixen situacions com la jubilació, la dimissió o l’acomiadament previ a la finalització del procés selectiu de la persona interina. 
3. Són les administracions públiques les responsables de trobar solucions efectives, i és competència del Tribunal Suprem vetllar perquè sigui així. 
4. Els processos d’estabilització no són suficients, atès que no van ser restringits a les persones víctimes de l’abús temporalitat i van permetre que persones en abús de temporalitat en quedessin fora. 

Aquesta sentència, tot i la contundència, cal interpretar-la com una palanca per ajudar a obrir la negociació política amb les administracions. L’àmbit judicial pot assenyalar les contradiccions i exigir solucions, com és el cas, però no explicitarà una solució directa i precisa a un problema que confronta drets reconeguts en diferents àmbits regulatoris. És a dir, la sentència no obliga explícitament a repetir els processos d’estabilització ni a canviar la legislació en cap sentit concret. 

Si volem solucions reals, necessitem modificar el sistema d’accés de manera permanent, i no només respondre al problema de la gent injustament no estabilitzada els darrers anys. Per a USTEC·STEs (IAC), aquesta solució és la implantació d’una doble via d’accés al funcionariat: d’una banda, una via que consolidi les persones interines amb més de tres anys de serveis prestats, amb una avaluació on l’experiència sigui central; de l’altra, una via per a les persones de fora del sistema o amb poc temps treballat, més semblant a un procés d’oposició, però revisant les fases i el tipus de proves actuals per preservar els criteris d’objectivitat i transparència en tot el procediment. 

Instem les institucions catalanes a prendre un rol proactiu davant l’Estat per a fer realitat aquesta solució. Demanem, per tant, al Govern de Catalunya que faci la seva la proposta de doble via d’accés i surti d’aquesta inacció que ha perpetuat injustament l’abús del personal interí i substitut. Per últim, tornem a exigir al Departament d’Educació que faci efectiu el pagament de les compensacions a totes les persones interines en abús de temporalitat.