USTEC·STEs (IAC) hem realitzat una consulta oberta al conjunt del professorat per conèixer el grau de compromís amb la vaga i valorar quin ha de ser el model de convocatòria més adequat davant la manca de respostes del Departament d’Educació.

Valorem molt positivament aquesta consulta, no només pels resultats obtinguts, sinó pel que representa com a eina sindical. En un conflicte d’aquesta magnitud, considerem imprescindible avançar en la democratització de les decisions, escoltar el professorat i incorporar la seva opinió a l’estratègia col·lectiva.

A més, la consulta ha estat una eina de difusió i politització. Ha servit per fer arribar a milers de docents les mobilitzacions del 24 de gener i la vaga de l’11 de febrer, i per obrir debat als centres. Més de 13.700 persones han obert el formulari, una xifra molt significativa que demostra interès i implicació.

La consulta ha recollit 6.500 respostes completes. Es tracta d’una participació rellevant que, tot i no ser molt elevada en relació amb el conjunt del col·lectiu docent, aporta una orientació clara. D’una banda, identifica un nucli mobilitzat important; de l’altra, evidencia la necessitat de seguir ampliant l’organització i la consciència de base. Per això, una de les prioritats del sindicat és reforçar les assemblees de centre i la coordinació territorial. La consulta no tanca res: obre un procés.

Aquestes dades se sumen a les més de 45.000 firmes del manifest “Dignifiquem la Professió”, que expressen un suport ampli a la lluita.

Conclusions principals

Els resultats indiquen que el 83% de les respostes aposten per un model de diversos dies de vaga. Tot i que les opcions de cicle de vagues i de vaga indefinida apareixen amb pesos similars en algunes preguntes, l’anàlisi global i creuada de totes les respostes permet identificar sense ambigüitats una opció preferida.

L’opció preferida, de manera clara, és fer alguns dies de vaga cada mes (un, dos o tres dies), com a fórmula per sostenir el conflicte, fer-lo créixer progressivament i ampliar la participació.

Aquesta preferència es manifesta especialment quan s’analitza:

• l’ordre de prioritats, on aquesta opció se situa en primer lloc,

• i el nombre de dies que el professorat diu que està disposat a fer vaga, amb una concentració majoritària al voltant dels 5 dies.

Aquestes dades apunten inequívocament a un escenari de mobilització continuada, escalonada i acumulativa, i no a un pas immediat cap a una vaga indefinida sense un procés previ de creixement.

En termes absoluts, això suposa unes 5.000 persones disposades a sostenir un model de diversos dies de vaga, una base suficient per desplegar un conflicte en el temps i fer-lo créixer.

Valoració sindical

Des d’USTEC·STEs considerem que aquests resultats legitimen plenament l’aposta per nous dies de vaga i, de manera coherent amb la consulta, per alguns dies de vaga cada mes com a opció preferent.

Hem traslladat aquestes conclusions a la coordinadora de sindicats, un espai on les decisions s’han d’acordar entre diverses organitzacions. En aquest context, les consultes i les assemblees de base són una eina clau per empènyer col·lectivament i evitar interpretacions interessades que no es corresponen amb el mandat expressat pel professorat.

Per això, la línia d’USTEC·STEs és clara i coherent amb el resultat de la consulta:

• Situar nous dies de vaga ja al març,

• Fer alguns dies de vaga cada mes com a opció preferida,

• Garantir la continuïtat del conflicte al tercer trimestre, sense descartar la vaga indefinida,

• Reforçar l’organització i la coordinació de base,

• I preparar les condicions perquè la mobilització pugui créixer i sostenir-se en el temps.

Aquest escenari respon a un conflicte estructural amb les polítiques educatives del Departament. Alterar la normalitat del curs escolar és una eina legítima per elevar el cost polític de la inacció i forçar una negociació real.

Les mobilitzacions estan legitimades des de la base. L’objectiu d’USTEC·STEs és clar: transformar el malestar del sector en un fet polític central, capaç de modificar les dinàmiques de poder i millorar les condicions laborals i educatives.