Un dels 9 objectius generals del Pacte Nacional per la llengua es dedica a l’aprenentatge del català per part de les persones adultes. El seu propòsit manifest és “Bastir un sistema d’ensenyament i de dinamització lingüística inclusiu i eficient que fomenti el català entre les persones adultes.”

Aquest punt té un pressupost de gairebé 53 milions d’euros dels 256 milions totals amb què està dotat el pacte. El problema és que aquests 53 milions es destinen, en gran part, al desmantellament de la xarxa pública.

Ja en la introducció, el pacte defineix el Consorci Per a la Normalització Lingüística (CPNL) com la “institució que s’encarrega de l’ensenyament a les persones adultes” ignorant l’existència dels centres del Departament d’Educació. Tot el pacte respon a aquesta concepció: l’ensenyament del català a les persones adultes a Catalunya no és responsabilitat del Departament d’Educació, és responsabilitat del CPNL.

Per això, quan al pacte s’assenyalen les mancances del sistema d’ensenyament per a persones adultes, causades per “un finançament històricament insuficient”, per corregir-ho no es pacta invertir en l’ampliació i millora dels centres públics dependents del Departament d’Educació. El que es pacta és invertir en “el rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística” que “ha de servir perquè pugui dur a terme les seves funcions amb els nivells de qualitat i eficiència que la societat requereix”. 

Literalment, el que es va pactar el dimarts 13 de maig és gastar més de 47 milions d’euros (dels 53 milions de pressupost per al català per a persones adultes) en “impulsar, reestructurar i optimitzar el sistema d’acollida i ensenyament de llengua rellançant el Consorci per a la Normalització Lingüística i estimulant la participació dels altres actors”. 47 milions d’euros que no s’invertiran a la xarxa de centres de formació de persones adultes (CFA) del Departament d’Educació. En aquests centres, ignorats pel pacte, hi ha més de 8.000 d’alumnes matriculats a cursos de llengua catalana, repartits entre 113 centres de 43 comarques diferents (400 d’aquests alumnes estan matriculats a cursos de català de CFA ubicats en centres penitenciaris).

L’únic cop que el pacte es refereix a la xarxa de CFA ho fa distorsionant-ne la realitat, tot preparant el desmantellament de l’oferta en llengua catalana de la xarxa de CFA públics. Us convidem a comparar:

• Què diu la web del Departament d’Educació sobre els estudis de llengua catalana als CFA:
  “Aquests estudis tenen com a objectiu que les persones adultes assoleixin un grau de competència bàsica per a comunicar-se en llengua catalana i s’imparteixen en tres nivells: llengua catalana nivell 1, 2 i 3, que corresponen als nivells A1, A2 i B1 del MECR (Marc europeu comú de referència per a les llengües)”.

• Què diu el Pacte Nacional per la Llengua sobre els estudis de llengua catalana als CFA:
  “Al costat del CPNL, les escoles d’adults s’ocupen de l’alfabetització i, juntament amb les escoles oficials d’idiomes, ofereixen també cursos de llengua catalana per a persones adultes”.

És increïble que el pacte especifiqui l’alfabetització com una tasca de les escoles d’adults (de la que ens enorgullim) al mateix temps que s’oblida dels més de 23.000 alumnes que cursen altres estudis, als CFA, que també tenen l’estudi del català com a matèria obligatòria. El català als CFA és present a l’alfabetització, però també és present a la resta de cursos de l’etapa instrumental, a tots els cursos de secundària, i a tots cursos de preparació a les proves d’accés: a grau mitjà, a grau superior i a la universitat.

Un país normalitzat, amb una llengua minoritzada i un món globalitzat, hauria de garantir l’aprenentatge de la llengua permanentment, amb una xarxa de centres públics, suficients, estables, de qualitat, amb equilibri territorial i referencials al territori. A Catalunya tenim aquesta xarxa: és la xarxa formada pels CFA públics del Departament d’Educació. Una xarxa que hauria de seguir creixent, en grandària i en oferta, fins a assolir plenament la responsabilitat de garantir, arreu, l’aprenentatge del català a les persones adultes.

El Pacte Nacional per la Llengua ha decidit que l’aprenentatge del català no es faci en aquesta xarxa pública i és més fàcil de justificar el desmantellament de l’oferta del català a la xarxa pública de CFA si es presenten aquests centres com ho fa el pacte: com uns centres que només s’ocupen de l’alfabetització i de cursos que ja ofereixen les escoles d’idiomes.

Analitzem, per acabar, els pressupostos del Pacte Nacional per la Llengua: l’única vegada que els CFA hi surten és en un punt que té el pressupost “Per determinar”: “12.11. Garantir l’ús vehicular del català a les escoles d’adults  i una oferta de cursos de català suficient i coordinada amb el CPNL i amb la resta d’actors del sector. Pressupost: Per determinar”.

Creiem que aquest punt no té pressupost perquè no el necessita, ja que no augmentarà l’oferta de cursos de català als CFA. Més aviat, pensem, el punt s’ha escrit per poder anar tancant els cursos dels CFA, quan “l’oferta coordinada amb el CPNL i la resta d’actors del sector sigui suficient”. Segons el pacte, quan el CPNL (rellançat) i la resta d’actors (subvencionats) tinguin una “oferta suficient”, la xarxa pública pot ser sobrera.

D’això se’n diu desmantellar la xarxa pública al mateix temps que se subvencionen iniciatives parcials, inconnexes, fàcilment privatitzables i no sempre amb la qualitat garantida. La tasca que abans feia professorat del Departament passa a fer-la professorat del CNPL en unes condicions més precàries o persones contractades per ajuntaments, sindicats o entitats que reben subvencions.

El Govern sabia que USTEC·STEs (IAC), un sindicat que defensem l’educació pública, sempre i sense enganys; no firmaria un pacte que condemna a la subsidiarietat a la xarxa pública. Potser, per això, ni tan sols han perdut el temps de convocar-nos.