USTEC·STEs (IAC) acompanyem a AMITS i RED-PTFP al Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports

El 24 d’abril, membres d’USTEC·STEs vam acompanyar l’Associació de Titulats Superiors d’FP – AMITS i a l’Associació RED-PTFP a la reunió mantinguda amb la Secretaria de Formació Professional del Ministeri d’Educació, FP i Esports a Madrid.

En la reunió, les dues associacions van presentar a la nova secretària general d’FP del Ministeri, Esther Monterrubio, diferents inquietuds que afecten el professorat de formació professional. Inquietuds que com a sindicat compartim i algunes de les quals requereixen una ràpida solució:

1. L’adscripció del cos de professorat especialista en sectors singulars al subgrup A2 del funcionariat suposa una irregularitat en tant que els requisits generals d’accés (titulació universitària) són els mateixos que per la resta de cossos docents adscrits al subgrup A1. El fet que, extraordinàriament, es permeti accedir amb altres titulacions acadèmiques no pot condicionar-ho; l’excepcionalitat no fa la regla.

1. Després de l’adscripció de les 19 especialitats docents del cos de professorat tècnic de formació professional (PTFP) al cos de professorat d’ensenyament secundari, centenars de docents interins i interines d’aquestes especialitats, amb titulació superior d’FP, podrien quedar al carrer. Sembla que hi ha un acord entre les diferents comunitats autònomes segons el qual el 19 de gener de 2026 tot aquest professorat deixarà de prestar serveis docents després, en la seva gran majoria, de 30 anys.

A Catalunya, segons el Departament d’Educació, hi ha unes 100 persones afectades, i a Astúries, 3. Segons la informació de la reunió, però, sembla que en aquest moment hi ha més de 500 persones afectades. És una situació que sempre ha existit i que la Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional no va tenir en compte i caldria esmenar. Per això es va proposar la redacció d’una disposició addicional per al primer Reial decret que es publiqui al BOE per declarar equivalents a efectes docents les titulacions del professorat que porti 24 mesos o més de serveis prestats a les diferents administracions educatives.

Cal recordar que la gran mancança de professorat a l’FP ha obligat algunes CA, com Catalunya, a ampliar temporalment les titulacions equivalents a efectes docents augmentant el nombre de professorat amb titulació superior d’FP que presta serveis docents al Departament. Tot aquest personal, per la mateixa regla, el 19 de gener de 2026 o en una altra data, quedaria fora del sistema.

També s’ha de dir que hi ha alguna CA, com la valenciana i l’asturiana, que ja ha arribat a un acord sindical segons el qual s’assegura la continuïtat d’aquest professorat fins a la jubilació.

La disparitat de decisions i acords i el greuge generat es poden solucionar sense demora amb una regulació estatal com la proposada. A més, atesa la urgència de la situació, mentrestant, les comunitats autònomes podrien arribar a un acord perquè cap docent es quedi al carrer.

1. Cal crear un cos únic de professorat de formació professional adscrit al subgrup A1 i nivell 26 de la funció pública. Això permetria solucionar la gran majoria dels problemes i greuges que des de fa molt de temps pateix el professorat d’FP. A més, un cos propi milloraria la imatge de l’FP en general, facilitaria la mobilitat del professorat, suposaria un millor reconeixement de la tasca docent i acabaria amb l’atípica adscripció del professorat en diferents cossos, categories i altres situacions administratives.

1. La integració dels dos subsistemes d’FP en un de sol que determina l’actual llei d’FP comporta, entre altres qüestions, que els certificats professionals, de competència del Departament d’Empresa i Ocupació, siguin convalidats en part amb els mòduls professionalitzadors, especialment dels cicles formatius de grau mitjà o de grau superior. Per això, és important exigir al professorat que imparteix els certificats de professionalitats els mateixos requisits que al professorat que imparteix docència a l’FP reglada, sense generar cap greuge al professorat d’aquests certificats que ja està integrat en el sistema.

En cas contrari, s’estaria creant un greuge difícil de justificar i, en certa manera, un frau, ja que els requisits d’accés a la funció docent cerquen la idoneïtat docent i no pot ser que no s’exigeixi el mateix a tot el professorat.

1. Ampliació de les titulacions superiors d’FP com a titulacions equivalents a efectes docents. Cal recuperar la competència docent de totes les titulacions superiors d’FP, perduda el 1998 amb la publicació del Reial decret 777/1998. A més, atesa la gran mancança de professorat en certes especialitats, hem demanat al Ministeri ampliar la relació de titulacions superiors d’FP declarades equivalents a efectes docents, com ja estan fent, temporalment, algunes administracions educatives autonòmiques.

Per prestigiar l’FP cal recuperar les funcions i competències íntegres que ja gaudien les persones amb titulació superior d’FP en el seu moment i, a més a més, afegir-ne de noves. D’aquesta manera reduiríem el problema de la manca de professorat i contribuiríem a la dignificació de la formació professional.

1. Reconeixement de les titulacions superiors d’FP i, en el seu àmbit, les titulacions de grau mitjà. Des que la LOGSE (1990) va ubicar el títol de tècnic/a en FP (grau mitjà) al mateix nivell que batxillerat i la LOE (2006) va ubicar els títols superiors d’FP al mateix nivell que els estudis universitaris, no fet cap altre pas important endavant per reconèixer les titulacions d’FP. Tot i que aquest tema no és estrictament de condicions laborals, sí que té vinculació plena amb l’FP, l’alumnat i, evidentment, amb el món del treball.

En la reunió es va demanar al Ministeri un compromís per legislar per l’assoliment d’un reconeixement ple de les titulacions de formació professional.

Actualment, no hi ha cap organisme o entitat de control que vetlli perquè a l’empresa, sigui pública o privada, a l’administració o en qualsevol altre lloc es tinguin en consideració les persones titulades d’FP conforme la titulació i nivell acadèmic a l’hora de desenvolupar la carrera professional, social i personal. Al contrari, tenim constància que de manera general no és així i es contracta a la majoria de gent en categories inferiors a les que els pertocaria. El cas més sorprenent és el del personal públic, on pràcticament la totalitat dels llocs de treball estan classificats en categories inferiors; de manera que trobem llocs on el requisit d’accés és un títol de batxillerat o un grau superior quan el títol d’FP equivalent al batxillerat és el grau mitjà.

La secretària general d’FP va prendre nota de tot, va compartir part de les inquietuds exposades durant la reunió i es va comprometre a traslladar allò que no és competència directa de la seva secretària als òrgans competents i a començar a treballar. Al mateix temps, va argumentar que no totes les qüestions plantejades tenen una solució ràpida o immediata i que, ben segur, hi haurà d’altres de més difícil solució, però que en tot cas ella ho traslladaria i explicaria a qui pertoqués.

USTEC·STEs defensem la formació professional i el seu professorat.

Defensa-la tu també: afilia’t i participa!