La insostenible situació de les escoles bressol municipals i llars públiques que depenen de la Generalitat de Catalunya: cal una aposta decidida pel 0-3

El passat dijous 11 d’abril, la Plataforma Dignitat pel 0-3, amb USTEC·STEs (IAC) i altres sindicats, va dur a terme una roda de premsa per denunciar la precarització i infrafinançament que pateixen les escoles bressol municipals de Barcelona. És una situació inacceptable i extrapolable a les altres escoles bressol d’arreu del país, els responsables principals de les quals són l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Educació.

L’etapa 0-3, la gran oblidada per les administracions

Un sistema educatiu públic fort és una eina fonamental per construir una societat més justa i cohesionada. Els primers anys de vida són fonamentals en el desenvolupament integral de les persones. Per aquest motiu, cal donar suport al primer cicle d’infantil i fer una aposta clara i ferma per la dignificació d’una etapa educativa que durant molt de temps ha estat menystinguda per les diferents administracions.

És important recordar que la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC) disposava, per primer cop, les obligacions del Departament d’Educació amb el primer cicle d’infantil (0-3). Se’n garantia la qualitat i s’acordava finançament per a la creació, consolidació i sosteniment de places d’escola bressol, amb l’ajuda dels diferents ajuntaments del país. Malauradament, de les paraules als fets hi ha un abisme.

La situació d’infrafinançament i precarietat que vivim a l’educació pública del país s’agreuja a l’etapa 0-3 amb unes condicions materials indignes que porten a un desgast i frustració permanents del personal de les escoles bressol municipals: educadors i educadores, suports educatius i el personal de cuina, neteja i manteniment. En molts casos, les condicions tenen una afectació directa sobre la salut laboral amb alts riscos psicosocials. Només el 2023, amb una plantilla d’unes 1.500 persones, es van arribar a acumular gairebé 45.000 dies en situació d’incapacitat temporal (IT). Els detonants són:

  • Ràtios asfixiants: La reducció de ràtios permetria una atenció més individualitzada i qualitativa a les necessitats de la petita infància, ara per ara no cobertes. Les recomanacions de la Comissió Europea situen les ràtios en 4 nadons de 0-1 anys, 6 infants d’1-2 anys i 8 de 2-3 anys. En canvi, Catalunya està a la cua europea, amb 8 nadons de 0-1 anys, 13 infants d’1-2 anys i 20 de 2-3 anys. Insostenible.
  • Desplegament real i efectiu del decret d’inclusiva: Ens falten mans per poder abordar l’enorme diversitat a les aules. En una etapa on hi ha tanta dependència de la figura adulta, és urgent el desplegament de recursos materials i humans per fer efectiva la plena inclusió dels infants.
  • Sobrecàrrega laboral: Les condicions materials a les escoles bressol municipals té efectes directes sobre la salut del personal, la gran majoria dones. Si avui dia el sistema públic del 0-3 no ha col·lapsat és per l’enorme esforç que fa tot el personal educatiu del centre, a costa de la seva salut.
  • Externalitzacions i privatitzacions: A la ciutat de Barcelona, com en molts altres municipis, el servei de cuina, neteja i suport educatiu l’ofereixen empreses privades que en molts casos incompleixen els drets laborals i empenyen cap a la precarietat i la inestabilitat laboral.

Per la dignificació de l’etapa 0-3: exigim solucions i compromisos ambiciosos a l’administració

En l’actualitat, existeixen 42 llars d’infants públiques dependents de la Generalitat de Catalunya. La resta són escoles bressol responsabilitat dels diferents municipis amb realitats molt diferents,  però amb un gran llistat de reivindicacions comunes a les de les llars públiques i amb un mateix objectiu: donar suport i educar amb qualitat els primers anys de vida dels infants. És per això que des del sindicat USTEC·STEs entenem que la dignificació del 0-3 implica:

  • La creació d’una taula de diàleg del 0-6 amb l’Administració que permeti un treball conjunt amb la comunitat educativa per abordar les necessitats educatives i materials del primer i segon cicle d’infantil.
  • La derogació del decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, i iniciar un procés participatiu amb la comunitat educativa per a l’elaboració d’un nou decret que ens faci avançar en la dignificació del cicle.
  • L’accés universal i gratuït a l’etapa del 0-3, amb l’augment de places públiques i la construcció de noves llars d’infants de titularitat pública. Rebutgem les subvencions públiques a centres privats o concertats i exigim una aposta pel sistema educatiu públic, amb el traspàs de places.
  • L’exigència que la Generalitat de Catalunya es responsabilitzi també del primer cicle d’infantil i n’absorbeixi la gestió completa. Cal una aposta per una educació pública i de qualitat de l’escola bressol fins a la universitat.
  • La internalització dels serveis de cuina, neteja i personal d’atenció educativa per fer-ne valdre la tasca amb unes condicions laborals dignes.
  • L’increment de tot el personal a totes les escoles bressol municipals i llars públiques amb places estructurals. Ni contractes programa, ni contractes fixos discontinus. Estabilitat de plantilles per desenvolupar els projectes educatius de forma qualitativa, i substitucions des del primer dia.
  • Les dotacions suficients per al desplegament del decret d’inclusiva. Cal reduir les ràtios, més personal d’atenció educativa (educadores/s d’educació especial i fisioterapeutes) i un treball en xarxa efectiu amb la resta d’agents de la comunitat.
  • L’avançament de forma decidida cap al 6% del PIB per a l’educació pública per fer front a les enormes mancances del sistema educatiu públic català en totes les etapes educatives.

USTEC·STEs apostem per una única xarxa pública i per fer efectiu i universal el dret a l’educació de tota la ciutadania. No es pot permetre la privatització de les llars d’infants i les escoles bressol ni de la seva gestió. La titularitat i la gestió han de ser de la Generalitat, amb suficients recursos econòmics i humans per a la seva sostenibilitat. Així mateix, cal una bona planificació per a la creació de moltes més places de titularitat pública que prioritzi les zones socioeconòmicament desfavorides, alhora que es respecta l’equilibri territorial i es té en compte la creixent demanda.

El 0-3 hi és!

Informació sobre l'ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques i perquè tinguis la millor experiència d'usuari/ària. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per acceptar les esmentades galetes així com la nostra política de galetes