Què són?
L’origen de les Delegacions solidàries USTEC·STEs(IAC)-Entrepobles a Guatemala
Cada any obrim el procés de preparació d’aquestes Delegacions. És el moment de recordar-ne el seu origen.
Gràcies a la invitació de l’associació Entrepobles, la USTEC va participar en la Primera Visita per Terra a les «Comunidades de Población en Resistencia (CPR)». El nostre sindicat va formar part de la comissió internacional de verificació de febrer de 1993, per tal de ser testimonis de la repressió que l’exèrcit de Guatemala exercia sobre la població civil que habitava aquelles comunitats.
En aquell marc, va néixer el nostre agermanament amb l’Associació de Mestres de l’Ixcan.
L’agermanament va comportar uns compromisos, els quals lògicament han anat variant amb el temps. Sortosament, la relació mai no s’ha trencat. De fet, el 2018 vam celebrar-ne els 25 anys. Un doble aniversari, ja que també s’acomplien els 25 anys de les Delegacions Solidàries.
Les Delegacions són grups de persones que, convocades per Entrepobles i per USTEC, viatgen a Guatemala i fan acompanyament internacional, presència internacional. A la tornada, la gent manifesta que és un plaer i una font d’aprenentatges, de trobades i d’amistats, com a expressió de la seva estada a les Comunitats (darrerament sobretot a Primavera de l’Ixcan).
Per a les persones de l’equip preparador de les Delegacions, aquests anys de participació i de comunicació amb els grups candidats a ser Delegació i, per la seva banda, amb les CPR, han estat d’allò més enriquidors. Són llaços que cada cop esdevenen més perdurables. Ens hem nodrit amb la serenor i la resiliència, amb l’hospitalitat i la consciència que ens han regalat.
Des d’USTEC, hem intentat respondre als compromisos originaris, aquells que vam adquirir i segellar a la selva de l’Ixcan.
Durant els darrers anys del conflicte armat intern, estaven centrats a difondre l’existència d’aquelles poblacions civils i el seu clam per la desmilitarització; a denunciar la situació de persecució, i a donar acompanyament internacional i suport formatiu a l’equip de mestres.
En els anys posteriors a la signatura dels acords de pau (desembre de 1996), a insistir en el seu incompliment per part dels governs guatemalencs de torn (negació del rescabalament…); a reflectir que els feien i els fan la guerra per altres mitjans (la guerra econòmica, les amenaces i la criminalització); a continuar la tasca de suport a l’educació, a col·laborar amb beques per a l’alumnat que no podia ni pot continuar els estudis en la mateixa comunitat…
Hem fet campanyes pels centres escolars de Catalunya. Unes quantes escoles i instituts s’han cartejat amb l’alumnat guatemalenc…
Hem continuat any rere any convocant docents per a les sessions en què es preparen per anar cap al continent germà…
Hem perdurat tossudament en la campanya del 0,7 i +, campanya que fa possible beques per a estudiants de Primavera de l’Ixcan (Guatemala) i, d’altra banda, transport escolar per a Nueva Esperanza (El Salvador).
No tot han estat flors i violes. De tothom és sabut que la nostra societat cada dia és més individualista i que això fa minvar la passió per la cooperació. Igualment, notem allà la preocupació per part de les generacions que van viure en la Resistència: no és fàcil transmetre la memòria ni contagiar l’esperit del treball comunitari, del compartir-ho tot. El món globalitzat capitalista i patriarcal enverina tots els racons de la nostra casa la Terra.
Des del nostre sindicat i la nostra intersindical (la Intersindical Alternativa de Catalunya), juntament amb Entrepobles, ens comprometem a animar les noves Delegacions a continuar amb nosaltres, tot denunciant i actuant contra les injustícies que aquí i arreu deshumanitzen perquè impedeixen desenvolupaments comunitaris i existències que valguin la pena de ser viscudes. Aquestes injustícies neden en el mar de la perversió de les privatitzacions, la precarietat forçada, l’aporofòbia, la imposició d’una manera de pensar que destrueix i menysté la cura de la natura i de les persones, l’esclavitud laboral i sexual, la cobdícia insaciable de les grans corporacions, l’espoli, l’extractivisme i un munt de despropòsits.
Aquest és l’esperit i són els reptes de les Delegacions solidàries.
Engresqueu-vos a participar-hi!