Espai afiliació
Professorat
Col·lectius
Destinacions
Acció Social
Administració
Publicacions
Acció Sindical
Entitats amiguesFull 503
Juny de 2025
UN COMPROMÍS AMB LA LLENGUA, UN COMPROMÍS AMB LA CULTURA CATALANA!
Des de la secretaria per la llengua d’USTEC·STEs (IAC), conjuntament amb altres organitzacions i entitats del nostre país, hem engegat una campanya de compromís amb el català, per la greu situació de minorització en què es troba. Actualment, només és la llengua habitual d’un terç de la població i està sotmesa a judicialització pels tribunals i a constants atacs com el del passat 13 de febrer al Parlament. Per tot això, el compromís amb la llengua és primordial i, un cop més, hi posem totes les forces perquè la llengua és part de la nostra identitat i és una eina de cohesió social. El compromís amb la llengua és un compromís amb l’educació i la cultura catalana.
Campanya per l’educació en català
Per mostrar el compromís amb la llengua, us demanem col·laboració en la nostra campanya, perquè arribi a tots els àmbits de la societat. Serà unitària i de país, i comptarà amb diverses fases i amb actes reivindicatius. Per començar, us demanem que graveu un vídeo curt (menys d’un minut) tot dient una frase o fent una petita reflexió sobre per què creieu important parlar la nostra llengua i defensar-la i ens el feu arribar a ustecstes@sindicat.net A les 100 primeres persones que ens envieu vídeos, us obsequiarem amb una samarreta del sindicat en suport a la llengua.
També podeu aconseguir la samarreta i fer una aportació de 7 € per donar suport a la Bressola, juntament amb l’aportació que farem des de la nostra organització. Si en voleu una, contacteu amb la vostra delegada o delegat sindical o territori.
Campanya en defensa del català: aconsegueix la teva samarreta!
A banda de la campanya pròpia, participem en altres espais amb entitats i organitzacions compromeses amb la llengua.
Amb Òmnium i altres entitats hem presentat “Català per a Tothom”, un moviment de país transversal que té com a missió universalitzar l’accés a l’aprenentatge i ús del català. El moviment s’ha compromès amb la societat catalana a “fer arribar el català allà on no arribi l’Administració”, multiplicant la creació de grups per aprendre català entre veïns als barris, entre famílies a les escoles i engegant un programa de gran abast per aprendre català als centres de treball.
Des de la plataforma pública i en català (PIEC), defensem la llengua i intentem donar resposta a la possible sentència del 25% de castellà als centres. Destaquem les següents accions: redacció d’un Projecte Lingüístic Únic per a tots els centres educatius, organització de jornades i xerrades sobre la situació de la llengua a l’educació, assistència a plenàries i comissions del Parlament de Catalunya i redacció de comunicats, fulls informatius, díptics i tríptics. El full de ruta de la PIEC ha de servir per donar una resposta immediata a la sentència del TC.
Amb Human Rights Team – Sine Qua Non i amb Plataforma per la Llengua, entre altres, fa temps que denunciem la no-aplicació de l’amnistia i els atacs contra el català. El 30 d’abril es va fer l’Examen Periòdic Universal (EPU) de l’estat espanyol del Consell de Drets Humans de l’ONU i es va aconseguir que diversos estats de l’ONU demanessin a Espanya que respecti els drets lingüístics i persegueixi els delictes d’odi. Una petita victòria cap a l’objectiu que la nostra llengua deixi de ser minoritzada.
El dia de Sant Jordi vam participar en les manifestacions convocades de Sant Jordi per la Llengua, vam ser presents a tot el país en tots els actes convocats per la diada i vam fer paradetes amb material en defensa de la llengua.
Les aules d’acollida són la via d’entrada de la població nouvinguda al sistema educatiu i la garantia d’aprenentatge de la nostra llengua. No obstant això, no sempre compten amb la dotació horària necessària ni prou recursos per atendre l’alumnat amb condicions. A més, els darrers cursos s’ha experimentat amb les aules d’acollida accelerades, una idea que pot ser molt bona, però que a la pràctica suposa greuges com el doble dol a què se sotmet l’alumnat que hi participa, amb el canvi de centre al cap de tres mesos.
Afegim que les aules d’acollida haurien de ser per a tot l’alumnat que entra al sistema educatiu sense saber català, sigui d’on sigui.
Una de les nostres reivindicacions principals és que l’Administració ofereixi una oferta pública suficient de cursos de català. El bon coneixement de la llengua és garantia de perdurabilitat, però sembla que el govern no hi aposta, o no ho fa com voldríem.
Col·lectius com Top Manta han denunciat la dificultat d’aconseguir una plaça en els cursos públics de català. Nosaltres, a l’inici de curs, ja vam denunciar la dràstica reducció de places per als cursos de nivell C2 de català que ofereix el Departament d’Educació aquest curs, així com que s’hagin deixat d’oferir cursos presencials, molt més enriquidors. Si el compromís amb la llengua és real, és urgent que l’oferta de formació s’ajusti a la demanda.
Enguany, el govern va anunciar un pacte amb altres sindicats i organitzacions per oferir cursos de llengua, però ho considerem un greu acord, ja que suposa subvencionar alguns sindicats i associacions i posiciona l’aprenentatge del català com un negoci d’on treure rendibilitat. Aquesta mena de clientelisme implica el pagament dels cursos, per part de docents i població en general, a la vegada que frena les reivindicacions de millores en els serveis públics. Estem en contra d’aquesta privatització encoberta. Exigim cursos públics amb places suficients i deixar d’externalitzar serveis que hauria d’oferir el govern.
En aquesta línia, l’Ordre EDU/155/2020 va ser un petit avenç i s’hi van establir certes millores per promoure l’aprenentatge de llengües que feia temps que reclamàvem, com ara tenir en compte la discriminació positiva envers el català i l’occità i bonificar-ne en un 50% o 75% l’aprenentatge, tal com recomana el Protocol per a la garantia dels Drets Lingüístics signat a Donostia l’any 2016. Però fa temps que denunciem que cal que les bonificacions de les taxes a les EOI s’equiparin als preus públics i s’apliquin en tots els nivells del MECR. És una reivindicació que havíem assolit, però va caure amb els pressupostos del curs passat, per això continuem exigint la compensació d’aquesta diferència.
La normalització del català no es pot fer d’esquena a la xarxa pública centres de formació de persones adultes (CFA)
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va anunciar un nou pla de xoc per promoure el català, especialment entre la població adulta, amb una dotació total de 8,8 milions d’euros. Uns milions que es destinaran al rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística i a subvencions als municipis, entitats i sindicats perquè facin cursos de català. El pla de xoc ignora, un cop més, l’impuls de la xarxa de centres de formació de persones adultes (CFA) del Departament d’Educació.
Un país normalitzat, amb una llengua minoritzada i un món globalitzat ha de garantir l’aprenentatge de la llengua permanentment, amb una xarxa de centres públics, suficients, estables, de qualitat, amb equilibri territorial i referencials al territori. No es pot seguir ignorant la xarxa pública i subvencionant iniciatives parcials, inconnexes i fàcilment privatitzables. Els CFA són un pilar per a l’ensenyament de la nostra llengua, i denunciem que el Pacte Nacional per la Llengua no els ha tingut en compte.
Nosaltres sempre hem sostingut que la defensa de la llengua implica no només garantir formació suficient, sinó també potenciar una consciència lingüística activa entre els professionals de l’educació i també l’alumnat. En aquesta línia, a la darrera reunió amb el conseller de política lingüística, Francesc Xavier Vila, se’ns va informar que hi ha uns cursos gairebé enllestits per a tot el personal de la funció pública. Esperem que aviat es portin a la pràctica i siguin, com sempre reclamem, dins l’horari laboral.
Materials de qualitat en llengua catalana
Una altra de les nostres demandes és l’increment de materials i recursos en català. Molts mestres, professorat i personal d’atenció educativa (PAE) denuncien el predomini de materials en castellà, cosa que dificulta la immersió lingüística i el treball pedagògic en català.
USTEC·STEs defensem fermament que tots els centres educatius públics han de tenir un projecte lingüístic únic desenvolupat pel Departament d’Educació que garanteixi que la llengua vehicular del centre, dels espais de lleure i de les estades a les empreses, sigui el català, i l’aranès a Aran. Per tant, qualsevol altra opció que no prioritzi el català i l’aranès a l’FP considerarem que margina i menysté aquests estudis i la llengua. El nostre deure és evitar que tant el Departament d’Educació com l’Agència FPCAT vulnerin els drets lingüístics de l’alumnat.
Aquest curs 2024-25 s’ha implementat a determinades famílies professionals el català “professional”. Aquest nou mòdul només el trobem als graus d’FP que per ofici tindran tracte directe amb el públic. S’hauria de garantir que l’alumnat de tots els cicles formatius sigui competent en la llengua oral i escrita en acabar els estudis per tal de desenvolupar-se correctament en l’àmbit laboral.
USTEC·STEs (IAC) denunciem que el Govern no ha comptat amb el principal sindicat d’educació del país per al Pacte Nacional per la Llengua i que aquest té greus mancances que exposarem en un nou Full informatiu.
Us anirem informant de tota la campanya, per tal que us pugueu afegir a les activitats, actes i esdeveniments que s’aniran organitzant.
