Full 466

Octubre de 2023

EDUCACIÓ INCLUSIVA:

AIXÍ NO!

L’octubre de l’any 2022 va fer 5 anys de la publicació del Decret d’educació inclusiva (150/2017). Al llarg d’aquests cinc anys, el Departament ha desplegat algunes mesures i suports contemplats al decret.

El mateix octubre de l’any 2022, el Departament va presentar i explicitar en un acte a Mataró amb la presència del conseller d’Educació, la intenció de portar a terme unes taules de participació per a un sistema educatiu inclusiu (TAPSEI), per tal de dibuixar i descriure les necessitats i les línies d’actuació que calia desenvolupar a partir d’ara. En aquestes quatre taules de participació, coordinades per persones de l’àmbit universitari, hi van participar representants de la comunitat educativa (docents, direccions, inspecció, famílies, serveis educatius, sindicats…). USTEC·STEs vam ser presents a les 4 taules distribuïdes en tres sessions de treball.

El febrer de 2023 es va celebrar un acte per presentar les conclusions d’aquestes taules de participació. En primer lloc, es van donar a conèixer algunes línies que havien sorgit en les sessions de treball i que s’entenia que calia desenvolupar els anys vinents. Tot seguit, la directora general d’inclusiva, Laia Asso, va concloure l’acte exposant quines haurien de ser les línies d’actuació que s’haurien d’implementar (de forma resumida):

• Desplegar les mesures i suports universals (es va reconèixer que fins ara s’han posat tots els esforços en les mesures i suports intensius)

• Reforçar els Serveis Educatius

• Cercar la manera de reforçar l’acompanyament i orientació als centres

• Impulsar els CEEPSIR

A l’espera de com es concreta aquesta declaració d’intencions, fem una anàlisi del moment actual.

Què ha fet el Departament fins ara?

Ha desplegat alguns suports i mesures de caràcter intensiu. Bàsicament, les SIEI (suport intensiu a l’escola inclusiva), a escoles i instituts. Un suport necessari per donar resposta a un col·lectiu d’alumnat amb NEE que requereixen suport al llarg de tota la seva escolarització. Altres suports, com les AIS (aula integral de suport) o el CEEPSIR (centre educatius proveïdors de suports i recursos) pràcticament no s’han desplegat.

Quan s’ha interpel·lat el Departament, sempre ha afirmat que s’ha avançat en un sistema educatiu inclusiu. Això és totalment fals. Exposem els nostres arguments:

1. No n’hi ha prou a crear un recurs o un suport. Cal assegurar que aquest sigui inclusiu. Les actuals SIEI (el suport que s’ha implementat de forma més evident) no són suports inclusius, són suports integratius! La dotació que el Departament va decidir donar a aquest suport en el seu moment (un/a mestre/a d’educació especial i un/a educador/a d’educació especial per primària; 1,5 orientadors educatius i un/a educador/a d’educació especial a secundària) és totalment insuficient per unes ràtios de 8-10 alumnes. Podem garantir la presència d’aquest alumnat als centres educatius, però en cap cas garantir la participació i el progrés en un context d’aula ordinària, conceptes essencials per a la inclusió real d’aquest alumnat. Ni la dotació és suficient, ni els espais reals per possibilitar una coordinació entre els especialistes de la SIEI i els mestres, professorat i tutors, no existeix. El funcionament d’aquest suport, al final, obeeix a una tasca de bona voluntat per part de docents i personal laboral d’atenció educativa.

2. On són les mesures universals? On són les mesures que si es despleguen se n’aprofita el 100 % de la població escolar? Aquestes mesures són imprescindibles per donar resposta a tot l’alumnat (un sistema educatiu inclusiu és aquell que dona resposta a tot l’alumnat; tots som diferents, la diversitat és un fet universal). I les mesures i suports addicionals? El Departament els ha oblidat totalment. Aquestes mesures i suports han de passar, de forma inequívoca, per ràtios molt més baixes i per una dotació molt més gran de docents en general, d’especialistes i de personal laboral d’atenció educativa; que permetin una atenció, un acompanyament i un coneixement molt més proper de tot l’alumnat per ajustar-ne la resposta educativa a les característiques i necessitats. També calen mesures que assegurin fórmules d’agrupament més flexibles, la presencialitat de més d’un/a docent a l’aula, potenciar realment l’acció tutorial i l’orientació educativa, treballar el context escolar d’una forma efectiva superant les barreres d’aprenentatge…

3. Actualment, donada la complexitat dels centres educatius (i de la societat), amb la diversitat present a les aules i amb les eines i els recursos que tenim, és impossible oferir una bona resposta o atenció educativa a tot l’alumnat.

4. El Departament d’Educació mostra una vegada més la seva incapacitat o manca de voluntat per avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu. No aposta per polítiques educatives i pressupostàries plenament efectives per assolir aquest repte. Intenta vendre fum, afirmant quelcom fals amb relació a la inclusió, i crea una situació d’ofegament i frustració per part del col·lectiu docent i del personal laboral d’atenció educativa. També fa creure que els centres educatius poden gestionar i ser més inclusius a partir dels decrets d’autonomia de centres i satura les direccions i els i les docents amb càrregues de treball burocràtiques i gestió d’aplicatius totalment innecessaris, impulsa currículums poc coherents i difícils d’executar amb els models organitzatius existents als centres educatius…

Així no!