Avaluació de riscos

Concepte i full informatiu

Un procés que permet identificar tots els riscos associats a un lloc de treball, amb la finalitat d’eliminar-los o, si no es pot, de disminuir-los al màxim, adaptar les condicions de treball o a minimitzar els efectes dels riscos inevitables.

Cal diferenciar una avaluació, una auditoria i una inspecció. Els processos i la metodologia són iguals, però l'objectiu és molt diferent.

L'objectiu d'una avaluació de riscos és millorar-los. Una auditoria és fer-ne un informe i una inspecció és multar per les macances.

És molt habitual confondre els tres conceptes, per això a vegades, i no poques, els mateixos treballadors/es amaguen informació a l'avaluador, sortint-ne perjudicats ells mateixos.

Objectius de la prevenció de riscos

Evitar riscos.
Avaluar riscos que no s'hagin pogut evitar, i reduir-los
Combatre els riscos en el seu origen.
Adaptar el treball a la persona.
Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
Substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap perill.
Planificar la prevenció.
Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
Donar les instruccions (informació, formació i motivació) que calgui al personal.

Procés de l'avaluació de riscos

Un procés que permet identificar tots els riscos associats a un lloc de treball, amb la finalitat d’eliminar-los o, si no es pot, de disminuir-los al màxim. L’avaluació de riscos ha de ser feta per personal tècnic, però les persones delegades de prevenció tenen el dret d’estar informades de quan es realitza i d’acompanyar els tècnics/ques en el seu treball de camp, o sigui mentre avaluen els llocs de treball o recullen la informació dels i les treballadores. També tenen el dret d'assistir a la devolució que el personal tècnic fa als treballadors/es.

Un cop exposats, els informes de les avaluacions de riscos s'entreguen a la direcció del centre i han d'estar a disposició de tota la plantilla.

Per fer una avaluació de riscos correcta cal seguir les següents passes:

1- Identificació dels diferents riscos associats a cada un dels llocs de treball que existeixen, en funció de les condicions de treball considerant:

Les condicions de seguretat, o sigui les condicions estructurals de l’edifici i de les seves instal•lacions.
El medi ambient físic (temperatura, soroll, il•luminació, ventilació, radiacions..), químic (substàncies químiques perilloses) o biològic (perill de contaminació microbiana).
Les condicions ergonòmiques, o sigui la necessitat d’adaptar els mètodes, els equips i les condicions de treball a l’anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona.
Les condicions psicosocials relacionades amb la càrrega de treball psíquica i els aspectes relacionats amb l’organització del treball ( model de direcció, periodicitat de reunions, model de funcionament..)

imatge accident laboral

2 – Localització dels riscos

En l’espai (font, medi,,,,)
En el temps ( quan s’origina i com, quan es presenta…)
Sobre les persones (a qui afecta, quant de temps, on, etc…)

3 – Avaluar i prioritzar els riscos identificats i que no s’hagin pogut evitar. Per a fer-ho es poden utilitzar diverses metodologies que tindran en compte, entre altres, factors com:

La possibilitat de que el risc esdevingui un accident o provoqui una malaltia.
La quantitat de persones que estan exposades a un risc concret.
La durada a què s'està exposat el risc avaluat.

4 – Establir les mesures de prevenció

Eliminació del risc
Reduir-lo si és inevitable
Solucionar-lo al seu origen
Protecció col·lectiva i si no és possible, individual
Formar i informar al personal exposat a un risc

Mesures preventives

Les mesures de prevenció són de dos tipus:

1) Mesures col•lectives
. Actuar sobre el focus del risc: l’objectiu és impedir que el risc s’estengui (eliminar o substituir-lo,aïllar-lo, modificar el procés de treball, efectuar manteniment preventiu, etc…) .
. Actuar sobre el medi de propagació: (neteja, ventilació, organització…)

2) Mesures individuals:
. Evitar l’exposició directa del risc sobre les persones.
. Informar i formar el personal, disminuir el temps d’exposició, reconeixements mèdics específics als riscos detectats, equips de protecció individuals (mascaretes, ulleres…)

Un cop elaborades les mesures de prevenció, el Servei de Prevenció ha de fer un informe on es reculli l’actuació efectuada, els riscos detectats, les mesures preventives proposades , la prioritat que s’assigna a cada una i quin organisme té la responsabilitat de la seva aplicació (el centre, la inspecció, la direcció dels SSTT…).

Aquest és l' informe que s’envia a la direcció del centre, qui té l’obligació de posar-lo en coneixement dels i les treballadores del centre. És convenient que aquests informes es retornin al centre per part dels i les tècniques de prevenció mitjançant una reunió on es pugui parlar de les mesures preventives proposades, de si s’hi està o no d’acord i proposar-ne d’altres i de com aplicar-les.
Els delegats i delegades de prevenció han de poder disposar puntualment dels informes de les avaluacions de riscos fetes pel Departament d'Educació.

Tipus d'avaluacions de Riscos

Avaluacions psicosocials

Què són els factors psicosocials?

Condicions presents en una situació laboral i que estan directament relacionades amb l’organització, el contingut de la feina i la realització de la tasca, i que tenen capacitat per afectar tant el desenvolupament del treball com a la salut (física, psíquica i/o social) del/de la treballador/a.

Objectius de l’avaluació de factors psicosocials.

• Detectar les situacions de risc psicosocial.
• Establir estratègies d’intervenció adequades per tal de millorar les condicions psicosocials.
• Afavorir la salut física, psíquica i social i el desenvolupament del treball. El Departament utilitza la metodologia de l’INSHT (NTP 443) per fer les avaluacions, trobareu tota la informació sobre aquest mètode al Portal de Riscos Psicosocials. Ara bé, n’hi ha d’altres com el mètode PSQ CAT21 COPSOQ que es pot trobar en la web del Departament d'Empresa i ocupació al Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals Riscos psicosocials que es fa servir a gairebé tots els departaments de la Generalitat, del que es va fer una prova pilot per aplicar-la al Departament d’Educació que no va reeixir perquè el Departament no es va comprometre a fer totes les mesures que sortíssin de les avaluacions, qúestió imprescindible per portar a terme aquest mètode.

Fases de l'avaluació

1. Recull d’informació del centre i la seva situació.
2. Entrevista amb l’equip directiu.
3. Administració d’enquestes a tot el personal del centre.
4. Entrevistes individuals.
5. Anàlisi de la informació.
6. Elaboració de l’informe.
7. Planificació de l’activitat preventiva: estratègies d’intervenció.

Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos psicosocials

• Realitza avaluacions psicosocials generalment a demanda, excepte quan ho fa per a col•lectius. Quan fa la devolució d’aquestes avaluacions, ho fa amb massa temps de retard.
• Realitza alguna avaluació del lloc de treball de persones afectades (quan el cas és prou greu).
• Proposa mesures correctores (cursos, gestió de l’organització de centres, …) que són totalment insuficients. Fan èmfasi només en les actuacions sobre les persones i gairebé mai sobre les condicions de treball.
• Oferta de cursos en formació de zona sobre gestió de conflictes, de l’estrès, de les emocions…).
• …I aquí s’acaba…

Problemes de l'actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos psicosocials

• Les avaluacions haurien de ser preventives, a tots els centres, i abans que es produeixin els problemes.
• S’hauria d’informar correctament els claustres de què és i com es realitza l’avaluació de riscos psicosocials, abans de fer-la.
• S’hauria de fer el retorn molt més ràpidamenti quan els afectats no tinguessin altres obligacions (avaluacions,reunions…)
• S’hauria de fer el seguiment de les mesures correctores proposades i avaluar els seus resultats.

Un dels possibles riscos psicosocials és l’assetjament psicològic.

Hi ha un procediment en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya per investigar-ne els possibles casos i posar-hi mesures preventives. A partir del mes de gener de 2015 és vigent el Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament psicològic i altres discriminacions a la feina, que es va aprovar en la reunió de la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals del 23 de gener de 2014, i que ha entrat en vigor un cop que aquesta Comissió va aprovar, el passat 19 de desembre, les Tècniques i instruments per a la investigació d'una sol·licitud d'intervenció per assetjament psicològic laboral i altres discriminacions en l'àmbit laboral de la Generalitat de Catalunya.

Posteriorment, havent detectat algunes mancances en el seu funcionament, s'ha publicat una addenda que millora substancialment algunes qüestions, com ara la obligació de fer una avaluació de riscos psicosocial en tots els centres on s'ha presentat una denúncia per assetjament. S'han establert clarament els terminis d'informació per als delegats i delegades de prevenció de riscos laborals que es venien imcomplint per part d'alguns Serveis Territorials.

Trobareu més informació a la pestanya de Protocols.

Podeu trobar aquests protocols a l'ATRI.

Avaluacions de seguretat

Quins són els factors de seguretat?

edifici escolar La seguretat en el treball és la disciplina que té com a objectiu principal la prevenció dels accidents laborals en què es produeix un contacte directe entre l’agent material, sigui un equip de treball, un producte, una substància o bé una energia, i el treballador, amb unes conseqüències habitualment, però no exclusivament, traumàtiques (cremades, ferides, contusions, fractures, amputacions, etc.).

Fases de l'avaluació

Per ajudar a la identificació dels factors de risc, es mostra una relació de possibles deficiències i factors de risc estructurada en 4 unitats, que responen a les agrupacions dels diversos agents materials presents als llocs de treball:

• Locals de treball (parets, terra, sostres, vies de comunicació).
• Equips de treball (màquines, eines, aparells).
• Energies i instal•lacions (electricitat, gas, aire comprimit, etc.).
• Productes i substàncies (matèries primeres, productes químics, etc.).

Una vegada s'han classificat els riscos en evitables o no, es passa a l’avaluació (valoració) dels riscos que no s’han pogut evitar per quantificar-ne la gravetat (magnitud). De sistemes per quantificar la gravetat dels riscos de seguretat n'hi ha diversos. La seva adequació depèn de la qualificació de qui els aplica i de la manera en què es fa.

Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos de seguretat

Ha fet les avaluacions inicials de riscos de la majoria de centres educatius, però no n’ha fet el seguiment. Per tant, actualment , a la majoria de centres s’han produït canvis importants en la seva estructura, el seu funcionament o la seva activitat, i tot sovint no s’ha fet la revisió de l’avaluació: estem parlant de centres on no s'ha fet una avaluació de riscos des de fa més de 10 anys!!!.

D’altra banda, els informes de les avaluacions que es remeten a les direccions del centres, no sempre són donats a conèixer als treballadors i treballadores que, per tant, ignoren els riscos a què poden estar sotmesos en el seu lloc de treball, les mesures de prevenció proposades per evitar-los i qui ha de portar-les a terme. És obligació de la direcció del centre donar a conèixer el lliurament de l'informe de l'avaluació, així com tenir-lo a disposició dels treballadors/es del centre que tingui en plantilla el Departament d'Educació.

Avaluacions ergonòmiques

Quin és l'objectiu?

Tot i que, actualment, no hi ha una definició teòrica oficial d’ergonomia, sí que hi ha una tendència a recollir uns quants aspectes comuns, que permeten de definir-la com «Una activitat o un camp de caràcter multidisciplinari que s’encarrega d’adequar els sistemes de treball a les característiques, les limitacions i les necessitats dels seus usuaris amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficàcia tot minvant l’esforç destinat a aconseguir-ho, i també amb l’objectiu de millorar la seva seguretat, salut i qualitat de vida laboral ».

A la pràctica, l’ergonomia és una disciplina o un camp destinat a:

• Millorar el nivell de seguretat en el lloc de treball, i també la salut física i mental dels treballadors i treballadores.
• Promocionar i incrementar l’eficiència, el benestar i el confort dels i les treballadores i, a la vegada, minimitzar els riscos per a la seva seguretat i salut.

Riscos que cal valorar:

• Risc per adopció de postures forçades i d’execució de moviments repetitius.
• Risc per aixecament o transport de càrregues.
• Risc per adopció de postures forçades i d’esforç muscular mantingut.
• Risc d’exposició a vibracions.
• Risc per disconfort ambiental, lumínic i sonor.

Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos ergonòmics

El Departament, mitjançant el Servei de Prevenció, ha fet algunes avaluacions ergonòmiques de llocs de treball (educadores de llars d’infants, professors/es de 2n cicle d’ESO…) i s’han proposat mesures preventives, algunes de les qual s’han aplicat, mentre que n’hi ha d’altres que no se sap.

També ha fet avaluacions termohigromètriques a demanda de centres que pateixen temperatures molt altes els mesos de maig, juny i setembre, però que no han servit per aplicar mesures que evitin la calor, malgrat que el recull de temperatures d’aquests centres és superior al que diu el RD 486/1997Article 7 sobre condicions ambientals: "En los locales de trabajo cerrados deberán cumplirse, en particular, las siguientes condiciones: La temperatura de los locales donde se realicen trabajos sedentarios propios de oficinas o similares estará comprendida entre 17 y 27º C. La temperatura de los locales donde se realicen trabajos ligeros estará comprendida entre 14 y 25º C." Cal continuar insistint al Departament perquè es puguin fer les classes amb les temperatures adequades que diu el RD.

Trobareu més informació en la pestanya Temperatures en el lloc de treball.