Articles

Articles de Salut Laboral

Articles del 28 d'abril, Dia Internacional de la Salut Laboral 

 

La violència mai és el camí

Publicat el 31-10-17

Els centres educatius, espais oberts a les persones d’una comunitat, són actius importants per a diferents tipus d’organitzacions (culturals, educatives o de lleure). El passat 1 d’octubre, aquests espais, que històricament han estat seus electorals i on habitualment s’ensenyen i es transmeten valors com la tolerància, el respecte a les llibertats i la convivència pacífica, van ser escenari d’actuacions policials molt violentes.

Com a sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament, USTEC-STEs (IAC) volem expressar el nostre rebuig a aquestes actuacions violentes. Sempre hem estat a favor de la pau i hem rebutjat la violència en totes les seves formes; sempre hem volgut defensar la paraula, el consens, els acords, la mediació i totes les actuacions que respectin l’altri. Sempre.

Des de fa molts anys, USTEC-STEs(IAC) participa de ple en la campanya Desmilitaritzem l’Educació perquè creiem fermament en els valors de la pau i la convivència.

Tots les persones que treballem en l’àmbit educatiu continuarem defensant fermament els valors democràtics i participatius de les nostres escoles, ja que aquest és el tarannà pedagògic que sempre ha estat i és capdavanter a l’escola pública.

Després de fets traumàtics, es produeix un sentiment de fragilitat i ansietat social. Crea estrès emocional i ens provoca trastorns de l’estat d’ànim amb simptomatologia tant física com psíquica. Ens n’alerten els signes d’afectació vital com la manca de concentració, la pèrdua de la son, la tristor, etc. Les persones que han estat exposades a aquests esdeveniments traumàtics poden desenvolupar respostes emotives, un procés psicològic que ens enfronta amb nosaltres mateixos, raó per la qual poder-les reconèixer i fer-les nostres ens pot ajudar a superar-les. Quan la sensació d’incredulitat s’esvaeix apareix la ràbia, la por, la impotència…, que encara que pugui semblar contradictori, són factors de protecció i, per tant, es fa necessari poder expressar i elaborar aquestes emocions en tots aquells contextos que ho permetin.

Així, cal activar processos d’acompanyament per facilitar espais oberts d’escolta i expressió que ens permetin superar l’angoixa, la por, el dolor… i substituir aquestes emocions per d’altres que ens facilitin tirar endavant.

En funció de les seves necessitats, els centres poden crear espais de proximitat per parlar i escoltar de manera assertiva i amb empatia realista, de manera que puguem compartir i reparar la nostra seguretat afectiva.

També volem informar les persones i centres afectats que, mitjançant les Seccions de Prevenció de Riscos de cada Servei Territorial i les seves tècniques en riscos psicosocials, el Departament d’Educació pot oferir-los assistència si així se sol·licita.

USTEC-STEs (IAC) volem fer-vos costat en tot allò que pugueu necessitar. Podeu comptar amb els nostres delegats i delegades de salut de cada zona i amb els delegats que fan acció sindical i visiten el vostre centre. Per a qualsevol dubte podeu escriure a salut@sindicat.net o adreçar-vos a les diferents seus del territori.

USTEC·STEs donem suport a totes les persones que van viure aquestes actuacions tan impactants, a les que van patir danys físics a les seves escoles o instituts i a les que pateixen danys psicològics a causa dels fets traumàtics del diumenge 1 d’octubre.

 

 

Articles del 28 d'abril, Dia Internacional de la Salut Laboral 

 

La seguretat i la salut a la feina pot salvar vides (2020)

Aquests darrers temps hem hagut de canviar tot allò que teníem planificat, la OIT no se n'ha escapat i donada la situació tan difícil per tants llocs de treball en tot el món, ha dedicat aquest dia a la pandèmia que estem patint.

Habitualment cada any es tracta un tema que pot afectar globalment a tots i totes les treballadores, en aquest cas el tema proposat abans de la pandèmia era el de l'assetjament laboral. Caldria parlar-ne també, és cert, i ho farem, però avui, dia 28 d'abril podem aturar-nos i afirmar una vegada més allò que ja sabíem: la seguretat i salut a la feina pot salvar vides.

Els fets que estan passant aquests dies han posat sobre la taula paraules i accions que habitualment no fem servir, o en tot cas les utilitzem com de passada: prevenció, mascareta, filtre d'aire, higiene de mans, confinament, aïllament…,.i prevenció. Sovint els temes de seguretat, si no és que no són molt evidents i el risc és gran, passen desapercebuts o els deixem en segon terme davant d'altres que considerem més rellevants o importants. La cultura de la prevenció no està instal·lada en el nostre fer quotidià i en això sí que hauríem de treballar.

Al Departament d'Educació tenim un Servei de Prevenció des de l'any 2000. USTEC vam demanar repetidament la seva creació, que per altra banda era obligatòria per llei. Les seves funcions són entre altres: establir els procediments d'actuació per a l'execució i seguiment de les mesures preventives proposades i coordinar-ne l'execució; coordinar els estudis i anàlisis sobre salut necessaris per optimar els recursos i la prevenció dels riscos i impulsar l'aplicació dels protocols que se'n derivin; coordinar l'actuació dels serveis territorials en matèria de prevenció de riscos laborals. Cada servei territorial té una secció de prevenció de riscos, amb aquestes funcions entre altres: aplicar i coordinar els programes d'actuació preventiva, avaluar els factors de risc que puguin afectar la salut de les treballadores i els treballadors, catalogar la tipologia de les malalties que es produeixen entre els treballadors, amb l'única finalitat d'identificar qualsevol relació entre la causa de la malaltia i el risc per a la salut que pugui estar associat al lloc de treball.

La seguretat en el treball, de la que ara hem après molt, ha de ser present SEMPRE en cada lloc de treball. Seguretat per protegir-nos i per protegir als altres. Ens sembla que al fer una feina que no té un risc evident , com pot ser estar dalt d'una bastida, no estem en risc, però cada treball té els seus riscos. Per detectar-los tenim una eina molt eficient: les avaluacions de riscos, siguin de seguretat, psicosocials, ergonòmiques o de lloc de treball. Cada una d'elles ens aporta informació sobre en quin lloc fem la tasca, com la fem, en quines condicions,….. Aquesta recollida de dades és molt i molt important per treballar en la prevenció.

Ens cal seguir treballant en la prevenció de riscos, més que mai, per tal de preservar la nostra salut.

 

Un repte diari (2019)

La tasca dels i les professionals de l’Educació en tots i cadascun dels centres docents és d’una amplitud extraordinària, tant li fa si és un nivell educatiu abans de l’ensenyament obligatori, de l’obligatori o post-obligatori. El cert és que en tots els moments de vida escolar de l’alumnat, les persones que els acompanyem en aquest camí ens convertim en multi-tasques.

En farem un repàs i començarem per les tasques més administratives, aquelles que en dèiem “emplenar papers” i que s’han convertit en “emplenar aplicatius”. Fa uns anys segurament no hauríem pensat en la diversitat de documents/formularis que es poden arribar a omplir, de la variabilitat (sembla que cada uns quants anys ens toca canviar de models) i de la freqüència en que cal tornar-los a emplenar….fins i tot fan enyorar els llibres d’escolaritat que tenien un nombre de pàgines que no augmentava mai! Estem segurs que si “els aplicatius” del Departament es poguessin organitzar, farien vaga per sobreexplotació.

Quan pensem en centres educatius ho associem a aprendre i ensenyar. El personal del Departament d’Educació prèviament hem adquirit uns coneixements i hem aprés a ensenyar-los, i encetem cada dia amb la millor disposició per a compartir aquests aprenentatges. La imatge de les classes magistrals ha quedat obsoleta, la metodologia pedagògica ha anat evolucionant i nosaltres hem anat entomant tot aquest canvi i l’hem aplicat a les aules. Aquest ha estat un esforç de formació, la inicial ha esdevingut permanent. Aquest canvi, en general, ha girat cap a la personalització en l’atenció pedagògica de l’alumnat. De què s’ha acompanyat aquest canvi? D’una gran implicació de les persones que treballen en els centres i d’un posicionament de les famílies de l’escola pública per la innovació. Què ens ha faltat i ens segueix faltant? Una implicació més gran del Departament d’Ensenyament que posi als treballadors/es en la millor posició per desenvolupar la seva feina. Si no es fa així, el treball es converteix en sobreexigència.

Tant l’augment de burocràcia als centres com l’augment de les demandes implícites en tots aquests canvis profunds que s’han anat produint en l’ensenyament, fan que les persones que els han d’assumir rebin una pressió sostinguda. No ho diem per dir-ho, en general en les avaluacions psicosocials el marcador de càrrega mental es dispara.  El Departament d’Educació, sota l’excusa que aquest és un paràmetre que «ja se sap que surt molt alt», i que és inherent al tipus de tasca que es porta a terme als centres educatius, s’inhibeix d’actuar sobre les causes que el provoquen.

Des de salut laboral creiem que s’ha d’abordar aquesta problemàtica, hem de pensar en quines funcions i tasques fan els treballadors/es, algunes de les quals excedeixen a les pròpies de la seva categoria professional.  El cert és que moltes vegades només el nombre d’alumnes en una aula fa que tot tremoli una mica: ràtios altes, diferents nivells cognitius i emocionals, possibles afectacions en la salut d’algun alumne, espais inadequats, falta de suports, manca de temps per a coordinar-se,…..

Per acabar, us deixem amb aquesta imatge que de ben segur que resultarà propera a les persones que treballem a Educació. Potser ens caldria afegir-hi uns quants caps?

 

 

La nostra salut és important (2018)

Un any més, celebrem el 28 d’abril, Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball.

L’Organització Internacional del Treball ha proposat de dedicar aquest 28 d’abril a treballar conjuntament contra el treball infantil i per millorar la seguretat i salut dels treballadors més joves. En el nostre cas ens volem centrar en el treball que fan les persones més joves dins el col·lectiu d’Educació.

En general, s’arriba a les aules amb una formació tècnica i pedagògica que gairebé mai contempla l’acció preventiva per a la nostra salut i, per tant, tampoc fa visibles els riscos inherents a la feina.

Per a aconseguir treballar segurs i, consegüentment, preservar la nostra salut, d’entrada, calen dos pilars fonamentals: la informació sobre els riscos de la feina que farem i la formació per evitar-los o atenuar-los. És a dir, tot allò que preventivament ens cal quan estem treballant als centres docents, a les llars d’infants o als serveis educatius.

Per posar-ne un exemple molt clar, podem fixar-nos en l’única malaltia professional reconeguda: nòduls en les cordes vocals. Quants de nosaltres sabem que aquesta és l’única malaltia professional reconeguda? Se’ns n’ha informat? Hem rebut formació de com utilitzar la veu, la nostra principal eina de treball, durant tantes hores i cada dia? La salut és un eix transversal, que no entén de nivells, etapes educatives, llocs de treball, ja que tothom utilitza la veu de manera continuada.

Ens cal saber, i per això necessitem informació. Potser ens cal corregir alguns hàbits en l’ús de la veu, i per això necessitem formació. El Departament d’Educació ha de vetllar perquè el seu personal treballi en les millors condicions. Cal que informi, cal que formi; ho hem demanat reiteradament i continuarem fent-ho.

Enguany celebrem 40 anys del nostre sindicat i podem afirmar que la salut laboral ha estat una de les nostres bases de l’acció sindical.

Hem informat de tot allò que hem considerat que podia ser d’interès per als treballadors i treballadores de l’Educació, posant a l’abast normatives, procediments i informació relacionada amb la salut, com ara les incapacitats temporals o els accidents de treball. Al llarg del temps hem anat renovant el material informatiu i la web de salut, seleccionant el que podia ser d’ajut a les persones i recollint els vostres suggeriments per a ampliar alguns dels temes. Acollim i acompanyem persones que necessiten suport i ajut en temes de salut i hem tractat cada cas individualment.

USTEC-STEs (IAC) creiem fermament en la prevenció i per això des de sempre hem empès el Departament perquè millori les normatives relatives a salut i li hem demanat el que ens cal. Volem subratllar que les avaluacions de riscos són una gran eina preventiva si se’n fa un bon seguiment; que els exàmens de salut són una molt bona eina preventiva per saber quins són els problemes de salut més freqüents de les i els qui treballem per al Departament i per poder, per tant, proposar mesures preventives adequades; que cal que els serveis de prevenció tinguin el personal necessari per atendre les demandes dels centres a nivell preventiu.

Tot aquestes qüestions són imprescindibles per a acollir de la millor manera possible les persones que s’incorporen a treballar a Educació. Ens cal també que les persones que no hem gaudit d’aquesta informació i formació, hi puguem tenir accés: ens hi va la salut de tots plegats.

Per acabar, dir-vos que des de Salut Laboral esperem haver-vos acompanyat al llarg del camí que hem anat construint durant aquests 40 anys que ara celebrem.

 

                  

 

Invertir en prevenció és la clau de l'èxit (2017)

Aquest article vol aportar una perspectiva sobre alguns aspectes de la nostra feina que sovint oblidem. En el comunicat de la 12a reunió del Comitè Mixt OIT/UNESCO d'experts sobre l'aplicació de les Recomanacions relatives al personal docent, presentades al Fòrum Mundial sobre l'Educació del 2015, es considera important destacar, entre altres, que la tendència a desvaloritzar la tasca dels treballadors/es de l'ensenyament a tots els nivells té repercursions en la seva seguretat i salut i particularment en el seu benestar psicològic (esgotament) i seguretat física. Ara bé, de moment ens centrarem en l'afirmació que la tendència a la desvalorització és global.

En tant que salut laboral, i fent referència als riscos psicosocials de la nostra feina, sembla que tendim a centrar-nos en els factors del dia a dia, és a dir, els de l'alumnat i el personal que intervé en la nostra petita comunitat educativa, o sigui el nostre centre de treball. L'afirmació anterior ens hauria d'obligar a alçar la vista i mirar més enllà per abastar la immensa organització de la qual formem part: som totes i tots peces clau del Departament d'Ensenyament. Sense la nostra tasca no es podria tirar endavant cap centre educatiu. I finalment compartim un valor essencial: l'ensenyament és un dret universal. Si observem amb atenció el nostre entorn, ens adonarem que moltes de les mancances, les dificultats i les preocupacions amb què ens trobem són compartides amb la majoria dels treballadors i treballadores d'Ensenyament, però també ho són les ganes d'avançar i empènyer el projecte pedagògic en què ens impliquem, tot i els entrebancs. I tot això malgrat la percepció real d'aquesta desvalorització de la nostra tasca.

Els canvis constants en la feina acaben alterant el nostre benestar psicòlogic i ens porten fàcilment a la fatiga. Sota el paraigües dels riscos psicosocials, podem esmentar alguns factors que han anat modelant la nostra situació actual:

• Noves demandes sumades a les anteriors: MAI no s’han suprimit demandes de l'organització, sinó que sempre se n’hi han afegit.
• L'esgotament per voler abastar tota la complexitat de l'alumnat i les famílies, essencialment en un moment en què estem assumint tasques que no ens pertocarien. Som un col·lectiu sensible als moments difícils que viu el nostre alumnat.
• La poca inversió en formació: per exemple, a l'Ordre ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagògica o bones pràctiques, només s’hi parla de projectes, pràctiques del professorat o del centre i programes d'innovació que hagi promogut el Departament d'Ensenyament. Es veu que tot plegat ens ha de portar a l'excel.lència, però ni en aquesta Ordre ni en altres documents relatius a la innovació ens detallen les condicions en què seria desitjable que es portés a terme aquesta recerca contínua de “millora del sistema educatiu”, ni tan sols el pressupost en formació. La realitat és que estem fent formació interna perquè no s'inverteixen diners en programes de formació ni en formadors/es. Un fet que s’ha plantejat al Departament en diverses ocasions i la resposta ha estat sempre que no s'augmentarà el pressupost, tot i que previsiblement, la capacitat de formació interna en algun moment s'esgotarà.
• La poca escolta del Departament com a organització. Un altre exemple: el clam de tots els centres pel que fa a l'atenció directa a l'alumnat és difícil de menystenir. El retard en les substitucions i la configuració actual de les plantilles generen dinàmiques d'estrès en el nostre col·lectiu, no només perquè s'han de cobrir totes les aules deixant de banda reforços, desdoblaments i altres organitzacions internes (recordem: en pro de la qualitat de l'ensenyament que se'ns exigeix); sinò per què l'alumnat també ho acusa.
• El poc valor que és dóna a tot plegat. Ens hem estat pensant, organitzant, elaborant un projecte, estirant tant com podem els recursos, i queda tot aturat durant 2 setmanes perquè hi ha una baixa i no s'ha nomenat cap substitut/a. Era, doncs, tan important innovar? Eren importants les bones pràctiques? Amb aquestes incoherències, l
• 'organització/Departament d'Ensenyament en surt afeblida. De la mateixa manera que la justificació per no substituir des del primer dia és la crisi, el Departament utilitza la mateixa excusa per descomptar-nos part del nostre sou quan estem malalts. Realment els preocupa tant poc la nostra salut? Saben que les persones anem a treballar malaltes? Pensen que la crisi no ens afecta o que no afecta al nostre entorn proper?
• Sabem coses. Parlem d'una: bona part de les plantilles, especialment en alguns Serveis Territorials, ja tenen una edat. Com s'actua per a preservar la salut de les persones? Com tractarem els problemes musculoesquelètics que a causa de l’edat es van agreujant? Hi ha alguna previsió que permeti assegurar que la nostra salut no empitjorarà per raó de la feina?
• L'organització dels centres de treball, emparada per la legislació vigent que ha augmentat el poder de decisió en les diferents estructures jeràrquiques, juntament amb la indefensió davant algunes actuacions de les persones que poden exercir aquest poder, fan que els casos de conflictes interpersonals i d'assetjament laboral augmentin. Preventivament s'actua poc, la incidència de l'organització en sí pel que fa a aquests temes és gairebé inexistent. Quan el mal ja està fet i té conseqüències en la nostra salut tenim al nostre abast un protocol d'assetjament laboral que pot ajudar en aquestes situacions. La inseguretat respecte al lloc de treball ha augmentat, no oblidem que aquest també és un factor de risc psicosocial.

I tanmateix devem ser gent optimista, sempre acabem trobant la manera de tirar endavant, cada curs és ben nou i per estrenar, encetem projectes o gaudim dels que ja estan engegats, compartim amb l'alumnat noves experiències i molts sabers. També som gent intel·ligent i som conscients que tot aquest esforç té un preu, el paguem amb les nostres preocupacions per no arribar a tot arreu on voldríem, amb la frustració de no tenir recursos per arribar-hi, amb el desgast de les demandes mai escoltades.

Si parlem dels riscos psicosocials associats al moment actual, ens podríem preguntar: com hem arribat fins aquí? Ha estat una pluja fina i constant: no tenim a l'abast una política educativa coherent (canvis constants en la legislació, interessos econòmics abans que socials,…), perquè patim una manca de formació continuada adaptada als canvis socials, perquè ens apliquen mesures laborals poc adequades (augment de la càrrega de treball, ……), i unes quantes coses més. També se'ns ha instal.lat en el sistema de pensament una excusa recurrent, que és ni més ni menys que la crisi econòmica, quan la crisi, si de cas, hauria de servir per prioritzar allò que realment és important. Potser la nostra salut no ho és? No oblidem que el dret a la salut és un dels drets fonamentals en el treball.

Davant d'aquest desori, quines eines tenim els treballadors/es de l'ensenyament?

L'actitud preventiva és la que garanteix el “jo guanyo-tu guanyes”. Cal que ho tinguem clar a tots els nivells, des de la Direcció General fins al darrer/a treballador/a que ha obtingut un contracte. No demanem altra cosa que caminar en la mateixa direcció, sense pals a les rodes i amb els objectius clars com a organització, tant pel que fa a la tasca que exercim com a la nostra salut.

En termes de salut laboral estaríem parlant no tan sols de la protecció de la nostra salut sinó de la promoció de la salut. Una organització feble com que la que tenim actualment, que es mira el melic i no vol veure la realitat del dia dia, hauria de fer una anàlisi objectiva i buscar solucions a les diferents problemàtiques que afecten a la seva plantilla. Només quan saps què t'està passant pots buscar una manera d'incidir preventivament de manera efectiva.

Invertim en prevenció, fem que el Departament d'Ensenyament sigui tant saludable com sigui possible, atenent-nos a la definició que en fa la OMS, vigent des de l'any 1948 i que no ha estat mai modificada: “ La Salut és l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties.” Així doncs, tenir salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.

USTEC-STEs defensa el diàleg, defensa la negociació col·lectiva. Fer callar i no escoltar les demandes és completament improductiu, no resol els problemes existents i genera desconfiança, alhora que fa disminuir la implicació dels treballadors/es. Creiem que no només no ens estan escoltant sinò que continuen actuant en contra de tota prudència. No encarar, des del Departament d'Ensenyament, les diferents situacions que ja són visibles en el món educatiu, és indigne d'una societat que es considera política i socialment madura. Una mostra del que diem: en la darrera mesa sectorial on es tracten les instruccions d'inici de curs es van dedicar 5 minuts escassos als documents sobre seguretat i salut, el Departament no va admetre cap de les esmenes que vam presentar.