USTEC·STEs (IAC) hem realitzat una consulta oberta al conjunt del professorat per conèixer el compromís amb la vaga i valorar quin ha de ser el model de convocatòria més adequat davant la manca de respostes del Departament d’Educació.

Els resultats són clars i apunten de manera inequívoca cap a la necessitat d’intensificar el conflicte.

La consulta ha recollit una xifra significativa de respostes (6.500) que reflecteix la voluntat d’un sector ampli col·lectiu. Aquest nombre de participants, alhora, mostra la necessitat de seguir generant organització de base per arribar a més treballador i treballadores compromeses amb la lluita: per això la nostra prioritat com a sindicat els propers dies és seguir ajudant a activar assemblees de centre i facilitar l’organització i la coordinació d’aquestes.

Aquestes dades se sumen a les més de 45.000 firmes de suport al manifest “Dignifiquem la Professió” recollides centre a centre els darrers mesos que expressen un compromís majoritari amb la lluita.

Conclusions principals:

• El 83% de les respostes aposten per un model de diversos dies de vaga, ja sigui mitjançant un cicle sostingut de vagues o una vaga indefinida.

• No hi ha un predomini clar d’un model sobre l’altre: ni el cicle de vagues sostingudes ni la vaga indefinida destaquen de manera significativa quan s’analitzen tant les votacions directes sobre el tipus de vaga com l’ordre de prioritats expressat.

• Pel que fa als dies de vaga que el professorat està disposat a fer, les respostes més habituals se situen entre els 5-10 dies i reforcen la idea d’un escenari de mobilització continuada.

• En termes absoluts, parlem d’unes 5.000 persones compromeses amb un model de diversos dies de vaga, un volum significatiu que constitueix un bon punt de partida per seguir construint un moviment de masses i sostenir un conflicte més llarg en el temps.

Valoració sindical

Des d’USTEC·STEs considerem que aquests resultats legitimen clarament l’aposta per noves jornades de vaga i per l’obertura d’un escenari de mobilització sostinguda si el Departament continua sense donar resposta a les reivindicacions del professorat i del PAE.

Hem traslladat aquestes conclusions a la coordinadora de sindicats, amb la voluntat de treballar una proposta unitària que permeti:

• Convocar noves jornades de vaga durant el mes de març, com a continuïtat del conflicte obert.

• Explorar la millor forma d’articular un procés de vagues contínues durant el tercer trimestre, amb l’objectiu clar de no acabar el curs amb normalitat si no hi ha un acord satisfactori amb el Departament d’Educació.

Aquest escenari de futures mobilitzacions i vaga sostinguda no és un fet aïllat, sinó la manifestació d’un conflicte estructural entre els professionals de l’educació i les polítiques educatives dels successius governs. La decisió d’avançar cap a una mobilització prolongada, amb la voluntat explícita d’alterar la normalitat del curs escolar, representa una aposta significativa per part d’un sector que havia estat paralitzat davant la degradació de les seves condicions de treball. Ja no es tracta només de pressionar per millores laborals o pressupostàries, sinó d’utilitzar la interrupció de l’activitat lectiva com a eina de poder per forçar una negociació política estructural.

El nostre sindicat aposta clarament per elevar el cost polític de la inacció governamental, ja que entenem que una administració que s’autoanomena progressista no pot permetre’s una fractura social entre qui dona suport a la lluita per una educació pública de qualitat i qui prioritza la falsa normalitat a costa del malestar de la comunitat educativa i dels nyaps econòmics insuficients que no resolen res.

Les mobilitzacions, a més, estan legitimades des de la base. Per això hi anirem amb la força necessària per trencar l’immobilisme del govern i recuperar una posició negociadora forta. Per aconseguir-ho, la resposta de vaga ha de ser massiva, ferma i ha de mostrar unitat i determinació.

Per a USTEC·STEs, l’objectiu és clar: transformar el malestar sectorial en un fet polític de primera magnitud, capaç de canviar les dinàmiques de poder en la negociació de les polítiques públiques educatives i millorar les nostres condicions laborals.