Dissabte vam fer història. Prop de 30.000 persones vam sortir al carrer, en la manifestació educativa més gran de la darrera dècada en un dia no laborable ni de vaga. La mobilització ha estat un clam per exigir una millora de les condicions laborals: augment de salaris i de recursos i disminució de ràtios i de burocràcia.

El #15N mostra que quan treballem des de la base, seguint un pla de lluita i ens unim tot el col·lectiu, som imparables!

D’on venim i cap a on anem? Seguim avançant en el Pla de la campanya #DignifiquemLaProfessió:

El curs 2023/24, després de constatar un deteriorament en la salut del personal educatiu i la tendència creixent a l’abandonament de la professió, USTEC·STEs (IAC) vam engegar un estudi sobre l’estat del professorat per identificar tots els factors condicionants i presentar-hi solucions. De l’estudi en tenim dos informes: un primer de l’octubre del 2024 i un segon que vam publicar fa tot just una setmana i va ser la base de la nostra darrera Docència: Del malestar a la dignitat docent.

En veure els primers resultats, va quedar clar que calia mobilitzar-nos, però no és fàcil, som més de 100.000 persones disperses en els 3.000 centres de Catalunya i veníem d’un cicle de lluita exhaurit. Per això, des de l’estiu del 2024 vam establir contactes amb Ver.di, sindicat dels serveis públics a Alemanya, que ens va ajudar a incorporar nous mètodes per organitzar el personal i aconseguir guanys reals. Fruit de la reflexió col·lectiva, el setembre de 2024 va néixer la campanya Dignifiquem la nostra professió per transformar el malestar en organització i força sindical. 

• El gener de 2025 vam iniciar la denúncia pública de la pèrdua del 25% de poder adquisitiu i advertir a la consellera Niubó que si no s’encetava una negociació real, iniciaríem un nou cicle de mobilitzacions. 
• Entre gener i abril, vam entrevistar milers de persones centre a centre, per tal d’identificar les demandes prioritàries i les accions que la gent està disposada a fer, així com per fer enllaços als centres i promoure l’organització del personal educatiu arreu. 
• Les 14.000 enquestes de l’estudi sobre l’estat de la professió, les 5.500 entrevistes persona a persona i les gairebé 4.000 més telemàtiques van deixar clares les reivindicacions del col·lectiu i servir de base per publicar el manifest #DignifiquemLaProfessió i iniciar la recollida de signatures de suport i compromís de lluita.
• Ara mateix ja superem les 30.000 signatures, corresponents al 35% de la plantilla estructural, i més de 1.000 centres hi han signat majoritàriament. 
• També vam començar les primeres accions als centres i arreu del territori per anar incrementant la pressió: escarnis a la consellera, penjada de pancartes… i vam començar a trobar-nos amb diferents agents per anar sumant força conjunta i socialitzant el discurs. 
• El darrer trimestre del curs passat també vam reactivar el treball amb la resta de sindicats de la mesa sectorial. Amb tot, vam aconseguir establir uns acords de lluita que inclouen principalment les reivindicacions establertes pel col·lectiu, programar la manifestació del dissabte i situar la vaga a l’horitzó si no aconseguim les nostres demandes. 

Com seguim? Més organització centre a centre, mantenir la mobilització i el pla de campanya #DignifiquemLaProfessió

El camí no és fàcil, però tenim exemples de lluita inspiradors: l’experiència del professorat de Chicago del 2012 al 2019, les experiències recents del personal educatiu d’Astúries, Cantàbria i Euskal Herria (que vam convidar el passat 18 d’octubre a la jornada A l’educació: vagues per guanyar!), la vaga indefinida a les Illes Balears contra el TIL i el nostre propi cicle anterior de vagues amb què vam obtenir guanys com la recuperació de l’horari lectiu i l’estabilització de prop de 35.000 persones (entre concurs de mèrits i convocatòries d’oposicions), el restabliment dels sexennis i les dues hores de reducció pels majors de 55 anys, l’eliminació dels terços de jornada i el famós “bye-bye Cambray”.

La manifestació del dissabte és clau, no només per l’èxit de la gran participació del col·lectiu, sinó perquè representa l’inici d’aquest nou cicle de mobilitzacions. Ara cal un full de ruta i un calendari de mobilitzacions, com el proposat recentment pel nostre sindicat agermanat, STEPV, al País Valencià. És per això que USTEC·STEs (IAC) proposem un calendari d’acció i un compte enrere de 100 dies per la vaga, que volem treballar amb tota la comunitat educativa i la resta d’organitzacions sindicals per impulsar-lo col·lectivament. 

Dissabte va quedar palès que el vincle amb la comunitat educativa ens dona un poder col·lectiu enorme. Hem de seguir treballant de costat amb famílies i estudiants, i estendre les nostres demandes a la resta de la societat civil, per tal de ser una força de país que el govern no pugui ignorar.

Presentem un ultimàtum a la conselleria perquè les millores no poden esperar. 100 dies és prou marge tant per a l’Administració per situar un bon acord, com per a continuar fent créixer l’autoorganització als centres educatius d’arreu del país. Les ràtios ens ofeguen, la burocràcia ens crema i ens sobra mes a final de salari. Cal una onada educativa que ho aturi. Apleguem forces. No aturem les mobilitzacions. És l’hora de continuar la lluita. És hora de construir assemblees actives a tots els centres i poblacions (si necessiteu un cop de mà, contacteu amb nosaltres). 

Les millores laborals no cauen del cel, però amb la força col·lectiva que vam desplegar a la manifestació del 15N, ho podem aconseguir. És l’hora de dignificar la nostra professió.