El passat dimarts, 1 de juliol, USTEC·STEs (IAC) ens vam reunir amb la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, perquè ens traslladés les propostes del Departament per apujar els resultats acadèmics i fer balanç del curs.

Per començar, la consellera ens va recordar el pla d’actuacions per millorar els resultats de llengua i matemàtiques que la conselleria ha iniciat. Arran dels darrers resultats de final d’etapa, ara caldrà reforçar les matemàtiques i les ciències, ja que, entre d’altres, no es comprenen conceptes bàsics com la condensació i l’evaporació. Per millorar els resultats, la conselleria proposa, per exemple:

• Establir les concrecions del currículum de ciències, com s’ha fet amb matemàtiques i llengua.

• Desenvolupar un programa de mentories i tenir referents de ciències als serveis territorials.

• Contractar auxiliars de conversa nadius per revertir els baixos resultats d’anglès.

Aquestes mesures entrarien dins el pressupost, i per això escolten propostes.

USTEC·STEs (IAC) vam insistir que per millorar els resultats, és essencial millorar les condicions laborals. Les condicions amb què treballem són les condicions en què aprèn l’alumnat. En aquest sentit, cal recuperar el 25% del poder adquisitiu perdut des del 2009 tant del personal docent com del personal d’atenció educativa (PAE). En concret, també és vital reclassificar el PAE i equiparar-ne les condicions laborals i els permisos als del personal docent. Així mateix, és essencial reduir la sobrecàrrega de treball, començant per reduir ràtios, però també tenint en compte que cal simplificar protocols, reduir burocràcia innecessària… La consellera és conscient de les condicions del PAE i la precarietat de les seves condicions laborals i va insistir que s’estan posant molts recursos a millorar l’atenció educativa i atendre la complexitat a les aules per aconseguir una escola verdaderament inclusiva (reforços, aules d’acollida…), però considera que abans que apujar els sous cal millorar els resultats acadèmics i que la pujada de sou no tindria incidència en la millora dels resultats acadèmics.

Nosaltres vam respondre que vincular la millora dels resultats amb la millora del sou era inacceptable perquè els mals resultats no són conseqüència de la professionalitat del personal educatiu i té més a veure amb les condicions laborals amb les quals hem de treballar i la manca de recursos: per molt que “millorem” professionalment, la complexitat a les aules seguirà estant present. Per altra banda, és una evidència la pèrdua del poder adquisitiu que hem patit els darrers 10 anys, com també és evident que estem a la cua de salaris respecte a la resta de comunitats autònomes, amb un cost de la vida dels més elevats de tot l’estat. Aquí no hi va haver resposta perquè no tenen arguments per contrarestar aquestes certeses.

Paral·lelament a la recuperació del poder adquisitiu, li vam transmetre a la consellera que la sobrecàrrega de feina innecessària que assumim en els centres, amb massa burocràcia, ens impedeix fer la nostra feina en condicions. Aquest tema també s’ha d’abordar, no és proporcional el volum de feina que fem més enllà del nostre horari laboral amb la responsabilitat que assumim i els nostres salaris. No ens farà creure que els nostres sous són correctes, tenim prou arguments per defensar una millora salarial.

D’altra banda, també vam posar sobre la taula que una gran mesura per revertir els mals resultats de ciències i llengües seria dedicar-hi més hores. Tot i que els resultats no reflecteixen els canvis en el currículum de batxillerat, perquè són de les etapes obligatòries, l’aposta del govern per reduir les hores de ciències al batxillerat clarament serà contraproduent, tal com hem expressat diverses vegades (Per un currículum consensuat, negociem els canvis al batxillerat!). La resposta de la conselleria va ser que a les DOIGC del curs vinent s’hi concreta que caldria aprofitar les hores d’optatives i modals per reforçar aquelles matèries que ho necessiten. Per a nosaltres, això no és suficient. Caldria un currículum consensuat a totes les etapes que garantís que a tots els centres s’hi imparteix el mateix.

Pel que fa a la concreció del currículum, vam assenyalar que les concrecions de llengua i matemàtiques publicades no han estat ben rebudes pel personal docent. Són enrevessades i difícils d’entendre, tot el contrari del que s’espera d’unes concrecions, que haurien de ser clares, concretes i concises. Van prendre nota i procuraran tenir-ho present de cara a les noves concrecions.

També vam qüestionar la contractació de gent nadiua per ensenyar anglès. Per a nosaltres no té sentit, si hi ha docents d’anglès a la borsa sense feina que podrien reforçar aquest aprenentatge. La resposta va ser que manquen docents de llengua, i aquí vam tornar a incidir en la necessitat de millorar les condicions laborals per aconseguir més docents.

Segons la consellera, cal analitzar per què centres de característiques similars tenen resultats diferenciats per saber què garanteix l’èxit educatiu. Algunes claus de l’èxit són: claustres estables, un projecte clar consensuat i recursos per atendre la diversitat. Aquí vam aprofitar per qüestionar el lideratge pedagògic mal entès, ja que és surrealista que una persona pugui definir les directrius pedagògiques d’un centre sense tenir en compte la resta dels membres del claustre. Respecte al projecte de direcció, vam insistir que un document d’aquest abast s’ha de realitzar conjuntament amb el claustre. Tot el professorat ha de poder dir la seva, i així es guanyarà qualitat al projecte, democràcia al centre i, ben segur, un millor ambient de treball i millors resultats acadèmics.

El Departament va respondre que el concepte de lideratge pedagògic s’ha malinterpretat i que s’ha de redefinir. Que la idea inicial era un lideratge compartit. USTEC·STEs vam demanar modificar aquest terme i tornar el “lideratge pedagògic” al claustre i explicar-ho molt bé perquè no hi hagi cap mena de confusió. Considerem que cal retornar la democràcia als centres i que cal canviar els projectes de direcció per projectes de centre amb la implicació de tot el claustre. Els claustres no han de ser informatius, han de ser deliberatius, i tenir-hi debats pedagògics i arribar a consensos. Així mateix, potser convindria establir un màxim d’anys per als mandats de direcció (per exemple, 8 anys) per garantir relleus i que no s’estableixin certes dinàmiques negatives. Aquí la conselleria ens va donar la raó, potser “lideratge pedagògic” no és un terme adequat i caldria parlar dels objectius del centre i implicar tot el claustre de forma democràtica per arribar a consensos. Es plantegen si incidir en aquest aspecte al curs de direccions. Vam recordar també que hi ha el compromís d’aconseguir claustres estables durant aquest mandat oferint totes les vacants al concurs de trasllats.

També es plantegen què fer amb les proves diagnòstiques i de final d’etapa, si cal fer-les totes anualment, si cal fer-les censals o mostrals i amb quin objectiu. Nosaltres vam exposar el que a finals d’aquest curs vam publicar un comunicat al respecte (Denunciem les proves diagnòstiques i impulsem una acció col·lectiva de queixa), que les proves suposen una sobrecàrrega en molts casos ni reconeguda, ni remunerada, ni recompensada amb hores, i cal posar remei a tot això. Són conscients que suposen una sobrecàrrega i no es poden fer de pressa i corrents com ha passat darrerament. En aquest sentit, es proposen espaiar-les al llarg del segon i tercer trimestre per poder-les administrar amb temps, però no es van comprometre ni a reconèixer la seva administració ni remunerar-la convenientment.

Vam aprofitar la reunió per qüestionar la decisió d’aturar temporalment el grup estable de substitucions (GES), una mesura que en certa manera garantia a 2100 persones certa estabilitat. És cert que es podria millorar en aspectes, com ja vam destacar des que es va plantejar (ordenar municipis de la comarca per evitar que s’atorgui el nomenament més llarg des de l’inici, optar a més d’un barri en el cas del Consorci…), però aturar la mesura després del primer any, quan aquesta estava establerta per a 3 anys, ens sembla inacceptable i creiem que és només per una qüestió de pressupost. És per això que vam preguntar a què es destinarà el pressupost que fins ara es destinava al GES i vam demanar que, si no es mantenia com exigim, se’n destini el pressupost a cobrir les substitucions des del primer dia, una mesura que milloraria el funcionament a tots els centres. Se’ns va indicar que es vol millorar el sistema de substitucions, però no es va concretar com. Així mateix, vam demanar que es convoqui el grup de treball de mesa per abordar tot el relatiu a l’estabilització (compensacions, convocatòries d’oposicions, pacte d’estabilitat…).

A més a més, també vam remarcar la importància de tornar a la jubilació als 60 anys, ja que en 10 anys el Departament es trobarà amb una plantilla molt envellida. La resposta fou que no és una mesura viable, ja que falta cada vegada més personal educatiu. De nou, vam destacar que si milloren les condicions laborals, hi haurà més personal disposat a treballar. Vam recordar a la consellera que si un dels tres objectius primaris d’aquest Departament era reduir el percentatge de baixes per incapacitat temporal del professorat (unes 40.000 segons la consellera i unes 70.000 segons altres fonts), la millor manera és millorant les condicions laborals dels treballadors i treballadores i retornar la democràcia als centres.

Finalment, la consellera ens va demanar de trobar-nos abans de l’inici del curs, finals d’agost o principis de setembre. USTEC·STEs (IAC) vam deixar clar a la consellera Niubó que no renunciarem a seguir defensant la millora de les condicions laborals del personal educatiu alhora que defensem una educació pública, inclusiva, feminista i coeducadora i en català, amb un bon finançament perquè esdevingui de qualitat. Si no aconseguim millores, caldrà emprendre mobilitzacions.