Les organitzacions sindicals hem forçat el Departament a reprendre les negociacions sobre les reivindicacions laborals, però l’administració manté una proposta parcial i a la baixa.
Aquest dimarts, 5 de desembre, s’ha celebrat per primer cop i a petició de les organitzacions sindicals una mesa per negociar la recuperació de condicions laborals dels docents catalans amb la consellera Anna Simó.
La part social hem intervingut de forma unitària per recriminar a la consellera la deriva que ha pres el Departament des de la seva presa de possessió. Durant 5 mesos s’ha congelat el diàleg, malgrat l’estat avançat de les negociacions per a la reversió de les retallades el juny de 2023 (amb el compromís per part de l’administració de fer arribar una nova proposta d’acord el juliol de 2023 que finalment no es va produir).
De forma unitària hem reclamat un calendari de reversió de les retallades i abordar la resta de reivindicacions de la part social. Es tracta de complir amb el compromís públic del mateix govern i amb el mandat del Parlament de Catalunya.
L’administració novament s’ha excusat amb la manca de pressupost pel 2024, les previsions econòmiques adverses i el sostre de dèficit marcat per part de l’Estat. Davant d’això, les organitzacions sindicals presents hem exigit una proposta per escrit i una nova data la setmana vinent per continuar la negociació.
El Departament ha acceptat convocar una nova mesa el dia 13 de desembre i ha ofert:
- Retorn dels sexennis el setembre del 2024.
- Equiparació salarial transitòria pel professorat de formació professional sense titulació universitària.
- Negociació de la data de retorn de les dues hores lectives de reducció pels majors de 55 anys.
De forma unitària la part social hem manifestat les mancances de la proposta i les nostres exigències de mínims:
- No es recull un reconeixement i calendari de retorn del deute derivat de la retallada dels estadis.
- L’equiparació a l’FP es preveu com a “transitòria”.
- No es fixa una data de retorn de la retallada de 2h lectives als majors de 55 anys.
- No hi ha un calendari de negociació de la resta de punts de la plataforma reivindicativa: ordre de calendari, decret de plantilles, ràtios i pèrdua de poder adquisitiu.
Així mateix, hem demanat abordar aquestes qüestions a la mesa pactada pel 13 de desembre i, aquest mateix dia, convoquem noves mobilitzacions unitàries, tant als centres de treball com als serveis territorials.
Durant la mesa, USTEC·STEs (IAC) hem volgut denunciar també la situació crítica en què es troba l’educació pública catalana, posant l’accent en els següents elements:
- Des del 2009 els treballadors de l’educació pública hem perdut un 20% de poder adquisitiu, una 5a part del sou. Aquesta situació, sumada a factors com el preu de l’habitatge, fan que cada cop més treballadors, especialment les dones que assumeixen càrregues familiars, no arribin a final de mes.
- Els estadis més els triennis (complements d’antiguitat) no compensen la inflació i tenim una antiguitat negativa en termes de poder adquisitiu.
- El desprestigi i els atacs als docents són constants, fins i tot per part del Departament.
- Cada cop s’exigeix respondre a més problemes socials a còpia de sobrecarregar el personal dels centres (per als problemes de convivència als centres i masclisme han ideat la figura COCOBE; per fer front a la digitalització, les hores extra per a les coordinacions digitals i la FIC; per implementar l’educació inclusiva sense recursos, plans individualitzats i burocràcia…).
- A això s’hi suma l’exigència de nous currículums, perfils, projectes globalitzats, avaluacions qualitatives, programació i elaboració de materials propis, tot sense recursos per fer-ho i unes ràtios inassumibles.
- Mentrestant a les avaluacions de riscos psicosocials és una constant comprovar que el personal es troba desbordat i cremat.
- El resultat de tot això és doble:
- D’una banda, la degradació del sistema ha portat a la davallada de resultats educatius contrastada a tots els informes i avaluacions (competències, comprensió lectora, PISA…). Una davallada que ha anat acompanyada de la pèrdua de condicions laborals dels docents i de l’eliminació de la democràcia als claustres.
- De l’altra, ha comportat un augment constant de la manca de professorat: un dia qualsevol a l’educació pública catalana hi ha entre 350 i 600 places docents sense cobrir per manca de professionals. En el cas de secundària, això suposa entre un 60 i un 70% de substitucions diàries no cobertes.
USTEC·STEs hem volgut rebatre també les excuses de la consellera sobre la manca de previsió pressupostària. El seu relat és incompatible amb diversos fets:
- Al juny hi havia una proposta de reversió de retallades sobre la taula que comptava amb l’aval del Departament d’Economia, que va ser retirada per part del Departament un cop hi va haver el canvi al capdavant de la conselleria.
- El mateix grup parlamentari d’ERC ha reconegut en converses amb els sindicats que ja existeix pressupost per a l’equiparació salarial de l’FP, però manca fer-la efectiva.
- Mentre s’afirma que el problema és de manca de previsió pressupostària, el Departament impulsa noves polítiques com el xec per a material escolar i altres departaments com el de sanitat tanquen acords de millora de condicions laborals.
Per tot això, USTEC·STEs reiterem la necessitat de tancar la carpeta de les retallades, així com resoldre la qüestió del calendari i l’estabilització de tots els treballadors i treballadores, al mateix temps que valorem la unitat i predisposició de les organitzacions sindicals pel diàleg i per canviar una dinàmica que ja dura massa.
Això ha de permetre complir amb els compromisos del mateix govern i abordar noves qüestions essencials per a l’educació pública com són la inversió del 6% del PIB per a educació, la reducció estructural de ràtios, els recursos per a l’educació inclusiva, la derogació del Decret de Plantilles i sobretot la recuperació del poder adquisitiu.
Prou excuses!
No és qüestió de pressupost, és qüestió de voluntat. Recuperem i millorem les nostres condicions laborals!