Xavier Diez Rodríguez, membre del Consell Escolar de Catalunya en representació del sindicat USTEC·STEs emet el seu vot particular negatiu al dictamen 26/2023 sobre el Projecte de Decret de Règim Lingüístic del Sistema Educatiu.

Des de la nostra fundació, la nostra organització ha defensa sempre la immersió lingüística com a estratègia per assolir la plena normalització del català com a llengua pròpia del país i com a la normalment emprada a la totalitat del sistema educatiu. Ens avala prop de mig segle d’existència, sempre al servei del país i de qualsevol mesura que a tots els centres educatius permeti una cohesió social fonamentada en la convivència i la cohesió, on el català no es limita a exercir de vehicle lingüístic, sinó que representa un espai de trobada, unes coordenades on poder compartir l’experiència educativa i vital i on posar les bases perquè el conjunt de la ciutadania pogués gaudir d’un país cohesionat, amb voluntat de cooperació.

És per això, i la nostra trajectòria ho avala, que sempre hem estat al costat de les autoritats educatives i del conjunt de la ciutadania quan la llengua ha rebut agres atacs que cercaven el trencament de la convivència, primer a les comunitats educatives, per aconseguir també esberlar la convivència a dins la nostra comunitat nacional. USTEC·STEs ha defensat sempre el català com a llengua vehicular, i s’ha mobilitzat quan aquesta ha estat atacada. No només al Principat, sinó arreu dels Països Catalans on els nacionalismes agressius han mirat d’arrabassar la llengua al país.

El nostre sindicat és conscient que una part substancial de la classe política mira d’acabar amb l’estratègia d’immersió lingüística per minar la presència quotidiana del català a l’espai públic. És per això que sempre ha fet costat a la comunitat educativa i ha mobilitzat el professorat i el personal d’atenció educativa quan ha calgut. I en els darrers anys ha calgut molt. I en el futur ho continuarem fent.

És per això que per a nosaltres, les diverses maniobres legals defensives que han mirat de defensar-se dels atacs jurídics per part de les administracions educatives, ens han decebut profundament. La sensació general, avalada pels fets i les estadístiques, és que el Departament d’Educació en particular, i la Generalitat en general, és que han abaixat els braços, i han practicat una política del “fer veure que defenso el català mentre acato les barrabassades judicials en forma de sentències absurdes”. I a acomodar-se a una situació d’injustícia estructural.

Entenem el nou Decret de Règim Lingüístic del Sistema Educatiu com a una d’aquestes normatives que traspua aquesta filosofia de la resignació. El Decret, que penja de la reforma de la Llei de Política Lingüística, no assegura el català com a llengua vehicular a la totalitat del sistema, obre importants esquerdes a la major presència del castellà en matèries troncals, i permet que la seva presència sigui anecdòtica en etapes educatives com la Formació Professional. Per contra, amb les noves exigències de requisits lingüístics als docents, sembla com si volgués fer responsable al professorat de l’evident reducció de la presència, en quantitat i qualitat del català a les aules. D’altra banda, el decret tampoc no aborda qüestions importants, com ara la responsabilitat d’apostes metodològiques que impliquen una reducció del paper del docent com a referent lingüístic i que fa del castellà una llengua més que habitual a l’aula, especialment a mesura que l’alumnat avança vers la secundària.

És per això que emetem el nostre vot negatiu respecte al decret, i volem afegir les següents consideracions:

Primera: No reconeix el problema que a molts centres educatius, tot contradint la normativa i la filosofia de la immersió i l normalització lingüística, hi ha matèries que no s’imparteixen en català, la majoria de les quals sense que hi concorri cap sentència judicial, i tot plegat amb el coneixement i l’abstenció de la inspecció educativa. Entenem que l’administració ha de fer servir tots els seus mecanismes perquè la totalitat de les matèries a la totalitat de les etapes educatives, ha de ser en català. I a això cal afegir tots aquells documents i comunicacions oficials del centre.

Segona: Entenem que cal que hi hagi un projecte lingüístic únic elaborat pels juristes del Departament, amb la possibilitat d’adaptacions particulars, per assegurar l’ús del català als centres i evitar deixar marges a impartir matèries en castellà amb excuses de caràcter sociolingüístic.

Tercera: En un context com l’actual, marcat per l’arribada contínua d’alumnes procedents de diversos països i cultures, cal més recursos per a les aules d’acollida, factor clau per a l’adquisició de competències lingüístiques.

Quarta: Cal assegurar que la llengua vehicular de l’educació en la formació professional sigui sempre en català. També en la dual. I això no només ha d’implicar allò que passa a dins del centre educatiu, sinó també en la dual, on les empreses s’han de comprometre a fer-lo servir sempre, tenint en compte que, al cap i a la fi, han signats convenis i acords amb l’administració pública.

Cinquena: L’exigència del nivell C2 de català al professorat es revela com a una mesura poc efectiva. Ara bé, entenem que, tal com havia succeït als inicis dels programes d’immersió lingüística, les administracions educatives tenen l’obligació de dotar d’una oferta formativa per tal que docents i personal d’atenció educativa pugui fer, en horari laboral i de manera gratuïta, els reciclatges necessaris per millorar la qualitat de la llengua, a fi tothom pugui acreditar aquest nivell.

Sisena: L’obligació d’ús del català en les activitats educatives i formals del centre no només han de limitar-se al professorat i al personal d’atenció educativa, sinó també a aquelles persones que, des de l’àmbit del lleure o de la resta de treballadors que presten serveis a dins d’un centre educatiu. En aquest sentit, qualsevol concurs per prestar serveis en centres educatius ha de tenir clàusules que assegurin el coneixement i ús normal del català.

Finalment, considerem que cal que, com a país, com a sistema educatiu, com a comunitat educativa, reivindiquem el concepte de “normalització”, és a dir, que el català sigui la llengua normal, a tots els nivells, registres i pràctiques quotidianes. I aquest decret, amb la seva timidesa i manca d’ambició, no ho fa possible.