Iniciem un nou curs excepcional a causa del coronavirus SARS-CoV-2 i hem d’afrontar el repte educatiu que suposa, no només una crisi sanitària d’abast mundial, sinó també una profunda crisi social i econòmica que porta com a conseqüència l’augment de la pobresa, de situacions d’emergència que viuen les famílies per la pèrdua de la feina, de l’habitatge, etc. Aquests són reptes als quals s’ha de donar resposta des de les aules, que impliquen canvis metodològics i una sobrecàrrega de treball que suposa un increment de l'assumpció de càrrega mental i emocional i que deixarà un rastre profund en una generació sencera. I tot plegat, sense un acompanyament adequat per part del Departament.

Estem patint una crisi educativa, i després d’haver fer una part de la travessa, constatem que el Departament d’Educació no ha estat a l’alçada:

• No s’han pres les decisions i mesures que calia, especialment pel que fa a les ràtios, a les mesures de protecció i també a prestigiar i valorar els professionals.

• No s’han implementat les mesures preventives de seguretat que hem estat reclamant insistentment des que va començar la pandèmia, com ara sistemes de purificació i ventilació assistida.

• Si bé la presencialitat respon a una voluntat compartida, el fet de tenir les escoles obertes a qualsevol preu ha posat en risc la salut dels treballadors i les treballadores. De fet, el percentatge de personal docent i de suport amb Covid ha estat superior al conjunt de la societat.
• No s’ha fet una aposta clara i decidida per abaixar les ràtios, una aposta pedagògica, que milloria la qualitat, sens dubte. Una aposta estratègica en moments tan difícils, des del punt de vista de la seguretat i de la salut.

Aquesta crisi sociosanitària ha fet paleses, més que mai, les mancances i les dificultats endèmiques que arrossega el sistema educatiu, amb una evident manca de recursos a causa de l’infrafinançament: infraestructures envellides i inadequades i unes dotacions de professionals, docents i personal d’atenció educativa clarament insuficients. A més, amb aquesta crisi sanitària, hauria estat un bon moment per incorporar personal d'infermeria a les plantilles dels centres.

Es posa també de manifest que estem lluny de poder garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats, perquè l’objectiu d’assolir el 6% del PIB en inversió educativa no és la prioritat d’aquest Departament

 

Un Departament que ha improvisat i no ha estat a l’alçada

Al llarg del curs passat, i en els dies que portem de l’actual, hem detectat moltes errades en procediments administratius habituals (les adjudicacions, la gestió de la borsa…), però el principal problema ha consistit en la indiferència més absoluta per part del Departament en les demandes de la part social i la comunitat educativa. Una indiferència que, fins i tot en algun moment ha portat el sistema a la vora del col·lapse i que esperem es vagi reconduint amb la nova Conselleria.

• Complexitat innecessària: per posar fi als criteris d’igualtat, especialitat, mèrit, capacitat i transparència: s’ha propiciat un sistema de nomenaments i adjudicacions complex i incompatible, no només amb la democràcia als claustres, sinó també amb els criteris mínimament objectius necessaris per resoldre procediments administratius. L’extensió del sistema de tria del professorat mitjançant la PDI, que ha passat de ser un pla pilot a implementar-se a tots els SSTT, sense ni tan sols haver estat avaluat, i la fórmula de les entrevistes com a criteri bàsic a l’hora de seleccionar el professorat, és incompatible amb l’objectivitat en les adjudicacions de llocs de treball públics i genera errades, greuges i situacions d’indefensió.
• Insuficiència de personal administratiu a les escoles, instituts, serveis educatius, així com als serveis territorials, que ha suposat la pèrdua d’atenció personalitzada al professorat i al personal laboral.
• Autonomia de centres esbiaixada: autonomia educativa i administrativa que propicia una atomització tant dels centres educatius com dels serveis territorials i que carrega de tasques burocràtiques el personal docent i administratiu.
• Traves a la negociació col·lectiva: els suggeriments que hem fet sempre al Departament són avalats per l’experiència i proposats amb l’objectiu de fer les coses més útils i fàcils per al personal docent i el personal laboral, però el Departament no mostra cap empatia.

Les solucions que hem estat aportant

USTEC-STEs (IAC) ha plantejat sempre a l’Administració l’adopció de solucions fàcils, pràctiques i necessàries, entre d’altres:

• Derogar —o, com a mínim, suspendre— els decrets de direcció, d’autonomia i de provisió i perfil, responsables directes de generar el col·lapse administratiu, la inseguretat jurídica i la indefensió pel que fa a la selecció del professorat i els procediments que se’n deriven. Emmillar-se en l’escola concertada no només és una estratègia dubtosa des d’una perspectiva ètica, i totalment ineficaç pedagògicament, sinó també incompatible amb els criteris d’objectivitat, igualtat, mèrit, capacitat i transparència que han de caracteritzar el sistema públic.
• Reduir a dues les fases dels processos d’adjudicació d’estiu: una per al personal funcionari i l'altra per al personal interí, fent servir l’especialitat i el número d'ordre de la borsa com a criteris prioritaris.

• Eliminar el sistema (PDI) que permet a les direccions triar subjectivament docents i que comporta errors i sobrecàrregues al personal administratiu. D’altra banda, aquest sistema d’adjudicacions provoca que el lloc de treball dels docents, any rere any, deixa de dependre d’un sistema que garanteixi l’accés al sistema públic per mèrit, capacitat i transparència.
• Posar fi a les entrevistes personals com a criteri de selecció que, com ja hem denunciat, estan derivant en un sistema clientelar immoral. Les entrevistes personals sovint impliquen pressions a les persones sol·licitants perquè renunciïn a permisos i llicències als quals tenen dret, amb possibles discriminacions de les docents en edat fèrtil o embarassades. Per tot això, USTEC·STEs ha recorregut la resolució de les adjudicacions d’estiu per via contenciós-administrativa, en totes i cadascuna de les convocatòries.
• Començar un procés d’estabilització i consolidació del personal interí amb un concurs de mèrits per al personal interí docent i laboral. Segons estableix la normativa prevista al 61.6 de l’EBEP, es pot garantir una consolidació i funcionarització real per al col·lectiu interí. Un pla d’estabilitat per a totes les treballadores i els treballadors participants en les imminents oposicions.
• Incrementar de manera molt significativa el personal docent, el personal laboral i d’administració, tant als centres com als serveis territorials, almenys amb una ràtio similar a la que hi havia abans de les retallades.
• Fer una revisió completa de les tasques burocràtiques que el professorat i les direccions estan obligats a fer i eliminar totes aquelles que no tinguin justificació.

Per garantir el 100% de presencialitat

Per a nosaltres, tant l’educació dels nostres infants com la salut de la comunitat educativa, i de la societat en general, és el més important. Estem convençuts que no ens podem permetre un curs amb improvisacions i/o errors com l’anterior.

Per això, seguim exigint al Departament d’Educació que es constitueixi un espai de seguiment de la crisi educativa i que implementi les mesures o propostes que detallem a continuació:

• La jornada compactada. Menys temps de presència de l’alumnat, menys desplaçaments i menys espais temporals com el temps de menjador per minimitzar riscos.
• Servei de menjador. Amb gestió pública i amb seguretat sanitària: esglaonat i amb ampliació pel que fa a nombre de monitors i monitores.
• Condicions laborals. Cal respectar estrictament la jornada dels docents i del personal de suport educatiu i evitar doblar la jornada, en un escenari mixt de treball presencial i virtual.
• Horari lectiu/no lectiu. Proposem un retorn lectiu de 23 hores a primària (i 30 hores de permanència), i 18 a secundària (i 24 hores de permanència).
• Reducció de les hores de permanència al centre per a tot el personal de suport educatiu als centres. 
• Especialistes: cal vetllar perquè els especialistes puguin seguir fent les seves matèries i no facin suport en les hores destinades a la seva especialitat.
• Personal de suport educatiu. S’ha de respectar sempre la seva jornada laboral, les funcions especifiques d’aquest col·lectiu, el seu dret a gaudir dels corresponents permisos i el dret a la formació. I garantir les substitucions de tot aquest personal, des del primer dia.
• Garantir com a mínim:
  • 1 Tècnic/a en educació infantil, per cada P3.
  • 1 Integrador/a social, per cada centre de primària, secundària i IFE.
  • 1 Educador/a d’educació especial per cada unitat d’EE als CEE, per cada SIEI i per cada centre ordinari. De la mateixa manera a l’etapa 0-3, per tal de poder atendre a tot l’alumnat NESE-NEE. I en tots els nivells educatius i llars d’infants.
  • 1 fisioterapeuta per cada servei educatiu i un increment en funció dels centres de la zona.
  • Dotació a les escoles rurals de personal d’atenció educativa.
• Increment del personal laboral i del personal de les llars d’infants.
• Reducció de ràtios: 20 a infantil/primària i a l’ESO, 25 a la resta de nivells educatius.
• Increment de professorat per garantir aquestes ràtios. Aquesta oportunitat de millora no hauria de ser conjuntural, sinó estructural.
• Serveis Educatius: un protocol clar d'actuació i atenció al centres educatius per a tots aquells professionals que formen part de Serveis Educatius i són itinerants.
• • Test PCR a totes les persones treballadores com a mesura preventiva abans de l'obertura dels centres educatius.
  • Sistemes de ventilació assistida.
  • La higiene i neteja dels espais, amb un mínim de 3 torns de neteja diaris. Un pressupost que ho garanteixi.
  • L'ús de mascareta autofiltrant, tipus FFP2, com a única mascareta que garanteix la protecció individual, com ja hem reclamat insistentment durant tot el curs passat. Les mascaretes quirúrgiques només eviten que la persona que les porta pugui contagiar-ne altres.
  • El distanciament social suficient, amb l’establiment de la ràtio màxima segons els espais que hi hagi a cada centre.
• Mesures de prevenció als centres:
• • Test PCR a totes les persones treballadores com a mesura preventiva abans de l'obertura dels centres educatius.
  • Sistemes de ventilació assistida.
  • La higiene i neteja dels espais, amb un mínim de 3 torns de neteja diaris. Un pressupost que ho garanteixi.
  • L'ús de mascareta autofiltrant, tipus FFP2, com a única mascareta que garanteix la protecció individual, com ja hem reclamat insistentment durant tot el curs passat. Les mascaretes quirúrgiques només eviten que la persona que les porta pugui contagiar-ne altres.
  • El distanciament social suficient, amb l’establiment de la ràtio màxima segons els espais que hi hagi a cada centre.
     

Arrossegant les retallades, reclamem una negociació sobre les condicions laborals

Segons els càlculs dels darrers anys, USTEC-STEs (IAC) ha mantingut que calen més de 8.300 docents per tenir la mateixa capacitat de servei que hi havia l’any 2010 i, tenint en compte l’aprovació posterior del Decret d’inclusiva, calia augmentar el personal de suport educatiu a tots els centres educatius.

• La recuperació de la segona hora lectiva és irrenunciable per a USTEC•STEs. Per revertir aquesta retallada, que afecta tant les condicions laborals com la qualitat del sistema, calen 3.200 docents.
• La cobertura de les dues hores lectives al professorat de més de 55 anys requeriria contractar 690 docents.
• La conversió dels terços de jornada en mitges jornades, que milloraria sensiblement les condicions del sector més precari del professorat i proporcionaria als centres més hores per atendre l’alumnat, suposaria un increment de 500 docents.
• La resta de docents fins als 4.390 s’hauria de destinar a reduir les ràtios (una mesura necessària si volem un sistema educatiu realment inclusiu) i a augmentar el personal educatiu de suport a la docència i els desdoblaments i reforços a l’aula.
• Recuperació del Fons d’Acció Social i del complement de productivitat, per a tot el personal laboral, així com del poder adquisitiu perdut.

Adjudicacions d’estiu i nomenaments de reforços covid19

Any rere any, les adjudicacions d’estiu ens mostren amb dades fefaents com la tria a dit de les direccions ha deixat un rastre innegable de mestres i professorat perjudicats.

Enguany, de les adjudicacions d’estiu, n’extraiem les següents dades,

DADES NOU CURS 2021-2022

Dades generals:

• Vacants totals de les adjudicacions d’estiu 2021: 42.500
• Total personal interí (adjudicacions d’estiu + nomenaments de vacants agost i setembre): 29847
• Total personal interí i substitut (adjudicacions d’estiu + vacants agost i vacants i substitucions de setembre): 36055

Dades sobre places a dit:

Total de places A DIT, inclou les places perfilades i a dit (proposta de direccions) en el procediment d’adjudicacions d’estiu 2021: 31.557

Percentatge de places atorgades A DIT en el procediment d’adjudicacions d’estiu 2021:

Places a dit, senceres : 77,7%

Places a dit, de ½ : 34,6%
 

Dades especifiques places perfilades

Les places perfilades ja representen el 10,99% del procediment d’adjudicacions d’estiu 2021.

Augment places perfilades:

2017-18: 4.344 (6,4%)

2018-19: 5.667 (8,19%)

2019-20: 6.397 (9,17%)

2020-21: 7.057 (9,99%)

2021-22: 7.527 (10,99%)
 

 

Personal interí i substitut

Total de personal interí i substitut al Departament d’Educació a l’inici de curs 2021-2022: 29847. Percentatge respecte a la plantilla: 41,7%

1. De totes les adjudicacions a jornada sencera, en el 77,7% ha intervingut directament la direcció. Any rere any, les adjudicacions d’estiu, ens mostren amb dades fefaents com la tria a dit de les direccions està deixant un rastre innegable de mestres i professorat perjudicat. En aquest curs ja representa un 44,1% de tota la plantilla docent del Departament d’Educació.
2. Les places perfilades han passat de 4.344 el 2017 a 7.527 enguany. Això representa un augment que arriba a l’11% de les places. Tot i les grans facilitats que posa el departament a l’hora de perfilar places (que poden arribar fins a un 50% del total de la plantilla del centre), gràcies a la denúncia que des d’inici ha fet el nostre sindicat, el creixement és lent tot i que les afectacions i perjudicis a les condicions laborals continuen sent un perjudici molt important (obtenció de lloc de treball, mobilitat…) en els centres educatius. Aquestes places divideixen la plantilla, i molt sovint els perfils no tenen res a veure amb els projectes dels centres educatius, sinó amb les relacions clientelars.
3. 28031 vacants han estat assignades a personal interí en les adjudicacions d’estiu, la qual cosa vol dir que un 39,24 % de la plantilla és interina. Si hi sumem els nomenaments de finals d’agost i les primeres substitucions d’aquest curs 8.024, arribem a un 49,39% de personal interí i substitut a la plantilla només en començar el curs, un punt més que el curs passat i amb la certesa que la xifra anirà creixent al llarg del curs.

 

Salut laboral

USTEC-STEs (IAC) defensa el dret a la participació i negociació de totes aquelles mesures que garanteixin la protecció de tots els treballadors i treballadores, i ho fa en tots els àmbits possibles. En aquesta defensa ens vam veure obligats a denunciar el Departament d’Educació, ja que sistemàticament informava abans a la premsa de les mesures preventives que a la part social. Els temes de prevenció s’han de tractar amb els representants dels treballadors, s’ha d’enviar la documentació adient amb temps suficient per poder-la treballar, s’han de convocar les reunions que siguin necessàries i amb un marc horari que sigui suficient per tractar tots els temes.

El març passat, el nostre sindicat va demanar una comissió de seguiment conjunta amb l'Administració. Tanmateix, malgrat constituir-se, no ha funcionat. Considerem que cal reactivar-la per tractar de qüestions fonamentals de prevenció i aspectes administratius, i que sigui un espai per seure conjuntament amb representants de l'administració i de la Comissió Paritària de Riscos Laborals per evitar que, com han fet fins ara, es passin la pilota i evitin donar solució a problemes concrets i urgents.

 

Garantim la consolidació del personal interí: ara és el moment del concurs de mèrits!

Davant els processos d’oposicions iniciats el passat, USTEC·STES (IAC) va reiterar el que havia demanat des del primer dia que va començar l’actual procés d’estabilització i consolidació del personal interí l’any 2017: només amb un concurs de mèrits per al personal interí docent i laboral, com estableix la normativa prevista al 61.6 de l’EBEP, es pot garantir una consolidació i funcionarització real per al col·lectiu interí.

Aquesta via extraordinària, que hem demanat en solitari a totes les meses sectorials amb el Departament, permet esmenar i modificar el RD 276/2007 que regula les diferents proves per accedir a la funció pública docent. Unes proves memorístiques i eliminatòries que representen una carrera d’obstacles per als milers d’interins que han demostrat amb anys d’experiència la seva capacitat i solvència en la tasca docent.

Davant la crisi sanitària de la COVID-19 que estem vivint, vam demanar de nou aquesta via com a resposta a una situació clarament extraordinària, ja que costarà trobar una situació més excepcional que l’actual, que dificulta enormement la realització física de les proves, la conformació presencial dels tribunals, i que a més a més suposa l’assumpció de riscos per a la salut de l’aspirant.

Hem reclamat incansablement, durant els primers dies de setembre, un protocol que donés cabuda a totes i cadascuna de les situacions extraordinàries que es poden trobar tant els aspirants com els membres dels tribunals. Davant de les nostres reclamacions, el Departament únicament ha convocat la Comissió paritària, sense donar-nos totes les respostes que assenyalàvem com a urgents.

Des d’USTEC-STEs (IAC) seguirem amb molta atenció el procediment iniciat per garantir la protecció de la seguretat de tots els participants i membres dels tribunals i subalterns, així com la participació de tots aquells aspirants que estiguin en situació de confinament o quarantena per la covid19.

 

Exigim una FP de país per a les persones i no pas una FP de les empreses, per a les empreses

I què passa amb la Formació Professional? Ens trobem davant d’un nou curs escolar que ho canviarà tot i amb una FP que no tornarà a ser el que era. La Reforma Curricular de FP suposa l’externalització a marxes forçades de l’FP, l’acomiadament de milers de professors i professores i la transformació de l’FP en un formació destinada a ocupar el jovent en comptes de formar professionals i tècniques. Però la futura Llei Orgànica de l’Ordenació i de la Integració de la Formació Professional va més enllà i lliura l’FP a l’empresa obviant l’alumnat i eliminant el valor de les titulacions acadèmiques.

La futura Llei, si no canvia el seu redactat, obvia els drets de gran part del professorat PTFP impedint-les accedir al Cos de Secundària . USTEC-STEs (IAC) exigeix l’accés a aquest Cos docent dels 32.000 docents PTFP sense excepcions, uns 4.000 a Catalunya..

Per la seva banda, denunciem la manca de Planificació del Departament; Milers d’alumnes poden quedar-se sense estudiar FP. L’opció IOC no és la més adient per a tothom per manca de recursos i per ser una modalitat formativa a la que no tothom està avessat.

Per això USTEC.STEs (IAC) demanem la retirada de la Reforma Curricular y una Llei d’FP centrada en la persona  i en la societat. Exigim una veritable aposta per la Formació Professional reglada pública que indubtablement comporta una planificació acurada de la seva implantació arran de Catalunya,  preferentment presencial, amb els recursos personals i materials adequats i suficients.

 

A favor de la laïcitat

A USTEC-STEs (IAC) apostem des de sempre per una escola laica, que eduqui sense dogmes, en valors humanistes i universals, que respecti la diversitat i els valors ètics. Per aquesta raó, lluitem i hem lluitat per un model d’educació que mantingui les creences religioses fora dels centres educatius, ja que considerem que són pràctiques que corresponen a l’àmbit privat i que mai no han de formar part dels currículums educatius. Creiem, a més a més, que una educació confessional, que adoctrini l’alumnat en qualsevol creença religiosa, no hauria d’estar concertada, és a dir, pagada amb diners públics i, per tant, si ja defensem l’eliminació gradual dels concerts econòmics en educació, amb més raó ho fem si es tracta de centres clarament confessionals.

 

A favor del nostre sistema d’immersió

Som lluny de tenir una política lingüística valenta que faci efectiva i enforteixi la llengua catalana als centres educatius.

La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular des de l’escola bressol fins a la universitat. El català no pot quedar reduït a una matèria més del currículum. L’aprenentatge s’ha de basar en la necessitat d’usar aquesta llengua en tots els àmbits (la llengua ha de sortir de l’aula i s’ha d’instaurar als patis). La llengua ha d’ocupar el pati, els menjadors i les extraescolars.

Cal potenciar les aules d’acollida i dotar-les amb tots els recursos necessaris, perquè són la manera més eficaç d’integrar els nouvinguts en els centres educatius.

Els projectes lingüístics de centre haurien de venir determinats pel Departament. El marge de maniobra o adaptació de cada centre hauria de representar un percentatge molt petit. Caldria vetllar perquè aquests projectes es desenvolupessin adequadament.

Trobem a faltar la formació i el reciclatge en aquest àmbit (presentació de materials nous, com potenciar la llengua oral, com treballar amb alumnes que majoritàriament no tenen el català com a primera llengua…).

Davant la manca real de professorat de català, caldria potenciar la literatura catalana i el coneixement de la llengua, a fi de desvetllar l’interès pels estudis filològics.

No acceptar el model trilingüe perquè només ens porta a la subordinació de la llengua catalana. És un model que genera encara més segregació i amaga una voluntat de reduir encara més el català.

El Departament ha de vetllar perquè el professorat usi el català en tots els àmbits i espais dels centres educatius.

Sabem que tot això no es pot aconseguir sense ràtios baixes a l’aula, que és la millor manera de poder incidir en l’aprenentatge i formació de l’alumnat.

La sensació que tenim és que a cada bugada perdem un llençol: només cal veure com s'ha resolt el tema de l'ús del català a la selectivitat. Si no hi ha polítiques lingüístiques que afavoreixin la bona salut del català i des del Departament d'Ensenyament no s'hi aboquen tots els recursos, cada curs nou serà un pas enrere.

 

Tenim, doncs, molts reptes per endavant que només podrem superar amb la mobilització i la lluita conjunta de tots els treballadors i treballadores. La mobilització ha de servir per recuperar els drets laborals i retributius perduts. Hem de recuperar les retallades. Hem d'anar junts.

 

Bon inici de curs!