USTEC

La privatització ha deteriorat els serveis dels menjadors escolars

Des de la Secretaria de Moviments Socials d’USTEC∙STEs s’ha constatat una multiplicació deles queixes als centres educatius del país sobre el deteriorament dels seus serveis de menjador. A partir de la recollida de diverses dades, amb la col·laboració de diverses AMPES, hem pogut comprovar que, a partir de la lògica del cost benefici, s’ha encarit els menús significativament, s’ha deteriorat la qualitat de manera considerable, i s’ha pressionat a les associacions de pares i mares que gestionaven el servei per traspassar‐ho als Consells
Comarcals.

El traspàs dels menjadors als Consells Comarcals és font d’irregularitats i ha causat grans problemes als centres.
En primer lloc, aquest organisme ha atorgat concessions a algunes empreses  investigades en casos de corrupció, conegudes per pràctiques monopolistes i que fan servir l’explotació i la precarietat com apolítica laboral generalitzada. Sense parlar de l’escàndol destapat del Consell Comarcal de la Selva, on eren part interessada perquè aplicaven un cànon d’entre un 3,5 al 5% encarint el preu que repercutia a les famílies en un context de crisi i fent servir la privatització com a fórmula de finançament a partir de la seva tasca d’intermediació.

Les pressions dels Consells Comarcals s’exerceixen a partir dels retards a l’hora de pagar les beques menjador. El control de la liquiditat és el que ofega les AMPES que controlen el menjador escolar, les quals, tot fent front a les situacions d’urgència social de cada escola, acaben patint greus tensions de liquiditat. Hi ha sospites que els Consells fan servir l’aixeta del crèdit com a manera de forçar les AMPES per tal que els traspassin la gestió del menjador, de manera que bona part de les escoles de Catalunya han passat d’una gestió
directa, a una de privada, a còpia de concessions administratives atorgades pels Consells Comarcals. A tot això, s’afegeix la política del Departament de reduir el nombre d’alumnes amb dret a beca que cobreixi el 100%. Tot plegat, en un context en què es va incrementant
de manera molt considerable la taxa de pobresa infantil (a Catalunya, un 32,9% el 2014, segons UNICEF, 9 punts més que el 2009).
La privatització dels serveis de menjadors s’ha traduït en diversos fets. El primer de tots, unencariment astronòmic. El cost mitjà per alumne i dia oscil·la entre 5,50 i 6,50 € (el més car de l’estat espanyol), fet que contrasta amb els 0,97 cèntims d’inversió en matèria prima per
àpat, quan el que haurien d’aplicar és una inversió mai inferior als 2 € en despeses del menjar i la seva preparació per tenir un mínim de qualitat acceptable. Això implica un marge de beneficis desproporcionats que contrasten amb una rebaixa en la qualitat i quantitat del menjar, una absoluta manca de transparència sobre els comptes i sobre la “interpretació interessada i relaxada” respecte a les normes relatives a les ràtios de monitoratge, on s’inverteix 0,48 cèntims d’euro per alumne quan la ràtio és de 1 monitor/a per cada 39
alumnes.

La privatització  doncs, ha comportat l’encariment d’un bé de primera necessitat,precarietat laboral, pràctiques empresarials abusives, pràctiques de l’administració moralment discutibles... Una mostra de com la gestió privada comporta un deteriorament d’un servei públic correlacionat amb l’expansió i prosperitat de negocis privats, on sovint trobarem algunes empreses investigades per corrupció.

És per tot això que USTEC∙STEs exigeix transparència en el pagament de les bequesmenjador i que les AMPA decideixin, lliurement i sense pressió, el poder recuperar la gestió directa dels serveis de menjadors o bé, com anys enrere, que siguin serveis municipals (a Infantil i Primària) o de la Generalitat (a Secundària). Això permetria unes despeses molt inferiors(atès que no hi hauria guanys empresarials amb marges de beneficis extrems), una major qualitat del menjar (amb l’oportunitat que implicarien productes frescos de proximitat, lluny dels macrocàterings industrials que abasteixen els centres), acabar amb la precarietat laboral del personal, i sobretot, esdevindria una política de transparència amb un retorn social que revertiria en els equipaments i la infraestructura del propi centre, fet que avui no contemplen els convenis signats amb les empreses.

Amb tot ens trobem en un escenari absurd on disminueix la qualitat del servei i es rebaixa la qualitat i quantitat de la matèria prima. Les empreses busquen el major benefici al mínim cost. I davant això, es permet que les famílies i els infants assumeixen un encariment del
preu del menú.

Finalment, considerem que, atesa la situació d’emergència social, i tal i com estableix un dels eixos de la ILP d’Educació amb més de 100.000 signatures registrada al Parlament de Catalunya, el menjador escolar hauria d’ésser un dret universal en el sistema educatiu públic de Catalunya, en el sentit que caldria una gratuïtat que impedís problemes de malnutrició, tal com ha denunciat reiteradament el Síndic de Greuges, així com per evitar problemes de discriminació i estigmatització dels sectors socials més vulnerables.

Girona, 1 de març de 2016

 

 

 

 

 

 

 

 

 

linia

afiliat ustec

Perquè som un sindicat que depen en més d'un 90% de teves aportacions i no pas de subvencions... AFILIA'T!
Tu garanteixes la nostra independència.

linia

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

15/01/2017 10:28 (2)