Reivindicacions d’USTEC

Nova normativa per absències per motius de salut: una nova retallada

USTEC-STEs hem defensat sempre que totes les absències per motius de salut, derivin o no en incapacitat temporal (baixa), han de ser pagades al 100% i no han de provocar indefensió en els treballadors/es. Estem al davant d'una nova retallada del Departament d'Educació.

Després de 6 mesos llargs des que Funció Pública va signar una acord amb altres sindicats sobre les incapacitats temporals, el Departament d'Educació ha tret una instrucció sobre les absències per motius de salut.

En les diferents meses sectorials, USTEC-STEs hi va mostrar el nostre desacord: això no és pas revertir les retallades. El nostre objectiu era recuperar les condicions anteriors a les retallades del 2012, és a dir, tornar al supòsit de tres dies d'absència i que fins el quart no s’hagués de portar una baixa mèdica. Fins aquell moment, els tres dies es podien justificar amb una declaració jurada o amb un document de la metgessa/metge. Amb la nova normativa, no només no recuperem les condicions anteriors a les retallades, sinó que de les 30 hores de què disposàvem per absències per motius de salut, ara se’ns redueixen a 15, una retallada del 50%. Què farem quan aquestes hores s'esgotin? Haurem de demanar la baixa des del primer dia un altre cop?

Salut Laboral

USTEC-STEs (IAC) reivindica l’aplicació d’una sèrie de mesures amb la màxima rapidesa possible

Dotació dels recursos humans i materials necessaris per fer una correcta i no restrictiva aplicació de la Llei, amb especial èmfasi en els serveis de prevenció.
Una organització que garanteixi la participació en la planificació del treball en temes de salut laboral.
L’avaluació de riscos laborals completa i efectiva als centres com a eina indispensable per garantir la salut dels treballadors i treballadores.
Adequació de les instal·lacions a les necessitats detectades en la implantació dels plans d’emergència i en l’avaluació de riscos, sempre tenint en compte l’organització humana i els mitjans necessaris.
Planificació de la vigilància de la salut en els termes que preveu la Llei.

Realització dels estudis, investigacions i estadístiques necessaris per tal d’establir mapes de riscos i establir la xarxa epidemiològica pertinent.
Reconeixement i regulació de les malalties professionals.
Aplicació efectiva i desenvolupament de l’article 25 de la Llei 31/1995 (adaptació del lloc de treball a la realitat del treballador/a), que facin possible el canvi de lloc de treball o de tasques d’aquelles persones que pel seu estat físic, psíquic o biològic es trobin exposades a determinats perills en els llocs que ocupen.
Reducció de l’horari lectiu del professorat quan pateixi alguna malaltia que ho aconselli, sense pèrdua retributiva.

Formació, tant a nivell general com específic, que ens permeti conèixer la nostra realitat respecte a la salut laboral i la manera de millorar-la.
Una millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores del Departament que incideixi directament en la millora de la seva salut.

Històric de reivindicacions

Perspectives de la salut laboral a l'Educació amb les retallades presents aquest curs

Comencem un nou curs en el que les condicions laborals dels i les treballadores del departament d'Educació han empitjorat degut a la retallada de plantilles que fa que els i les docents tinguin unes aules massificades, amb molt poques possibilitats de desdoblar o fer grups flexibles. A més , el desmantellament de moltes aules d'acollida i de Serveis Educatius fa que a la massificació s'afegeixi les minses possibilitats per tractar les diversitat a les aules. Són millores que s'havien aconseguit amb esforç durant molt temps i que , de cop i volta, amb l'excusa de la crisi que no hem provocat nosaltres, el Departament d'Educació elimina.

Només faltava l'afegit d'una hora més lectiva que augmenta l'esforç de preparació i correcció dels i les docents i que disminueix les hores d'atenció al centre.

També han empitjorat les retribucions salarials dels i les treballadores.

L'ambient o clima de treball , amb els decrets d'autonomia de centres i de direccions, no pot fer sinó esdevenir cada cop més difícil, amb més problemes de relació entre els membres d'un claustre i la direcció i amb més por de represàlies per part dels interins i interines, però també (arran del decret de direccions) de funcionaris i funcionàries amb plaça.

Les condicions físiques del lloc de treball segueixen tenint problemes que no s'han resolt i que ara, queden paralitzats fins que "millori l'economia" . Són les altes temperatures que es registren a la majoria d'escoles i instituts quan arriba la calor de les que el Departament te coneixement i no posa cap mesura correctora. És la quantitat de centres que han de començar el curs amb obres actives sense que els tècnics del Servei de Prevenció vagin a veure si existeix o no risc per la salut. Són les condicions d'il·luminació, soroll, mobiliari no adequat, mides petites de moltes aules que augmenten de forma important la càrrega de treball dels i les docents. Són edificis antics que necessiten d'una intervenció per millorar els espais i que no es toquen, amb el conseqüent risc de caiguda d'objectes, de risc elèctric, de taulades de fibrociment(uralita)trencades ,de plans d'emergència difícils de realitzar…

Totes aquestes situacions afecten de ple les condicions laborals del professorat , augmentant els riscos de seguretat, ergonòmics i psicosocials, augmentant les alteracions de la salut i per tant empitjorant la salut laboral dels treballadors i treballadores del Departament d'Énsenyament.

En canvi, en comptes de millorar els recursos del Servei de Prevenció, aquí també es fan retallades que fan que en realitat, la prevenció de riscos es redueixi molts cops a papers escrits i res més.

No s'aplica mai l'adaptació dels llocs de treball per motius de salut del professorat quan aquesta implica la gestió de l'organització del treball.
No es porten a terme les mesures correctores i preventives que s'escriuen en la proposta d'actuació que es fa després de les avaluacions de riscos que també queden reduïdes a paper mullat.
No es fa cap planificació per prevencir malalties derivades dels llocs de treball malgrat que si que es tenen els resultats dels examens de salut realitzats.
No es consulten els i les delegades de prevenció per contractar serveis externs ni per planificar la prevenció dels treballadors i treballadores del departament; només se'ls comunica el que figura que es farà o que s'ha fet.

Un cop més , la crisi econòmica que han provocat uns altres , la paguem els que no en tenim cap culpa. I com sempre, la salut laboral és una de les grans perjudicades. Es pensa que es pot retallar en aquest tema i no es té en compte que això significa que , en el futur, els treballadors i treballadores perdran més la seva salut i per tant sortirà més car a la mateixa administració i , sobretot a la societat més castigada.ç

NO ES POT RETALLAR EN EDUCACIÓ

NO ES POT RETALLAR EN SANITAT

NO ES POT RETALLAR EN SALUT LABORAL….ÉS HIPOTECAR EL FUTUR DE LA SOCIETAT

Les retallades que ens estan imposant provoquen un retrocès de gairebé 30 anys en les condicions laborals dels i les treballadores del Departament d'Educació:

La no-substitució de les baixes fins passats els primers 10 dies lectius,
L'augment de la precarització del personal interí i substitut amb la reducció de jornada i de salari.
L'augment de les hores lectives i de permanència.
L'augment de les ràtios d'alumnes per aula.
La disminució de beques i l'augment del preu del material escolar.
La reducció del salari en forma de no-pagament de una paga extra.
La reducció del sou en cas de Incapacitat temporal.
Les altes forçoses que es donen des de l'ICAM i que obliguen a anar a treballar malgrat no estar-ne en condicions.
Les adaptacions del lloc de treball que no s'acompleixen mai quan s'ha de tocar l'organització del treball.
La desaparició de la reducció de jornada per recuperació de malaltia que deixa a les persones interines i substitutes sense la possibilitat de demanar mitja jornada per motius de salut (els funcionaris poden demanar-la per interès particular!!!!!)
La nul·la disposició del Departament per intentar solucionar els casos més greus….

Tots aquests factors fan que la salut laboral hagi passat a ser una cosa que només apareix en els escrits però que no contempla la realitat.

PER UNES CONDICIONS DE TREBALL QUE NO MALMETIN LA SALUT

PER LA DEFENSA DE LA SALUT LABORAL

Reivindiquem mesures que facin possible una millora eficaç en temes desalut laboral del professorat:

La dotació dels recursos humans i materials necessaris per fer una correcta aplicació de la Llei.
Una vigilància de la salut adequada a les necessitats dels treballadors i treballadores del Departament d'Educació.
L'avaluació de riscos laborals completa i efectiva als centres.
L'adequació de les instal·lacions a les necessitats detectades en la implantació dels plans d'emergència, tenint en compte l'organització humana i els mitjans necessaris i amb les dotacions pressupostàries necessàries per dur-los a terme.
Una formació tant a nivell general com específic.
Tenir en compte l'aspecte de gènere en la prevenció dels riscos laborals, vetllant de forma específica per la prevenció de les relacions laborals discriminatòries i de l'assetjament moral i sexual.

L' estrés, els riscos de la professió docent i la salut del professorat

És cert que l’estrès és un risc de la professió docent.. Cal dir que no només a aquesta professió.. També hi ha altres col·lectius a on aquest problema és present: els i les professionals de la sanitat són un d’ells. Totes dues professions tenen en comú el fet de treballar amb i sobre persones. Aquest és un factor generador d’estrès, perquè la percepció de la responsabilitat sobre les persones sobre les que s’actua és molt gran per part dels treballadors i treballadores….(segueix l'article)

La LEC, un factor de risc per la salut del professorat

La LEC, no solament no millorarà les condicions de treball sinó que perjudicarà la salut del professorat, sobretot les alteracions psíquiques i les somàtiques que se’n deriven.

Aquestes patologies estàn relacionades amb els factors que produeixen una insatisfacció laboral principalment a nivell emocional i psíquic, entre els que es troben el menysteniment de l’esforç i de la feina del professorat, i el no veure solucions als seus problemes quotidians mentre que les autoritats educatives es dediquen a inventar coses que solucionen poc i compliquen molt, sense tenir mai en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys en la feina feta pels propis docents:

La gestió dels centres per direccions excessivament professionalitzadesafegirà pressió sobre la feina del professorat i per tant el seu grau d’autonomia es veurà considerablement disminuït i passaran a ser persones sotmeses.

La pretesa autonomia de centres farà que hi hagi centres “ molt bons” i centres “molt dolents”. Els que els toqui anar als dolents, tindran unes condicions laborals molt pitjors que les actuals.

La desregularització de les relacions laborals permetrà a les direccions definir els perfils dels llocs de treball dels seus centres, obligant el professorat a seguir aquest perfils sota el perill d’anar a un centre “dolent”.

L’avaluació del treball del professorat estarà lligada als resultats dels alumnes i a la incentivació retributiva (servirà per passar de grau) i per“sancionar” a qui tingui problemes de salut sense recórrer a expedients contradictoris.

Tots aquests factors faran que els i les docents s’aïllin cada cop més per por a no ser ben considerats , tenir un informe negatiu i ser “castigats” amb canvi de centre, la no promoció de grau o l’assetjament laboral.

El risc de patir problemes relacionats amb l’estrès, (depressions i “burn out”) i totes les seves conseqüències augmentaran indefectiblement. I no només el professorat serà l’afectat. L’alumnat en sortirà greument perjudicat. Per tant, l’excel·lència no la veurem en lloc.

El Departament d'Educació segueix ignorant a les persones que després de dedicar molts anys a l'ensenyament es troben amb problemes de salut

El Departament segueix posant traves a les adaptacions del lloc de treball per motius de salut que requereixen una dotació de personal o una actuació sobre la organització del centre. Totes aquelles persones que necessitarien una reducció en el seu horari lectiu i completar-lo amb feines de suport a la docència, veuen impossibilitada aquesta adaptació del lloc de treball perquè el departament no ho considera com a tal.

El Departament d'Educació diu que aquesta situació no es correspon a la de una adaptació del lloc de treball sinó que es una situació en que la persona ja no pot efectuar la seva feina durant tot el temps que li correspon i per tant és susceptible de jubilació anticipada. És evident que no compartim aquesta opinió del departament, però aquest ha dit clarament que pensa seguir actuant així , mentre no hi hagi una instància superior que els obligui (judicial, inspecció de treball,etc..). Com que les denúncies només poden ser nominals, i les persones afectades són persones amb problemes de salut, rarament arriben a denunciar i acaben acceptant la jubilació com a mal menor. El Departament ho sap i se'n aprofita.

De la mateixa manera el procediment d'aplicació de les adaptacions que sí es concedeixen segueix sent una cosa que no es compleix de manera adequada, sobretot quan afecta a l'organització del centre.
Les persones afectades es troben que moltes vegades han de fer front elles soles a la situació de comunicar a les direccions quina és la seva nova dedicació al centre, quan els horaris ja estan fets i les direccions no han estat informades. Això representa una situació molt incòmoda tant per les persones afectades com també per les direccions i molts cops es tradueix en mals entesos que perjudiquen a tothom i al bon funcionament dels centres.

El Departament ens estafa i perjudica greument les persones afectades (majors de 55 anys) i els centres a on treballen

En la RESOLUCIÓ EDU/1288/2008, de 24 d’abril, per la qual es dicten instruccions sobre el procediment de sol·licituds de reducció de jornada i de disminució de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 64 anys per al curs 2008-2009, es diu que “El personal funcionari docent que tingui entre 55 i 64 anys destinat en centres docents dependents del Departament d’Educació que tinguin més de quinze anys de serveis en qualsevol nivell educatiu de l’ensenyament públic no universitari, pot disposar de dues hores setmanals dins la distribució de les seves tasques docents d’atenció directa a l’alumnat, per fer activitats d’una altra naturalesa."
En la “Resolució de 15 de maig de 2008, per la qual es fixen els criteris per a l’elaboració de les plantilles dels instituts d’educació secundària, per al curs 2008-2009 i de supressió o transformació dels actuals llocs de treball.”es donen les instruccions per les substitucions de les hores de reducció de les persones majors de 55 anys.

Per aquest concepte, s’assignarà l’increment de plantilla segons els criteris següents:

a) Nombre de professors sense comptabilitzar els de l’apartat b)
Increment dotacions
– 8 a 16 professors/es afectats ( de 16 a 32 hores de reducció) donen 0’5 profes (9 hores !!!!!!!!!!). A primària per 9 a 15 mestres corresponen 12 hores!!!!
-17 ( a partir de 34 hores de reducció només dónen una plaça més( 18h a secundària o 23 hores primària)!!!!!!!!!!!!

b).- Quan en una especialitat hagi 4 o més professors que s’acullen
a la reducció de 2 hores lectives s’incrementarà la plantilla en
0’5 dotació de professorat d’aquesta especialitat.

La conclusió d’aquestes instruccions és que les persones majors de 55 anys no poden exercir el seu dret a disminuir la jornada lectiva ja que el Departament obliga a que la resta del claustre carregui amb moltes hores de més. Això significa que, o bé disminueixen els desdoblaments, els grups flexibles, les hores de diversitat… o bé, els altres professors/es i mestres han de fer la feina que no es pot fer per culpa de les reduccions. Això és fomentar que als centres es creïn situacions de malestar entre els profes, que poden derivar en situacions greus d’assetjament laboral i de problemes de salut psíquica ( de fet ja està passant).
Això és pressionar i coaccionar a les persones d’aquesta edat a no agafar la reducció!!!!

Amb aquesta actitud el Departament d’Educació un cop més menysprea els i les seves treballadores impedint per la via dels fets consumats que gaudeixin d’una situació que hauria de servir per prevenir la seva salut i per aprofitar la seva experiència com a docents.
Un cop més la política del Departament en matèria de prevenció de riscos i salut laboral es veu clarament reflectida en aquestes actuacions: No els importa gens ni mica la salut de les persones que hi treballen!!!

USTEC·STEs denúncia la retallada de les pensions de classes passives per incapacitat permanent total

ATENCIÓ!!! Canvis importants en les incapacitats permanents totals

La Llei 2/2008 de pressupostos generals de l’Estat introdueix modificacions en la Llei de classes passives amb la intenció d’abaratir els salaris de sectors de funcionaris que accedeixin al cobrament d’una pensió per incapacitat permanent total. El Govern del PSOE aplica, així mateix, altres mesures de flexibilització de les condicions establertes per accedir i gaudir de les esmentades pensions.

Quins canvis s’introdueixen en la Llei per aplicar a partir de gener de 2009?

1.- Reduir el 25% del càlcul de la pensió a aquelles persones que es jubilin per incapacitat permanent total i acreditin 15 o menys anys cotitzats. Per cada any inferior a 20 anys cotitzats es reduiran en un 5%. En queden excloses les pensions extraordinàries produïdes en acte de servei o a conseqüència seva. No obstant, les pensions per a familiars que derivin de la mort del pensionista es calcularan sobre el 100%, llevat que aquest hagués realitzat alguna activitat remunerada un cop jubilat, en què es calcularien sobre el 75%.
2.- Si s’han cotitzat menys de 20 anys i es compatibilitza la pensió amb un treball, la pensió es reduiria en un 45% .
3.- Si s’han cotitzat més de 20 anys no hi hauria rebaixa en el càlcul, llevat que es compatibilitzés amb un treball, aleshores es reduiria el càlcul de la pensió en un 25%.
4.- L’informe de l’ICAM serà preceptiu i vinculant i, per tant, l’Administració perdrà la facultat de jubilar d’ofici.

Aquestes mesures s’entronquen amb la línia d’aplicació dels Pactes de Toledo; la concreció dels quals en els acords amb alguns sindicats a la dècada dels 90 ja havien endurit les condicions per accedir a una pensió contributiva dels treballadors i treballadores en general. Ara, el Govern del PSOE, davant la feblesa sindical, se n’aprofita per començar a flexibilitzar la Llei de classes passives.

Aquestes modificacions les podeu trobar a:
Ley 2/2008 de los presupuestos generales del estado http://www.boe.es/boe/dias/2008/12/24/pdfs/A51773-51897.pdf
(BOE 309 de 24/12/2008)
Disposicions addicionals
Decimotercera. (p 51845-51846) Pensiones ordinarias de jubilación o
retiro por incapacidad permanente para el servicio o inutilidad
del Régimen de Clases Pasivas del Estado.

Decimosexta.(p 51847) Modificación del artícu lo 33 del texto
refundido de la Ley de Clases Pasivas del Estado, aprobado
por Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de
abril.

Sexagésima segunda.(p 51856) Armonización de Regímenes
de los Funcionarios Públicos.

DISPOSICIONES FINALES
Primera. (p 51859) Modificación del texto refundido de la
Ley de Clases Pasivas del Estado, aprobado por Real
Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril.

Eliminades les reduccions de jornada en procesos de recuperació per malaltia

Un cop més, l'Administració retalla els drets de les persones que hi treballen. Aquest cop li ha tocat a les persones que podien demanar reduccions de jornada per a funcionaris/es a qui faltin menys de cinc anys per complir l'edat de jubilació forçosa (65 anys), i a aquells/es que la precisin en processos de recuperació per raó de malaltia.

Cada cop està més clar que tornem molts anys enrere, quan el fet d’estar malalt podia comportar la pèrdua de la feina o la pèrdua total de salut.
Actualment, en tenim uns quants exemples:

Les adaptacions del lloc de treball que comporten adequacions en l’organització del treball, de fet no s’apliquen mai ja que les retallades de plantilles, l’augment d'horari lectiu dels docents i l’augment de les ràtios impossibiliten fer-ho.
Les incapacitats temporals són sempre qüestionades. S’envia repetidament a les persones a l’ICAM que dona massa cops l’alta forçosa a persones que no estan en condicions de salut per poder treballar adequadament i que empitjoren clarament al fer-ho, fins i tot amb perill per la seva integritat física o psíquica.
Fa un any i mig, es van eliminar les Daps que permetien tenir una o mitja jornada dedicada a tasques de suport de la docència i que suposaven un cert respir en la situació de persones amb problemes de salut.
Ara , les reduccions per recuperació de malaltia que ja s’havien retallat molt, eliminant la possibilitat de tenir-la a aquelles persones amb patologies cròniques , s’han tret del tot. L’Administració s’empara en una interpretació de la llei per treure aquesta possibilitat a les persones més febles: les que estan malaltes i les que només els falten 5 anys per jubilar-se i que per tant, poden estar més necessitades de reduir la jornada per acabar en condicions la seva vida laboral. Només queda, pels funcionaris i funcionàries, la reducció de mitja jornada amb reducció proporcional de sou per “interès particular” (interès de què, d’estar malalt?).

L’Administració ho ha deixat molt clar: no l’importa gens la salut dels seus treballadors i treballadores. Si no serveixen perquè s’han fet malbé, doncs que s’aguantin i sinó que pleguin, això si poden! És la seva nova política de Salut Laboral.

Reclamem al Departament els drets de les persones amb discapacitació reconeguda

Des de Salut Laboral d’Ustec-Stes, portem molt de temps demanant al departament que les persones que tenen problemes de salut han de tenir una adaptació del lloc de treball tal com diu l'article 25 de la Llei de Prevenció de riscos laborals. Dins d’aquest col·lectiu, evidentment es troben les persones amb discapacitat reconeguda, a qui se’ls hauria d'adjudicar un lloc de treball adaptat a les seves possibilitats físiques, sensorials o psicosocials.

Ens hem trobat masses vegades amb persones amb discapacitat a qui s'ha donat un lloc de treball incompatible amb el seu estat de salut i si era interina, només li oferien com a solució la renúncia al lloc ( i depenent del SSTT, sortir de la borsa).

La llei de prevenció de riscos obliga l'empresa (en aquest cas el Departament) a fer un seguiment, per part de la metgessa del treball, de les persones amb una sensibilitat específica (les discapacitats estan dins d'aquest col·lectiu) per anar actualitzant l'adaptació del seu lloc de treball.

El Departament, lluny de fer el que li demanem i el que diu la Llei de prevenció de riscos laborals, diu que als interins/es no se'ls pot adaptar el lloc de treball perquè de fet no en tenen, fins que no els n’adjudiquen un. I finalment, el que ha fet és treure la prioritat de les vacants i de les comissions de servei per a discapacitats > al 33%, per les adjudicacions de Comissions de servei per l'art. 25 de la Llei de Prevenció de riscos (pels funcionaris).

Com a sindicat vam aconseguir que incloguessin l’últim punt de l'apartat 5.4 "D'altra banda, al professorat interí que obtingui una destinació provisional en la fase d'elecció prevista a la base 5.8 no adequada a l'adaptació del lloc de treball continguda en el corresponent informe previ emès a l'empara de l'article 25 de la Llei 31/1995, se li podrà modificar la destinació a altre lloc de treball, en ocasió de vacant, abans de l'inici del curs 2013-2014." Però , evidentment, això no ha estat suficient, perquè ho van publicar tard, sense donar temps a demanar l'adaptació i sense comunicar-ho a les persones afectades.

Tant en la mesa sectorial com en els comitès de seguretat i salut i a la Comissió paritària de prevenció de riscos laborals, hem defensat sempre que les persones que tenen problemes de salut han de tenir una adaptació del lloc de treball tal com diu l'article 25 de la Llei de Prevenció deriscos laborals. Dins d’aquest col·lectiu, evidentment es troben les persones amb discapacitat reconeguda, a qui se’ls hauria d'adjudicar un lloc de treball adaptat a les seves possibilitats físiques, sensorials o psicosocials, i totes elles haurien de participar en les adjudicacions d'estiu com a art 25.

Aquesta adaptació indica quines són les condicions que ha de tenir el lloc de treball que se li adjudiqui, perquè també la LPRL diu en el mateix article 25, que "Els treballadors no han d'ocupar aquells llocs de treball en què, a causa de les seves característiques personals o el seu estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, puguin tant ells com els altres treballadors i altres persones relacionades amb l'empresa exposar-se a situacions de perill o, en general, quan es trobin manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius."

Per una altra banda,caldrà fer un seguiment per veure si es compleix aquest % de la la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público.

Actualització 30/12/2013

Artículo 59. Personas con discapacidad.

1. En las ofertas de empleo público se reservará un cupo no inferior al siete por ciento de las vacantes para ser cubiertas entre personas con discapacidad, considerando como tales las definidas en el apartado 2 del artículo 1 de la Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, siempre que superen los procesos selectivos y acrediten su discapacidad y la compatibilidad con el desempeño de las tareas, de modo que progresivamente se alcance el dos por ciento de los efectivos totales en cada Administración Pública.

La reserva del mínimo del siete por ciento se realizará de manera que, al menos, el dos por ciento de las plazas ofertadas lo sea para ser cubiertas por personas que acrediten discapacidad intelectual y el resto de las plazas ofertadas lo sea para personas que acrediten cualquier otro tipo de discapacidad.

2. Cada Administración Pública adoptará las medidas precisas para establecer las adaptaciones y ajustes razonables de tiempos y medios en el proceso selectivo y, una vez superado dicho proceso, las adaptaciones en el puesto de trabajo a las necesidades de las personas con discapacidad.

Continuarem exigint al Departament que compleixi la Llei de prevenció de riscos laborals, adaptant el lloc de treball a totes aquelles persones que treballen en el Departament d'Educació i que ho necessitin per causa de la seva especificitat en la seva salut física , sensorial o psíquica. Per això, el departament ha de comunicar a totes les persones afectades que han de sol·licitar l'adaptació del lloc de treball i tenir prioritat en l'adjudicació de llocs de treball en funció d'aquesta adaptació.