USTEC·STEs (IAC) Comunicat d'inici de curs 2020-2021
Vídeo i fotos de les rodes de premsa a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona

DESMAQUILLAR L'OBERTURA DELS CENTRES
 

Adjudicacions d'estiu i de darrera hora. Infrafinançament i manca de democràcia

 

1. De totes les adjudicacions a jornada sencera, en el 82,44% (30.018 a jornada sencera del total d’adjudicacions d’estiu totals 39.615) ha intervingut directament la direcció.

2. Les places perfilades han passat de 4.344 el 2017 a 7.057 enguany.  Això representa un augment que arriba al 10% de les places.  Percentatge d’increment places perfilades 6,4 % (2017-18) 8,19% (2018-19) 9,17 % (2019-20) 9,99% (2020-21).

3. 26.286 vacants han estat assignades a personal interí en les adjudicacions d’estiu, la qual cosa vol dir que un 37,24 % de la plantilla és interina.

4. Si hi sumem els nomenaments de finals d’agost i els nomenaments de setembre d’aquest curs (incloent els reforços covid-19) 11.283, arribem a un 53,23% de personal interí i substitut a la plantilla només en començar el curs. ? Total de vacants de les adjudicacions d’estiu + nomenaments d’estiu (agost i setembre): 37.569 ? Plantilla curs (amb dades del curs passat, sense comptar els docents de religió): 70.576 ? Total nomenaments setembre i agost: 11.283

5. Reforços covid-19.  Dels 3.200 reforços de professorat, només se n’han nomenant 2.986: dels quals només 1.950 són a jornada sencera, 976 a mitja jornada, 48 amb jornada de 0,83, 2 amb jornada de 0,66 i 10 amb jornada de 0,33). El resultat final, compactant les diferents jornades per obtenir jornades senceres, seria d’un total de 2.482 nomenaments de dotacions de reforç: 717 dotacions menys de les previstes.

6. USTEC-STEs (IAC) també ha denunciat la incorporació de docents el primer dia de curs sense els dies de preparació necessaris.  La decisió del Departament d’Educació de no fer els nomenaments dels reforços de professorat a finals d’agost sinó a principis de setembre, ha provocat que aquests docents no fossin a 1 de setembre als centres sinó que, com a molt aviat, hi arribessin el dia 7, només tres dies abans de l’inici de curs.  Per tant, el Departament d’Educació s’ha estalviat una setmana de salari d’un total de 7.743 docents, tot perjudicant obertament el funcionament i preparació als centres educatius que no han pogut comptar amb aquest personal durant els primers dies de preparació d’un curs d’una gran complexitat.  També hem denunciat que a 14 de setembre, primer dia del curs escolar, un total de 2.709 docents que van ser nomenats just el dijous 10 de setembre, s’han incorporat de bell nou als centres educatius.  Aquests treballadors i treballadores no han pogut fer cap tipus de preparació i s’han trobat directament davant de l’alumnat, amb el consegüent perjudici tant per als centres com per al mateix alumnat.  Cal destacar que, del total de 2.709 persones nomenades, 1.174 van rebre un nomenament llarg fins a finals de curs (juny, juliol o agost).

 

Arrossegant les retallades

 

Segons els càlculs dels darrers anys, USTEC-STEs (IAC) ha mantingut que calen més de 8.300 docents per tenir la mateixa capacitat de servei que hi havia l’any 2010 i, tenint en compte la aprovació posterior del Decret d’inclusiva, és urgent també augmentar el personal de suport educatiu a tots els centres educatius.

- La recuperació de la segona hora lectiva és irrenunciable per a USTEC·STEs.  Per revertir aquesta retallada, que afecta tant les condicions laborals com la qualitat del sistema, calen 3.200 docents.

- La cobertura de les dues hores lectives al professorat de més de 55 anys requeriria contractar 690 docents.

- La conversió dels terços de jornada en mitges jornades, que milloraria sensiblement les condicions del sector més precari del professorat i proporcionaria als centres més hores per atendre l’alumnat, suposaria un increment de 500 docents.

- La resta de docents fins als 4.390 s’hauria de destinar a reduir les ràtios (una mesura necessària si volem un sistema educatiu realment inclusiu) i a augmentar el personal educatiu de suport a la docència i els desdoblaments i reforços a l’aula.  Enguany, amb el professorat de reforç promès per la situació sanitària amb la covid-19 amb l’objectiu de reduir les ràtios al límit que marca la llei: 25 a primària i 30 a secundària, des d’USTEC-STEs (IAC) considerem que aquest augment de plantilla ha de tenir caràcter estructural i per tant, per arribar a les dotacions que calien per estar a nivells de capacitat de servei de fa 10 anys enrere, caldria encara un augment de 5.800 dotacions .

 

Per garantir el 100% de presencialitat!

 

Per a nosaltres tant l’educació dels nostres infants com la salut de la comunitat educativa, i de la societat en general, és el més important.  Estem convençuts que no ens podem permetre un curs amb improvisacions i/o errors.  Per això, seguim exigint al Departament d’Educació que es constitueixi un espai de seguiment de la crisi educativa i que implementi aquest seguit de mesures o propostes que detallem a continuació:
 

- La jornada compactada.  Menys temps de presència de l’alumnat, menys desplaçaments i menys espais temporals com el temps de menjador per minimitzar riscos.

- Servei de menjador.  Amb gestió pública i amb seguretat sanitària: esglaonat i amb ampliació pel que fa a nombre de monitors i monitores.

- Reducció de les sessions a secundària.  La durada màxima hauria de ser de 40-45 minuts, (amb dues pauses durant la jornada).  Això també hauria de permetre finalitzar abans la jornada lectiva.

- Condicions laborals.  Cal respectar estrictament la jornada dels docents i del personal de suport educatiu i evitar doblar la jornada, en un escenari mixt de treball presencial i virtual.

- Horari lectiu del professorat.  Proposem un retorn lectiu de 23 hores a primària, i 18 a secundària.

- Especialistes.  Cal vetllar perquè els especialistes puguin seguir fent les seves matèries i no facin suport en les hores destinades a la seva especialitat.

- Personal de suport educatiu.  S’ha de respectar sempre la seva jornada laboral i les funcions especifiques d’aquest col·lectiu.  Garantir les substitucions de tot el personal laboral (suport a la docència, fisioterapeutes, netejadors, cuiners, etc.).

- Reducció de ràtios.  10 a infantil i 15 a primària, secundària i la resta de nivells educatius.  Paral·lelament, cal fer un inventari d’espais tants als centres educatius com municipals.

- Increment de professorat.  44.500 contractacions de professorat d’infantil i primària, secundària i postobligatòria per garantir les ràtios a 10 i a 15.  Aquesta oportunitat de millora no hauria de ser conjuntural, sinó estructural.

- Regulació de l’atenció telemàtica.  Cal negociar la reglamentació amb l’objectiu de garantir el dret a la conciliació, flexibilitzant horaris si cal, i sempre dins de les 7,30 hores de jornada laboral màxima.

- Conciliació de la vida familiar i laboral.  Adaptar, si cal, els permisos i llicències al nou escenari laboral telemàtic, inclòs un nou permís retribuït per al treballador o treballadora per cura de persones a càrrec i que, per les circumstàncies derivades de l’excepcionalitat del moment, no pugui treballar presencialment.

- Serveis Educatius. un protocol clar d'actuació i atenció al centres educatius per a tots aquells professionals que formen part de Serveis Educatius i són itinerants.

- Mesures de prevenció als centres:

- Test PCR a totes les persones treballadores com a mesura preventiva de forma periòdica.

- La higiene i neteja dels espais, establint un mínim de 3 torns de neteja diaris.  Un pressupost que ho garanteixi.

- La higiene personal, amb abastiment suficient de productes que garanteixin la neteja de mans amb sabó i amb solucions hidroalcohòliques, tenint en compte la quantitat d'alumnes, professors/es i personal d'atenció educativa.

- L'ús de màscara autofiltrant tipus FFP2, sense vàlvula d'exhalació, com a úniques mascaretes que garanteixen la protecció individual.  Les mascaretes quirúrgiques només eviten que la persona que les porta pugui contagiar-ne altres.

- L'ús de la pantalla facial protectora en el supòsit que s'hagi de realitzar una tasca que no permeti mantenir el distanciament social indicat; el seu ús serà complementari al de protecció respiratòria.

- El distanciament social de 4m2 per persona, adequant la ràtio màxima segons els espais que hi hagi a cada centre.  Caldrà fixar també totes les tasques de vigilància que s'hauran d'extremar als centres educatius: el control de l'alumnat en tot moment, el control i ús de tots els espais, el control sobre els elements que toca l'alumnat, el control de la seva higiene personal, etc.

- Derogació del Decret d’Autonomia.  La situació excepcional viscuda, amb el consegüent tancament dels centres, ha posat de relleu que el Decret d’Autonomia ha estat un instrument d’eixamplament de desigualtats, de certa falta de control, i de cert caos organitzatiu.  No podem acceptar de cap manera que el Departament hagi delegat les seves responsabilitats i obligacions en els equips directius.

 

Si la intenció real és tancar els centres, és urgent negociar el teletreball

 

A finals del curs passat ens vam enviar un qüestionari a docents i personal de suport educatiu per tal de copsar com havien viscut el tercer trimestre, què els havia suposat el teletreball i com valoraven la gestió del Departament d’educació.  Les respostes han sigut prou equilibrades pel que fa al tipus de relació contractual amb el Departament d’Eduació de les persones que han respost (funcionaris, interins o laborals), pel que fa a l’etapa educativa on exerceixen o el marc territorial on se situa el seu lloc de treball.  

 

Extrapolant les 9197 respostes que hem obtingut al conjunt del professorat i personal de suport educatiu podem afirmar que:
 

- La majoria prefereix treballar de forma presencial (71,45%) i no de forma híbrida (26,31%) o telemàtica (2,24%).

- La majoria afirma haver tingut (ells o el seu alumnat) problemes de connexió durant el període de confinament (75,81%).

- La majoria assumeix que un volum important del seu alumnat no disposava de dispositius i/o connectivitat per poder seguir el curs escolar.

- Un 25% del professorat respon que no ha disposat dels dispositius i/o la connectivitat necessària per poder desenvolupar correctament les seves tasques.

- Més d’un 50% del professorat i personal de suport educatiu reconeix que ha tingut dificultats per adaptar el currículum al treball telemàtic, que no ha disposat dels recursos pedagògics necessaris, que s’ha sentit insegur pel que fa a les metodologies i que ha considerat que no tenia la formació necessària per dur a terme un ensenyament telemàtic de forma qualitativa (en aquest cas un 65%).

- La majoria de treballadors i treballadores (87%) han modificat la seva jornada laboral i han incrementat el seu horari de disponibilitat. Més d’un 73% afirma que també va haver d’augmentar el seu còmput horari diari. L’increment sobretot s’ha produït en el nombre d’hores no lectives (75%) tot i que un 45% admet també haver realitzat més hores lectives.

- La valoració que es fa del Departament d’Educació és negativa. Un 61% considera que el Departament no ha estat a l’alçada a l’hora de garantir els dispositius i la connectivitat.  Un 83% considera que no hi ha hagut voluntat de diàleg i no s’ha escoltat la comunitat educativa durant la gestió de la pandèmia.  Un 81 es mostra en desacord o molt en desacord amb el pla de reobertura dels centres educatius del Departament d’educació i el 87% valora negativament o molt negativament la gestió i planificació del Departament d’educació pel curs 20-21.

- Finalment, un 83% considera que l’ensenyament telemàtic genera o incrementa les desigualtats socials.

 

Des d’USTEC·STEs (IAC) considerem que el Departament d’Educació hauria d’escoltar la veu del conjunt dels seus treballadors i treballadores i reconsiderar la manera com ha actuat fins a dia d’avui.  Creiem que és de vital importància que el Departament d’educació obri canals de negociació real des d’on ens puguem coresponsabilitzar i fer front a la crisi pandèmica i educativa que estem patint.

 

També volem reafirmar-nos en el fet que el treball presencial és l’únic que garanteix la igualtat d’oportunitats malgrat seguim tenint el repte de lluitar contra la segregació escolar i les desigualtats.  L’ensenyament telemàtic i/o híbrid només incrementa les desigualtats i perjudica l’alumnat de famílies de nivell socioeconòmic i/o cultural més baix.  En aquest sentit, no invertir en educació o no posar tots els esforços perquè els centres continuïn oberts de forma segura és desenvolupar una política classista que només afavoreix l’alumnat que disposa de millors condicions econòmiques i materials.

 

En cas que s’hagués d’implementar, novament, una format d’ensenyament telemàtic i/o híbid caldrà regular molt bé el treball en el marc educatiu, cosa que encara no s’ha fet, i també garantir que s’acompleixin i no es retallin els drets laborals dels seus treballadors i treballadores.  A l’hora que caldrà facilitar els recursos necessaris perquè tot el professorat pugui realitzar les seves tasques amb qualitat i garanties i perquè cap alumne hagi d’abandonar el curs escolar per manca de recursos materials i/o humans.

 

Finalment, i davant el malestar evident del conjunt de la comunitat educativa, seguim exigint al Conseller Bargalló i al Departament d’educació que posin els recursos necessaris per tal de garantir una educació presencial, segura i de qualitat.  Doncs no hi ha res que garanteixi més el futur d’un país que una educació per a tothom.

 

 USTEC·STEs (IAC) Comunicat d'inici de curs 2020-21

 

Número de visites avui: -