Per una educació democràtica, reflexiva i crítica: defensem la filosofia a l’ESO!

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya està preparant un nou Decret per a l’educació bàsica, que determina com serà a partir d’ara l’educació primària i secundària obligatòria i quins seran els àmbits de coneixement que s’hi treballaran. A hores d’ara, el Departament ha elaborat un esborrany que ha fet arribar a les direccions dels centres educatius i als sindicats, a l’espera de rebre el seu parer. Un cop llegit el document, podem constatar que:
 

  1. L’esborrany actual suposa la desaparició de facto de les matèries de Cultura i valors ètics (actualment a tots els cursos de l’ESO) i Filosofia (4t d’ESO). Aquestes matèries, que en el conjunt de l’etapa de l’ESO computen un total de 245h, hauran quedat reduïdes a tan sols 35h. La matèria optativa de Filosofia de 4t d’ESO desapareix, i Cultura i valors ètics queda reduïda a un sols curs, a raó d’una hora a la setmana.
     
  2. El vigent Decret 187/2015 d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO va néixer fa 7 anys sense el desenvolupament normatiu de la matèria de Filosofia, que no s’ha desplegat fins fa 2 mesos (novembre de 2021). Ha arribat tard, però el que es podria entendre com una aposta ferma del Departament per promoure la reflexió i mirada filosòfica en l’educació obligatòria entre un alumnat que potser no seguirà uns estudis de Batxillerat, ha acabat esdevenint una nova evidència del menysteniment de la filosofia com a matèria vàlida per a l’assoliment dels objectius de l’etapa.
     
  3. Si bé fins ara s’oferia la matèria de Cultura i valors ètics com a alternativa a la matèria de Religió, en el nou Decret es manté la Religió a 1r, 2n i 3r de l’ESO, mentre que Cultura i valors ètics quedarà reduïda a un sol d’aquests cursos.
     
  4. Aquesta tendència en la regressió horària de les matèries relacionades amb la Filosofia, si bé no té res de nova, és diametralment contrària a tota la feina que des dels centres educatius es porta anys fent per tal de promoure aquells continguts i aquelles competències relacionades amb la comprensió i l’anàlisi crítica del món i de les seves problemàtiques, amb l’objectiu de formar persones autònomes, reflexives, amb esperit crític, responsables i lliures. Tots aquests ingredients són irrenunciables en el context d’una societat veritablement democràtica que desitgi comptar amb una ciutadania empoderada i participativa.
     
  5. En l’esborrany anteriorment esmentat es fa palesa la pretensió de considerar que tant els continguts com les competències pròpies de la filosofia i l’ètica es poden assolir transversalment sense un treball específic. En aquest sentit, cal destacar que malgrat que la presència i la promoció dels valors ètics hauria d’estar present de forma transversal en totes les matèries i àmbits, la seva mera presència descontextualitzada no garanteix ni la seva comprensió ni l’adquisició de costums i pràctiques que només poden ser resultat del seu treball i pràctica específica. Així, de la mateixa manera que passa amb l'ús de les llengües, que malgrat que s’utilitzin transversalment ningú s’atreviria a qüestionar la necessitat del seu treball específic, el fet que la reflexió i l'anàlisi crítica s'hagin d’incorporar transversalment no treu que sigui necessari el seu treball específic a través de l’ètica i la filosofia.
     

Davant de tot això, el Departament d’Educació hauria de rectificar aquest esborrany, dignificant la filosofia i l’ètica com un instrument vàlid perquè l’alumnat de Catalunya disposi dels mecanismes necessaris per fer avançar el coneixement i ser capaç de pensar i construir models de societat més justos.

 


Us facilitem l'enllaç a la campanya en la plataforma change, que ha organitzat un grup de docents de filosofia, per defensar la presència de la filosofia en el currículum de l'ESO: www.change.org/filosofiaESO

 

 

Número de visites avui: -