Tal com ha anat anunciant públicament en els darrers dies, el conseller Dalmau no semblava disposat a reunir-se amb les organitzacions sindicals convocants de les vagues, però finalment es va prestar a fer una trobada ahir a la tarda. En un inici, i després de la nostra petició unitària de reunir-nos dimarts a la qual no es va presentar, se’ns va convocar a mesa sectorial ordinària ahir al matí, però els sindicats de les vagues vam decidir no assistir-hi en protesta perquè l’ordre del dia no era reobrir la negociació sobre les millores laborals. La reunió a la tarda amb el conseller Dalmau, per tant, és conseqüència directa de l’èxit de les vagues. Inicialment, la citació era per reunir-nos de forma individual amb el conseller, però hi vam anar plegats per llençar un missatge d’unió i força contra els intents de dividir-nos. 

En les intervencions, el conseller Dalmau va insistir que l’espai legítim de negociació és la mesa sectorial i va defensar el pacte amb CCOO i UGT. Són conscients que el conflicte continua obert, però admeten que no poden deixar CCOO i UGT a l’estacada, ja que aquestes organitzacions han donat suport als pressupostos de la Generalitat (que encara no s’han aprovat). El seu discurs, el de sempre: “Hem esgotat els límits del que podem arribar a oferir”.

USTEC·STEs (IAC) vam insistir que les vagues demostren que el conflicte continua obert i que és evident que l’acord lligat fora de la mesa sectorial amb CCOO i UGT és inacceptable. És hipòcrita que ara valorin la mesa com a espai legítim de negociació després que fossin ells el que traslladessin i pactessin la proposta d’acord fora de la mesa. Nosaltres en cap moment ens hem aixecat de la mesa i enteníem que la negociació seguia en marxa, i van ser ells els que van decidir acabar de forma abrupta amb la negociació. Estem amb plenes forces: cada cop hi ha més centres organitzats, s’estan impulsant tota mena d’accions reivindicatives (no sortides i colònies, la iniciativa al Penedès, etc.). Seguim amb voluntat negociadora i la mà estesa, però exigim un compromís públic del govern a reobrir la negociació. No ens neguem a assistir a mesa, però ha de ser per negociar les condicions laborals.

El govern va mantenir el mateix posicionament en tot moment sense moure’s de postura. No és estrany, en vista de l’intercanvi de favors amb CCOO i UGT. Abans de la nostra reunió, el Departament s’havia reunit amb aquests sindicats.

Sigui com sigui, hi ha marge per obrir una escletxa i reobrir la negociació. La setmana anterior de negociació es va forçar a còpia de mobilitzacions i la vaga de l’11F. Ara toca continuar pressionant, continuar organitzant-nos en assemblees de centre, promoure la coordinació territorial i escalar en les accions de protesta. Si cal, convocarem noves vagues al tercer trimestre. Hauran de reobrir la negociació o el curs no acabarà amb normalitat!

Avui, divendres 27, ens reunim la coordinadora sindical. Farem noves consultes sobre la continuïtat de la lluita, sobre les prioritats que hem de tenir… Hem de construir la continuïtat del cicle de lluita de forma col·lectiva.

D’altra banda, USTEC·STEs (IAC) ens hem reunit darrerament amb la resta de grups parlamentaris (CUP, Comuns, ERC, Junts) i els hem traslladat que és inacceptable que hi hagi un nou pressupost si no hi ha negociació real a Educació i no hi situen les demandes del personal educatiu. Tampoc no és acceptable la propaganda adulterada que es fa sobre les retribucions, amb una comparació fal·laç del nostre salari amb el d’altres CA, després de l’acord amb CCOO i UGT (no té en compte augments salarials a altres CA des de 2023 ni els que es puguin esdevenir, ni comparen salaris absoluts, perquè suprimeixen complements de singularitat dels salaris d’algunes CA). També el pressupost en Educació a Catalunya es troba entre els més baixos de l’Estat, un 17%, mentre que a la resta de CA s’hi inverteix més d’un 20%. Cal invertir almenys el 6% del PIB, tal com estableix la LEC.

Els grups parlamentaris ens donen suport i afirmen que no és un problema de pressupost sinó de manca de voluntat per part del govern. És per això que, amb més raó, els hem demanat que exerceixin pressió sobre la conselleria perquè reobri les negociacions i mostri voluntat per arribar a un nou acord que possibiliti un canvi estructural en les nostres condicions laborals i educatives. Perquè hi ha d’haver un compromís de país perquè l’educació pública pugui ser de qualitat i en català.