Després de l’èxit de les vagues de març, plantegem els pròxims passos en la lluita

Finalment, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que actualment assumeix les funcions d’educació, ens ha comunicat la proposta de mantenir una ronda de trobades amb les diferents organitzacions sindicals aquest dijous a la tarda després de la mesa ordinària prevista al matí. Aquest moviment no arriba per iniciativa pròpia del Govern, sinó com a resultat directe de la força de la vaga i de les mobilitzacions.

Si ara el conseller es veu obligat a moure fitxa és perquè la pressió política i mediàtica ha fet impossible continuar ignorant el conflicte. És, per tant, una primera victòria del col·lectiu mobilitzat.

Ara bé, aquesta rectificació parcial no pot amagar dos fets greus: el Govern ha menystingut la reunió que nosaltres mateixos havíem convocat aquest dimarts a les 10 h a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. No presentar-s’hi, després de dies de mobilització massiva i d’haver reclamat formalment una reunió urgent, és una mostra clara de menyspreu polític cap als sindicats convocants de la vaga i, sobretot, cap al conjunt del col·lectiu que s’ha mobilitzat. En segon lloc, el conseller cita els sindicats de forma separada, una maniobra que sembla encaminada a fragmentar de nou la unitat sindical.

Per aquest motiu la nostra posició és clara: els sindicats convocants de les vagues de març no assistirem a la mesa ordinària i ens presentarem directament i de forma unitària a la trobada amb el conseller, amb la condició que la reunió sigui per obrir una negociació per a la millora de les condicions laborals –millora dels salaris, reducció de ràtios, reforç efectiu de la inclusiva i eliminació de la burocràcia–. No participarem en cap escenificació buida ni en cap operació de dilació política.

I ara què? Pròxims passos en la lluita

1. Mantenir la unitat
   Assistirem conjuntament a la reunió, amb tots els sindicats convocants de la vaga, i rebutjarem qualsevol intent de fragmentar la interlocució o de negociar per separat allò que només es pot abordar amb una resposta col·lectiva.

2. Condicions clares a la negociació
   La reunió només serà útil si obre una negociació real sobre salaris, ràtios, inclusiva, burocràcia i millora de les condicions laborals. Altrament, anunciarem noves mobilitzacions. Així mateix, no participarem de meses ordinàries que pretenguin normalitzar la situació i amagar el conflicte.

3. Explicar tot el que passi amb transparència
   Informarem públicament del contingut i els resultats de la reunió a través del Fòrum Dignifiquem la Professió i traslladarem la valoració política de la reunió a la pròxima assemblea de Dignifiquem, el mateix dijous 26 de març a les 18 h.

4. Consultar qualsevol decisió important
   Com hem fet ja amb la consulta sobre la continuïtat de les vagues i amb la consulta sobre l’acord del Govern amb CCOO i UGT, tota decisió important es prendrà amb el col·lectiu, convocant assemblees per debatre i activant nous mecanismes de consulta telemàtica.

5. Mantenir i ampliar la conflictivitat
   Continuem impulsant accions als centres, iniciatives de resistència, mobilitzacions de petit, mitjà i gran format, i totes les formes de pressió que permetin mantenir el conflicte viu i fer-lo créixer. Amb protagonisme de les assemblees de zona.

6. Reforçar l’organització
   Cal seguir activant noves assemblees de centre i les assemblees de zona territorial, perquè siguin motor de les pròximes mobilitzacions.

7. Intensificar la pressió política
   Demanarem als grups parlamentaris que collin el Govern perquè negociï de debò. No és acceptable avalar l’estabilitat parlamentària ni aprovar uns pressupostos mentre el conflicte educatiu continua obert i sense resposta.

8. Enfortir el vincle amb les famílies i amb els agents socials
   Continuarem explicant la nostra lluita a les famílies, a les entitats educatives i al conjunt dels agents socials, perquè entenguin que el que defensem és una millora real de l’educació pública.

9. Si cal, convocar noves jornades de vaga
   Si d’aquesta reunió no en surt una proposta real de negociació sobre les qüestions centrals del conflicte, anunciarem una nova fase de mobilitzacions. El Govern no pot pretendre guanyar temps ni tancar en fals un conflicte que continua plenament obert.

La mobilització ha obligat el conseller a moure fitxa. Ara cal convertir aquesta primera victòria en avenços reals. I, si no és així, continuarem la lluita amb més força.