Davant un acord d’esquena a la majoria, obrim consulta a tot el col·lectiu i cridem a organitzar la resposta als centres i a participar de les vagues del 16 al 20 de març

A la mesa sectorial del dilluns 9 de març hem constatat que el Departament ha optat per tancar un acord per la porta del darrere, negociat en paral·lel amb CCOO i UGT, organitzacions que representen una minoria de la mesa i del conjunt del col·lectiu. Estem davant d’una operació precipitada, gestada des de les cúpules d’aquests sindicats, per intentar desactivar el conflicte i frenar les vagues convocades del 16 al 20 de març.

Lamentem profundament que les sectorials d’educació d’aquestes organitzacions s’hagin prestat a aquesta maniobra. Signar ara significa pretendre desactivar la força que el personal educatiu ha construït als centres, a les assemblees, a les mobilitzacions i a la vaga de l’11 de febrer. Significa desoir 50.000 firmes de suport al manifest Dignifiquem la Professió.

No és la primera vegada que passa: ja ho vam veure amb la recuperació dels estadis als 6 anys, una conquesta guanyada amb les vagues al conseller Cambray que després alguns van voler presentar com a pròpia, tot acceptant un acord que renunciava al reconeixement del deute.

Des d’USTEC·STEs (IAC) ens hem mantingut fins al final a la negociació. Això ens ha permès incloure millores substancials en matèries com l’eliminació de burocràcia i l’estabilització de plantilles. En altres qüestions clau, com ràtios i inclusiva, hem negociat moltes mesures, però els avenços són insuficients i queden condicionats al desplegament de compromisos futurs. I en matèria salarial som molt lluny dels mínims acceptables.

Per això, hem decidit obrir una consulta telemàtica al conjunt del professorat. Ho fem per coherència amb allò que hem defensat des del primer moment: qualsevol possible acord sobre condicions laborals ha de passar per la veu dels centres i per la decisió del col·lectiu. Era i és un compromís democràtic bàsic.

Aquesta consulta és important perquè dona veu al professorat en un moment decisiu, perquè permet expressar de manera clara i col·lectiva el rebuig a un acord insuficient, i perquè ha de servir també per reforçar el compromís amb la mobilització i amb les vagues del 16 al 20 de març. 

Els motius de fons per rebutjar aquest acord són clars: 

• Salaris: Augment del 7,5% en 4 anys, per sota de l’augment retributiu estatal per a tots els treballadors públics, no resol el greuge del 20-25% del poder adquisitiu perdut, ni ens situa al capdavant de les retribucions entre les diverses comunitats autònomes. Augments de 50-60€ a l’any durant quatre anys. Molt per sota d’altres acords retributius com el de mossos. No es reconeix el deute dels sexennis.

• Ràtios: calendari a quatre anys sense impacte immediat, es manté en la línia del que s’està negociant a l’Estat en el marc de l’avantprojecte de llei. No es garanteixen prou dotacions per a aules d’acollida als centres amb més alumnes. No s’aplica el curs vinent NESE x2. No inclouen desdoblaments a partir de 15 alumnes a FP com s’havia parlat.

• Inclusiva: manca una inversió significativa que ens acosti al 6% del PIB, mesures puntuals sense impacte immediat. Molts compromisos condicionats a futurs desplegaments.

• Oferta d’ocupació pública: reconeixen l’existència de 5.500 places pendents de convocar a oposicions, però no garanteixen que totes es convoquin. 
• Concursos de trasllats: Hi ha el compromís de fer concursos cada any alternant estatal i autonòmic, però la majoria de vacants es reserven per ser convocades d’aquí a dos anys. 
• Currículums: no es dona resposta al clam contra la reforma del currículum de batxillerat. 
• Burocràcia: recullen la majoria de propostes d’USTEC·STEs (IAC) però van associades a un pla sense garanties de compliment ni especifiquen els reforços necessaris de personal d’administració i serveis. 

Per això fem una crida a convocar el màxim d’assemblees als centres i als territoris. Cal debatre la proposta, explicar-ne les mancances, participar massivament en la consulta i organitzar la resposta col·lectiva. Cada assemblea ha de ser un espai per expressar el rebuig a aquest acord i per construir unes vagues massives del 16 al 20 de març per assolir un acord millor.

No ens aturem. No renunciem. No deixarem que decideixin per nosaltres.
La unitat del col·lectiu no es trenca. La decisió és nostra.