La vaga del dimecres, 11 de febrer, va ser un èxit rotund, amb un 85% de seguiment, superior al percentatge de la primera convocatòria de vaga de l’època Cambray. Aquest èxit no és casual. A diferència d’altres cops, ens trobem davant d’una vaga construïda des de la base, amb unes reivindicacions consensuades amb el personal de les aules a qui vam entrevistar presencialment a l’inici de la campanya Dignifiquem la professió. Les reivindicacions, formalitzades al manifest ja compten amb pràcticament 50.000 signatures, fet que ens dona legitimitat.

El Departament, lluny d’escoltar-nos, va proposar dilatar en el temps la negociació fins a finals de juny, però gràcies a la manifestació massiva del 15 de novembre va acabar acceptant el nostre calendari, amb 5 meses, des de desembre fins al febrer. No obstant això, les negociacions han seguit encallades, malgrat una segona manifestació el 24 de gener i tota la pressió exercida des dels centres, com ara el 10 de desembre.

És per això que ens ha calgut encetar el cicle de vagues. Tal com ja es preveia els dies i setmanes prèvies en vista de l’ambient als centres educatius, el primer dia ha tingut un seguiment massiu. Són molts els companys i companyes que han participat per primer cop d’una vaga i, alguns, fins i tot s’han atrevit a sumar-se a accions com talls de carretera. Estem perdent la por. El Departament, però, pretén seguir aliè a la imparable onada educativa, i presenta un percentatge de seguiment de la vaga molt inferior al real, però no caurem en el parany: ha tingut en compte la concertada, a qui USTEC·STEs (IAC) no convocàvem; ha comptat els serveis mínims abusius que ha establert i que no podien fer vaga; ha comptat totes les persones que ocupen una plaça, malgrat estar de baixa o de permís… i en alguns casos, quan les direccions no podien introduir les dades, els ho solucionaven posant 0 vaguistes. Així, l’Administració relativitza un seguiment majoritari que no vol entomar.

El col·lectiu n’està fart, el col·lectiu hem dit prou, el col·lectiu ens hem mobilitzat i, tot i això, no tenim cap proposta sobre la taula ni per escrit. Quant de temps més cal per plantejar una resposta a tot el personal educatiu que fa mesos i anys que denunciem que la pèrdua de poder adquisitiu és insostenible?, que no es pot atendre l’alumnat amb aquestes ràtios?, que ens ofega la burocràcia? De nou, la resposta no és un possible acord, sinó emplaçar-nos a una nova mesa, aquesta vegada dijous 19 de febrer. Exigirem que a partir d’ara les meses siguin retransmeses en directe, perquè el col·lectiu sigui conscient que no s’està negociant, que només fan que dilatar en el temps i dir que ja ho estudiaran.

Dijous, durant les negociacions, seguirem informant de tot el que passa a mesa en directe a través del fòrum Dignifiquem la professió. De cara a fer pressió per a la mesa, el mateix 19 de febrer us animem a fer com el 10 de desembre i visibilitzar l’organització als centres: pengem pancartes, fem-nos fotografies en senyal de protesta, organitzem talls, cremem documentació simbòlicament…

Així mateix, us convoquem a la VII trobada Dignifiquem la professió el mateix dijous 19 de febrer a les 18 h de la tarda per explicar-vos com han anat les negociacions a la mesa del matí, compartir l’estat de l’organització als centres i territoris i decidir futures línies d’actuació.

I no ens aturarem, si el Departament no pot resoldre el conflicte, que sigui el govern, en mans del president Illa, qui hi doni resposta. Ens seguirem organitzant als centres, coordinant des de les assemblees i escalant en la combativitat i seguiment de les accions de protesta. No acabarem el curs amb normalitat si no tenim resposta a les nostres demandes que són més que justificades. Aquesta organització ens permetrà continuar amb mesures i accions de pressió, així com recollir el sentir del col·lectiu un cop tinguem un acord sobre la taula, baixant la consulta al personal perquè voti si l’acceptem o ens continuem mobilitzant.

Aprofitem per denunciar la repressió patida ahir en algunes de les accions de protesta i solidaritzar-nos amb les companyes represaliades. Si en sou d’elles, no dubtes a contactar amb nosaltres per veure com procedir. Que això no ens aturi. Cal seguir fent pressió des de cada escola i institut, des dels barris, des dels municipis i a escala nacional. Recordeu que del 16 al 20 de març hem organitzat una setmana de vagues amb la resta de sindicats de mesa. La idea és fer vaga dos dies cada persona segons el servei territorial on es treballa, de manera que es col·lapsa una setmana tota Catalunya i només ens repercuteix dos dies a la butxaca:

16/03: Baix Llobregat, Barcelonès i Consorci d’Educació de Barcelona

17/03: Penedès, Tarragona i Terres de l’Ebre

18/03: Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central i Lleida

19/03: Girona, Maresme i Vallès Oriental i Vallès Occidental

20/03: Tothom amb manifestació unitària a Barcelona

Aprofitem les assemblees per anar planejant accions de continuïtat, valorant la jornada de vaga del dia 11 i anem pensant com prosseguir. No ens aturem fins a aconseguir les millores que mereixem!