Des de les secretaries de moviments socials i de feminismes del sindicat USTEC·STEs (IAC), volem denunciar enèrgicament i davant la comunitat internacional la violació sistemàtica, generalitzada i brutal dels drets humans comesa pel règim de la República Islàmica de l’Iran. La nostra condemna s’alça contra una repressió estatal dissenyada per anihilar qualsevol dissidència, oprimir les dones i negar les llibertats fonamentals a tot un poble. Alhora, rebutgem qualsevol forma d’ingerència o agència externa que, sota pretexts de “llibertat” o “ajuda”, busqui imposar un nou model neocolonial, com les amenaces i polítiques agressives promogudes pels governs d’Estat Units i d’Israel i la passivitat de la Unió Europea. El futur de l’Iran ha de ser decidit exclusivament pel seu poble, lliure de tota opressió interna i de tota imposició forana.

Els fets són coneguts i documentats per organitzacions internacionals i mitjans independents: des de la mort sota custòdia de Mahsa Jina Amini el setembre de 2022, el règim ha respost a les justes protestes ciutadanes amb una violència desproporcionada i letal. Les forces de seguretat han emprat armes de foc, detencions massives, tortures i execucions sumaríssimes, en una política calculada de terror que ha donat com a resultat milers de persones empresonades i centenars assassinades.

El germen d’aquesta revolta té un nom propi i un caràcter clarament feminista: “Dona, Vida, Llibertat”. És un crit que desafia dècades d’opressió patriarcal institucionalitzada i que reivindica l’autonomia sobre els cossos i les vides. Per això, el règim persegueix de manera específica i cruel les dones i les activistes.

Paral·lelament a la violència física, l’estat iranià ha intensificat l’ús de la pena de mort com a eina política d’intimidació massiva, amb execucions accelerades després de judicis sense garanties, i ha implementat una pagada informativa gairebé absoluta mitjançant la censura a internet, el bloqueig de xarxes socials i l’expulsió de periodistes, per tal d’ocultar els seus crims.

En aquest context, des d’USTEC·STEs (IAC) exigim el cessament immediat de tota violència estatal, l’alliberament incondicional de totes les persones detingudes per protestar, la fi de la tortura i els judicis contra manifestants i activistes, i l’abolició de la pena de mort.

Però, amb la mateixa fermesa, exigim a la comunitat internacional que actuï des del respecte als drets humans i el suport a la societat civil iraniana, i rebutgi explícitament qualsevol agenda de canvi de règim promoguda per potències estrangeres. Les intervencions imperialistes només han aportat més patiment i pèrdua de sobirania als pobles. La nostra solidaritat ha de ser amb el poble iranià en la seva lluita autònoma per la dignitat i la justícia, no amb els interessos geopolítics d’altres estats.

Per tot això, cridem a la solidaritat global. La lluita del poble iranià és legítima i necessària. Des d’USTEC·STEs (IAC), ens alineem amb les veus que, dins i fora de l’Iran, clamen per un futur on la justícia, els feminismes, la llibertat i l’autodeterminació siguin reals.

Prou de repressió i morts a l’Iran!
No a la ingerència estrangera i al neocolonialisme!
Autodeterminació per al poble iranià!