Rebutgem la imposició de l’activitat lectiva a les tardes a secundària i defensem un model públic d’extraescolars universals i gratuïts

Davant la proposta d’ordre de calendari escolar que ha presentat el Departament d’Educació per als pròxims tres cursos, des d’USTEC·STEs (IAC) denunciem, en primer lloc, la manera com s’ha tramitat aquesta ordre: amb presses, avançant-la respecte a anys anteriors, fixant-la a tres anys vista i amb un marge insuficient per analitzar-la, negociar-la i garantir que compleix la LEC, malgrat que se’ns indiqui que hi haurà una segona mesa per parlar-ne en uns dies i que podem fer propostes alternatives.

Aquest procediment, enmig d’una negociació oberta, consolida retrocessos i perpetua una dinàmica d’imposició, fet que no genera cap bon clima per avançar ni per construir consensos. Ens preguntem si hi ha realment voluntat de negociació i es tindran en compte les nostres propostes, com s’ha dit a mesa, o si es tracta, un cop més, de complir formalment el tràmit.

No a la imposició de tardes lectives a secundària: una mesura injustificada i regressiva

USTEC·STEs rebutgem frontalment qualsevol intent d’establir com a precedent l’activitat lectiva a les tardes a l’educació secundària, especialment als instituts escola, on el Departament vol establir tres tardes obligatòries com a mínim. Aquesta mesura no respon a criteris pedagògics sòlids ni a les necessitats reals de l’alumnat adolescent i obre la porta a una reorganització del temps escolar que:

• Empitjora el rendiment i la salut mental de l’alumnat, incrementant el cansament, l’absentisme i la conflictivitat a les tardes.
• Agreuja les desigualtats socials, traslladant costos a les famílies (menjador, desplaçaments, serveis complementaris).
• Precaritza les condicions laborals del professorat, amb més presència al centre, pitjor conciliació i més reduccions de jornada.

La jornada partida ens situa a la franja més alta d’hores lectives d’Europa, allunyant-nos dels horaris europeus i fent el sistema educatiu públic menys atractiu. Després resulta que falten docents.

Per això, com a sindicat, defensem la generalització de la jornada contínua a tots els nivells i centres, també a infantil i primària, amb els beneficis evidents que comporta. L’actual ordre només permet mantenir-la als centres que ja la fan, però impedeix que la resta s’hi puguin adherir. Això ha de canviar.

Instituts escola: consolidació d’un retrocés sense diàleg

En el cas dels instituts escola, la situació és especialment greu. Malgrat el compromís del Departament de reunir-se amb la Direcció General de Centres Públics i amb la Plataforma Jornada Continuada als Instituts-Escola (IE) de Catalunya, aquesta reunió no s’ha produït.

El text consolida fins a tres tardes lectives a secundària als IE sense cap debat previ, tot i que hi ha unanimitat dels claustres i de les direccions en contra. A més, el redactat és difús i obert a interpretacions subjectives, fet que introdueix arbitrarietat, diferències territorials i greuges comparatius.

Reclamem que tots els instituts escola puguin regir-se per un horari compactat, com la resta d’instituts, per evitar també la fugida de professorat. I, si el Departament manté el redactat actual, exigim transparència: que la part social sigui informada de tots els centres que sol·licitin més tardes no lectives i de les justificacions d’acceptació o denegació.

És possible un model diferent: tardes educatives públiques, no lectives i garantides

El calendari parla d’“activitats” a les tardes, però el Departament centrifuga les responsabilitats. Si cal mantenir els centres oberts a la tarda, això ha de ser una responsabilitat pública, no una nova porta a l’externalització i una sobrecàrrega de gestió als centres.

Des d’USTEC·STEs proposem un model clar i socialment comprensible:

• Activitats extraescolars a les tardes per a la secundària, de caràcter educatiu però no lectiu.
• Públiques, universals i gratuïtes, sense discriminació per renda.
• Sense externalitzacions, amb contractació digna i gestió pública directa.
• Lligades al servei de menjador escolar, que ha de ser garantit com a dret bàsic de salut, cohesió i equitat.
• Coordinades amb equipaments i serveis públics del territori (esportius, culturals, artístics).
• Que promoguin la llengua catalana, o l’aranès a l’Aran, com hauria de fer tota activitat dins i fora els centres educatius.

Aquest model permet blindar els horaris lectius, donar resposta real a la conciliació i guanyar complicitat social, sense carregar el cost sobre famílies ni centres.

Un calendari de conveniència política i inconveniència social

Denunciem també l’avançament generalitzat de l’inici de curs: a batxillerat, FP, ensenyaments artístics i esportius, CFA i EOI, sense justificació pedagògica ni organitzativa. Aquests ensenyaments necessiten temps real de preparació (tallers, laboratoris, proves de nivell, entrevistes, matriculacions), i avançar l’inici empitjora la qualitat educativa.

L’inici de curs el 8 de setembre no dona marge per a una preparació exhaustiva, amb només cinc dies i sense tota la plantilla. Entenem que l’inici de curs hauria de ser posterior a la Diada nacional de Catalunya. Avançar-lo va ser una decisió política de l’anterior govern que l’actual manté, esperem que rectifiqui i s’endarrereixi tal com proposem tota la part social. En aquesta línia, ha avançat que no serà després de la Diada, però que es podria endarrerir sempre que es facin tants dies lectius com estableix la llei.

També sorprèn la disparitat de dates de final de curs i vacances, així com la manca d’explicacions clares sobre aquests canvis.

Altres greuges que cal corregir:

• Al primer cicle d’infantil, perllongar el curs lectiu menysté el sentit educatiu de l’etapa i discrimina el personal. Els dies d’adaptació continuen sent insuficients.
• Reclamem recuperar la jornada intensiva tot el mes de juny a totes les etapes, per criteris climàtics, pedagògics i organitzatius.
• A secundària, tornem a exigir que l’esbarjo sigui considerat hora lectiva, com ja passa a primària.
• A FP, el calendari ha de deixar clar que el currículum és de 33 setmanes, no 35, i garantir sessions de 60 minuts, tal com es va acordar.
• A CFA i EOI, el calendari és inacceptable sense tenir totes les dates clau i sense una mesa de negociació específica, que fa anys que reclamem.

Exigim diàleg real i corresponsabilitat pública

USTEC·STEs exigim que no s’aprovi una ordre de calendari que consolida retrocessos estructurals sense debat real. La conciliació, l’equitat i l’educació integral no poden sostenir-se sobre la precarització del professorat ni la butxaca de les famílies. 

Cal voluntat política, inversió pública i negociació real.

USTEC·STEs (IAC) continuarem defensant una educació pública de qualitat, amb horaris pedagògicament coherents, condicions laborals dignes i serveis educatius garantits des del sector públic.