USTEC·STEs (IAC) volem expressar la nostra preocupació sobre els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població, ja que les dades confirmen que el català continua en situació d’emergència lingüística. 

L’ús habitual del català retrocedeix a gairebé tots els territoris del Principat. Habitualment el fa servir un 32,6% de la població, molt lluny del 46% de fa vint anys. Ens preocupa especialment que és en els territoris tradicionalment més catalanoparlants on el retrocés és més pronunciat. Destaquem també que el coneixement de la llengua pateix una decaiguda en gairebé tots els territoris i en pràcticament totes les competències. La població que entén el català baixa a tots els àmbits. Quant a qui el sap parlar, el retrocés és general llevat del Penedès i a les comarques gironines és on cau més: del 87,4% al 83%. Pel que fa a la lectura, solament millora a les Terres de l’Ebre, a la resta de territoris hi ha descensos importants. La capacitat d’escriure’l només augmenta a l’Àmbit Metropolità de Barcelona. 

Quant al coneixement d’aranès, disminueix en totes les habilitats respecte als resultats del 2018. La població que diu entendre’l baixa al 79,7%, però és un percentatge superior al del 2008, per tant, hi ha oscil·lacions. Els resultats en lectura i escriptura són pitjors que als del 2018, però també hi ha oscil·lacions perquè continuen per sobre del 2008 i el 2013. En canvi, el percentatge de gent que el sap parlar sí que és el més baix de les quatre enquestes: del 60% es disminueix al 53,6% en cinc anys, una davallada de 6,3 punts. Un poc més de la meitat de la població de l’Aran considera que el sap parlar. 

Davant d’aquesta situació crítica, USTEC·STEs (IAC), com a sindicat majoritari a l’educació pública del País, reclamem una resposta contundent per part de l’Administració, responsable màxima de la situació, amb accions clares en diversos àmbits, especialment en l’educació, pilar fonamental per a la preservació i normalització de la llengua. 

En aquest context, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aixecat les mesures cautelars que aturaven l’aplicació del decret de règim lingüístic, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, arran d’una petició feta per Plataforma per la Llengua. Recordem que al setembre el TSJC va anul·lar-ne 14 articles o fragments (2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1) i ara el govern de la Generalitat ha presentat un recurs de cassació exposant que el decret garanteix una presència adequada del castellà i que existeixen prou mecanismes per garantir la competència lingüística en ambdues llengües. 

USTEC·STEs (IAC) seguim denunciant que cal anar més enllà dels preceptes que estableixen el català i l’aranès com a llengües habitualment vehiculars i d’aprenentatge, així com d’ús ordinari en l’activitat docent i administrativa, en les relacions amb les famílies, en els materials escolars i en les avaluacions. Cal blindar realment el català i l’aranès als centres i garantir-ne un bon aprenentatge, així com formació i conscienciació per a tot el personal dels centres per comprendre la importància de preservar la llengua. 

Si no s’accepta el recurs de cassació, també quedarà anul·lada la previsió que el català sigui la llengua auxiliar prioritària per a l’ensenyament d’idiomes estrangers i l’única llengua d’acollida de l’alumnat nouvingut, fet que considerarem un greu error. En aquesta línia, nosaltres apostem pel desenvolupament d’un projecte lingüístic únic per a tots els centres, on quedin reflectits aquests i d’altres aspectes que regulin la llengua als centres i siguin d’obligat compliment.  

Celebrem que el decret pugui entrar en vigor en aixecar-se les mesures cautelars, ja que tal com vam exposar en el seu moment, considerem que la publicació del decret va ser un fet positiu perquè, per fi, s’intentava regular l’ús de la llengua per revertir la situació d’emergència lingüística que vivim (tot i que aquesta no es mencioni). No obstant això, continuem assenyalant que cal concretar alguns dels articles i reformular algunes de les directrius per tal que el decret realment blindi el català als centres educatius i esdevingui una oportunitat per incrementar l’ús de la nostra llengua a l’educació.  

Així mateix, cal garantir que s’invertiran recursos per desenvolupar-lo, perquè no sigui només un recull de bones pràctiques i prou, com sembla que està passant amb el Pacte Nacional per la Llengua.