El conveni signat pel govern d’Illa suposa de facto la tutela externa del sistema educatiu català per part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), organització econòmica orientada a satisfer els interessos del mercat.
Recentment, hem sabut que el govern pagarà 1,5 milions d’euros a l’OCDE, organisme que impulsa les proves PISA, perquè analitzi el sistema educatiu català i proposi mesures per millorar els resultats de l’alumnat català. El conveni amb aquest organisme va ser anunciat ja el primer dia del curs 2024-25 i tindrà una durada de 4 anys.
Ara s’ha iniciat la fase de diagnòstic i els representants de l’OCDE estan fent una ronda de trobades amb agents de la comunitat educativa a la qual ens han convidat com a USTEC·STEs (IAC). El nostre sindicat no hem participat de la trobada, però hem fet arribar el nostre posicionament:
- L’OCDE té una motivació econòmica i política que no coincideix amb l’interès general, és una entitat que entre les seves principals finalitats té el desenvolupament econòmic d’acord amb el model d’economia de mercat. Aquesta és la lògica a la qual pretenen sotmetre els sistemes educatius públics per reconvertir-los en instruments de caràcter empresarial, en oposició als principis de transparència i democràcia i les aspiracions de la comunitat educativa.
- La política del Departament d’Educació en els darrers vint-i-cinc anys ja ha seguit les directrius de l’OCDE i la qualitat educativa ha minvat. Cal que deixin de pressionar els governs amb reformes innecessàries que han mostrat amb escreix els efectes negatius (lògiques de mercat aplicades a l’educació, aval a austeritats fiscals o qüestionaments constants de la dignitat del personal educatiu), i tampoc han millorat el sistema des de la seva perspectiva productivista.
- Entre les seves recomanacions es constata un qüestionament dels professionals de l’educació mentre hem vist l’enfonsament de les nostres condicions laborals i salarials.
- Les darreres dècades s’ha menyspreat de manera sistemàtica l’experiència i l’expertesa de més de 100.000 professionals de l’educació pública a Catalunya, que constitueixen els veritables experts, i que a peu d’aula saben diagnosticar perfectament els mals del sistema i aproximar-se, des del pragmatisme, a les solucions més lògiques i desitjables d’acord amb l’interès comú.
- En l’estudi sobre la professió docent a Catalunya elaborat el curs passat per USTEC·STEs es constata que:
- Un 36% de docents s’han plantejat en algun moment abandonar la professió.
- Un 88,6% dels docents considera que s’ha incrementat el volum de feina en els darrers anys.
- El nivell de sobrecàrrega de la professió implica que el 64% dels docents treballi sis dies a la setmana, i el 17% els set dies de la setmana.
- Es percep una degradació de la salut democràtica dels centres educatius. El 41% estan insatisfets amb el nivell de participació respecte al 31% que ho estan.
- El 45% dels docents valora la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta (respecte al 27% que la veu bona o molt bona). Amb una clara correlació entre mala situació econòmica i pitjor salut mental.
En conclusió, considerem que els antecedents històrics de les intervencions de l’OCDE en els sistemes educatius fan aconsellable no seguir les seves recomanacions.
Els professionals de l’educació, així com les entitats que representen estudiants o famílies tenim plena capacitat per arribar a un consens per dictar a les institucions governamentals quines són les millors mesures i polítiques per millorar els aspectes globals de l’educació pública del nostre país.
USTEC·STEs, amb la participació de milers de professionals dels centres educatius, tenim clares les prioritats:
- Defensa d’una única xarxa d’educació pública i no segregadora.
- Baixada de ràtios i més plantilla, amb recursos per aplicar correctament l’educació inclusiva.
- Reducció de la sobrecàrrega de treball: menys burocràcia, millor horari i compensació per tota la feina (tutories, sortides, càrrecs…).
- Recuperació del poder adquisitiu perdut (prop d’un 25% des del 2009), amb un sistema d’actualització salarial vinculat a la inflació i la reversió de les retallades pendents.
- Democràcia real als centres: més participació, estabilitat i pluralitat als claustres.