El curs escolar ha finalitzat i, una vegada més, constatem amb preocupació el desinterès continuat del Departament d’Educació i Formació Professional envers l’escola rural. Aquesta realitat s’ha fet especialment palpable durant l’últim tram de curs. S’ha posat de manifest una manca d’acció que contrasta amb les declaracions reiterades de suport institucional.

Tots els consellers i conselleres d’Educació, abans i després d’assumir el càrrec, han posat en valor l’escola rural. Han reconegut mancances, han identificat necessitats i han expressat la voluntat de garantir una educació de qualitat, que compensi les desigualtats inherents al context rural. Però, malauradament, aquestes paraules no s’han traduït en fets ni en recursos concrets. No n’hi ha prou amb diagnosticar el problema: cal actuar-hi de forma decidida i amb compromís real.

No podem continuar amb una política que diu una cosa i en fa una altra. És incoherent defensar la qualitat educativa en l’àmbit rural mentre es perpetuen decisions que afebleixen les escoles: manca de personal, recursos insuficients, infraestructures obsoletes i, en molts casos, decisions que acaben sent el preludi del tancament o la degradació dels centres.

Caldria que, si veritablement són tan sensibles a les escoles rurals, i hi ha intenció real de reprendre els espais de relació que ja existien, passin efectivament a l’acció. Van dir que hi hauria temps per tractar la situació i les necessitats d’aquests centres; el curs acaba i ens trobem amb un reguitzell de casos de centres on s’han aplicat retallades de plantilla que contrasten amb les declaracions de bones intencions.

La pressió i la denúncia pública a través dels mitjans de comunicació han provocat rectificacions, com en el cas recent de l’escola de la Palma d’Ebre. Valorem aquesta capacitat de resposta del Departament, però volem deixar clar que aquesta actitud hauria de ser la norma, no l’excepció anecdòtica provocada per un cert rebombori mediàtic. Demanem que les rectificacions es facin extensives a tots els casos que hem traslladat al Departament d’Educació i Formació Professional des de tots els territoris.

Reivindiquem polítiques que millorin la vida en els centres educatius, no ens serveix el canvi de cromos. Tampoc ens serveix la contínua càrrega burocràtica que afecta a totes les escoles, però en particular a les escoles rurals.

Exigim mesures concretes i criteris clars que tinguin en compte l’especificitat d’unes escoles que són úniques als seus municipis i vertebren el territori. L’escola rural no és un luxe ni una peça decorativa: és un dret i un servei essencial per a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Ara, amb la confecció de plantilles, la planificació del curs vinent i la revisió del funcionament dels centres, és el moment d’actuar amb valentia. I també és el moment de fer realitat les paraules pronunciades per la consellera, Esther Niubó, abans d’ocupar el càrrec, quan defensava la necessitat d’invertir en l’escola rural per evitar-ne l’envelliment, el deteriorament i el tancament progressiu: “La Catalunya interior i, concretament, les escoles de les zones rurals, pateixen un mal endèmic que és la desinversió acumulada i, des de fa ja una dècada, la retallada pressupostària”. “Un dèficit que provoca, en alguns casos, el tancament d’escoles de pobles i, en altres, l’envelliment i deteriorament dels centres”.

És hora d’invertir en dotacions de plantilles d’acord amb les especificitats de l’escola rural. És hora de convertir les bones paraules en fets.