Primer punt: Ampliació del programa de suport intensiu a les matemàtiques 

Intervenció administració:  

• Fa un mes van presentar el programa. El Ministeri enguany torna a donar diners, per això l’amplien: de 240 centres (Florence + programa de suport intensiu) a 460, 220 centres més (200 de primària i 20 de secundària).  

• Se centra en els centres amb pitjors resultats en competències matemàtiques. Es complementa amb Florence. 

• Referents: un cada 10 centres màxim. Igual que quan van crear el programa,  

• Intentaran alliberar una mitja jornada a cada centre si la borsa ho permet, si no, serà mitja jornada d’una altra especialitat perquè coordini.  

• A partir de les aportacions a mesa, han especificat a les funcions que la persona amb mitja jornada té com a mínim 4 h de dedicació i màxim 7 h. 

• Seran 25 coordinadors (i no 22) perquè hi ha centres molt grans, aquells amb 3 o més línies tindran una jornada sencera. No repetiran els detalls del programa que ja van exposar fa un mes.  

Intervenció USTEC·STEs (IAC):  

• De nou traslladem que treballar per programes no és òptim: suposa una sobrecàrrega burocràtica (sol·licitud, documentació, gestió, avaluació, selecció…), també pel mateix Departament (gestió, selecció i seguiment).  

• Caldria disposar de plantilla estructural i poder desplegar mesures universals d’inclusiva: baixar ràtios, augmentar plantilles, etc.  

• Els programes tampoc s’adeqüen veritablement a les necessitats, si segueix existint la necessitat i no hi ha finançament, no tenen continuïtat, i a la inversa: si un programa es valora com a negatiu, no es rebutja perquè depèn d’uns fons finalistes i no es descarta mai agafar-los.  

• A més, afecta les condicions laborals, les càrregues de feina, horaris i funcions no són les estipulades d’inici.  

• Amb l'ampliació, quina és la foto del nombre de centres que se’n beneficien? 

• Com és que el programa té una durada d’un curs acadèmic si finalitza el 31 de desembre de 2026?  

• Quan s’obrirà i quin serà el període per sol·licitar-lo? (S’indica: 20 dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la data de publicació d’aquesta Resolució a la intranet - Portal de centre). 

• Hi ha algun pla per a la resta de centres que no entren al 15% amb pitjors resultats?  

• I què passa si hi ha centres que el demanen perquè en tenen necessitat i no hi ha prou dotació per a ells? 

• No estem d’acord que la selecció dels referents sigui per entrevistes. 

Resposta administració:  

• No entraran en la discussió de fons sobre els programes temporals.  

• Continuïtat i dates del programa: 

• Programa Florence: és del Departament, amb fons propis i durarà 3 anys, uns 200 centres. Hi ha una avaluació externa d’Ivalua per assegurar que té fruits positius. Si es considera que s’ha de convertir en estructural, es faria aleshores. 

• Nou programa que es va presentar fa un mes i afectava 40 centres (que ara amplien 220 centres): era per un any fins al 31 d’agost de 2026. Ara el Ministeri allarga fins al 31 de desembre amb diners. No té sentit per al personal, per això se’ls fa contracte fins al 31 d’agost. La continuïtat no està assegurada. 

• Amb tot, 367 centres de primària i 117 de secundària.  

• No asseguren que siguin el 15% de centres amb pitjors resultats. És difícil establir quins centres hi entren i quins no. No arriben al 15%, però s’hi acosten. Hi ha temes complementaris com les mentories de matemàtiques per arribar a més centres. 

• Al principi de Florence no va tenir demanda, caldrà veure què passa amb aquest nou programa.  

• Especialistes de matemàtiques: les borses estan com estan, fan amb el que tenen.  

• Tria de les persones referents: hi haurà una convocatòria oberta a Atri i es farà entrevista, serà un procediment obert i transparent.  

• Mitges jornades: seran de la borsa, cal acabar de tancar-ho per veure si surten a adjudicacions d’estiu. 

• Burocràcia: estan intentant que els docents en facin la mínima possible, i els referents n’hauran de fer una mica més, però també intenten minimitzar. 

• Avaluació: s’està dissenyant com es farà, de moment hi ha inputs positius dels centres. S’avaluarà el procés (s’està fent com es va dir?) i els resultats (han millorat els resultats de PISA?). 

Segon punt: Projecte de decret d’orientació 

Intervenció administració:  

• Es troba en fase inicial de tràmit perquè se’n puguin fer aportacions.  

• Contextualització: La pedagogia inclou la didàctica (decrets de currículum), organització escolar (autonomia, etc.) i orientació educativa (no regulada). És un dels objectius, regular així les 3 disciplines. 

• Orientació: acompanyament i suport a l’alumnat en el procés formatiu, es fa, però no està regulat. 

• Cronograma: el document es va iniciar fa 3 anys, llarg temps perquè fos participatiu (tothom de la comunitat educativa). Ara es troben a l’inici de la tramitació.  

• Concepte d’orientació educativa: intentar unificar-lo, no vol dir “i després de l’ESO què?”, quan parlem de l’orientació és acompanyament i suport continuat a tot l’alumnat des que entra a l’inici de l’escolarització fins a adults. Mesura universal per a tot l’alumnat.  

• 4 àmbits: orientació personal, social, acadèmica i professional.  

• Procés sincrònic, que es va repetint al llarg de les etapes educatives (accés al món educatiu, acollida als centres, familiarització acadèmica, intensificació dels aprenentatges, traspassos i transicions). 

• Ordena el paper de tots els professionals (docent, tutor/a, orientador/a, PAE, direcció).  

• Planteja 7 reptes del sistema educatiu (benestar de l’alumnat, convivència, perspectiva de gènere i perspectiva interseccional, abordatge de violències, absentisme, abandonament i emergència climàtica).  

• Tipus d’actuacions: puntuals, continuades, infusió curricular i plens i projectes. 

• Incorpora el pla d’orientació educativa com a DOIGC. Defineix la qualitat de l’acció orientadora.  

• Dotar d’especialistes d’orientació educativa l’etapa postobligatòria (adults, FP…). 

• Regular l’absentisme i abandonament prematur. 

• Aplicatiu per fer un seguiment qualitatiu de l’estudiant i traspassos digitalitzats. 

Intervenció USTEC·STEs (IAC): 

• Comencem pels aspectes positius: El decret defineix bé l’orientació educativa com una responsabilitat compartida de tot el professorat i una part essencial de la funció docent. Reconeix la importància de l’acompanyament personal, acadèmic i professional de l’alumnat i això ho celebrem.   

• Malgrat això, com molts altres documents, queda només en declaracions de bones intencions perquè no s’hi adjunten els recursos, el personal ni les condicions necessàries per a una aplicació real. Principals aspectes a destacar: 

• No proporciona les condicions per implementar el decret (recursos, hores lectives i de coordinació, espais i formació, preferiblement universitària). 

• Es parla d’una funció d’orientació professionalitzadora, però l'orientació ha de ser en benefici de l’alumnat i no del sistema empresarial o productiu, és a dir que no sigui omplir les sortides professionals que no tenen demanda. 

• S’introdueix la figura del cotutor/a, però denunciem que no està reconeguda ni remunerada. Ja vam manifestar que o es reconeix i paga, o s’ha d’eliminar. 

• En el decret no es menciona ni s’inclou formalment el personal d’atenció educativa (TEI, EEE, TIS), que juga un paper clau. Especialment, reclamem garantir la figura TIS a tots els centres, per atendre l’alumnat vulnerable. 

• El decret atribueix als centres i a les direccions l’elaboració i execució dels plans d’orientació (nou DOIGC), però sense aportar les condicions per fer-ho viable. Això suposa una sobrecàrrega insostenible. L’acció tutorial i orientadora, per exemple, només disposa d’1 o 2 hores setmanals, insuficients. Si els centres volen prioritzar-la, han de sacrificar altres mesures, cosa que considerem inacceptable. 

• Figures clau com tutoria, orientació i personal d’atenció educativa no estan prou reconegudes ni dotades horàriament ni econòmicament. 

• Molts serveis educatius com els EAP estan col·lapsats i desbordats, i  això impedeix una orientació real i efectiva. Celebrem l’anotació d’incorporació de més personal, però volem detalls de com es durà a terme. 

• La coordinació COCOBE acumula massa responsabilitats sense mitjans reals per dur-les a terme. 

• El decret també s’oblida de les etapes postobligatòries (batxillerat, FP, educació d’adults), on no hi ha figures orientadores reconegudes ni assessorament dels serveis educatius, excepte en casos puntuals. Reclamem incorporar la figura d’orientador/a també en aquestes etapes. 

Resposta administració: 

• Cotutories: van dir que calia revisar la qüestió del reconeixement administratiu que ha d’anar acompanyat del reconeixement econòmic. Ho abordaran. Ara s’incorpora a un marc normatiu que permetrà regular-ho.  

• Recursos humans implicats: el projecte de decret d’orientació educativa porta una memòria econòmica que està publicada i que cal revisar periòdicament. La memòria proposa dotar d’orientadors la postobligatòria i tota la secundària entre altres recursos humans. Depenen d’uns pressupostos que venen del govern. Preveu una memòria econòmica a desplegar a sis cursos vista. El punt de partida avui és aquest. Tenen previst desplegat 86 orientadors a l’FP. 

• Un dels objectius del pla d’orientació és deixar de tenir molts plans als centres, que tot estigui en un sol document.  

• Estan treballant en un pla de formació que desplegaran i ens traslladaran quan el tinguin.  

• Educadors als centres: Es contempla que hi hagi tècnics d’integració social a tots els centres d’educació primària i educadors socials a tots els de secundària, però serà un desplegament a fer al llarg dels cursos vinents.  

Segona intervenció d’USTEC·STEs (IAC):  

• Orientadors a FP: és una bona mesura que hem reclamat en diverses meses, però que no serveixin només per reconduir l’alumnat segons necessitats del teixit productiu. 86 dotacions previstes: D'on venen, són plantilla del Departament? Quins requisits tenen?, com es triaran? Com s’implementarà a tots els centres d’FP? 

• Cotutories: Fa anys que la gent assumeix la feina. Si ja passa amb les tutories que hi ha gent que no les cobra, pot passar igual amb les cotutories. Cal solucionar-ho i cobrar-ho tot.  

• Per tal de fer una tasca realment significativa i profitosa, amb èxit, deixem d’afegir funcions sense donar també l’espai i la formació per fer-ho, i amb, per descomptat, les retribucions que corresponen. 

• Quan parlem de donar l’estructura ens referim a les mesures universals, començant per la baixada de ràtios si realment volem atendre l’alumnat com diu el decret. 

• Recordem que treballem amb població vulnerable. No podem anar amb pedaços i programes temporals amb fons europeus o engrunes del Ministerio de Educación.  

• Sense anar més lluny, exposem el cas de l’institut Fontserè de l’Hospitalet que han convocat vaga el 3 de juny, per una situació que afecta molts centres: Participen d’un programa impulsat amb Fons Social Europeu plus (FSE+) que encara durarà dos anys, però aquest curs faran canvis de centre a totes les places (325 TIS i 85 ES). Es queixen del tracte i el poc valor que li donen a la tasca, com si només es preocupessin dels números (alumnes i famílies atesos) per justificar la subvenció, quan el treball que fan amb famílies i alumnat vulnerable i risc d’exclusió social requereix un temps i espai per generar confiança i poder treballar els casos en profunditat i fer un bon acompanyament i suport. Els canvis de referents als centres de cara l'any que ve suposen trencar tota aquesta feina (vincle). Per això, demanem que les places deixin de ser part d'un programa temporal i siguin estructurals, que surtin a oposicions, però mentre hi són, per la complexitat dels entorns escolars, que es pugui garantir continuïtat de la feina. 

Resposta administració: 

• Agraeixen les aportacions i valoraran totes les propostes. També s’està avaluant el decret amb altres entitats que caldrà tenir en compte. 

• Hi haurà una mesa sectorial d’FP tan aviat com sigui possible.  

• Prenen nota de la situació de l’Hospitalet i en general de la situació de les TIS i ES, l’abordaran i donaran més informació. Demanen que s’abordi també al comitè intercentres on hi ha la representació del PAE. 

Tercer punt: Pla de formació 

Intervenció administració 

• Des del 2015 han baixat significativament les competències científiques, matemàtica i lectora. Aquesta setmana s’ha aprovat una resolució per revertir-ho. 30 mesures en 3 eixos: formació, acompanyament docent i acompanyament alumnat i famílies.  

• S’aposta per la formació, no es culpa els docents, la formació en millora la tasca: acompanyament de les universitats, accés a la docència com el programa SENSEI i formació permanent.  

• Mesures per millorar la formació. Reduir la sobreoferta (més de 18.000 activitats).  

• La idea d’avui és compartir les línies que es donaran a conèixer a CRP i IFE  per l'oferta de cara al curs que ve. 

• Focalitzada en competència matemàtica, ciències, digital, lingüística, anglès i ciutadania. 

• Obrir també un àmbit dirigit a incorporació de perspectiva de gènere i coeducació, atenció individualitzada i suport a les necessitats d’aprenentatge en el marc de sistema inclusiu, reforçar la funció tutorial i orientadora, la gestió d’aula, obrir una línia de benestar docent, i convivència escolar i la millora de la competència digital i sobretot la inclusió de la intel·ligència artificial. 

• En la millora de la ciutadania democràtica i justícia global: pensament crític i eixos de justícia global. 

• Encetar una línia de formació continuada a l’equip directiu, no només direcció.  

• Millora en la detecció de necessitats, fins ara han estat els CRP que ho han fet. S’ha demanat consell per conèixer quines són les necessitats formatives reals per a planificar i afinar més a les necessitats docents i que no esculli només l’equip directiu. 

• Diversificar la línia de postgraus, microcredencials que desenvolupen les universitats en relació amb les necessitats que s’han anat traslladant.  

• Formacions més vivencials, més basades en la pràctica, amb eines, i no tan teòriques.  

• També posar accent en l’avaluació amb una enquesta, avaluar més l’impacte (evidències reals) a l’aula.  

• Reformulació del GTAF, un programa informàtic que ja té uns anys i requereix una modificació. 

• Tenir centralitzada una borsa de formadors molt preparats. 

• Donaran a conèixer totes les entitats que hi col·laboren.  

Intervenció USTEC·STEs (IAC):  

• Volem saber per què no s’ha constituït el grup de treball sobre el pla que es va anunciar al desembre en què havia de participar la part social.  

• USTEC·STEs considerem que els problemes estructurals del sistema educatiu català no es resolen culpant la manca de formació del professorat, ja que segons dades oficials el 90% del professorat realitza almenys una formació anual i prop del 60% en fa dues o més.  

• A més ens preocupa especialment la retallada pressupostària en la formació docent i la tendència a la privatització, ja que la reducció de l’oferta pública obliga el professorat a recórrer a formacions privades sense garanties de qualitat.  

• El problema és tant social com institucional i va molt més enllà de la formació: la manca de recursos per a l’escola inclusiva, la sobresaturació burocràtica, la manca de democràcia als claustres, la pèrdua de poder adquisitiu del personal educatiu i docent i l’elevada ràtio d’alumnes són causes directes de la situació actual, juntament amb altres factors socioeconòmics que no es poden ignorar. 

• També reiterem la nostra negativa al programa SENSEI. El programa provoca diferències. Qui es pot permetre cobrar menys per invertir-ho en educació? El SENSEI ha generat que els qui l’han fet hagin avançat a companys a la llista de borsa. Tenint en compte que no tothom es pot permetre treballar un any per la meitat del sou, el Departament ha sospesat que l'accés a la docència es fa amb privilegis? A més es perd totalment el dret a la conciliació.  

• Repetim preguntes antigues que queden sense resoldre en aquest pla. En quines hores s’oferirà aquesta formació, en horari lectiu? Volem detalls. També existeix un problema de conciliació, quan les persones han de dedicar-se a jornada completa per fer part de formació. 

• Ens preguntem si també augmentaran les hores no lectives per a fer aquesta avaluació, calen espais. Correm el perill d'un altre cop patir sobrecàrrega docent, ja ho hem esmentat en altres moments avui. 

• Pel que fa al “Lideratge” pedagògic i participació, exposem que cal promoure un model de professorat competent i compromès amb el projecte educatiu del centre, que exerceix un lideratge per a l'aprenentatge i la millora del centre com organització que aprèn. Però el professorat no pot esdevenir competent i compromès amb el PEC si no se li permet incidir en la seva elaboració ni en la formació que li dona sentit.  

• Apostem per espais de construcció pedagògica de projectes de centre no individuals ni directives unilaterals, ja que pensem que aquest és l'única forma per aconseguir que els plans de formació de centre esdevinguin instruments de millora i d’acompanyament de la qualitat docent. Actualment, i de forma molt estesa, es basa en la imposició i direcció de totes les pràctiques organitzatives i pedagògiques al centre. El treball en equip és una anècdota i els debats pedagògics brillen per la seva absència. És demanar massa que ens facin sentir part d’un projecte on no intervenim ni tenim l’oportunitat d’enriquir-lo. 

• La revisió d’aquest “lideratge” ha d’anar en la línia de desposseir la tasca directiva de tota conducta gerencial i d’introduir una funció de gestió de les decisions preses al claustre, d’acompanyament i de foment del treball en equip. L’objectiu ha de ser aconseguir un funcionament horitzontal i democràtic en els centres. 

• Sobre la formació de la funció directiva: cal obrir-la a tot el professorat i ha de ser gratuïta. 

• Posem el focus també en una crítica a la formació col·lectiva. Recordem que la formació no és obligatòria i es fa de forma individual. Són els docents qui fan la formació, i tot i que cal que repercuteixi al centre, no podem oblidar que els docents són individus que es formen i treballen a llocs diferents.  

• En l’actualitat, els plans de formació en centre molt sovint fan cursos que decideixen els equips directius sense haver aconseguit una implicació dels claustres.  

• La formació hauria de servir més per compartir amb altres centres i enriquir-se de les experiències. Això era una cosa que els antics plans de formació de zona afavorien quan docents de diferents àmbits i escoles feien cursos i compartien experiències. Un estil de formació que s’ha perdut per prioritzar el treball de temes en centres.  

• En l’àmbit de la ciutadania democràtica i la justícia global, denunciem exclusions greus com la no inclusió de la coeducació o la perspectiva de gènere i la manca d’estudis artístics, absents de les prioritats formatives tot i ser essencials en el currículum, així com una especificitat en l’aparat de ciències que és molt poc concret i vague. Reclamem, de nou, que la formació inclogui un apartat específic de drets laborals i coneixement de la funció pública.  

• Ens preguntem també com anirà el tema dels microcrèdits? Qui hi podrà accedir? Com està el conveni amb els ICE? 

• Sobre la borsa de formadors volem saber qui els seleccionarà? Seran docents? Esperem que sí, perquè no hi ha res més lluny de la realitat que algú t’expliqui que has de fer quan no ha estat mai a una aula. 

• Finalment, tot i que el document reconeix l’impacte de la digitalització i la necessitat de millorar la competència digital docent i la utilització de la IA a l’aula, s’estableix com a prioritat la formació en competències digitals, però no es reflexiona sobre els riscos de la hiperdigitalització, com la sobrecàrrega tecnològica, la bretxa digital o l’impacte en la salut mental del professorat i l’alumnat. 

Resposta administració:  

• Reconeixen la necessitat del grup de treball, el reactivaran. El document que se’ns presenta és un punt de partida.  

• Han començat per una anàlisi de detecció. Cal dissenyar respostes de manera conjunta:  treballar plegats amb els 75 CRP, ICE, etc.  

• Cal ajustar el catàleg formatiu: menys quantitat i més afinat a allò que hi manca.  

• Xifres d’activitats formatives ofertes el curs 24-25: 18.126 activitats en total, 6.815 organitzades des de serveis centrals, 4.208 des dels CRP a través dels plans de formació de zona, 7.103 de la resta d’entitats pedagògiques (ICE, Rosa Sensat, sindicats, etc.)  

• Cal endreçar les funcions i renovar decrets d’ICE (anys 70) i CRP (any 94) que estan antiquats.  

• Postgraus nous de formació docent: se’n vol fer un per a secundària per millorar la didàctica de les matemàtiques, molts docents no provenen de l’especialitat. Liderat per la UPC, però amb participació de 4 universitats (places arreu del territori), 100 places cada curs durant 3 anys. Volen que sigui una formació que molt transferible als centres. Un altre postgrau: curs expert en ensenyament de la matemàtica, per a primària, només 30 places el primer curs (ICE de la UAB). Volen també multiplicar l’oferta al territori. Detecten que manquen mestres especialistes en matemàtiques, també estan parlant amb les universitats per fer una menció a les carreres. Tercer: curs d’expert en competència lingüística, 50 places de forma experimental el primer curs (voluntat de multiplicar-ho per 5). Eines per millorar la competència lectora.  

• Cost matrícula 1600 €. Ajuts econòmics al 100%.  

• Detecció de necessitats: cal millorar-ho, tenir en compte tots els docents.  

• Posar més accent a la formació en claustre no ha d’anar en detriment de la formació individual.  

• Tota la formació a primària es preveu en horari de centre. A secundària tota està prevista fora d’horari. S’ha de millorar.  

• Cal millorar l’avaluació de l’impacte a l’aula, però no ha de recaure en el mateix docent.  

• Lideratge pedagògic: no implica que sigui en una línia més vertical, sinó al contrari. Estan treballant amb funció directiva com fer-ho. 

• Màster: és norma bàsica que ve de Madrid, s’està valorant que sigui de dos anys amb un segon curs de pràctiques. 

• SENSEI: tenen valoracions dels novells, dels mentors i de les direccions. Avaluació de la implementació i de l’impacte. La primera fase ja està feta. Ens passaran informe d’Ivalua. Èmfasi en el guany de l’acompanyament en la tasca docent. Han millorat elements: càrrega formativa, codocència, reduir burocràcia, donar més models: quaderns aprenentatge, etc.  

• Màster és el màster i la inducció és la inducció. Fins i tot encara que el màster inclogui la lògica del SENSEI queden altres etapes que requereixen acompanyament a la tasca docent. Estan pensant en fórmules. Pensen a fer el SENSEI dins de les vacants de plantilla. 

• Reconeixement de la formació: la validació la fan totes les unitats de la casa. A vegades s’han de revalorar, però hi ha filtres de qualitat. Si tenim informació sobre activitats a revalorar l’enviem.  

• Nova governança educativa: volen recuperació de les antigues zones educatives. 

Quart punt: Torn obert de paraules

Intervenció administració: