La llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública, preveu unes compensacions per a les persones no estabilitzades: “Correspondrà una compensació econòmica, equivalent a vint dies de retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats (…) per la no superació del procés selectiu d’estabilització” (article 2).
Ara com ara, el Departament d’Educació i Formació Professional és l’únic de tota la funció pública que encara no ha fet efectiu el pagament de les compensacions. Al llarg de tot aquest curs 2024-25, USTEC·STEs (IAC) no hem deixat d’insistir-hi a les meses sectorials (vegeu els resums de mesa), però el Departament no ha fet més que donar allargues; a la darrera reunió, el 13 de maig, es van escudar en què ja ho han elevat a “Economia”, que no poden dir res més i que pensaven que aniria més de pressa (!).
Com que veiem que insistir a mesa no està donant l’efecte desitjat, emetem aquest comunicat de denúncia i estudiarem, a través de la comissió jurídica d’USTEC·STEs, la possibilitat de fer reclamacions de casos individuals.
En el Departament d’Educació i Formació Professional, a diferència de la resta de sectors de la funció pública, no hi ha codis-lloc per identificar cada lloc de treball; el personal es calcula a partir de la plantilla de cada centre. En aquest sentit, els i les docents mai no hem pogut escollir plaça, ni tampoc decidir si volem realitzar un canvi de lloc. Malgrat que hi hagi adjudicació de destinacions provisionals (conegudes com a adjudicacions d’estiu) i nomenaments de la borsa, en què l’aspirant fa una petició de centres i zones, al final és l’administració qui adjudica les vacants i els nomenaments de substitucions. A més, en cas d’obtenir vacant, el contracte és fins a 31 d’agost, sense cap garantia de continuïtat.
És per aquest motiu que entenem l’abús de temporalitat com l’encadenament de vacants d’interinatge durant tres o més anys seguits, independentment de si són al mateix centre educatiu o no. Aquest és el criteri que caldria seguir a l’hora d’aplicar la llei 20/21 i compensar econòmicament les persones que no s’hagin pogut estabilitzar al concurs de mèrits o al concurs d’oposicions d’estabilització.
És urgent resoldre les compensacions pendents, i també establir un criteri i uns terminis clars per compensar el personal interí que entra en abús de temporalitat.
I el que és més important: cal una solució real d’estabilització pel personal interí!