Si bé l’escola pública catalana ja és avesada a la precarietat de la infraestructura informàtica del Departament, enguany i a final de curs, en ple procés de les avaluacions finals, el caos generat per les insuficiències del programa Esfer@ ha estat de dimensions còsmiques. En aquest mes, caracteritzat per la sobrecàrrega burocràtica i administrativa, el col·lapse ha estat generalitzat, a costa del temps, l’energia i la paciència dels docents, els administratius de centres i les direccions dels centres educatius públics. A tot això s’afegeix el fet que  a la secundària, el professorat ha hagut d’avaluar, sense formació, ni orientacions mínimes, i en contra de la seva opinió, per competències, la qual cosa ha afegit una sobrecàrrega de discutible utilitat per al sistema, i de difícil comprensió per a les famílies.

Cal explicitar davant la comunitat educativa que els processos d’avaluació comporten una feina extra per al professorat que comporta tasques de correcció, debat als cicles i departaments, entrevistes amb famílies i alumnes, i el martiri d’haver d’entrar les qualificacions en inestables sistemes d’intranet, sovint en dies festius i horaris intempestius, amb dedicacions que van molt més enllà dels límits horaris legals per a qualsevol treballador. Aquesta tasca, no sempre visible, i mai reconeguda, es complica quan els programes informàtics no funcionen, fet que genera un estrès extra per a un professorat exhaust a final de curs.

En aquest context, el col·lapse del programa informàtic Esfer@, imposat fa alguns anys, era evident que acabaria passant. Si tradicionalment la capacitats informàtiques del Departament d’Educació es caracteritzaven per la inestabilitat i la ineficiència –sobretot quan es subcontractaven a empreses externes-, la realitat és que dedicar només 5 persones a la gestió del programa  per a 1,1 milions d’alumnes, 80.000 docents i 2.800 centres públics acaba generant una catàstrofe previsible.

Entenem que el fracàs d’aquest sistema no és tècnic, sinó polític. Avesats a un ensenyament low cost, amb una desinversió endèmica que fa que no hi hagi ni la meitat dels diners que correspondria d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals i la LEC, i que no ha estat capaç de revertir les retallades en cap dels seus àmbits, tampoc en els tecnològics, que això passi, a costa del treball, l’energia i la salut dels docents i en perjudici de l’alumnat i les seves famílies, resulta, malauradament, lògic.

És per tot això que reiterem la petició de dimissió del Conseller Bargalló, fins ara incapaç de revertir la precarietat econòmica i de mitjans de l’ensenyament públic. Tot i haver prou diners, Bargalló, es resisteix a invertir-los en educació, la qual cosa resulta urgent i necessària.

USTEC·STEs (IAC), 18 de juny de 2019