ustec

recull de premsa

linia negra Del 23-9-19 al 26-9-19 linia negra

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües Minoritàries#diaeuropeodelaslenguas @epublicSTEI @USTECSTEs https://t.co/YIXktoVE34 pic.twitter.com/i85aE3Mwye

— USTEC·STEs BARCELONA (@USTEC_Barcelona) September 26, 2019

Setmana per l'emergència climàtica.
Convocatòries a tots els centres educatius i manifestacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.#ustecxemergènciaclimàtica#EmergenciaClimatica27S pic.twitter.com/P2Q48dbAl6

— USTEC•STEs (IAC) (@USTECSTEs) September 25, 2019

USTEC·STEs (IAC) Moviments Socials: USTEC·STEs (IAC) ENS SUMEM A LES MOBILITZACIONS DE LA SETMANA PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

 

tot lleida

Encallats en les retallades. Article d'Inici de Curs

I seguim encallats en les retallades, a l’inici d’un nou curs, a causa de l’infrafinançament endèmic que pateix l’educació pública. Després d’anys de creixement econòmic sostingut, les retallades romanen i llasten la qualitat del sistema educatiu català.

Ens preguntem on van a parar els diners d’aquest esbombat creixement econòmic: es fan servir per pagar els interessos del deute? Per què no es pot disposar d’aquests diners que el mateix conseller reconeix que hi són? Es va ser molt diligent per practicar les retallades que imposava la troika i se n’és molt poc per retirar-les. Molt lluny del 6% del PIB que la pròpia llei assenyala, la inversió en educació del Govern depassa poc el 2%!

La manca d’un finançament adequat afegit a la segregació escolar i al retrocès democràtic que es viu de fa temps en els centres educatius són al nostre parer els principals problemes als quals ens enfrontem. La tria a dit de les direccions, les places perfilades i les entrevistes personals no són de cap manera els mecanismes que han de regir la contractació pública, que ha de basar-se en els principis de mèrit, capacitat, i transparència.

El col.lectiu del personal laboral continua essent un dels més precaritzats tot i ser un col.lectiu en creixement, de gran valor i fonamental per atendre la diversitat en els centres educatius, més encara si es vol desplegar amb garanties el decret d’ecola inclusiva aprovat fa més d’un any i totalment absent en els centres a dia d’avui. Cal l’augment de la plantilla, amb un procediment que garanteixi l’estabilitat laboral. Cal una plantilla pròpia del Departament, sense subcontractacions, i amb personal qualificat. El 80% del personal laboral és temporal, raó per la qual exigim una oferta pública per a totes les categories. I cal, finalment, que tot el personal d’aquest col.lectiu també se substituexi des del primer dia.

Iniciem un curs, d’altra banda, que serà determinant per la qualitat i el futur de la Formació Professional. El desplegament de la llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya (FQP) segueix imparable: s’han establert els terminis per impulsar, definir i desplegar l’Agència Pública de la llei de FQP que representa el pitjor atac a l’FP reglada perquè és l’expressió de la privatització d’aquest servei públic.

Considerem també que tan important és el nombre de places que s’ofereixen en les convocatòries d’oposicions com el sistema d’accès. A més, cal establir un pacte d’estabilitat paral.lel per aquell personal interí que no superi els processos selectius. En la darrera convocatòria, un 10% de les places ha quedat sense cobrir. És inadmissible i un despropòsit que en el context en què ens trobem de manca de professorat es faci aquest menyspreu al personal que ja treballa actualment pel Departament d’Educació.

A aquest fosc panorama cal afegir-hi el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com “llei Aragonès”. Es tracta d’una aposta deliberada per la privatització que respon a la ideologia neoliberal imperant. Desregular, externalitzar i privatitzar no és el camí per a la millora dels serveis públics, sinó tot el contrari. Per això ens hi oposem frontalment.

Molts reptes, doncs, a l’inici d’aquest nou curs escolar. Com en els darres 40 anys, USTEC·STEs (IAC) continuarà treballant per revertir aquesta situació injusta i inexplicable que viu l’escola pública catalana, la que és de totes i tots, mitjançant la lluita conjunta dels treballadors i les treballadores. Perquè una altra educació és possible ara i aquí.

Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)

linia verda

vilawebcreative commons

La segregació s’expandeix

En contradicció amb els esforços que estan fent els diversos governs, el fenomen de la segregació escolar no es redueix, sinó que no para d’expandir-se. El sociòleg de l’educació, el belga Hugues Draelants acaba de publicar en un llibre, (Comment l’école reste inégalitaire. Comprendre pour mieux réformer Louvain la Neuve-PUB, 2018) on explica un fenomen comú a occident: malgrat els esforços de les administracions públiques, les diferències educatives s’amplien en la mateixa proporció a l’expansió de les desigualtats socials.

No és cap novetat. La sociologia tradicional ja recollia aquest procés pel qual fracàs escolar i classe social estaven estretament lligats. Pierre Bordieu ho explicava en base a la diferència de capital cultural familiar i les característiques d’un sistema educatiu concebut per a les classes mitjanes, i que per tant, funcionava com a un reproductor de les desigualtats. Així es podia entendre perquè, per posar un exemple, els alumnes de bona família experimentaven unes taxes de fracàs -si més no, des d’un punt de vista administratiu- al voltant del 5%, mentre que entre els fills de treballadors no qualificats podien arribar al 40-50%. Si, a més, afegíem el factor lingüístic i cultural, amb immigrants procedents d’altres cultures, això es podria agreujar a nivells insostenibles.

En unes darreres dècades on les desigualtats socials no han deixat d’accentuar-se, i on s’han produït greus retallades en despesa social en general, i en inversió educativa en particular, el fenomen no ha fet més que incrementar-se, malgrat que les estadístiques s’entestin a maquillar la realitat. La rigidesa del sistema tradicional, amb la seva uniformitat, els seus exàmens, malgrat tot, dibuixava un sistema meritocràtic on una porció important d’estudiants de famílies modestes podien experimentar una mobilitat social ascendent si demostraven la seva adaptació al sistema. Tanmateix, el sistema de classes sembla blindar-se cada vegada més, i la universalització dels estudis secundaris i superiors han generat una certa devaluació de les titulacions que fan que el capital social i les xarxes familiars resultin més efectives que el capital acadèmic.

La manera com s’intenta revertir aquesta situació, també a Catalunya, ha consistit a buscar noves estratègies pedagògiques i metodològiques. La innovació educativa, l’ensenyament per competències, l’autonomia de centres, el reforçament de les direccions,… tractarien d’evitar elevades taxes de fracàs administratiu o d’abandonament escolar prematur. Tanmateix, la realitat és que, per molt que les xifres ho dissimulin, la segregació escolar no para de créixer. L’increment de la taxa de graduació, efectivament té l’efecte pervers de la devaluació de les titulacions, i això fa, cada vegada més, i com ja s’experimenta en el món anglosaxó, que davant titulacions i acreditacions teòricament iguals, el centre de procedència, l’escola, institut o barri on un estudiant s’hagi graduat sigui més decisiu a l’hora de trobar una bona feina.

I això passa perquè, paral·lelament a aquest esforç per innovar metodològicament, l’autonomia de centres ha esdevingut la principal eina per a una mena de cursa armamentística entre centres, a partir d’una competència ferotge en què cada escola i institut tracta de buscar els millors alumnes (és a dir, l’alumnat procedent de classes mitjanes o amb millor capital cultural) i desanimar la matriculació de les famílies pobres, precàries o procedents de les darreres migracions. En un moment de concentració de la pobresa i oportunitats decreixents, sovint aquests projectes singulars eliminen la idea de sistema educatiu per substituir-la per un conjunt de centres que competeixen els uns amb els altres, amb mecanismes subtils de segregació. I això es tradueix a reduir les oportunitats -fins i tot carregar-se els antics mecanismes de la meritocràcia- a sectors cada vegada més amplis.

A Catalunya estem vivint la paradoxa que el pes de l’escola concertada (tradicional búnquer de les classes benestants) s’està reduint de manera considerable. Tanmateix, les mateixes famílies que abans buscaven en les escoles, majoritàriament religioses, una eina de reproducció social, i un espai de sociabilitat a la recerca de contactes útils, estan passant-se a les escoles públiques, tot emportant-se les seves pràctiques i creences, tal com denunciava fa algunes setmanes Xavier Bonal en un interessant article al Diari de l’Educació. Es tracta del que ja s’anomena “la triple xarxa”, és a dir, la creació d’un mercat educatiu entre el segment de la concertada, la pública benestant i la pública subsidiària on es concentra la pobresa i la marginació.

Les metodologies suposadament innovadores, ni aquí ni enlloc, no semblen tenir l’èxit que prometien a l’hora de lluitar contra la segregació social creixent. La realitat és que el capital cultural (més enllà de les enganyoses estadístiques) s’està polaritzant a la mateixa velocitat que el capital econòmic. El món de la recerca acadèmica ha constatat mitjançant proves fefaents, que les úniques maneres de reduir aquesta bretxa creixent rau precisament en allò que el Departament d’Ensenyament no es planteja: Invertir generosament en educació; reduir les ràtios educatives d’una manera contundent (els estudis fets als USA determinen que així els alumnes amb més dificultats incrementen el seu rendiment acadèmic fins al 40%) i tocar un tabú: el de la lliure elecció d’escola. En certa mesura, només si som capaços de repartir de manera equitativa l’alumnat per grups socials, si som capaços de fer conviure rics i pobres, autòctons i nouvinguts, de manera proporcional dins un mateix grup classe (amb 12-18 alumnes) serem capaços de crear l’efecte de navegar-al-mateix-vaixell, i evitar així que s’ofeguin els de sempre.

Això també inclou recuperar la idea de sistema educatiu, i buscar el retorn a un equilibri entre l’autonomia (entesa com a una adaptació que fa cada professional d’acord amb les circumstàncies) i el retorn a certa homogeneïtat que permeti un relat comú. I, per descomptat, recordar que la millor política educativa és aquella que es fa a fora de l’escola; és a dir, polítiques socials realistes i ambicioses per reduir decididament la pobresa i la precarietat.

linia verda

llibertatcreative commons

Al setembre, aturem la Llei Aragonés

La CUP, finalment els Comuns, sindicats com la CGT, la IAC, la Ustec, Intersindical-CSC el SEPC i organitzacions com Fapac o Marea Blanca o la Xarxa d’Economia Solidària s’hi ha manifestat en contra.

linia verda

public

Emergència climàtica: Ampli suport social, polític i sindical a la vaga mundial pel clima

Els principals sindicats de Catalunya també se sumen a la mobilització. Ho fan, entre d’altres, CCOO, UGT, la CGT, la Intersindical-CSC, la USTEC, la IAC o l’estudiantil SEPC.

linia verda

diari de girona

La segregació s'expandeix

En contradicció amb els esforços que estan fent els diversos governs, el fenomen de la segregació escolar no es redueix, sinó que no para d'expandir-se. El sociòleg de l'educació, el belga Hugues Draelants acaba de publicar un llibre ( Comment l'école reste inégalitaire. Comprendre pour mieux réformer Louvain la Neuve-PUB, 2018) on explica un fenomen comú a occident: malgrat els esforços de les administracions públiques, les diferències educatives s'amplien en la mateixa proporció a l'expansió de les desigualtats socials.

No és cap novetat. La sociologia tradicional ja recollia aquest procés, pel qual fracàs escolar i classe social estaven estretament lligats. Pierre Bordieu ho explicava en base a la diferència de capital cultural familiar i les característiques d'un sistema educatiu concebut per a les classes mitjanes, i que, per tant, funcionava com a un reproductor de les desigualtats. Així es podia entendre perquè, per posar un exemple, els alumnes de bona família experimentaven unes taxes de fracàs –si més no, des d'un punt de vista administratiu– al voltant del 5%, mentre que entre els fills de treballadors no qualificats podien arribar al 40-50%. Si, a més, afegíem el factor lingüístic i cultural, amb immigrants procedents d'altres cultures, això es podria agreujar a nivells insostenibles.

En unes darreres dècades on les desigualtats socials no han deixat d'accentuar-se, i on s'han produït greus retallades en despesa social en general, i en inversió educativa en particular, el fenomen no ha fet més que incrementar-se, malgrat que les estadístiques s'entestin a maquillar la realitat.

La rigidesa del sistema tradicional, amb la seva uniformitat, els seus exàmens, malgrat tot, dibuixava un sistema meritocràtic on una porció important d'estudiants de famílies modestes podien experimentar una mobilitat social ascendent si demostraven la seva adaptació al sistema. Tanmateix, el sistema de classes sembla blindar-se cada vegada més, i la universalització dels estudis secundaris i superiors han generat una certa devaluació de les titulacions que fan que el capital social i les xarxes familiars resultin més efectives que el capital acadèmic.

La manera com s'intenta revertir aquesta situació, també a Catalunya, ha consistit a buscar noves estratègies pedagògiques i metodològiques. La innovació educativa, l'ensenyament per competències, l'autonomia de centres, el reforçament de les direccions... tractarien d'evitar elevades taxes de fracàs administratiu o d'abandonament escolar prematur. Tanmateix, la realitat és que, per molt que les xifres ho dissimulin, la segregació escolar no para de créixer. L'increment de la taxa de graduació, efectivament té l'efecte pervers de la devaluació de les titulacions, i això fa, cada vegada més, i com ja s'experimenta en el món anglosaxó, que davant titulacions i acreditacions teòricament iguals, el centre de procedència, l'escola, institut o barri on un estudiant s'hagi graduat sigui més decisiu a l'hora de trobar una bona feina.

I això passa perquè, paral·lelament a aquest esforç per innovar metodològicament, l'autonomia de centres ha esdevingut la principal eina per a una mena de cursa armamentística entre centres, a partir d'una competència ferotge en què cada escola i institut tracta de buscar els millors alumnes (és a dir, l'alumnat procedent de classes mitjanes o amb millor capital cultural) i desanimar la matriculació de les famílies pobres, precàries o procedents de les darreres migracions. En un moment de concentració de la pobresa i oportunitats decreixents, sovint aquests projectes singulars eliminen la idea de sistema educatiu per substituir-la per un conjunt de centres que competeixen els uns amb els altres, amb mecanismes subtils de segregació. I això es tradueix a reduir les oportunitats –fins i tot carregar-se els antics mecanismes de la meritocràcia– a sectors cada vegada més amplis.

A Catalunya estem vivint la paradoxa que el pes de l'escola concertada (tradicional búnquer de les classes benestants) s'està reduint de manera considerable. Tanmateix, les mateixes famílies que abans buscaven en les escoles, majoritàriament religioses, una eina de reproducció social, i un espai de sociabilitat a la recerca de contactes útils, estan passant-se a les escoles públiques, tot emportant-se les seves pràctiques i creences, tal com denunciava fa algunes setmanes Xavier Bonal en un interessant article al Diari de l'Educació. Es tracta del que ja s'anomena «la triple xarxa», és a dir, la creació d'un mercat educatiu entre el segment de la concertada, la pública benestant i la pública subsidiària on es concentra la pobresa i la marginació.

Les metodologies suposadament innovadores, ni aquí ni enlloc, no semblen tenir l'èxit que prometien a l'hora de lluitar contra la segregació social creixent. La realitat és que el capital cultural (més enllà de les enganyoses estadístiques) s'està polaritzant a la mateixa velocitat que el capital econòmic.

El món de la recerca acadèmica ha constatat mitjançant proves fefaents, que les úniques maneres de reduir aquesta bretxa creixent rau precisament en allò que el Departament d'Educació no es planteja: Invertir generosament en educació; reduir les ràtios educatives d'una manera contundent (els estudis fets als USA determinen que així els alumnes amb més dificultats incrementen el seu rendiment acadèmic fins al 40%) i tocar un tabú: el de la lliure elecció d'escola. En certa mesura, només si som capaços de repartir de manera equitativa l'alumnat per grups socials, si som capaços de fer conviure rics i pobres, autòctons i nouvinguts, de manera proporcional dins un mateix grup classe (amb 12-18 alumnes) serem capaços de crear l'efecte de navegar-al-mateix-vaixell, i evitar així que s'ofeguin els de sempre.

Això també inclou recuperar la idea de sistema educatiu, i buscar el retorn a un equilibri entre l'autonomia (entesa com a una adaptació que fa cada professional d'acord amb les circumstàncies) i el retorn a certa homogeneïtat que permeti un relat comú. I, per descomptat, recordar que la millor política educativa és aquella que es fa a fora de l'escola; és a dir, polítiques socials realistes i ambicioses per reduir decididament la pobresa i la precarietat.

Més del 10% de les places d'oposicions queden desertes

Tot i l'alta concurrència, la Conselleria d'Educació no ha cobert les més de 5.000 places i, d'acord amb la relació de candidats que han superat o no la fase d'oposició –la publiciten diversos sindicats docents als seus webs–, l'administració ha deixat sense cobrir més de mig miler de llocs. Davant d'això, el sindicat majoritari a Girona, Ustec·STEs reclama que aquestes vacants «no es perdin i surtin en properes convocatòries». Però, a més d'aquesta petició, opina que «en un context de manca de professorat, sobretot de formació professional, és totalment inadmissible i un despropòsit que es menyspreï el personal que ja treballa actualment per al Departament», en referència als interins que no han superat les proves.

linia vermella

el periodico

Los CDR detenidos declaran ante el juez

El sindicato Ustec-Stec critica la "represión preventiva"

El sindicato mayoritario en las escuelas catalanas, Ustec-Stes, ha emitido un comunicado en el que condena las detenciones como "claramente instigada por la voluntad de aplicar una represión preventiva contra el tejido social y asociativo de nuestro país" y consideran que tribunales como la Audiencia Nacional "herederos del antiguo Tribunal de Orden Público franquista, y de instituciones armadas con una historia negra de represión, no tienen ningún tipo de credibilidad ante la sociedad civil catalana".

El sindicato llama a "no dejarse intimidar" y compara el caso con el de "los medios de comunicación que también se dedican a difamar, sin fundamento, a un buen grupo de profesionales de la enseñanza".

linia vermella

USTEC·STEs (IAC) és membre i part cofundadora de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya):

iac**

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

linia vermella

(Confederación de Sindicatos de Trabajadoras y Trabajadores de la Enseñanza)

stes intersindical**

Emergencia Climática. Semana por el Clima. Recursos y materiales para el aula

STECyL denuncia la campaña homófoba de una asociación ultra católica en las marquesinas de los autobuses urbanos

linia vermella

stei**

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües Minoritàries

linia vermella

mecd**

La FP se sitúa como una opción educativa de gran atractivo con un incremento del 77% de alumnos en una década

linia vermella

Manifestació el 27 de Setembre pel Canvi Climàtic a Barcelona

En l’àmbit educatiu també s’hi suma USTEC i partits com ERC, la CUP o els comuns.

En total s’han adherit al manifest més de 300 organitzacions i entitats arreu de Catalunya, entre les quals plataformes ecologistes i associacions a favor de protegir el medi ambient, així com altres entitats socials, entre les quals la FAVB.
La vaga pel clima a les escoles

Des de Fridays for Future també s’ha fet una crida a les escoles per fer una aturada durant l’hora del pati amb “Cartells pel clima”, elaborats pels alumnes per donar suport a la manifestació de la tarda.

linia vermella

ALTRES NOTÍCIES:

El Nacional: Así será la manifestación por el clima del viernes

El Nacional: Així serà la manifestació pel clima de divendres

Des d'IAC-CATAC, la Intersindical Alternativa de Catalunya, s'ha fet una crida a participar en les mobilitzacions i a concentrar-se davant dels centres de treball d'11.00 a 11.15 hores.

Ca La Dona: Davant les violències masclistes, autodefensa feminista

Adhesions: 20. IAC -Intersindical Alternativa de Catalunya

USTEC·STEs (IAC) Moviments Socials: II Jornada Identitats de gènere, sexualitat i diversitats a l’àmbit educatiu

USTEC·STEs (IAC) Moviments Socials: Projecte FEMINISMES! AL CCCB

 

linia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra

 

mitjans de comunicacio

linia negra Recull de tots els mitjans de comunicació de la secció "Premsa" linia negra

eldiario escreative commons

linia verda

directacreative commons

linia verda

vilawebcreative commons

linia verda

criticcreative commons

linia verda

la mareacreative commons

linia verda

kaosenlaredcreative commons

linia verda

diagonal periodicocreative commons

linia verda

20 minutoscreative commons

linia verda

el diari de educaciocreative commons

linia verda

diario educacióncreative commons

linia verda

llibertatcreative commons

linia verda

raco catalacreative commons

linia verda

nacio digitalcreative commons

linia verda

nacio bergueda creative commons

linia verda

directe creative commons

linia verda

ined21 creative commons

linia verda

insurgente

linia verda

publico

linia verda

public

linia verda

europa press

linia verda

campus vivo

linia verda

agencia efe

linia verda

el confidencial

linia verda

el pais

linia verda

la informacion

linia verda

el huffington post

linia verda

abc

linia verda

el mundo

linia verda

el periodico

linia verda

cuadernos

linia verda

educacion 3

linia verda

aprendemas

linia verda

el economista

linia verda

diari del treball

linia verda

linia verda

cadena ser

linia verda

radio 4

linia verda

USTEC·STEs (IAC) és membre i part cofundadora de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya):

iac**

linia vermella

(Confederación de Sindicatos de Trabajadoras y Trabajadores de la Enseñanza)

stes intersindical**

linia vermella

(Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià)

stpv **

linia vermella

stei**

linia vermella

gencat**

linia vermella

mecd**

linia vermella

la vanguardia

linia vermella

tot lleida

linia vermella

lleida al minut

linia vermella

hola lleida

linia vermella

ua1

linia vermella

diari tarragona

linia vermella

diari de girona

linia vermella

fem girona

linia vermella

ara girona

linia vermella

el punt avui

linia vermella

ara cat

linia vermella

ara balears

linia vermella

el nou

linia vermella

regio7

linia vermella

segre

linia vermella

catalunya press

linia vermella

isabadell

linia vermella

catalonia today

linia vermella

triangle

linia vermella

la tele catcreative commons

linia vermella

aldia

linia vermella

linia vermella

catalunya radio

linia vermella

rac 1

linia vermella

8tv

linia vermella

tv3

linia vermella

la sexta

linia vermella

cuatro

linia vermella

tve

linia vermella

telecinco

linia vermella

atena 3

linia vermella

atena 3

linia vermella

linia vermella

 

ALTRES MITJANS

1) Mitjans de Catalunya:

fletxa verdaSocial.cat. Acció Social a Catalunya

linia negra

fletxa verda Radio Sabadell [Sabadell]

linia negra

fletxa verda EbreExprés [Ebre]

linia negra

fletxa verda AlDia.cat [Catalunya]

linia negra

fletxa verdaNúvol. El digital de cultura

linia negra

fletxa verdaComunicació 21

linia negra

fletxa verda Hola Lleida [Lleida]

linia negra

fletxa verdaXip/tv

linia negra

fletxa verda Empordà [Empordà]

linia negra

fletxa verda Radio Sabadell [Sabadell]

linia negra

fletxa verda Via Empresa

linia negra

fletxa verda Tot Sant Cugat [Sant Cugat]

linia negra

fletxa verdaSocial.cat. Acció Social a Catalunya

linia negra

fletxa verdaDiari Català

linia negra

fletxa verda EbreExprés [Ebre]

linia negra

fletxa verda Radio Rubí

linia negra

fletxa verda Tot Lleida

linia negra

fletxa verdalliureimillor.cat

linia negra

fletxa verda Rosa Sensat

linia negra

fletxa verda Diari de Vilanova

linia negra

fletxa verdaLleida diari

linia negra

fletxa verda Catalunya plural

linia negra

fletxa verda Indymedia Barcelona [Barcelona]

linia verda

fletxa verda SICOM. Solidaritat i comunicació

linia verda

fletxa verda ACN. Agencia Catalana de Noticies

linia verda

fletxa verda DiarioSitges [Sitges]

linia verda

fletxa verda Social.cat. Acció social a Catalunya

linia verda

fletxa verda La vila [Salou]

linia verda

fletxa verda Anoia diari [Anoia]

linia verda

fletxa verda El Temps

linia verda

fletxa verda Diari de Terrassa [Terrassa]

linia verda

fletxa verdaDiari Més [Reus]

linia verda

fletxa verda DiarioSitges [Sitges]

linia verda

fletxa verda Lliure i millor.cat

linia verda

fletxa verda Indymedia Barcelona [Barcelona]

linia verda

fletxa verda SICOM. Solidaritat i comunicació

linia verda

fletxa verda ACN. Agencia Catalana de Noticies

linia verda

fletxa verda Valls Diari [Valls]

linia verda

fletxa verda Mèdia.cat

linia verda

fletxa verda Cerdanyola.info [Cerdanyola]

linia verda

fletxa verdaTele Ponent:

linia verda

fletxa verdaRàdio Terra

linia verda

fletxa verda Ràdio Premià de Mar

linia verda

fletxa verdaRTV Vilafranca:

linia verda

fletxa verda 15MbcnTv [Barcelona]

linia vermella

fletxa verda Comunicació 21

linia vermella

fletxa verda FAVB Fed. d'associacions veins/es de Barcelona

linia vermella

fletxa verda El Plural [Andalucía i Catalunya]

linia vermella

fletxa verdaDiari Català

linia vermella

fletxa verdaAnoia diari [Anoia]

linia vermella

fletxa verda Bon dia (Lleida)

linia vermella

fletxa verdaTerrassa digital [Terrassa]

linia vermella

fletxa verda Lleida.com [Lleida]

linia vermella

fletxa verda Ebre Digital

linia vermella

fletxa verda AlDia.cat [Catalunya]

Contadorlinia vermella

fletxa verda El Plural [Andalucía i Catalunya]

linia vermella

fletxa verda 15MbcnTv [Barcelona]

linia vermella

fletxa verda ContraInfo.cat [Mallorca]

linia vermella

fletxa verda FAVB. F. d'associacions veins/es de Barcelona

linia vermella

fletxa verdaGirona notícies

linia vermella

fletxa verda marfanta.com

linia vermella

fletxa verda Radio Calella [Calella]

linia vermella

fletxa verda El Nacional

linia vermella

fletxa verda Cat Zona

linia vermella

fletxa verda Núvol

linia vermella

fletxa verdaRàdio Olot

linia vermella

 

2) Mitjans de la resta dels Països Catalans:

fletxa verda Levante-EMV [País Valencià]

linia negra

fletxa verdaLa Opinión de Torrent [Torrent]

linia negra

fletxa verda La veu [País Valencià]

linia negra

fletxa verdaMallorca Zeitung [Mallorca]

linia negra

fletxa verda Nou Diari [Eivissa i Formentera]

linia negra

fletxa verda Diario Información (Alacant)

linia negra

fletxa verdaLas Provincias [País Valencià]

linia verda

fletxa verda Periódico Santa Pola [Santa Pola]

linia verda

fletxa verdaNúvol digital

linia verda

fletxa verdaDiario de Ibiza [Eivissa]

linia verda

fletxa verda d Balears

linia verda

fletxa verda Ràdio Mallorca

linia verda

fletxa verdaLa Verdad [Múrcia y Alicante]

linia vermella

fletxa verda Información.es [Alacant]

linia vermella

fletxa verda DBalears [Illes Balears]

linia vermella

fletxa verdaDiario de Mallorca [Mallorca]

linia vermella

fletxa verda Mallorca diario

linia vermella

3) Mitjans de l'estat espanyol:

fletxa verda EcoRepublicano

linia negra

fletxa verda DisoPress. Agencia de prensa y difusión social

linia negra

fletxa verda InfoLibre. Información libre e independiente

linia negra

fletxa verda Viento Sur

linia negra

fletxa verda Terra

linia negra

fletxa verdaLibreRed

linia negra

fletxa verda DICYT. Difusión de la ciencia y la tecnología

linia negra

fletxa verda Magisterio*

linia negra

fletxa verda Expansión

linia negra

fletxa verda Tercera Información

linia negra

fletxa verda Agencia SINC

linia negra

fletxa verda El Comercio (Asturias)

linia negra

fletxa verda AndaluciaInformación [Andalucía]

linia negra

fletxa verdaDiario Sur [Andalucía]

linia negra

fletxa verdaDiario de Mallorca [Mallorca]

linia negra

fletxa verdaLa Opinión de Zamora [Zamora]

linia negra

fletxa verda Diario de Sevilla [Sevilla]

linia negra

fletxa verdaLa Nueva España [Asturias]

linia negra

fletxa verdaNaiz [Euskalerria]

linia negra

fletxa verda Diario de Soria [Soria]

linia negra

fletxa verda La Voz Digital [Cádiz]

linia negra

fletxa verda Diario de Cádiz [Cádiz]

linia negra

fletxa verda El Día [Islas Canarias]

linia negra

fletxa verda El Español

linia negra

fletxa verda El plural

linia negra

fletxa verda La bolsa

linia negra

fletxa verda La Cerca (Castilla La Mancha)

linia negra

fletxa verda Diario de León

linia negra

fletxa verdaDiario de noticias (Navarra)

linia negra

fletxa verda Kaos en la red

linia negra

fletxa verda Jornada

linia negra

fletxa verda Fotomovimiento. Testimonio fotográfico

linia verda

fletxa verda LaHaine.org. Proyecto de desobediencia inform.

linia verda

fletxa verda Nodo50.org. Contrainformación en red

linia verda

fletxa verda Cope

linia verda

fletxa verda DeCine21. Estrenos de cine

linia verda

fletxa verda España Notinent

linia verda

fletxa verdaPortal Clásico. Cult. clásica, historia y mitología

linia verda

fletxa verdaCinco Días. Diario de economía

linia verda

fletxa verda Mas 24

linia verda

fletxa verdaÚltimo cero

linia verda

fletxa verda Mundiario. Diario de análisis y opinión.

linia verda

fletxa verda Diario de Burgos [Burgos]

linia verda

fletxa verda El Norte de Castilla [Castilla y León]

linia verda

fletxa verdaFaro de Vigo [Vigo]

linia verda

fletxa verda La Opinión [Coruña]

linia verda

fletxa verda El Digital de Castilla y la Mancha [Castilla y la M]

linia verda

fletxa verdaAlbacete Abierto [Albacete]

linia verda

fletxa verda El Comercio [Asturias]

linia verda

fletxa verdaCanarias 7 [Islas Canarias]

linia verda

fletxa verdaSur.es [Málaga]

linia verda

fletxa verda El Correo [Bizkaia y Álava]

linia verda

fletxa verda La Gaceta de Salamanca [Salamanca]

linia verda

fletxa verda La Opinión de Málaga [Málaga]

linia verda

fletxa verda La Rioja

linia verda

fletxa verda estrella digital

linia verdafletxa verda Yahoo.es

linia verda

fletxa verda Periodista digital

linia verda

fletxa verda Diario de Córdoba

linia verda

fletxa verdaeitv.eus. (Euskadi)

linia verda

fletxa verda La República

linia vermella

fletxa verda Madrilonia

linia vermella

fletxa verda Periodismo Humano

linia vermella

fletxa verda Nueva Tribuna

linia vermella

fletxa verda Nosotras.com

linia vermella

fletxa verdaOnda Cero

linia vermella

fletxa verda La Razón

linia vermella

fletxa verda Rebelión

linia vermella

fletxa verda Te Interesa

linia vermella

fletxa verda El Boletin. Diario de Actualidad y Finanzas

linia vermella

fletxa verda Asturias 24

linia vermella

fletxa verda clm24.es [Castilla la Mancha]

linia vermella

fletxa verda Hoy.es [Extremadura]

linia vermella

fletxa verda Andalucesdiario.es [Andalucía]

linia vermella

fletxa verdaLa Voz de Galicia [Galicia]

linia vermella

fletxa verda Madrid Actual [Madrid]

linia vermella

fletxa verdaILeón [León]

linia vermella

fletxa verdaEl Faro Digital [Ceuta y Melilla]

linia vermella

fletxa verda MadridPress [Madrid]

linia vermella

fletxa verda Diario de Navarra [Navarra]

linia vermella

fletxa verda Diario de León [León]

linia vermella

fletxa verda El Diario Vasco [Euskadi]

linia vermella

fletxa verdaBroadly

linia vermella

fletxa verdaLa crónica

linia vermella

fletxa verda Economia digital

linia vermella

fletxa verda La voz de Cádiz

linia vermella

fletxa verda Deia (Euskadi)

linia vermella

fletxa verda El obrero.es

linia vermella

fletxa verda Berria (Euskadi)

linia vermella

fletxa verda Crónica global

linia vermella

 

4) Mitjans de la resta del món:

fletxa verda La Tercera [Chile]

linia negra

fletxa verda Diario de México [México]

linia negra

fletxa verdaRunRunes [Venezuela]

linia verda

fletxa verda EdWeek [EEUU]

linia verda

fletxa verda Clarín [Argentina]

linia vermella

fletxa verda La Nación (Argentina)

linia vermella

 

 

Llegenda:

*: Noticia per a subscriptors.

**: Altres: noticies d'altres sindicats, departament de premsa de l'administració, etc.

creative commons: Aquest mitjà publica els seus continguts sota una llicència Creative Commons.

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

26/09/2019 12:12 (2)