USTEC·STEs (IAC) EXIGEIX PRESENCIALITAT I SEGURETAT DE CARA AL CURS VINENT

USTEC-STEs (IAC) reclamem un pla de retorn als centres educatius que sigui negociat i que inclogui la part social, és a dir, els representants dels treballadors i treballadores, per tal que puguin vetllar per les seves condicions laborals i de salut. A hores d’ara, però, no hi ha cap òrgan de coordinació des d’on puguem consensuar i fer el seguiment de les mesures que es vagin prenent amb relació a la crisi educativa que es preveu el curs vinent.

Davant el repte que se’ns presenta, el Departament d’Educació pot optar entre dues vies: o bé planificar un curs presencial amb totes les garanties sanitàries i els recursos necessaris, o bé deixar que sigui l’economia i el pressupost qui determinin les polítiques per fer front a la crisi educativa, aplicant només mesures provisionals i de contenció de la crisi.

Estem segurs que cal optar per la primera via i llegir aquesta crisi com una oportunitat que pot situar-nos als llindars de la mitjana europea pel que fa a pressupost, ràtios, calendari escolar i horari educatiu. Cal recordar que Catalunya disposa d’un terç del pressupost que destinen a l’educació els països de la UE15, alhora que n'és un en què més hores lectives fa el seu alumnat i que té les ràtios més elevades. USTEC·STEs (IAC) pensem que ara és el moment de revisar profundament el sistema educatiu català, per afrontar aquesta crisi educativa, però també per situar-nos en els nivells de la resta de països de la UE. Estem convençuts que un augment de recursos materials i de plantilla lligat a la baixada de ràtios pot fer augmentar enormement el nivell de la qualitat de la nostra educació. No fer-ho, i optar per contractacions eventuals i mesures provisionals per superar la crisi i retornar a la situació anterior, seria un greu error. Com també ho seria no implementar aquestes mesures mínimes que passem a exposar a continuació i que pensem que són imprescindibles per començar un curs 2020-2021 amb garanties i per fer front a l’emergència sanitària que podria repetir-se.

Per a nosaltres la salut de la comunitat educativa, i de la societat en general, és el més important, alhora que estem convençuts que no ens podem permetre un curs amb improvisacions i/o errors. I per tant, exigim al Departament d’Educació que constitueixi un espai de seguiment de la crisi educativa i que implementi aquest seguit de mesures o propostes que detallem a continuació.

 

Model de jornada

Apotem per la presencialitat i per la jornada compactada en tots els centres educatius (escoles, instituts i instituts escola), ja que aquest tipus de jornada minimitza els riscos: menys temps de presència de l’alumnat, menys desplaçaments i menys espais temporals com el temps de menjador. També considerem que, per tal d’evitar aglomeracions, l’horari d’entrada i sortida hauria de ser esglaonat per edats. Cal que es continuï prestant el servei de menjador, gestionat públicament i garantint la seguretat sanitària. La prestació d'aquest servei ha de ser esglaonada i exigeix també una ampliació pel que fa a nombre de monitors i monitores. En cap cas, ni docents ni personal de suport educatiu, dedicats en exclusiva a funcions educatives, poden fer tasques de monitoratge. Es considera que s’han de reduir, especialment a la secundària, les sessions lectives a una durada màxima de 40-45 minuts, (amb dues pauses durant la jornada), cosa que també hauria de permetre que la jornada lectiva finalitzés abans, la qual cosa hauria de facilitar una convergència respecte a la mitjana europea. Cal recordar que a Catalunya es fa una mitjana de 23 hores anuals més a primària i 162 hores més a secundària respecte a la mitjana europea. Cal respectar estrictament la jornada dels docents i personal de suport educatiu i evitar doblar la jornada, en un escenari mixt de treball presencial i virtual.

 

Horari lectiu/no lectiu

Proposem un retorn a l'horari lectiu de 23 hores a primària (i 30 hores de permanència) i de 18 a secundària (i 24 hores de permanència). En el cas d’escenari telemàtic a causa d’un nou confinament, la suma de les hores dedicades (tutories, atenció personalitzada, preparació, correccions, coordinació, formació…), tampoc no pot ultrapassar el nombre d’hores estipulades per llei. Cal vetllar perquè els especialistes puguin continuar fent les seves especialitats i no facin suport en les hores en què els tocaria impartir-les; hi ha el perill que els destinin a fer només desdoblaments i/o tutories. De la mateixa manera, s’ha de garantir que es respectin les funcions del personal de suport educatiu. Els escenaris de retorn al setembre són diversos. Una possibilitat, de la qual USTEC·STEs (IAC) n’és partidària, consistiria en la simultaneïtat de grups desdoblats. Per tal que això sigui possible, caldrà fer un inventari d’espais que els centres educatius puguin utilitzar per fer activitats educatives i contractar el professorat i personal de suport educatiu necessaris. Només per reduir ràtios a 10 a infantil i 15 a primària caldrien 19.500 mestres més. Per reduir-les a 15 a secundària en caldrien 25.000 més. En total l’increment de professorat a la pública seria de 44.500 dotacions. Aquesta oportunitat de millora no hauria de ser conjuntural, sinó estructural.

Preveient les dificultats de trobar personal, proposem que, excepcionalment, es puguin contractar docents sense el màster de professorat i alumnes de darrer curs de magisteri que puguin complementar les necessitats a primària. Mentre duri la situació de la pandèmia, per seguretat el personal educatiu vulnerable (majors de 60 anys, dones embarassades, persones amb malalties cròniques...) hauria de romandre a casa, tot fent tasques de suport telemàtic. Segons dades del Departament, s’estima que hi ha  un 11% de la plantilla vulnerable, sense comptar-hi majors de 60 anys i dones embarassades.

 

Ràtios

En època d’amenaça per la COVID-19, pensem que la presencialitat ha d'anar acompanyada de dues condicions: un màxim de 15 alumnes per classe, i un mínim de 4 metres quadrats per alumne. A causa de la dificultat del distanciament físic, a educació infantil la ràtio hauria de ser de 10 i sempre amb els EPI adequats. En les circumstàncies actuals, no es pot tancar cap grup de la xarxa pública, perquè això suposaria carregar un altre centre amb més alumnes.

 

Regulació de l’atenció telemàtica

En cas que hi hagi un nou confinament a causa d’un rebrot, caldria una reglamentació clara de l'atenció telemàtica per part de l’Administració amb l’objectiu de garantir el dret a la conciliació, flexibilitzant horaris si cal, sempre dins de les 7.30 hores de jornada laboral màxima. Aquesta reglamentació s'haurà de negociar amb els sindicats. Perquè això sigui possible, cal suspendre el Decret d’autonomia i regular de manera centralitzada el teletreball. Si les circumstàncies fan imprescindible fer treball telemàtic, caldrà que el Departament forneixi els recursos tècnics i materials al personal educatiu i a l’alumnat, amb el benentès que les plataformes i aplicacions haurien de ser programari lliure. Cal procurar la formació necessària per al personal educatiu dels centres i evitar en tot moment que empreses multinacionals facin recopilació de dades personals.

 

Conciliació de la vida familiar i laboral

Tots els treballadors i treballadores del Departament d’Educació tenen dret a la conciliació de la vida laboral i familiar. Per a garantir-la i facilitar-la, l’Administració haurà d’adaptar, si cal, els permisos i llicències al nou escenari laboral, incloent-hi un nou permís retribuït per al treballador o treballadora per cura de persones a càrrec i que, per les circumstàncies derivades de l’excepcionalitat del moment, no pugui treballar presencialment. L’Administració ha de donar instruccions molt clares que impedeixin que qualsevol professional acabi fent més hores de les establertes legalment.

Més enllà de l’àmbit educatiu, amb caràcter general i per al conjunt de la societat, cal establir prestacions econòmiques que permetin a les famílies la cura dels menors mentre aquests no puguin desenvolupar una jornada escolar convencional. Aquests ajuts s’haurien de generalitzar en el futur per fer possible la conciliació, per tal que no recaigui en les institucions educatives. Independentment de les circumstàncies actuals, USTEC·STEs és partidària d’establir una Renda Bàsica Universal.

 

Personal de suport educatiu als centres

En aquests moments de crisi és imprescindible disposar de tot el personal de suport necessari i, en determinats casos, incrementar-lo, respectant-ne sempre la jornada laboral i les funcions. Caldrà fer les adaptacions del lloc de treball necessàries per a aquest col·lectiu de treballadors i treballadores, alhora que caldrà establir un permís retribuït per al personal vulnerable al qual no se li pugui adaptar la feina i hagi de deixar de prestar el servei de manera temporal. En conclusió, caldrà que l’Administració protegeixi tots aquests professionals, tenint en compte la complexitat de les diferents casuístiques de l’alumnat atès. Finalment, caldrà que l’Administració garanteixi les substitucions de tot el personal laboral (suport a la docència, fisioterapeutes, netejadors, cuiners, etc.). A més de tot el que s’ha dit, i més encara en les circumstàncies actuals, es fa més necessària i imprescindible que mai una vella reivindicació d’USTEC-STEs: la introducció de la figura d’un especialista sanitari a cada centre.

 

Mesures de prevenció als centres

Cal que l’Administració estableixi i proporcioni les mesures de prevenció necessàries al lloc de treball, tenint especial cura dels treballadors i treballadores itinerants i de suport educatiu, que per les característiques de les tasques desenvolupades s’han d’equiparar al personal sanitari. En aquest sentit, caldria crear la figura d’un coordinador sanitari per centre, que treballi en col·laboració amb el coordinador de riscos, que compti amb una formació específica i que pugui coordinar les diverses mesures que prescriguin els especialistes sanitaris. Caldria elaborar un protocol que tingués en compte els possibles escenaris i problemàtiques que puguin sorgir al llarg del curs 2020-2021, com ara rebrots de la malaltia, afectació a la salut pel sobreesforç del personal, desgast emocional...

 

Adjudicacions

Des de sempre, i en l’actual situació d’excepció encara més, hem considerat que s’ha de derogar el Decret d’autonomia i les parts de la resolució d’adjudicacions provisionals que contemplen la intervenció de les direccions de cada centre (especialment les entrevistes) per ocupar llocs de treball. En aquest sentit, hem fet arribar una proposta al Departament per tal que l’autoconfirmació i el número d’ordre sigui el principi general de cara al curs vinent pel que fa a les adjudicacions.

D’altra banda, i ateses les circumstàncies del curs actual, proposem que per a l’obtenció d’un nomenament extraordinari de juliol n'hi hagi prou amb tres mesos de serveis prestats durant aquest curs i que no calgui haver treballat durant el tercer trimestre. En qualsevol cas, no han de ser acceptables de cap manera les entrevistes de les direccions, pel perjudici i la possibilitat de discriminació a col·lectius de risc.

 

Oposicions

La situació actual marcada per la pandèmia fa que es compleixi totalment el supòsit d’excepcionalitat recollit a l’EBEP, segons el qual es permetria una via excepcional per funcionaritzar el personal interí (docent i laboral). La nostra proposta és substituir les oposicions per a docents previstes per al pròxim setembre i les pròximes oposicions per al personal laboral per un concurs de mèrits que permeti la incorporació de la major part dels treballadors i treballadores eventuals a la funció pública.

 

Derogació del Decret d’autonomia

La situació excepcional viscuda, amb el tancament consegüent dels centres, ha posat en relleu que el Decret d’autonomia ha estat un instrument sense control, que ha eixamplat les desigualtats i que ha provocat un cert caos organitzatiu. No podem acceptar de cap manera que el Departament hagi delegat les seves responsabilitats i obligacions en els equips directius. Aquesta confusió i manca de precisió en les instruccions ha generat angoixes i sobrecàrregues en els equips directius i els claustres en general. És precisament per això que avui es fa més necessària que mai la derogació d’un Decret d’autonomia, que només ha servit per degradar el conjunt del sistema. Entenem que el Departament ha d’exercir les seves responsabilitats i assegurar coherència, i cohesió i potenciar la igualtat d’oportunitats (i de tota mena) en el conjunt del sistema.

 

15 de juny de 2020

USTEC·STEs (IAC)

Número de visites avui: 1