Vaga 23M: La seva sentència, la nostra lluita
23M Fotos de les manifestacions i concentracions arreu de Catalunya  #LaPúblicaÉsEnCatalà

Fa setmanes, es feia pública la sentència ferma del TSJC que imposa un mínim del 25% del castellà a les aules i dona dos mesos a la Generalitat per a implementar-la. Un cop més, l'Estat espanyol fa servir tota la maquinària jurídica, hereva del franquisme, per reprimir i erradicar la nostra llengua.

Sabem que aquesta sentència no és aïllada. Sabem que es tracta d'una peça més d'una estratègia que ja ve de lluny, orquestrada pels estats espanyol i francès contra l'eix vertebrador dels Països Catalans. Ho veiem també en la Llei del Plurilingüisme al País Valencià, que impedeix que el català superi el 60%, o la nova Llei d'Educació de les Illes Balears, que es limita a blindar la meitat d’hores de català. Per no parlar de la Catalunya Nord, on l'Ajuntament de Perpinyà ha posat traves a la creació del Col·legi-Liceu de La Bressola, el primer íntegrament en català des de parvulari fins a la preparatòria.

Davant la sentència, però, la resposta del Govern de Catalunya ha demostrat, no tan sols covardia i incapacitat a l'hora de defensar l'escola en català, sinó fins i tot submissió davant les institucions espanyoles que la volen destruir. Amb els nous decrets, literalment amenacen de liquidar la immersió lingüística sota l’excusa de la "flexibilitat per adaptar-se a l'ambient social del centre". Comprant el discurs espanyolista del bilingüisme, la Generalitat pretén acabar amb un model fonamentat en criteris pedagògics i que compta amb un ampli consens social.

Però el desmantellament de l’escola catalana ha estat un procés llarg i silenciós a partir de retallades, d’infrafinançament, d’augment de ràtios o de precarització del professorat (especialment el substitut i interí). Amb aquest abandonament crònic, amb decrets com el que ens ens presenta ara el Departament d’Educació, es carreguen sense contemplacions l’eina d’integració i de cohesió social que ha estat la immersió lingüística, alhora que l’escola pública com a única garantia d’una educació de qualitat per tothom.

La realitat és que, sense mestres i professors, sense aules, sense recursos i sense unes ràtios dignes, el català està condemnat a la desaparició. És per això que ataquen la nostra escola. Però també és per això que els sindicats de treballadors i treballadores de l’educació USTEC-STEs (IAC), Intersindical-CSC i COS, així com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, hem convocat vaga i mobilitzacions arreu del territori aquest 23 de març: per defensar l’educació pública i en català.

En conseqüència, exigim el reconeixement del català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure. Exigim al Departament d’Educació i a la Generalitat que posin a disposició tots els recursos necessaris per salvar la nostra llengua. Exigim que abandonin el col·laboracionisme amb l’Estat espanyol i que adoptin mecanismes per defensar jurídicament aquells professors i professores que no claudiquin en la defensa del català. Però, sobretot, exigim que assumeixi tota la competència en matèria d'aplicació de la immersió lingüística i la defensa de l’escola
pública i en català.

Fem vaga amb la convicció que només unint forces podrem plantar cara als estats que ens ofeguen: perquè no permetrem que un tribunal espanyol decideixi en quina llengua han de ser les nostres classes; perquè vivim, dia rere dia, aquest desmantellament de l'educació pública a tots els nivells i el retrocés implacable del català. A les escoles i instituts, sota el discurs del bilingüisme imposat a base de sentències i lleis; i a les universitats, sota la bandera de la globalització capitalista que ens vol distribuir arreu del món com si fóssim simples mercaderies.

La supervivència de la nostra llengua -i, per tant, del nostre poble- és impossible mentre continuem sotmesos a les arbitrarietats dels estats espanyol i francès. Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos i lluitar per l’únic model que ens pot permetre construir el futur que necessita la nostra llengua: una escola pública de qualitat i íntegrament en català per a tots els Països Catalans. Perquè la seva sentència, és la nostra lluita!

 

 

 

Vaga 23M: La seva sentència, la nostra lluita

 

Número de visites avui: -