L’exigència del C2 de català o la fugida d'estudi del Departament

El mes de novembre d’aquest any passat, el conseller d’Educació va fer públic un informe en el qual es podia constatar la davallada  de l’ús del català, a partir d’uns qüestionaris que es van fer sobre els usos de la llengua durant els anys 2006, 2013 i 2021, a alumnes de 4t d’ESO d’una cinquantena d’instituts. Allò que lingüistes i experts feia dècades que denunciaven, i sense haver fet res per revertir aquesta realitat, ara el Departament ho pren en consideració i anuncia un pla per a la promoció i l’ús del català als centres educatius.

Però just quan se suposava que el Departament  volia posar fil a l’agulla per donar una nova empenta a la immersió lingüística, el  21 de gener el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declara la fermesa de la sentència que obliga a impartir un 25% de castellà a les aules. I deixa un marge de dos mesos per executar-la de forma voluntària. Aquesta sentència afecta tots els centres educatius de Catalunya.

A partir d’aquí topem amb un Departament que vol fer veure que adopta mesures valentes i decisives per salvar la llengua, però en realitat amaga el cap a sota l’ala i passa la pilota de la responsabilitat als docents del país.

Des d’USTEC-STEs (IAC) d’entrada volem expressar el nostre desacord pel com i quan s’han fet aquests anuncis i per tot el que amaguen:

 

EXIGÈNCIA DEL NIVELL C2 DE CATALÀ PER A TOT EL PROFESSORAT

  1. Pensar que el problema de l’ús del català a les aules va lligat al nivell de llengua del professorat i que, amb l’obtenció del C2, la realitat sociolingüística dels centres canviarà és una fal·làcia.
  2. L’anunci, a més, s’ha fet sense concreció i generant malestar entre els docents. Se’ls posa com a punt de mira i es genera la sospita de la seva poca formació lingüística, cosa que no és certa.
  3. No obstant, seria absurd negar que la formació per a docents sempre és benvinguda. De fet és un reclam històric del nostre sindicat. Fa anys que el Departament se’n desentén i els docents ens hem de formar a través de centres privats, amb el cost que això representa. La pregunta és inevitable: qui formarà els docents? Quina previsió ha fet el Departament? La mateixa de sempre? Externalitzar i privatitzar els cursos?
  4. La inspecció del Departament, durant aquests darrers anys, no ha tingut cap interès per saber si la immersió lingüística s’aplicava correctament als centres, probablement perquè tampoc se’ls ha donat cap directriu en aquest sentit. La conseqüència d’aquesta deixadesa ens porta a pensar que podem acabar tenint tots els docents amb un títol superior de català, però que, a dins de les aules, el castellà continuï essent la llengua vehicular.
  5. D’altra banda, mentre el Departament no treballi creant material de suport per a totes les àrees del coneixement en llengua catalana, és del tot impossible dur a terme una bona immersió.

Els inputs que reben els alumnes durant el dia, els referents culturals que tenen, l’univers simbòlic en què es mou la majoria, dificulten molt que la llengua catalana es vegi com a útil. I això no ho canviarem amb uns docents titulats. En tot cas, el que el Departament hauria de facilitar al professorat són estratègies per fomentar l’ús espontani de les llengua catalana a tots els entorns escolars, tant en l’àmbit més acadèmic de les aules, com en l’àmbit més informal dels patis.

Prou de passar-nos la responsabilitat d’una qüestió que no és només dels mestres i professors! Prou de cortines de fum que amaguen la realitat sociolingüística del país i que amaguen també les intencions del Departament –que ja vénen de cursos enrere!-  d’allisar el camí cap a un model on el català anirà perdent pes.

 

PLA DEL GOVERN PER AL CATALÀ A LES AULES

Malgrat algunes declaracions fetes per responsables del Govern, intuïm que el Departament ja ha trobat la manera d’acatar la sentència del 25%. Una sentència que és una prova clara de la ingerència de Justícia en l’àmbit de l’educació i que actua sota paràmetres estrictament ideològics.

La premsa ja ha destapat alguns aspectes de l’esborrany del futur decret de currículums que està redactant el Departament d’Educació, en el qual es planteja donar autonomia als centres perquè puguin adaptar la política lingüística a la seva realitat. Ja a l’època Bargalló (2018) amb el Model Lingüístic del Sistema Educatiu de  Catalunya vam començar a veure quines eren les intencions reals del Departament. D’alguna manera es va iniciar aquest procés que ara servirà perquè el català cedeixi, com a mínim, el 25% al castellà i faciliti també la inclusió de més hores per a altres llengües.

Aquesta “autonomia” és la que permetrà que cada centre decideixi quins criteris vol aplicar en funció de la seva realitat lingüística. Recordeu el Sr. Ernest Maragall quan posava en dubte les competències que tenien els alumnes d’Olot pel que fa al castellà? Doncs som allà mateix.

Tot plegat és no entendre que el perill  no rau ni en el desconeixement ni en la reculada de la  llengua castellana, perquè està ben demostrat que tots els alumnes, quan surten de l’ESO (tinguin l’origen que tinguin), tenen la mateixa capacitat de domini d’aquesta llengua: tant pel que fa a la comprensió lectora, com pel que fa a l’expressió oral i escrita.

Què faran els centres educatius? Altre cop la pilota a sobre de la teulada de les direccions i dels docents. L’”autonomia de centres”: aquest regal enverinat que desdiu el Departament de les seves responsabilitats tot fent veure que empodera els docents.

Aquesta no és la reacció valenta i decisiva que esperàvem d’un Govern i d’un Departament que ens diu que l’aposta pel català és un objectiu primordial de la legislatura.

USTEC·STEs (IAC) com a sindicat majoritari de l’ensenyament públic i com a defensors del model d’immersió lingüística que, malgrat les seves mancances, ha tingut efectes beneficiosos per a tot l’alumnat de Catalunya, exigim al Departament valentia per desobeir una sentència que ataca la llengua catalana i  en fa perillar la seva pervivència. I sabem que l’atac va molt més enllà: es tracta de posar en perill l’eina que té Catalunya per aconseguir una major cohesió social. La llengua ens uneix i ens volen dividits.

Des d’USTEC·STES (IAC) comencem un seguit de mobilitzacions que serveixin per conscienciar tota la comunitat educativa del perill del compliment d’aquesta sentència. I ens posem al costat del professorat per  garantir que puguin treballar com sempre. No podem permetre que els jutges esdevinguin els nous pedagogs del nostre sistema educatiu.

 

USTEC-STEs (IAC)

2 de febrer de 2022

 

Número de visites avui: -