L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va ser creada per Acord del Govern de la Generalitat de 10 d’octubre de 2000, a proposta de la consellera d'Ensenyament, "com un servei d’iniciativa pública que ha de respondre als interessos generals de la comunitat".
L'ESMUC depèn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el qual exerceix el control del seu pressupost i de la legalitat de les seves actuacions. La gestió del centre, no obstant, es va encomanar a la "Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya" (DOGC 3530 de desembre de 2001). En la seva constitució pel Govern, es va establir que "per poder realitzar les seves funcions i assolir els seus objectius, l'Escola Superior de Música de Catalunya haurà de ser dotada dels recursos públics necessaris, alhora que els responsables del centre han d’impulsar la recerca d’altres vies de finançament".
El Patronat de l'esmentada Fundació està format en un 70% per càrrecs i funcionaris de la Generalitat de Catalunya, nomenats per diferents departaments de la Generalitat:
La resta de patrons pertanyen a altres entitats del sector públic:
Els càrrecs directius de l'ESMUC són nomenats pel president del Patronat i conseller del Departament d'Educació Sr. Ernest Maragall.
Malgrat tractar-se d’un centre que presta un servei a la comunitat i finançat únicament amb fons públics, a l'ESMUC no gaudim de la normalitat jurídica i democràtica que ha de distingir el sector públic.
A aquest fet contribueixen:
1) La manca de conveni laboral que reguli les condicions de la plantilla. A quasi bé tres anys d’haver iniciat les negociacions per al conveni, seguim lluny d’arribar a cap acord gràcies a les mesures dilatòries i obstruccionistes de gerència, que ha entorpit sistemàticament les negociacions. La qual cosa permet que la gerent, Sra. Roser Galí, pugui seguir actuant de forma unilateral sense mai informar i menys negociar prèviament amb el Comitè.
2) La presència d’un equip directiu que considera l’escola com una empresa de la seva propietat, i que no dubta en servir-se’n com a trampolí polític o de lluïment personal, amb el consegüent declivi també pel que fa al vessant acadèmic. Qualsevol divergència o intent d’obrir un debat es reprimeix durament, fins i tot amb l’acomiadament.
Les condicions de treball de la plantilla estan marcades per un estil de direcció dèspota i per aquesta prepotència i tarannà antidemocràtic, a més de la manca d’idoneïtat com a gestora de la Sra. Galí, que queda reflectida en les nombroses irregularitats comeses i en les sancions imposades per la Inspecció de Treball i per la Seguretat Social.
Mostra de la seva política de Recursos Humans són:
Tot, sense tenir en compte per a res al Comitè d'Empresa.
Així mateix, la Inspecció de Treball ha actuat en diverses ocasions aixecant acta d’infracció per la política contractació de l’empresa i per la manca de cotització a la Seguretat Social contra els responsables de l’ESMUC.
En dues ocasions, el Comitè d'Empresa ha convocat vaga per pressionar l'empresa i negociar. La última convocatòria ha comportat represàlies a alguns treballadors.
El mes de juny es van trencar les negociacions i el comitè es va reunir amb dos càrrecs del departament d'Educació. El departament es va comprometre a intervenir per desbloquejar les negociacions del conveni. Després de diverses gestions i amb el silenci per resposta, hem arribat al mes de novembre i no només no hem avançat sinó que la crispació va en augment.
Davant del silenci del departament, que consent aquestes actuacions i per tal de donar sortida a aquesta greu situació que compta amb el consentiment del conseller o -si més no- amb la seva connivència i complicitat, el Comitè d'Empresa ha endegat una demanda de conflicte col·lectiu contra l'empresa.
La inspecció de treball també ha obert una investigació per presumpte assetjament laboral en la persona del delegat de la Secció Sindical i d’una delegada del comitè d’empresa, ambdós del sindicat USTEC-STEs.
Per una altra banda, els grup parlamentaris de l’oposició ha presentat una bateria de preguntes al Govern de la Generalitat, a respondre per escrit, sobre la situació de l'ESMUC, que fan referència a:
Fets que volem posar en coneixement dels mitjans de comunicació per tal que se’n facin ressò.
La Inspecció de treball ha decidit actuar i investigar una denúncia contra la Gerent de l’Escola Superior de Música de Catalunya, Roser Galí, i contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, acusats d’assetjament laboral per dos treballadors de l’ESMUC.
Els serveis jurídics que porten el cas preparen una demanda judicial i estudien la possibilitat de demanar responsabilitats al Conseller d’Educació que és a la vegada el President del Patronat de l’ESMUC, com a màxim responsable polític i administratiu de l’ESMUC i superior jeràrquic de la Gerent, ja que amb la seva negativa a intervenir ha avalat l’agressió que han patit durant més de dos anys els treballadors agreujats.
Aquests episodi d’assetjament laboral va ser denunciat a principis de l’any 2007 davant el Coordinador General de l’ESMUC, davant del Conseller d’Educació i President del Patronat de l’ESMUC i davant la Inspecció de Treball. La resposta a aquesta denúncia ha estat la dilació, la no investigació, la de tirar pilotes fora mentre els dos treballadors han estat de baixa; un, més de sis mesos i l’altra, un any, i donar suport incondicional a la Gerent, la qual cosa equival a avalar l’agressió i els danys produïts.
La denúncia es basa en les continuades i sistemàtiques represàlies laborals que la Gerent, Roser Galí, ve realitzant des de fa prop de dos anys contra un treballador i una treballadora de l’ESMUC, (J. V. A. i M. P. S.), que a la vegada són, respectivament, delegat de la secció sindical i membre del Comitè d’empresa, ambdós del sindicat USTEC-STES-IAC.
Aquestes represàlies, portades a terme directament o amb la col·laboració del Subdirector de l’ESMUC, Oriol Ponsa, i en ocasions a través de modalitats més o menys difuses, indirectes o subtils, han provocat un progressiu buidament de funcions i l’aïllament de la treballadora i del treballador en el seu entorn laboral.
Els grup parlamentaris de l’oposició han presentat una bateria de preguntes al Govern de la Generalitat, a respondre per escrit, sobre la situació de l’ESMUC, que fan referència, entre d’altres, als fets denunciats.
Aquest cas d’assetjament laboral resulta doblement greu, si cap, perquè és conseqüència de les represàlies d’un directiu d’un organisme que presta un servei a la comunitat i finançat únicament amb fons públics, i que depèn d’una Administració Pública, la Generalitat de Catalunya, que té entre les seves obligacions defensar la legalitat i els ciutadans, i perquè el directiu agressor és un càrrec nomenat directament pel Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Destacar que després sis anys de funcionament de l’ESMUC, mai no s’ha aplicat cap conveni, malgrat l’obligació d’adherir-se al conveni més proper o de negociar-ne un de propi, i que l’empresa trenca qualsevol possibilitat d’enteniment en la negociació d’un conveni propi perquè l’interessa la situació de fragilitat en què es troba la plantilla sense conveni.
Destacar la negativa del Departament d’Educació a intervenir perquè també l’interessa que no hi hagi conveni.
Destacar que això passa en un centre educatiu depenent d’una Administració Pública com la Generalitat de Catalunya.
Destacar la nostra decisió d’interposar una demanda de conflicte col·lectiu sol·licitant l’aplicació d’un conveni com el del Personal Laboral de la Generalitat o el de les Univertsitats Públiques, i de denunciar públicament l’estil de direcció dèspota de la Gerent i el dèficit democràtic en el funcionament de l’ESMUC.
.
USTEC·STEs IAC, Actualitzat: 21/11/2007 15:48 (3)